divendres, 15 de gener de 2016

Crítica: Beast, de Jade Gurss

Avui parlo sobre un llibre en anglès, i a més a més sobre la IndyCar i les 500 milles d'Indianàpolis. Ja sabeu que l'open-wheel americà és una gran passió meva, i aquest llibre parla d'un motor molt especial que va guanyar la primera i única cursa en que va còrrer.

Per a altres llibres més normals, ja ho sabeu, visiteu les Pájaras Lectoras.


Beast: The top-secret Ilmor-Penske engine that shocked the racing world at the Indy 500
Jade Gurss
Octane Press
ISBN: 9781937747336
304 pàgines
Anglès
2014



(Traduït de l'anglès) La Bèstia era el sobrenom d'un sorprenent nou motor per a les 500 milles d'Indianapolis de 1994. L'esforç titànic per dissenyar-lo i construir-lo en un marge de temps aparentment impossible es recorda encara com un dels esforços més espectaculars i un dels secrets més ben guardats de la història de les 500 milles. En el nou llibre, Bèstia, Jade Gurss detalla els subterfugis i desmunta els mites que persisteixen passats 20 anys sobre aquest motor llegendari. 

Gurss ha entrevistat els noms clau per desenterrar la història de com aquest motor va propulsar el Penske PC23 a una de les victòries més comentades de la història. Els experts britànics en motors de competició, Ilmor Engineering, ofereixen detalls sobre el disseny i la construcció del motor. L'equip de Roger Penske explica com es van provar el motor i el cotxe i com Mercedes es va involucrar en el projecte. La història es desenvolupa mentre Penske, Mario Illien i Paul Morgan juguen totes les cartes al seu abast per crear un motor increïble -fins i tot amb caces de la Segona Guerra Mundial i avions supersònics. Els pilots Al Unser Jr., Emerson Fittipaldi i Paul Tracy donen detalls de les setmanes prèvies a la cursa. El llibre arriba al clímax a  240 milles per hora a la Indy 500 que ningú oblidarà.

Embolicat amb el drama i la intriga, també hi ha lliçons de negocis i de motivació que han fet de Roger Penske un dels homes de negocis més exitosos del món i que han ajudat a Ilmor i als seus co-fundadors, Mario Illien i el desaparegut Paul Morgan a dissenyar i crear motors campions tant a la Fórmula 1 com a la IndyCar. Béstia no és només obligatori per als aficionats als esports i a les curses, també és interessant per als que gaudeixen amb els negocis, la tecnologia, o els misteris basats en fets reals.



Jade Gurss és principalment publicista. Va treballar a Mercedes des de 1997 a 1999 i després ha estat durant molts anys col·laborant amb el pilot de la NASCAR Dale Earnhardt Jr., del qual també n'ha escrit un llibre. Jo no el coneixia fins a l'aparició del llibre que ens ocupa, un llibre que tenia pensat llegir algun dia i que finalment els Reis van portar-me la setmana passada. Gràcies Reis!

Per a Europa, moltes vegades les curses americanes son sinònim d'accidents espectaculars, molts cotxes i una relativa simplicitat. Som molt pocs els que tenim la paciència d'explicar que no només corren en ovals, que no fan servir benzina sinó metanol (actualment, etanol), que el cotxe de seguretat surt cada dos per tres... I som encara menys els que hem fet de tot per veure les curses, perquè gairebé mai les han emès per algun canal català o espanyol. El Plus normalment fa les 500 milles, però la resta les hem de veure en anglès o francès en streaming. Potser pels esforços per seguir-ho un acaba tenint aquest campionat més proper al cor, malgrat els errors que s'han fet, malgrat els problemes, malgrat tot.

Una cosa que fa molt bé Gurss es situar el llibre en la seva perspectiva històrica. Ens explica el perquè de la importància de les 500 milles d'Indianapolis i també ens col·loca en el centre de la incipient guerra entre Tony George, president del circuit, i la Championship Auto Racing Teams, CART, associació d'equips que organitzava tot el campionat excepte les 500 milles, organitzades per l'United States Auto Club, o USAC. El conflicte acabaria amb dos campionats separats durant 11 anys i amb la debilitació de la popularitat dels cotxes de fórmula als Estats Units.

Però l'important del llibre és el motor. De nou, Gurss l'encerta al parlar de manera molt detallada sobre el disseny, els materials i la construcció del propulsor però sempre amb un llenguatge entenedor i també amb dibuixos tècnics de Patrick Morgan, fill del cofundador d'Ilmor. Gairebé totes les persones implicades encara vives contribueixen amb els seus testimonis al llibre, i realment costa trobar-hi alguna cosa que falti. Com a molt, m'hauria agradat una mica més d'informació sobre com el motor es va integrar al xassís existent de Penske i les modificacions que s'hi van haver de realitzar, però això és filar molt prim.

Finalment, la història és bona i és interessant. Curiositats com provar cotxes en pistes gairebé a zero graus i amb neu als voltants o fer servir el Concorde en diverses ocasions per enviar peces de manera ràpida des de Londres a Nova York són detalls que t'expliquen tant l'esforç de la gent implicada com la filosofia d'aconseguir un repte a qualsevol preu. Els costos van ser alts i els torns dels mecànics llargs, però cotxes amb més de 1000 cavalls de potència i superant els 400 quilòmetres per hora de punta? Potser no ho tornarem a veure mai més...


M'ha agradat: És exhaustiu, ple de detalls, però sense ser avorrit ni massa tècnic. 

No m'ha agradat: Hi ha poques coses a criticar. Potser a vegades és una mica hiperbòlic, i m'haguessin agradat més fotos comparant el xassís Penske normal amb el de les 500 milles...