dimarts, 14 de juny de 2016

Plat d'avui: Hipocresia del patrocini amb salsa de política

Durant quasi 70 anys, l'esport del motor, i en general la majoria d'esports van ser uns afers relativament amateurs. Les marques o equips es finançaven amb aportacions de socis, o amb venda de cotxes, o com fos, i ja està.
A partir de la dècada dels 70 del segle XX, l'esport es professionalitza. Apareixen en massa els patrocinadors al mateix temps que la televisió ja és capaç de retransmetre esdeveniments esportius a nivell mundial. En aquells temps, no hi havia cap límit, vèiem marques de tabac, begudes alcohòliques, marques de condons i fins i tot la revista eròtica Penthouse patrocinant un Hesketh de 1977.

Amb el final del segle vam anar tenint més coneixement i vam saber que el tabac és dolent. Està demostrat que si fumes tens moltes més possibilitats de patir càncer de pulmó. Sembla ser una substància bastant dolenta, podríem definir-la gairebé com a tòxica. 

Però amb el tombant de segle també va arribar una de les expressions que més odio: "políticament correcte". Què ens aporta la correcció política més que no pas una façana darrere la qual s'amaguen les mateixes coses que hem fet sempre però que no volem que es vegin perquè donen mala imatge?

Perquè sinó com s'entén que es prohibeixi la publicitat d'un producte que pot provocar càncer (que de fet, avui en dia sembla que tot pugui provocar càncer en algun moment, però això és un tema per un altre dia...) però al mateix temps se segueixi permetent la venda d'aquests productes i evidentment els governs segueixin cobrant els imposts que aquests productes generen, mentre fan veure que fan tot el possible perquè la gent no fumi?

Possible aspecte dels cotxes de Fórmula 1 l'any 2030.
Jo no sóc fumador. Una vegada vaig provar-ne un i no em va agradar gens, així que no és que tingui un interès especial en que el tabac pugui anunciar-se. Però si ens prenem a la gent, a les persones del món com éssers capaços de raonar i pensar per si mateixos, per què hem de viure en una espècie d'estat protector que ens tapa algunes coses perquè no les veiem?

Aquesta setmana l'empresa cervesera Heineken va anunciar un acord de patrocini amb el mundial de Fórmula 1. Aquest acord va ser anunciat dijous passat, i ahir dilluns ja va sortir un lobi criticant el patrocini de la Fórmula 1 amb una beguda alcohòlica, relacionant-ho amb el fet de conduir borratxo. No només això: l'Organització Mundial de la Salut ja té una llista de patrocinis a anar eradicant. El primer van ser els substituts de llet materna, després va venir el tabac. Ara estem amb l'alcohol, després venen els restaurants de menjar ràpid, els dolços, les xocolatines i els refrescs ensucrats. I al final de tota la llista ve la velocitat o la potència.

En uns quants anys, ens podem veure en un món sense anuncis de tabac, ni de cerveses, ni de licors, ni de McDonalds, ni de xocolatines, ni de dolços, ni de Coca Cola ni tant sols de cotxes, possiblement, perquè clar, hom pot morir en un cotxe. 
Però la gent no deixarà de fumar ni beure ni menjar hamburgueses ni comprar cotxes perquè no en facin anuncis per la televisió.

És realment aquest el món que volem? Un lloc on a cada passa ens diguin "no feu això, no feu allò" perquè ens podem fer mal? Veurem una Coca Cola i vindrà amb un avís com els paquets de tabac? Acabaran prohibint les curses de cotxes tard o d'hora perquè seran un anunci subliminal de la velocitat i per tant no serà adient per als nostres fills i néts?

Governs del món: invertiu més en educació i menys en prohibició. Descobrireu que la gent pot prendre les seves pròpies decisions. (Ah no, que no ho fan precisament perquè la gent no s'adoni de la mena d'estúpids que els governen...)

Perill! Aquesta senyal té els cantons afilats. Ah, i hi ha un pont.

Alerta: que no m'agradi un estat sobreprotector no vol dir que sigui un neoliberal. Hi ha coses que s'han de regular, com les armes (oi Estats Units?), i coses que s'han de mantenir, com la sanitat universal. De fet, estic a favor d'una renda universal per a tothom. Cada cop som més gent al món i cada cop hi haurà menys llocs de treball per la tecnificació de la indústria. Per tant, una renda garantida per a tothom equivalent al salari mínim interprofessional. Si la població rep una educació correcta, sabran veure que els surt més a compte emprendre i guanyar més diners que els que farien amb la renda garantida.