dimarts, 17 de juliol de 2018

Crítica: Los misterios de Ayrton Senna, de Carlos Castellá

El periodista català Carlos Castellá va morir el 2016 de càncer. Mentre es tractava de la malaltia va aprofitar el temps per escriure el seu primer llibre: Los misterios de Ayrton Senna.



Los misterios de Ayrton Senna

Carlos Castellá
Autopublicat
ISBN: 9781523396924
374 pàgines
Castellà
2016


(Original en castellà) Què es pot dir d'Ayrton Senna que no s'hagi dit ja? Aquest llibre és un assaig sobre el millor corredor de la seva època i un dels millors de la història, sobre la seva carrera, sobre el seu pilotatge, les seves lluites amb altres pilots i totes les circumstàncies que van influir en la seva tràgica mort. Però també és un estudi en busca de respostes per alguns dels misteris que envolten la memòria de Senna, com la seva religiositat, la seva vida amorosa, la seva cobdícia i falta d'escrúpols i perquè s'intenten amagar alguns dels seus comportaments menys edificants.
Per això, Carlos Castellà (Barcelona, 1957-2016), qui va coincidir amb ell al kàrting i a la Fórmula 1, s'aventura a reflexionar sobre el pilot, la persona i el personatge. L'autor d'aquest llibre, expert en automobilisme i comunicació, va ser comentarista i col·laborador en diversos mitjans, a més d'un apassionat de les curses de cotxes de qualsevol modalitat, però sobretot de les de circuit, on va passar gran part de la seva vida personal i quasi tota la professional.
Castellà fa igualment reflexions sobre altres aspectes de l'automobilisme, dels pilots i de la seva evolució al llarg dels anys, així com d'anècdotes i experiències pròpies que li permeten tenir un criteri i coneixements suficients per plasmar-los en un llibre. Amb una prosa fàcil i fluida, el llibre va ser escrit en circumstàncies difícils per a l'autor, que no les amaga al text, i que no deixarà indiferent a qui el llegeixi perquè no esquiva cap dels temes polèmics que van envoltar la vida del magistral pilot.


Tot i haver fet la crítica del llibre de Giorgio Terruzzi segueixo sense ser un expert en Senna. Avui toca la versió del malaurat Carlos Castellá, amb pròleg d'en Josep Lluís Merlos. És una llàstima que aquest sigui l'únic llibre del periodista, però sempre ens quedarà el que explicava al seu blog carloscastella.com.

Castellá fa una visió diferent sobre la vida de Senna. Intercala la història del pilot brasiler amb la història pròpia del mundial i les vivències que ell mateix va viure-hi a prop del paulista, ja fos als mundials de kàrting de principis dels 80 o ja tractant amb el tricampió a principis dels 90. Aquest enfocament és interessant doncs no se centra exclusivament en Senna sinó que també fa una bona explicació del món del motor que ell va viure, dels rivals i dels moments politico-esportius que inevitablement apareixen en un esport que mou tants milions.

Generalment el llibre és agradable i amb una quantitat d'informació generosa. L'única crítica que faig és la que crec que afecta a tots els llibres de Senna. Degut a la mort del pilot en directe i posterior mitificació, tots els llibres acaben pecant de l'especulació excessiva, especulació que creix a mesura que ens acostem al moment fatídic de l'1 de maig de 1994.
Algunes de les teories que postula Castellà, al meu parer, són un pèl estrafolàries. Amb certa lògica, on falla més el llibre és quan menys es parla de carreres i més d'aspectes personals o mentals.

Però fet i fet, un llibre que val la pena on les coses positives superen força les negatives. 


M'ha agradat: Són de valor incalculable les experiències de Castellá sobre el terreny.

No m'ha agradat: Com Terruzzi, dóna la sensació de que en alguns moments entra una mica massa en el terreny de l'especulació.

dimecres, 27 de juny de 2018

Top 7: Videojocs de cotxes (PC)

Avui deixem el tema Star Wars i passem a dues de les meves altres passions: els videojocs i l'automobilisme. Avui ens centrarem en els jocs de PC. Des que el 1996 va aparèixer un Pentium a 100 Mhz a casa no he deixat de jugar a jocs "de cotxes", ja sigui conduint o de direcció d'equips.
Com sempre la llista és totalment subjectiva i classifico els jocs segons la meva experiència personal...


7. NASCAR Racing 2003 Season



NASCAR Racing 2003 Season va ser l'últim joc de NASCAR de Papyrus. La companyia més tard va ser comprada, va fer fallida i els creadors del joc van acabar passant-se a fer iRacing, la simulació de pagament mensual que pilots professionals fan servir de tant en tant.
Es podria dir que el NR2003 és la culminació de tants anys de Papyrus. Tot i sortir al 2003 té característiques que jocs actuals encara no duen, com la radio i el Paint Shop per a poder modificar i pintar els cotxes com volguessis (funcions que ja incorporaven als jocs de mitjans dels 90). La dificultat a més era molt adequada, podent jugar des d'un nivell de rookie o amb molta dificultat i havent de cuidar les configuracions del cotxe i disputant curses de 4 hores. Una experiència NASCAR completíssima que a més encara avui es veu modificada per la comunitat, amb mods de diverses temporades i campionats.


6. Colin McRae Rally 4



Si Colin McRae és un dels pilots de ral·li més coneguts del món és també pels jocs que van dur el seu nom. De Codemasters, la companyia que actualment fa els jocs de F1, els "Colin" tenien un aspecte molt net. Tot i no tenir llicència del mundial el joc comptava amb gran varietat de cotxes, ja fossin WRC, els Junior, els Grup B o fins i tot alguns extra que anaves descobrint a mesura que completaves el joc. Les decoracions es podien canviar amb algun mod tot i que no era el joc més "manipulable".
Pel que fa als trams, eren curtets i la conducció era força arcade, però sentir en anglès a Derek Ringer, el propi co-pilot de McRae quan va ser campió el 1995, era una delícia...


5. F1 Challenge 99-02



El F1 Challenge 99-02 és probablement el joc de Fórmula 1 al qual he jugat més. Va ser l'últim joc d'EA Sports amb ISI i també l'últim joc de F1 per a PC fins l'any 2010, així que la gent es va dedicar a modificar-lo a sac amb desenes de mods i de fet existeix un mod amb totes les temporades de Fórmula 1, des del 1950 fins l'any 2016 (l'hauré de provar algun dia).
Originalment el joc, com a regal final degut a la pèrdua dels drets, venia amb 4 temporades de Fórmula 1, la qual cosa, sense ser-hi exactament al joc, et permetia fer una carrera de 4 anys. El joc era força digne, amb un balanç acceptable entre no ser massa complicat però ser prou simulació per als usuaris més exigents.
Val a dir que els d'ISI posteriorment s'han dedicat a crear i desenvolupar els rFactor i rFactor 2, així que hi havia bona base...


4. Rally Championship



El Rally Championship era un joc basat en el campionat britànic de ral·lis. Era totalment arcade. La conducció no s'assemblava a res a un cotxe real, però tenia dos punts molt bons. Un, la varietat de cotxes que hi havia, ja fossin WRC o Kit Cars, cosa que el feia força interessant, i dos, la dificultat.
Era increïblement difícil. Els trams solien durar un quart d'hora, però alguns podien passar dels 30 minuts, ben bé com a la vida real, i els cotxes es danyaven força, cosa que feia difícil acabar un ral·li amb el cotxe d'una peça. Això quan l'acabaves...perquè normalment al parc d'assistència no podies reparar tots els danys...


3. Grand Prix World



De jocs de direcció d'equips no n'hi ha hagut tants com sembla. El futbol n'ha tingut moltes més variants. Molts de nosaltres vam créixer amb el mític PC Fútbol, el Football Manager segueix allí i fins fa uns anys el FIFA Manager també et permetia dirigir un club o també una selecció.
Pel que fa al món del motor, recentment hi ha hagut el Motorsport Manager, també de Sega com el de futbol, i fa anys hi va haver el F1 Manager d'EA (com el FIFA), però cap d'ells ha superat encara al Grand Prix World d'Edward Grabkowski i publicat per Microprose (els dels Grand Prix).
Grabkowski ja havia fet dos GP Managers anteriorment, però amb el GPW de l'any 2000 va fer un joc pràcticament perfecte, amb una mescla justa de profunditat sense ser massa. Cada cursa era un torn i anaves renovant contractes, negociant amb patrocinadors, destinant recursos abans del GP i al cap de setmana preparant l'estratègia, etc. Potser l'únic defecte que tenia era limitar-te a 10 temporades - podies ser el millor cap d'equip que al cap de 10 anys el joc s'acabava...


2. IndyCar Racing II



Podria dir que l'IndyCar Racing II és el joc al qual he jugat més a la vida. Entre 1996 i 2000 a casa no teníem internet, així que algo havia de fer! Recordo trencar la tecla X del teclat amb ell...
Dels mateixos creadors que el NASCAR Racing 2003, l'IndyCar era la hòstia. Ara el veus i penses, doncs la conducció no era tant bona, els circuits no estaven ben fets, però tenia coses molt novedoses, com el Paint Shop (les hores que vaig passar-hi pintant cotxes píxel a píxel), els períodes de bandera groga amb el cotxe de seguretat, les aturades al box, la configuració del cotxe, etcètera.
Els dos grans titans de la conducció a mitjans dels 90 van ser Papyrus amb els IndyCar i Geoff Crammond i Microprose amb els Grand Prix. Jo vaig tenir l'IndyCar, per això em decanto per ell.


1. Grand Prix Legends



És increïble, però un joc de 1998 és encara molt vigent. Novament de Papyrus, com l'IndyCar, el NASCAR i actualment iRacing, quan Grand Prix Legends va sortir al mercat no va tenir èxit. Un joc centrat en la temporada de 1967 de Fórmula 1 i força difícil de conduir?
Per ser honestos, el joc tenia un petit problema amb els setups dels cotxes que el feia encara més complicat. Com no, la comunitat ho va arreglat i va procedir a crear modificacions diverses fins al punt que al 2004 es va treure una "demo" que incorporava totes les millores que diferents aficionats havien creat (visibles al video superior). Que sàpiga, encara hi ha gent modificant-lo i afegint-hi coses, com mods de temporades més antigues o d'altres categories, aprofitant el motor del joc que va ser la base dels comentats anteriorment. De fet, no sé si és el primer joc que recordo en el qual podies sortir volant i bolcar després d'un accident seriós...
Més que res, poso el GPL a la primera posició pel plaer que donava completar una volta ben feta, lliscant amb els cotxes sense alerons però amb molta potència per circuits sense cap tipus de protecció. Un joc que realment feia apreciar el pilotatge d'homes com Clark, Hill o Brabham, al límit i sense xarxa de seguretat.




Bonus track: rFactor


No podia oblidar-me de l'rFactor. Com he comentat abans està fet pels mateixos que van desenvolupar el F1 Challenge 99-02 per a EA Sports. ISI, al veure que la gent modificava els jocs, van portar la idea a l'extrem: crear un joc purament per a dues premisses. Una, el joc online, i dues, que fos fàcil de modificar.
Amb el meu cunyat Àlex vam jugar diverses vegades amb el mod dels Megane Trophy (el que es veu al vídeo), així que la part online és present, i pel que fa als mods, la majoria de gent que modificava el F1 Challenge es va passar a l'rFactor i hi ha desenes i desenes de mods de temporades de F1, d'IndyCar, de GP2, de Fórmula E, de turismes, de cotxes de carrer... I també ja hi ha l'rFactor 2, versió millorada del mateix concepte.

divendres, 15 de juny de 2018

Top 7: Cançons de Star Wars (Seqüeles i Stories)

En aquesta -per ara- última edició de les llistes de cançons de Star Wars (i dic per ara perquè la màquina Disney Lucasfilm va a tota màquina traient diversos materials ja siguin pelis o series o...), ens centrem en els episodis VI i VII, i també en Rogue One i Solo, les dues pel·lícules spin-off situades entre les preqüeles i la trilogia original.
Val a dir que només els "episodis" són de John Williams, amb Rogue One musicada per Michael Giacchino i Solo per John Powell.
Com deia l'univers Star Wars s'expandeix a gran velocitat. L'any que ve tindrem l'episodi IX, hi ha diversos rumors de spin-offs, hi ha trilogies tant per als creadors de Joc de Trons com per a Rian Johnson, a més de sèries animades...I sense oblidar-nos de The Clone Wars i Rebels, que també van tenir grans cançons de Kevin Kiner. Però tot això ho deixarem per un altre dia. Avui toca el període cinematogràfic 2015-2018 ;)


7. A Long Ride Ahead



Som a l'inici de Rogue One. No sabem massa com va la cosa, només que un director imperial ha vingut a buscar un tio que no volia ser trobat. Seguim l'escapada de la petita Jyn Erso, amagada fins que la troba Saw Gerrera, pujant la música fins a un crescendo que sembla una còpia de Star Wars però no... Ben fet, Giacchino.


6. A New Alliance



Com el títol indica, breument es forma una nova aliança durant l'episodi VIII. Snoke ha estat torturant a Rey i finalment la deixa als peus de Kylo perquè l'executi. Però al so del tema de la Força, Kylo mata al seu enemic real i els dos lluiten junts contra els de vermell. No és casualitat que els millors moments dels nous episodis siguin quan Kylo y Rey són junts a la pantalla...


5. The Ways of The Force



El moment culminant de l'episodi VII, com no, va ser la lluita amb sables làser. En aquest moment, tot sembla cardat però de sobte Rey fa servir la Força per agafar el sable dels Skywalker i lluitar contra Kylo Ren. El tema de la Força es mescla amb el de Rey, però el de Kylo sembla que venç fins que ella para i pensa. La música marca clarament qui porta la iniciativa en cada moment del combat.


4. The Adventures of Han



John Williams només escriu una cançó de la banda sonora de Solo, però és la que dona peu al tema de la pel·lícula. Es podria dir que potser a John Powell no li han deixat tanta llibertat com a Giacchino a Rogue One. En tot cas, Han no tenia un tema "propi", i Williams l'aconsegueix. A moments ens recorda Indiana Jones, però sobretot és un tema trepidant, d'aventures, que Powell fa servir bé a la resta de la cinta.


3. Battle of Crait



A l'episodi VIII, a Crait la cosa semblava força perduda. El tema de la Força comença més baix, sona el de la Resistència, el de Rose (una joia dins de la banda sonora), el de Poe... mentre van amb unes tartanes a fer front al poder de la Primera Ordre.
La cosa, com sempre, sembla força perduda, fins que a cop de recordatori apareix el tema de Rey i el de TIE Fighter Attack amb el Millenium Falcon que dona una mica més de temps. La peça acaba amb certa desesperació a l'evitar Rose que Finn se suïcidi intentant evitar l'arma que forada la porta.
Una bona mescla dels temes de la pel·lícula sense aprofundir massa en coses antigues.


2. Your Father Would Be Proud



Espectacular. A Rogue One, en plena batalla de Scarif i amb els nostres herois patint per aconseguir els seus objectius, de sobte arriba aquesta peça reflexiva, just en el moment en que els plans s'aconsegueixen retransmetre fora del planeta.
Però tristament no hi haurà final feliç. Arriba l'Estrella de la Mort i es carrega a bons i dolents en un moment de llagrimeta al veure el sacrifici. Però cap al final la cosa encara es posa pitjor, els rebels de l'espai tampoc escapen. Una cançó preciosa de Giacchino per a un moment dur.


1. Rey's Theme



Ben aviat al principi de l'episodi VII, un tema va destacar per sobre de tots. La música que acompanya a Rey gairebé tota l'estona marca aquest canvi entre una trilogia i l'altra, i entre personatges vells i nous. Té un cert to a l'inici com de western, cosa que suposo que ve per ser de Jakku. És present ben bé fins al final de l'episodi VIII, cosa que mostraria que Rey és la clau... Molt significativa.




Bonus track: Lando's Closet


A l'últim Top 7 deia que només hi havia dues cançons d'amor, bé, ja en tenim una tercera. La història entre Han i Qi'ra i els seus records a l'habitació de Lando ens duu aquesta peça tranquil·la però amb tons èpics. A mi personalment em recorda un tema d'amor de pel·lícula clàssica, que és interromput de sobte.
Tinc la sensació que no serà l'últim cop que veiem a Qi'ra...