divendres, 25 de juny del 2021

Coses a les que jugo cada dia

Feia dies que no escrivia res i tinc ganes de fer una entrada particular sobre un dels tres jocs dels quals parlaré avui. Així que vaig pensar, per què no fas un escrit sobre els jocs diaris als que jugues? I en això estem.

Potser la gent pot pensar, jugues cada dia a això? I jo diré sí, però en el meu cas, que siguin jocs de mòbil no hi té massa a veure. Fa 10, 15 o 25 anys també jugava cada dia a jocs d'ordinador o de consola, i simplement el que ha canviat és el mitjà. Però sempre he jugat a videojocs, i encara que no sigui un jugador d'aquells de nivell alt, m'agrada cada dia dedicar uns minuts al nen interior...


My Racing Career

En primer lloc poso el My Racing Career, òbviament joc de cotxes, ja que és el joc al qual més temps li dedico probablement. És un joc on ets el mànager d'un pilot fictici, i el vas entrenant a través de diferents categories fins que arribi al cim dels esports de motor, ja sigui com a conductor o motociclista.
En aquest no hi jugo principalment al mòbil perquè és més còmode jugar al PC i no té una aplicació dedicada. De fet, és obra d'una sola persona i uns quants de nosaltres formem part de "l'equip", ajudant en diverses coses. Jo per exemple vaig acabar la traducció al català, ajudo en idear coses noves per al joc i dirigeixo la part de crear nous circuits i trams de ral·li.


És un joc que demana una certa persistència. Pots guanyar curses ja el primer dia, però el repte de veritat és arribar a ser un dels millors del joc, maximitzant els entrenaments, pujant a les categories i arribant a la Fórmula 1. Però aquest procés pot trigar ben bé 10-12 temporades del joc o 2 o 3 anys reals.. Però per altra banda, hi he fet bons amics també.


Resumint, és un joc que no és per jugar-hi de tant en tant. Cal dedicar-s'hi i esforçar-se :D


Star Wars Galaxy of Heroes

Com a fan de Star Wars, no podia faltar un joc del tema. Quan vaig canviar-me el mòbil l'última vegada vaig buscar algun joc i vaig trobar el Galaxy of Heroes. És un clàssic joc de conrear (o farming). Cada dia fas unes activitats que et donen uns materials amb les quals pots anar augmentant personatges de nivell, amb els quals podràs fer equips i lluitar contra altra gent o bé aconseguir personatges millors. També és un joc que recompensa l'entrar-hi cada dia, si bé no és tant demandant com el My Racing Career.


Evidentment el que més m'agrada del joc és fotre hòsties amb els meus personatges preferits, i poder fer equips curiosos barrejant diverses èpoques de la galàxia. Hi ha gent de les pel·lícules, de les sèries animades, de Mandalorian i fins i tot del joc Knights of The Old Republic dels anys 90, així que el joc et deixa centrar-te en col·leccionar els personatges que més t'agradin. 

Però tot i això,  per a mi encara falten personatges i de fet, serà el meu proper article per aquí...


Candy Crush Soda Saga

I el tercer i últim és un títol que segur que tothom coneix, el Candy Crush Soda Saga. Com ja sabeu, es tracta d'anar superant pantalles fent combinacions de 3, 4 o 5 colors. 


Vaig començar amb el Candy Crush original fa anys simplement per superar a l'Heleia, i fins i tot durant un temps vaig jugar als dos, però finalment em vaig centrar al Soda. Vaig pel nivell 4000 i pico, i la veritat és que tot i que et donen recompenses per entrar cada dia, aquest joc és el clàssic joc per jugar cada dia o de tant en tant. És ideal per entretenir-se una estona i a diferència dels altres dos, és fàcilment comprensible per a totes les edats.

Què us han semblat els jocs als que jugo? A quins jocs jugueu vosaltres?


dijous, 18 de febrer del 2021

La gent està emprenyada...

(foto: Jordi Borràs)

La gent està emprenyada.

Perquè s'empresona per ideals polítics.
Perquè s'empresona per cantar i fer tuits.
Perquè no pot treballar però tampoc se li dona alternativa.
Perquè no poden sortir de la comarca i altres van on volen.
Perquè els esteu deixant sense futur.
Perquè no veu a la política el sacrifici que se li demana a la població.
Perquè no entén que a algunes manifestacions se'ls dispari bales de foam.
Perquè no entén que a altres manifestacions la policia els protegeixi.
Perquè es valora més el valor d'un contenidor que el d'un ull.
Perquè es dona màniga ampla al feixisme.
Perquè només veu clientelisme al poder.
Perquè uns es vacunen valent-se de la seva posició.
Perquè no pot accedir a l'habitatge.
Perquè la justícia està polititzada i per tant, no és justa.
Perquè li paguen uns sous de merda.
Perquè accedir a una ajuda és pràcticament impossible.
Perquè quan et concedeixen una ajuda triguen mesos a pagar-la.
Perquè no volen que parlem català.
Perquè no els agrada com votem.
Perquè veu tota una colla de privilegis en diferents estaments mentre ella es mor de gana.
Perquè no es valora la pagesia.
Perquè s'apliquen moltes mesures contra el ciutadà.
Perquè s'apliquen poques mesures contra les elits.
Perquè es fa negoci amb tot.
Per moltes més raons.

La gent està emprenyada. Qui la desemprenyarà?

El que la desemprenyi, bon desemprenyador serà...

dimecres, 18 de novembre del 2020

Crítica: "Àlex Márquez, un campeón con estrella", d'Emilio Pérez de Rozas.

De la biblioteca de la meva germana m'arriba un títol amb alguns anys ja. El llibre sobre el primer títol mundial d'Àlex Márquez.





Àlex Márquez, un campeón con estrella
Emilio Pérez de Rozas
Lunwerg Editores
ISBN: 9788416177660
223 pàgines
Castellà
2015



(Original en castellà) Benvinguts al món d'Àlex Márquez, el nen que no volia ser pilot i que, tot i això, en un temps rècord ha arribat al cim del motociclisme. Treballador incansable, observador lúcid, lluitador nat, el joveníssim Àlex ha fet mèrits per deixar de ser considerat el "germà de Marc Márquez" i llueix a la pista amb la seva pròpia llum.
La seva trajectòria és fulgurant: campió d'Espanya el 2012, debutant de l'any al mundial de Moto3 de 2013 i finalment, campió del món el 2014 a l'últim moment, superant a l'australià Jack Miller en una última cursa per recordar a València.
Aquest llibre -fruit de la ploma sempre apassionada d'Emilio Pérez de Rozas i amb les extraordinaries fotografies de Mirco Lazzari- ens explica la seva trajectória de primera mà, una història de talent i sacrifici, de valentia i perseverància, de somnis i realitats, de proeses, fins i tot de miracles i com no, de complicitats, perquè a les grans victòries, no s'està mai sol. 


Ara que l'Àlex ja és a MotoGP, és adient llegir aquest llibre. Parla força bé de les dificultats que té "el segon familiar", ja sigui el fill d'un gran pilot, el germà petit...
Per molt que el pare o germà gran obri el camí, el fill o en aquest cas el germà petit sempre té a sobre l'espasa de Damocles de la comparació, i més encara si el teu germà és un extraterrestre de les motos com Marc Márquez.

Altres s'han enfonsat sota aquesta pressió, però el que ens explica aquest llibre és que el mètode de l'Àlex també és vàlid. Som en una època on sovint els esportistes han de rendir des del minut 1 i si no ho fan, ja passen a ser descartats. L'Àlex no rebenta el cronòmetre com el seu germà, però hi acaba arribant tard o d'hora. L'Àlex va trigar més a guanyar el mundial de Moto2, però ja té dos podis al seu debut a MotoGP amb una Honda molt complicada.

El llibre fa un retrat dels inicis esportius i sobretot de l'any 2014, el del seu mundial de Moto3. Potser en Pérez de Rozas es deixa portar a vegades un pèl massa per l'èpica i la passió, però és una garantia d'informació de primera mà, i les fotografies de Lazzari també estan molt bé. En general una lectura interessant que ens ensenya una mica més qui és l'Àlex.


M'ha agradat: Un bon llibre "entre bambolines" del que va ser el mundial 2014.

No m'ha agradat: Peca una mica de tema publicitari amb el títol i en parts del llibre.