tag:blogger.com,1999:blog-49606805102542543532024-03-06T00:07:54.840+01:00jordi_giorgioJordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.comBlogger57125tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-62038815530807829402021-06-25T19:18:00.000+02:002021-06-25T19:18:41.410+02:00Coses a les que jugo cada dia<p style="text-align: justify;">Feia dies que no escrivia res i tinc ganes de fer una entrada particular sobre un dels tres jocs dels quals parlaré avui. Així que vaig pensar, per què no fas un escrit sobre els jocs diaris als que jugues? I en això estem.</p><p style="text-align: justify;">Potser la gent pot pensar, jugues cada dia a això? I jo diré sí, però en el meu cas, que siguin jocs de mòbil no hi té massa a veure. Fa 10, 15 o 25 anys també jugava cada dia a jocs d'ordinador o de consola, i simplement el que ha canviat és el mitjà. Però sempre he jugat a videojocs, i encara que no sigui un jugador d'aquells de nivell alt, m'agrada cada dia dedicar uns minuts al nen interior...</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>My Racing Career</b><br /><br />En primer lloc poso el <a href="https://www.myracingcareer.com/ca/">My Racing Career,</a> òbviament joc de cotxes, ja que és el joc al qual més temps li dedico probablement. És un joc on ets el mànager d'un pilot fictici, i el vas entrenant a través de diferents categories fins que arribi al cim dels esports de motor, ja sigui com a conductor o motociclista.<br />En aquest no hi jugo principalment al mòbil perquè és més còmode jugar al PC i no té una aplicació dedicada. De fet, és obra d'una sola persona i uns quants de nosaltres formem part de "l'equip", ajudant en diverses coses. Jo per exemple vaig acabar la traducció al català, ajudo en idear coses noves per al joc i dirigeixo la part de crear nous circuits i trams de ral·li.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4AfAw8TVO8KapVVCqzzyYOQKdrPNhhjHy7UTDG-ozrGKv-MAWDXIu0Jz-YnIeUe_w8qA8GJHfcodEV3fPgLJWDyHOpuGTj7AU4L8I0n1kMsE6gc3uXos39Osv-0Qy09PK_DGPnwwcJIN6/s1140/testing.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1140" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4AfAw8TVO8KapVVCqzzyYOQKdrPNhhjHy7UTDG-ozrGKv-MAWDXIu0Jz-YnIeUe_w8qA8GJHfcodEV3fPgLJWDyHOpuGTj7AU4L8I0n1kMsE6gc3uXos39Osv-0Qy09PK_DGPnwwcJIN6/w400-h316/testing.png" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">És un joc que demana una certa persistència. Pots guanyar curses ja el primer dia, però el repte de veritat és arribar a ser un dels millors del joc, maximitzant els entrenaments, pujant a les categories i arribant a la Fórmula 1. Però aquest procés pot trigar ben bé 10-12 temporades del joc o 2 o 3 anys reals.. Però per altra banda, hi he fet bons amics també.</p><p style="text-align: justify;"><br />Resumint, és un joc que no és per jugar-hi de tant en tant. Cal dedicar-s'hi i esforçar-se :D</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Star Wars Galaxy of Heroes</b></p><p style="text-align: justify;">Com a fan de Star Wars, no podia faltar un joc del tema. Quan vaig canviar-me el mòbil l'última vegada vaig buscar algun joc i vaig trobar el <a href="https://www.ea.com/es-es/games/starwars/galaxy-of-heroes">Galaxy of Heroes</a>. És un clàssic joc de conrear (o farming). Cada dia fas unes activitats que et donen uns materials amb les quals pots anar augmentant personatges de nivell, amb els quals podràs fer equips i lluitar contra altra gent o bé aconseguir personatges millors. També és un joc que recompensa l'entrar-hi cada dia, si bé no és tant demandant com el My Racing Career.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOJtsds0wDXA87sa7WSiMduU-i-IMZqJKUNyWGj8uoxNcocW_hKeixcyAB5JlZzxq_c9VN9sf2N5K2Ujoo7c5OGDK9k2ldcaoVgELG7qQPgoQXBdeQYPDjlwVC0vn5BPCiyb7WJOwBhpmn/s600/swgoh-gc-mandalorians_600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="309" data-original-width="600" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOJtsds0wDXA87sa7WSiMduU-i-IMZqJKUNyWGj8uoxNcocW_hKeixcyAB5JlZzxq_c9VN9sf2N5K2Ujoo7c5OGDK9k2ldcaoVgELG7qQPgoQXBdeQYPDjlwVC0vn5BPCiyb7WJOwBhpmn/w400-h206/swgoh-gc-mandalorians_600.jpg" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Evidentment el que més m'agrada del joc és fotre hòsties amb els meus personatges preferits, i poder fer equips curiosos barrejant diverses èpoques de la galàxia. Hi ha gent de les pel·lícules, de les sèries animades, de Mandalorian i fins i tot del joc Knights of The Old Republic dels anys 90, així que el joc et deixa centrar-te en col·leccionar els personatges que més t'agradin. </p><p style="text-align: justify;">Però tot i això, per a mi encara falten personatges i de fet, serà el meu proper article per aquí...</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Candy Crush Soda Saga</b></p><p style="text-align: justify;">I el tercer i últim és un títol que segur que tothom coneix, el <a href="https://www.king.com/es/game/candycrushsoda">Candy Crush Soda Saga</a>. Com ja sabeu, es tracta d'anar superant pantalles fent combinacions de 3, 4 o 5 colors. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDS76_cB6rKXVDAN16G9IAYrhsCyrg-Da_sDK_9EFlFvbYC6RisnqU3-_0SYul6llgD3uwZDMxfInCpP8EoLldM-zb7swGpTq2A2FCcV-X9UKifXogujjwbpDrwDxdJhGu5jeX8EgaAz1p/s512/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="307" data-original-width="512" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDS76_cB6rKXVDAN16G9IAYrhsCyrg-Da_sDK_9EFlFvbYC6RisnqU3-_0SYul6llgD3uwZDMxfInCpP8EoLldM-zb7swGpTq2A2FCcV-X9UKifXogujjwbpDrwDxdJhGu5jeX8EgaAz1p/w400-h240/unnamed.jpg" width="400" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Vaig començar amb el Candy Crush original fa anys simplement per superar a l'Heleia, i fins i tot durant un temps vaig jugar als dos, però finalment em vaig centrar al Soda. Vaig pel nivell 4000 i pico, i la veritat és que tot i que et donen recompenses per entrar cada dia, aquest joc és el clàssic joc per jugar cada dia o de tant en tant. És ideal per entretenir-se una estona i a diferència dels altres dos, és fàcilment comprensible per a totes les edats.</p><p style="text-align: justify;">Què us han semblat els jocs als que jugo? A quins jocs jugueu vosaltres?</p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-369753389157849492021-02-18T10:45:00.003+01:002021-02-18T10:45:55.168+01:00La gent està emprenyada...<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidh4ErR2otNv5rknz1wnWZJy16YDrsSMrItMmgYCeoC4NHIrlnlC2sAbLMBqsrj0ciGmn2WcgiJ1svO8jMfaMMVVWf-8ug_9V6r0gulYZOmXCwfvNtkQ9oNFzp7o1AY65mS_q353tAcENu/s1200/borras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="799" data-original-width="1200" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidh4ErR2otNv5rknz1wnWZJy16YDrsSMrItMmgYCeoC4NHIrlnlC2sAbLMBqsrj0ciGmn2WcgiJ1svO8jMfaMMVVWf-8ug_9V6r0gulYZOmXCwfvNtkQ9oNFzp7o1AY65mS_q353tAcENu/w640-h426/borras.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(foto: Jordi Borràs)</td></tr></tbody></table><p>La gent està emprenyada.<br /><br />Perquè s'empresona per ideals polítics.<br />Perquè s'empresona per cantar i fer tuits.<br />Perquè no pot treballar però tampoc se li dona alternativa.<br />Perquè no poden sortir de la comarca i altres van on volen.<br />Perquè els esteu deixant sense futur.<br />Perquè no veu a la política el sacrifici que se li demana a la població.<br />Perquè no entén que a algunes manifestacions se'ls dispari bales de foam.<br />Perquè no entén que a altres manifestacions la policia els protegeixi.<br />Perquè es valora més el valor d'un contenidor que el d'un ull.<br />Perquè es dona màniga ampla al feixisme.<br />Perquè només veu clientelisme al poder.<br />Perquè uns es vacunen valent-se de la seva posició.<br />Perquè no pot accedir a l'habitatge.<br />Perquè la justícia està polititzada i per tant, no és justa.<br />Perquè li paguen uns sous de merda.<br />Perquè accedir a una ajuda és pràcticament impossible.<br />Perquè quan et concedeixen una ajuda triguen mesos a pagar-la.<br />Perquè no volen que parlem català.<br />Perquè no els agrada com votem.<br />Perquè veu tota una colla de privilegis en diferents estaments mentre ella es mor de gana.<br />Perquè no es valora la pagesia.<br />Perquè s'apliquen moltes mesures contra el ciutadà.<br />Perquè s'apliquen poques mesures contra les elits.<br />Perquè es fa negoci amb tot.<br />Per moltes més raons.<br /><br /></p><p>La gent està emprenyada. Qui la desemprenyarà?</p><p>El que la desemprenyi, bon desemprenyador serà...</p>Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-19959947359020780802020-11-18T11:43:00.002+01:002020-11-18T11:44:01.684+01:00Crítica: "Àlex Márquez, un campeón con estrella", d'Emilio Pérez de Rozas.<div style="text-align: justify;">De la biblioteca de la meva germana m'arriba un títol amb alguns anys ja. El llibre sobre el primer títol mundial d'Àlex Márquez.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEfkZx0umBc9uQTP13bHM3zqo1FHLWfyvN4jFZrERaeftTrwlRGkzCChwudgQOYGzhTp7vryler2UAc1mA7TAxuEUIlxb3gD4CvhtI4VGAj3IELl__8MWwKaRlRKenKEvhLSqvXhMbEgsG/s229/9788416177660.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="228" data-original-width="229" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEfkZx0umBc9uQTP13bHM3zqo1FHLWfyvN4jFZrERaeftTrwlRGkzCChwudgQOYGzhTp7vryler2UAc1mA7TAxuEUIlxb3gD4CvhtI4VGAj3IELl__8MWwKaRlRKenKEvhLSqvXhMbEgsG/w200-h199/9788416177660.jpg" width="200" /></a></div><br /><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Àlex Márquez, un campeón con estrella</span></div>
<span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Emilio Pérez de Rozas</div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Lunwerg Editores</span></div>
<span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;">ISBN: 9788416177660</div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">223 pàgines</span></div>
<span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Castellà</div></span><span style="font-size: large;"><div style="text-align: justify;">2015</div></span>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Original en castellà) Benvinguts al món d'Àlex Márquez, el nen que no volia ser pilot i que, tot i això, en un temps rècord ha arribat al cim del motociclisme. Treballador incansable, observador lúcid, lluitador nat, el joveníssim Àlex ha fet mèrits per deixar de ser considerat el "germà de Marc Márquez" i llueix a la pista amb la seva pròpia llum.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>La seva trajectòria és fulgurant: campió d'Espanya el 2012, debutant de l'any al mundial de Moto3 de 2013 i finalment, campió del món el 2014 a l'últim moment, superant a l'australià Jack Miller en una última cursa per recordar a València.</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Aquest llibre -fruit de la ploma sempre apassionada d'Emilio Pérez de Rozas i amb les extraordinaries fotografies de Mirco Lazzari- ens explica la seva trajectória de primera mà, una història de talent i sacrifici, de valentia i perseverància, de somnis i realitats, de proeses, fins i tot de miracles i com no, de complicitats, perquè a les grans victòries, no s'està mai sol. </i></div><div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">Ara que l'Àlex ja és a MotoGP, és adient llegir aquest llibre. Parla força bé de les dificultats que té "el segon familiar", ja sigui el fill d'un gran pilot, el germà petit...</div><div style="text-align: justify;">Per molt que el pare o germà gran obri el camí, el fill o en aquest cas el germà petit sempre té a sobre l'espasa de Damocles de la comparació, i més encara si el teu germà és un extraterrestre de les motos com Marc Márquez.<br /><br />Altres s'han enfonsat sota aquesta pressió, però el que ens explica aquest llibre és que el mètode de l'Àlex també és vàlid. Som en una època on sovint els esportistes han de rendir des del minut 1 i si no ho fan, ja passen a ser descartats. L'Àlex no rebenta el cronòmetre com el seu germà, però hi acaba arribant tard o d'hora. L'Àlex va trigar més a guanyar el mundial de Moto2, però ja té dos podis al seu debut a MotoGP amb una Honda molt complicada.<br /><br />El llibre fa un retrat dels inicis esportius i sobretot de l'any 2014, el del seu mundial de Moto3. Potser en Pérez de Rozas es deixa portar a vegades un pèl massa per l'èpica i la passió, però és una garantia d'informació de primera mà, i les fotografies de Lazzari també estan molt bé. En general una lectura interessant que ens ensenya una mica més qui és l'Àlex.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Un bon llibre "entre bambolines" del que va ser el mundial 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Peca una mica de tema publicitari amb el títol i en parts del llibre.</div>
</div>Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-18703098474441096372020-09-21T14:11:00.002+02:002020-09-21T14:11:52.136+02:00Crítica: "Sundays Will Never Be the Same" de Darrell Waltrip amb Nate Larkin<div style="text-align: justify;">
El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer va ser el de Cosworth i el segon va ser una elecció més left-field, una nova autobiografia del tricampió NASCAR Darrell Waltrip.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_KJzSx3_XwtBZOEXB-HlTRxeub6MUassxqLCGhiCySpPB0PgZuY0c7oX3NISmGWBlDKMy10FKW0DdSPlNc2HC_1DmyMJWHsNlxj0YSer7LNFTSPnT8loheJdrNl9xkfp_DMkqivy2x8p/s500/dw.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="324" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_KJzSx3_XwtBZOEXB-HlTRxeub6MUassxqLCGhiCySpPB0PgZuY0c7oX3NISmGWBlDKMy10FKW0DdSPlNc2HC_1DmyMJWHsNlxj0YSer7LNFTSPnT8loheJdrNl9xkfp_DMkqivy2x8p/w129-h200/dw.jpg" width="129" /></a></div><br /><br /></div><span style="font-size: large;"><div>Sundays Will Never Be The Same</div></span>
<span style="font-size: large;">Darrell Waltrip amb Nate Larkin</span><br />
<span style="font-size: large;">Free Press</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9781451644890</span><br />
<span style="font-size: large;">241 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Anglès</span><br /><span style="font-size: large;">2012</span><br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Original en anglès) Amb nostàlgia que us tocarà el cor i la seva gràcia marca de la casa, el membre del NASCAR Hall of Fame Darrell Waltrip recorda escenes de la seva destacada vida, rememorant de forma vívida moments memorables amb alguns dels gegants de l'esport - com aquesta primera trobada amb el jove que acabaria sent el seu "amenemic", la superestrella Dale Earnhardt:</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Un vespre un jove d'ulls borrosos i amb bigoti que duia unes Hush Puppies i una samarreta bruta va entrar al taller amb una ampolla mig buida de Jack Daniel's. Em va mirar en silenci durant diversos minuts, mentre feia glops de l'ampolla. Finalment en Robert ens va presentar.<br />"Aquest d'aquí és en Dale", va dir en Robert amb el seu accent de Virgínia. "Està casat amb la meva filla Brenda. Potser has sentit a parlat del seu pare, Ralph. En Dale és pilot i mecànic".</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Em vaig acostar a en Dale i li vaig donar la mà. "Darrell Waltrip", vaig dir. "Encantat de coneixer-te".</i></div><div style="text-align: justify;"><i>En Dale va buidar el que quedava de l'ampolla, la va llençar a un barril buit on va aterrar amb un bon soroll i llavors es va eixugar la boca amb el darrere del seu braç.<br />"Aquest és el teu cotxe?" va dir.<br /></i>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">No tinc gaires llibres de temàtica NASCAR. De fet només en tenia un, la història completa que <a href="http://jordigiorgio.blogspot.com/2015/06/7-bons-llibres-dautomobilisme.html" target="_blank">vaig mencionar aquí</a>, i volia expandir. Qui millor que el tricampió amb una carrera de més de 25 anys i posteriorment comentarista durant 18 temporades de la NASCAR, Darrell Waltrip?<br /><br /></div><div style="text-align: justify;">Waltrip, si busquéssim una comparació, podria ser el Nelson Piquet dels Estats Units. És un pilot que va ser bocamoll, que potser va allargar un pèl massa la seva carrera i que a vegades no té el reconeixement que si tenen homes amb menys títols. Ell ja havia publicat un parell de llibres autobiogràfics, i per això potser el llibre del que us parlo no és del tot exhaustiu en alguns passatges, però toca adequadament tots els punts importants de la carrera de Waltrip.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Waltrip va córrer a la màxima categoria de la NASCAR entre 1972 i 2000, és a dir, dels 25 anys als 53, i el canvi entre èpoques és una de les parts més interessants del llibre. L'autor va passar de ser un jove força descarrilat, amb freqüents problemes amb la policia per anar massa ràpid i que fins i tot va canviar d'estat de tantes que n'havia fet, a un pare de família, propietari d'equip i veu autoritzada dins del pàdoc.<br /><br />Són importants al llibre la Daytona de 2001, la seva dona Stevie i també el passar a creure en Déu, però aquests moments clau no resten als moments més divertits del llarg anecdotari del pilot de Kentucky i després Tennessee. </div><div style="text-align: justify;"><br />Resumint, Waltrip fa un relat honest dels seus encerts i errors, tot relligant-ho amb l'ajuda de Nate Larkin a centrar-ho al voltant del primer dia de la seva nova carrera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Una mirada completa a un temps diferent de la NASCAR actual i els canvis que hi han hagut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Podria haver sigut més exhaustiu en alguns moments de la seva vida.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-47210353295167445822020-08-31T13:15:00.002+02:002020-08-31T13:15:43.089+02:00Crítica: "Cosworth. The Search For Power", de Graham Robson<div style="text-align: justify;">
El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer el resumeixo avui </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHd_85ZO5UpuPpicA-nSQOH0g3wjdsAIq-5gDAtLgvXHq5s-XmWQt1vr5RErdHs5z71OsFlOa458AmIG5OZOALkw0g6EsdHHZzHm-Ce-zulAODLyCepwRLilhfACSaEWuxCGMMUw8mv68k/s500/cos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="500" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHd_85ZO5UpuPpicA-nSQOH0g3wjdsAIq-5gDAtLgvXHq5s-XmWQt1vr5RErdHs5z71OsFlOa458AmIG5OZOALkw0g6EsdHHZzHm-Ce-zulAODLyCepwRLilhfACSaEWuxCGMMUw8mv68k/w200-h198/cos.jpg" width="200" /></a></div><span style="font-size: large;"><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div>Cosworth. The Search For Power.</span><br />
<span style="font-size: large;">Graham Robson</span><br />
<span style="font-size: large;">Veloce Publishing</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9781845848958</span><br />
<span style="font-size: large;">256 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Anglès</span><br /><span style="font-size: large;">2017 (1a edició 1988)</span><br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Original en anglès) COSWORTH - LA CERCA DE LA POTÈNCIA cobreix la història sencera, vida i el temps de la famosa companyia d'enginyeria d'altes prestacions britànica, des de la seva fundació el 1958 per Mike Costin i Keith Duckworth, a través de la seva evolució fascinant i sovint excitant, fins a la seva expansió i éxit mundial en els camps de l'automobilisme i la producció de cotxes de carrer d'altes prestacions. </i><br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">Ja feia un temps que anava darrere d'aquest llibre. Graham Robson potser és un nom que no ens sona massa, però al món del motor ha fet tots els papers de l'auca. Va ser copilot de ral·lis, mecànic, dissenyador a Jaguar, enginyer, director a Triumph, provador per a revistes, periodista i historiador amb més de 130 llibres publicats, és una autoritat pel que fa a la història de Ford i Cosworth a l'automobilisme.<br /><br />Amic dels fundadors Mike Costin ("Cos-") i Keith Duckworth ("-worth"), no fou estrany que quan Duckworth es va jubilar pel trentè aniversari de Cosworth el 1988 Robson fos l'escollit per escriure el recull de la vida de la companyia. Famosa principalment per desenvolupar el motor DFV de Fórmula 1 que va aconseguir 155 victòries, Cosworth va estar durant anys lligada al nom de Ford fins que aquesta la va comprar i posteriorment vendre al tombant de segle.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A part dels resultats esportius (centrats en la Fórmula 1, però també comentant les activitat de l'empresa a IndyCar, el mundial de ral·lis i a altres categories), el llibre detalla perfectament la creació de Cosworth, amb perfils dels fundadors i també de les persones importants al llarg de la història, els projectes per a Ford i altres marques i les diferents vicissituds i vendes que ha viscut la companyia.<br /><br />No es deixa cap projecte sense comentar almenys breument, des dels primers motors perquè competís el propi Costin fins al motor per a l'Aprilia RS3 Cube de MotoGP; des dels motors de Fórmula Junior fins al CA2013 de Fórmula 1 i també les versions no desenvolupades, idees que es van estudiar. Tot això apareix al text però per si no en teníem prou Robson afegeix dos apèndixs: un que detalla exactament tots els models de motors segons la denominació de Cosworth, fins i tot els que no es van fabricar, i un altre que llista tots els cotxes de carrer motoritzats per Cosworth.<br /><br />L'exhaustivitat és un dels grans mèrits d'aquest llibre, però el text no es queda enrere, amb comentaris de tots els protagonistes importants i força detall mecànic de cada motor. Per als menys entesos pot ser un pèl embafador, però el llibre aconsegueix ser amè per als interessats en l'esport i l'enginyeria alhora.<br /><br />Fet i fet, un llibre recomanadíssim però només disponible en anglès.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> És un llibre exhaustiu, una obra mestra per comprendre Cosworth.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Al final d'alguns capítols es noten les coses escrites en diverses edicions, ja fos al 1988 o al 2004.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-47587906927434382422020-03-12T12:26:00.000+01:002020-03-12T12:26:00.132+01:00Misèries que destapa un virus<div style="text-align: justify;">
Feia temps que no escrivia i avui igual faig una mica de demagògia, no ho sé, però amb les notícies dominades pel coronavirus no puc evitar alguns pensaments que em venen al cap aquests dies. </div>
<div style="text-align: justify;">
Per començar, vull dir que no crec que tot això formi part d'algun tipus de conspiració; més aviat que el capitalisme incontrolat i salvatge sempre troba maneres de sortir guanyant de qualsevol situació. En fi, expressaré quatre idees que tinc al cap.<br /><br />Per què tot l'oci s'atura però el treball no?</div>
<div style="text-align: justify;">
Si les escoles s'aturen i els nens es queden amb els avis, quan els pares els vagin a buscar després de treballar i haver interaccionat amb altres persones, no es poden contagiar igual?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A una escala diferent, això és com quan neva. Tanquem les escoles, però que la gent vagi a treballar. Vale, els nens tots bé, però fa 10 anys amb la gran nevada la gent es quedava tirada a la carretera tota la nit amb el conseqüent col·lapse de vies de circulació.<br /><br />El sistema està muntat d'una manera que la gran part de la població depèn excessivament del treball. Si existís una renda bàsica universal, la gent podria triar quedar-se a casa o treballar, mentre que ara mateix, avui en dia, no té elecció, perquè a pesar de les recomanacions de no anar a llocs concorreguts, si la gent no va a treballar li descompten els dies o pitjor, la carden fora.<br /><br />Si els governs fossin valents i/o els partits no estiguessin agafats pels collons pels poders econòmics, imposarien mesures de veritat. Tancar fronteres aquí ja és bastant inútil, per tant el que caldria és limitar les activitats a les bàsiques imprescindibles.<br />Si només treballés personal mèdic, farmàcies i supermercats, ja redueixes en gran mesura la població que s'exposa, i podries controlar qui entra, qui surt i qui treballa a cadascun d'aquests àmbits.<br />Tot això s'hauria de fer de forma nacional però l'únic que diuen els governs es que donen diners a les empreses. Les pimes patiran, evidentment, però tots sabem que aquests diners a les empreses també aniran a butxaques de gent que en comptes de tenir un benefici de 50 mil milions el tindran de 40...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els confinaments no haurien de ser motiu de preocupació. Vivim en l'era de la connexió total, a la televisió hi ha desenes de canals i si a més pagues alguna cosa com Netflix o Prime Video pots estar mirar sèries durant mesos. Es pot jugar a videojocs amb qualsevol persona del món, xatejar amb qui sigui, i tot això sense haver d'interactuar amb les persones que tens al costat! Potser és hora de redescobrir la lectura, els jocs de taula, ordenar aquella estanteria que fa setmanes que fa pena...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ah! Últim però no menys important: en un cas així es quan veiem que n'és d'important la sanitat pública. Mentre anem tenint sangoneres neoliberals en posicions de poder, se seguirà gastant més en tancs que en hospitals...</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-50810908292677673902019-10-15T12:39:00.001+02:002019-10-15T12:39:29.471+02:00Crítica: "Los Locos del Volante, vol. 1" de José Manuel Zapico<div style="text-align: justify;">
Gairebé mai em toca res en concursos de xarxes socials, però quan em toca quelcom, va i és un llibre de curses! Avui, un del sr. Virutas de Goma, que a més me'l va dedicar :)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0MHY2tAcIF5VJVduFBTtFkLNhwwgNCwe44GzmGytu1KWlE5A1DOQrJsoS6qIUcnh3Qtlt3YGO7lUp3-tY58qDV_zxUwDtx-SjlyXeD4aSo8nLYEMVOiPDe2shttOj2z10Wz1LsqTbSAEi/s1600/lldv.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="333" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0MHY2tAcIF5VJVduFBTtFkLNhwwgNCwe44GzmGytu1KWlE5A1DOQrJsoS6qIUcnh3Qtlt3YGO7lUp3-tY58qDV_zxUwDtx-SjlyXeD4aSo8nLYEMVOiPDe2shttOj2z10Wz1LsqTbSAEi/s200/lldv.jpg" width="133" /></a><span style="font-size: large;">Los Locos del Volante, vol. 1 1963-1998</span><br />
<span style="font-size: large;">José Manuel Zapico</span><br />
<span style="font-size: large;">Editorial Círculo Rojo</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9788491263036</span><br />
<span style="font-size: large;">243 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Castellà</span><br />
<span style="font-size: large;">2015</span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Qué pasaban "de extranjis" desde España Ayrton Senna y Bernie Ecclestone por la aduana de Londres, de qué vivía Joan Villadelprat en Inglaterra antes de trabajar en McLaren, qué ocurrió exactamente en el altercado del pódium en el GP de España (sic) de Fórmula 1 de 1997, por qué investigó Scotland Yard a un equipo de carreras español, qué relación tenían con las carreras Héroes del Silencio y Gabinete Caligari, a qué piloto temía Fernando Alonso en pista, a dónde llevó José María Íñigo una noche a Emerson Fittipaldi y qué sorpresa le tenía guardada.</i><br />
<i>Confidencias en la parte trasera de un box, en pasillos de hotel, en aviones o en los bares de un paddock. Cincuenta años de historias extradeportivas de esas que no salen en los periódicos pero muestran la humanidad que encierra el mundo del automovilismo deportivo en España.</i><br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pels qui no sàpiguen qui és l'escriptor, José Manuel Zapico, també conegut com a Zapi o Virutas de Goma al seu <a href="https://twitter.com/VirutasF1">Twitter</a> és un andalús que ha treballat al pàdoc en diverses capacitats de premsa i relacions públiques, ja fos per a equips de Fórmula 1 o bé per a les organitzacions dels campionats, a més d'escriure per a diversos diaris. El llibre del que parlem avui és de fet el seu cinquè llibre.<br />
<br />
Los Locos del Volante, prologat pel gran Jo Ramírez, ve a ser una recopilació d'historietes desconegudes amb l'automobilisme espanyol o bé personatges espanyols del motor com a protagonistes. Algunes tenen a veure amb fets coneguts a bastament, com la polèmica del podi de Jerez el 1997 o la trajectòria de Fernando Alonso, però en tots els casos s'aporten dades i anècdotes que només a través de la relació personal ha pogut saber l'autor.<br /><br />Així doncs, el llibre és molt valuós. Jo em considero força coneixedor dels meus anys seguint l'automobilisme i encara he trobat coses que desconeixia, així que és un llibre altament recomanat tant per a aficionats novells com per a gent que està de volta de tot. Pilots, caps d'equip, mecànics, periodistes, organitzadors, tots hi tenen cabuda.<br />
<br />Com a molt la única crítica que se li podria fer és que part del llibre al final és aclaparada per l'Open Nissan (del qual l'autor va ser-ne cap de premsa) i per Fernando Alonso, segon campió de l'Open i lógicament gran protagonista espanyol dels últims temps, però no és quelcom que sigui molest.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Són històries d'aquelles que no les sap molta gent, que el fan sentir a un mateix com si les hagués viscut en el moment que van passar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Potser al final, per necessitat o per força, se centra molt en Fernando Alonso.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-28086024829641594192019-09-16T12:20:00.001+02:002019-09-16T12:20:46.799+02:00Ahsoka i Clone Wars: un pas cap a un món més gran<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Fa un temps vaig escriure aquest article per a <a href="https://team-ahsoka.com/">Team Ahsoka</a>, la meravellosa pàgina de na Kelly sobre Ahsoka Tano, una de les protagonistes de la sèrie animada Clone Wars de la Guerra de les Galàxies i feia molt que l'hauria d'haver traduit... Avui us el porto :)</i></div>
<i><div style="text-align: justify;">
<i>L'original: <a href="https://team-ahsoka.com/2018/08/14/guest-post-ahsoka-and-the-clone-wars-a-step-into-a-larger-world/">https://team-ahsoka.com/2018/08/14/guest-post-ahsoka-and-the-clone-wars-a-step-into-a-larger-world/</a></i></div>
</i><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan vaig llegir sobre la recerca de la Kelly per articulistes convidats per escriure sobre el desè aniversari de Clone Wars, m'hi vaig llançar. Però quan vaig començar a escriure i m'enfrontava a la pantalla blanca, els dubtes van aparèixer.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc permeteu-me que em presenti: sóc en Jordi, vinc de Catalunya i la meva dona Heleia i jo som grans fans de Star Wars. Es podria dir que som fills de les preqüeles; teníem 14 anys quan L'Amenaça Fantasma es va estrenar. Havíem vist la trilogia original per televisió, i vam veure les preqüeles però vam anar fent la nostra vida, creixent, començant a treballar...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mai em va interessar l'Universo Expandido (el que coneixem avui com Legends) i no vaig veure Clone Wars quan va sortir (horror!). De fet, només vam veure Clone Wars i Rebels al 2018! D'aquí els meus dubtes sobre si era la persona correcta per escriure sobre el desè aniversari. Ni la meva dona ni jo hem sigut els típics que van a convencions i fan cosplay, o segueixen blocs de Star Wars - el teu és el primer, Kelly! Per a mi, personalment, l'amor de la meva vida és el motorsport; tinc un bloc de Fórmula 1, no de Star Wars.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvb-lUTM_HDZuBdHcpMwG3FesQOnSzEU2IK4IyM1Agt2v6jJX7ExRkpQsNqOOFVhZDm9bS5lk04KIv_CPnizx_ja5gvJxo9Y3P7vozho167dz3gvMOPyvLLlOqnUBF3Re0g2a0k7AFE6xl/s1600/clone-wars-film-ahsoka-anakin-kenobi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="799" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvb-lUTM_HDZuBdHcpMwG3FesQOnSzEU2IK4IyM1Agt2v6jJX7ExRkpQsNqOOFVhZDm9bS5lk04KIv_CPnizx_ja5gvJxo9Y3P7vozho167dz3gvMOPyvLLlOqnUBF3Re0g2a0k7AFE6xl/s640/clone-wars-film-ahsoka-anakin-kenobi.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sent honestos, el nostre amor per Star Wars va reiniciar amb el Despertar de la Força i les pel·lícules que han vingut. Fins i tot vam veure els Últims Jedi a la nit que l'estrenaven, cosa que mai hauria pensat que faria 10 o 15 anys abans. Les hem gaudit totes i hem tornat a veure les sis primeres, amb el gust afegit que l'experiència, el coneixement i una mica més d'edat ens donen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diuen que mai és tard per segons què. Els últims dos anys, hem mirat diversos cops les pel·lícules, però sempre em deixaven amb una sensació d'incompleció. Sempre em semblava que les preqüeles no parlaven massa de com o per què Anakin queia cap al cantó fosc i que simplement ho ensenyaven. Veies els esdeveniments passar però tot semblava poc natural i forçat. Havia llegit sobre Clone Wars i com corregia alguns d'aquests problemes i, com diria Anakin, en volia més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que l'hivern de 2017 vam començar a mirar la sèrie i vam quedar astorats. Aquí trobàvem tota la profunditat, intriga i sabor que ens faltava. Ara aquells mestres Jedi que havíem vist al Consell, a Geonosis o durant l'Ordre 66 ja no eren simplement "extres". Eren part de nosaltres, tots tenien una història i personalitat. I els clons... a les pel·lícules eren gairebé tant d'usar i llençar com els droides de batalla B1, però aquí tenien noms i històries i patiments al costat dels nostres cavallers Jedi preferits. Mentrestant, viatjàvem a móns espectaculars i coneixíem gent encara més estranya i diferent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les millors coses sobre Clone Wars és que no s'amaga d'ensenyar el que és la vida, en definitiva: mort, tristesa, política, crims, redempció, corrupció, confiança, les línies tant primes que separen el bo i i el dolent. Cap tema important es va deixar sense toca i això va ser important perquè no només se la miraven adults la sèrie sinó també adolescents que creixien i aprenien sobre la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a mi, la cosa més gran que aconsegueix Clone Wars es que va fer Venjança dels Sith molt més emotiva. Al 2005, vèiem cavallers Jedi assassinats per clons en móns de qualsevol lloc; ara, veiem la traïció de germans armats als llocs on havien lluitat junts per salvar la democràcia. Al 2005, vèiem com Anakin es tornava una mica capullo i cedia gairebé fàcilment al poder dels Sith; ara, veiem la culminació d'un conflicte de llarg abast entre la pressió de les expectatives, les exigències del consell Jedi, les cançons que Palpatine li cantava a cau d'orella i la seva necessitat de mantenir el seu amor amb Padmé secret.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però tot i que Clone Wars i les pel·lícules van sobre la família Skywalker i específicament la pujada i caiguda d'Anakin, no puc evitar pensar que Ahsoka Tano va prendre el paper protagonista. Crec que molts van fer una ganyota a l'escoltar “Skyguy” i “Artooie” (o “Skyguay” i “Erredosito” en castellà). Però no ens podem fiar sempre de les primeres impressions. I els adolescents fatxendes no sempre acaben sent adults fatxendes. Veiem un creixement i maduresa en Ahsoka més enllà dels seus anys. Progressió del presonatge, si voleu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha hagut personatges llegendaris a Star Wars. Hi pot haver un gran debat sobre qui és el millor personatge: Yoda, Palpatine, Anakin, Luke, Leia, Obi-Wan, tots podrien ser-ho. Però qui és el que ha tingut més influència? Crec que Ahsoka podria ser-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKglGW5RyBTCKuqgxX-LV32JYrfK3vdmm40HXY2wn0clSYp6X_GU6fPs9N5U-t50WZ8WxCp-EPITk0ZrDmtDAz9K-XhYXGVFElM1tRNGgmsu_2BXgpzE87M_lQLJHA7HAyxG9QloOXtFSx/s1600/ahsoka-tano-rebels-epilogue.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="699" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKglGW5RyBTCKuqgxX-LV32JYrfK3vdmm40HXY2wn0clSYp6X_GU6fPs9N5U-t50WZ8WxCp-EPITk0ZrDmtDAz9K-XhYXGVFElM1tRNGgmsu_2BXgpzE87M_lQLJHA7HAyxG9QloOXtFSx/s640/ahsoka-tano-rebels-epilogue.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Primer, recordem-nos a nosaltres mateixos els esdeveniments on ha participat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a Padawan d'Anakin, va ser molt útil en inculcar a Anakin un sentit renovat de preocupar-se per algú que no era per amor (Padmé) o per obediència (Obi-Wan i l'ordre Jedi). Tot i que la marxa d'Ahsoka a la temporada 5 va acabar fent més mal a Anakin i fer-lo confiar encara menys en el consell Jedi, l'influència d'Ahsoka es fa notar. Ella a més juga el seu paper en moltes batalles importants del temps, pensant amb rapidesa i també tenint la mateixa incapacitat per seguir ordres com Anakin, sovint per al seu benefici mutu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però és potser l'Ahsoka més madura que impressiona més. Com he dit abans, tot just m'estic internant als llibres i demés media. Encara no he llegit la novel·la d'ella així que no sé tantes coses del que no s'ha ensenyat per TV. Però si sé que és una agent important per a la Rebel·lió que comença, fent servir els seus poders de manera lliure, de manera similar al que Qui-Gon Jinn podria haver fet si hagués viscut. Fent el que és correcte en comptes de fer el que et diuen. I encara hem de veure una Ahsoka més vella, que sembla ser que se'n va de missió amb Sabine Wren per trobar Ezra Bridger.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha moltes lliçons a aprendre de la Togruta. Per començar, no perdre's massa en una visió dogmàtica del món; com fer el bé a pesar de la situació en la que et trobis i fer-te útil en qualsevol capacitat que puguis; com madurar i ser més reflexiu sense perdre l'efectivitat d'abans. I per últim però no més important, com evitar ser enganyat per l'impressió de que uns dibuixos animats no poden ser tant profunds com una pel·lícula.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però per acabar, la lliçó principal no és que Ahsoka és meravellosa. Després de tot, si ets aquí llegint això segurament ja ho penses. No, el que us vull dir es que no hi ha una manera "correcta" de gaudir Star Wars, i aquesta és una de les coses millors de la saga. Pots concentrar-te només en els films i ja tens més de 20 hores de diversió. Pots devorar tot el que surti i ser un setciències. Pots mirar algunes coses i unes altres no. O pots col·leccionar tot el marxandatge...però necessitaràs una casa molt gran!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Star Wars és suficientment gran perquè la gent ho gaudeixi a la seva manera cadascú. No hi ha maneres millors o pitjors, tant sols diferents. Per a nosaltres van ser les pel·lícules i després les sèries de TV. Ahsoka ha sigut una gran part i n'estem encantats, tant que la nostra gata petita es diu com ella!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tard o d'hora veurem què passa amb Ahsoka, i en tinc moltes ganes. M'encantaria veure-la en una pel·lícula interactuant amb la generació d'en Luke, o fins i tot la de Rey. Però si no passa, no serà un problema. Podem anar més enllà dels films, i si vols més Star Wars, comença amb Clone Wars. Hi trobaràs grans històries, personatges divertits, antagonistes amb talent i entre tot això, una dona llegendària. Deixeu que l'Ahsoka sigui el vostre portal a més coses!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-35202220882544573132019-07-05T11:37:00.001+02:002019-07-05T11:37:52.784+02:00Crítica: "Benetton Formula 1: A Story", per diversos autors<div style="text-align: justify;">
Toca criticar el segon llibre de Sant Jordi. Ja sé que han passat més de dos mesos, però es que he llegit tres llibres mentrestant, incloent A Dance With Dragons! El llibre d'avui parla de l'equip Benetton.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSl7n5ONvUI2q5BNcTzVB5zVe6Ukplt-El6vlMZurJU1Zsu6FGVu0q__gxFxAtQaqoCirfyHyJt9nODlU_qqzizei5rlNR3v9LxuU5w4cA4f5aEAlE6ksyiqnk2Wjj_dKvLkx-cXOlrBMZ/s1600/benetton.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1330" data-original-width="1600" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSl7n5ONvUI2q5BNcTzVB5zVe6Ukplt-El6vlMZurJU1Zsu6FGVu0q__gxFxAtQaqoCirfyHyJt9nODlU_qqzizei5rlNR3v9LxuU5w4cA4f5aEAlE6ksyiqnk2Wjj_dKvLkx-cXOlrBMZ/s200/benetton.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-size: large;">Benetton Formula 1: A Story</span><br />
<span style="font-size: large;">Diversos autors</span><br />
<span style="font-size: large;">Skira Editore SpA</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9788876246036</span><br />
<span style="font-size: large;">350 pàgines (263 sense traduccions)</span><br />
<span style="font-size: large;">Italià, anglès, francès, alemany, castellà i japonès</span><br />
<span style="font-size: large;">2006</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Sense text explicatiu a la contraportada)</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agraden els llibres de curses que parlen de la història de la Fórmula 1, i tot i que Benetton sigui història recent, ja forma part de la història. Vam trobar aquest llibre baratet a Amazon i la veritat es que ha set una sorpresa agradable. Per als més joves, Benetton va fer un "Red Bull" abans que Red Bull ho fes. Que jo sàpiga, Benetton, coneguda mundialment com a fabricant de roba, va ser la primera marca que va decidir tenir en propietat un equip de Fórmula 1 com a mitjà per a donar-se a conèixer mundialment, i fe de déu que va ser així...<br /><br />El llibre està escrit en italià i anglès. amb traduccions al francès, l'alemany, el castellà i el japonès al final que omplen 87 pàgines que afegeixen pes i volum. Periodistes italians i alguns anglesos, com per exemple Pino Allievi (editor de l'obra), Giorgio Terruzzi, Nigel Roebuck o Joe Saward fan els perfils dels pilots i membres de l'equip, amb un lògic protagonisme especial per als membres de la família Benetton. Bernie Ecclestone n'escriu el pròleg.<br /><br />L'edició és força luxosa, amb una mida de mes d'un pam per costat i moltes fotografies que acompanyen els textos. No és ben bé un llibre fotogràfic tot i tenir-ne la mida, i no és ben bé una història exhaustiva de l'equip. No hi trobareu dades com per exemple pilots de proves o informació tècnica detallada, però si fotos de les extravagants presentacions.<br />Ara bé, té tot el que ha de tenir. Tots els pilots titulars i personal rellevant de l'equip són mencionats, i abans de les traduccions hi ha els resultats de cada temporada. Podríem dir que més que una història amb tots els ets i uts són pinzellades dels records dels protagonistes a l'equip. <br /><br />És també un punt a favor del llibre que comptin també amb els períodes patrocinant a Tyrrell i Alfa Romeo, no només des que es van fer propietaris de Toleman, però per altra banda, en algunes coses es queda curt, com per exemple parlant de les seus o de la innovació tècnica.<br /><br />Fet i fet, un llibre satisfactori, un pèl massa voluminós pel meu gust (que m'agrada llegir-los al llit), però un bon testimoni dels anys irisats de Benetton a la màxima categoria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> És agradable tenir un testimoni del pas de Benetton per la F1, i explica tot el que ha d'explicar, bo per a l'aficionat casual.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Potser no sap ben bé si ser un llibre fotogràfic o històric, la mida indica una cosa però no és fàcil de llegir pel pes.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-82980802261616409582019-06-18T13:58:00.000+02:002019-06-18T13:58:07.873+02:00Queda esperança per a la política?<div style="text-align: justify;">
Recordo quan estàvem amb el tema de l'Estatut i ens començàvem a manifestar-nos i el president José Montilla parlava de la desafecció. Entenc que ell parlava d'una desafecció de la ciutadania catalana cap a l'estat i cap al tractament que els estaments espanyols feien de l'Estatut. Aquesta desafecció només ha fet que créixer, però al mateix temps, hi ha una desafecció general amb la política.<br /><br />Més enllà de l'independentisme, que prou coses té a corregir i prou desafecció ha generat, estem tornant a caure en general en una desesperació política. Fa uns anys el creixement de partits diferents va donar esperança. La CUP, Podemos, fins i tot per a alguns Ciutadans semblava ser alguna cosa nova, diferent, que no fos el mateix que els partits establerts ni tingués els vicis ni la corrupció de PP, PSOE i demés partits existents. Els examinaré cas a cas perquè no són ni molt menys iguals.<br /><br />En primer cas i els primers que van perdre la careta, Ciutadans. El primer programa polític de Ciutadans podia semblar fins i tot raonable, però rascant sota la superfície trobaves les mentides. Agafem a Antonio Robles. La majoria de la gent no el coneix, però la meva dona el va tenir de professor de filosofia. Ella sempre recordarà dues coses d'ell: una, que no es ficaria mai en política, i dues, que sempre feia les classes en castellà. Clar, quan una persona així fa articles contra la immersió lingüística i menteix dient que no podia fer classes en castellà, i després segueix en política passant per UPyD i altres... com te'ls pots creure?<br />Com a microexemple del canvi de camisa constant que és Ciutadans, és un bon exemple. Jo crec que hi ha gent que encara no sap què són. I realment no són gaire res més que algú que ha volgut poder atiant l'anticatalanisme (i l'ha aconseguit), i per això faran el que sigui, pactaran com sigui. La seva estratègia és ser polítics professionals i no servidors del poble.<br /><br />En segon lloc tenim a Podemos. Nascut del que va ser el 15-M, semblava l'alternativa possible a nivell espanyol per canviar l'estatus quo de veritat, però les proclames d'assaltar "los cielos", de treure a "la casta", de canviar les coses, i potser Carmena ho ha fet prou bé, però uns anys després hem vist que la vella política, aquella que tant han criticat, ha penetrat el partit. Parlem de culte a la personalitat com amb Pablo Iglesias o Ada Colau, parlem de rebaixa d'expectatives, parlem de rebaixa d'expectatives i parlem de la contaminació particulament aquí a Catalunya per Iniciativa. ICV era l'hereva del comunisme i integrava als Verds, i que en queda? Submissió al sistema, negació i pactes que fan pudor. Uns altres que s'agafen a la cadira en comptes de servir al poble, especialment greu quan alguns han viscut del sindicalisme tants anys.<br /><br />Per últim hi ha la CUP i evidentment, ells són el contrari dels dos anteriors. No s'agafen a la cadira i no comprometen els seus ideals, però les últimes eleccions han sigut força pertorbadores per a ells, i és difícil d'entendre. Pot ser que una part sigui per desconeixement perquè canvien cada 4 anys de personal. Però es difícil d'entendre que si la gent està emprenyada amb JxCat i ERC perquè no voten a la CUP? Tothom els critica però mai ningú els ha donat poder real, un gran poder, per veure què fan.</div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre punt preocupant de la CUP és el que s'ha anomenat com a "cas Boya", on la diputada aranesa es va apartar temporalment per assetjament psicològic d'un company de partit. Llegíem aquesta setmana que tres companyes més del partit dimitien del Secretariat Nacional perquè creien que s'havia minimitzat l'assumpte. Llegeixo ara que la CUP està treballant en un protocol d'actuació per a casos com aquests, però si fins i tot passa a la CUP, què no deu passar als altres partits?<br /><br />Crec que hi ha força gent que vol canvis, però com els articulem si uns ens menteixen i els altres mai reben prou suport?</div>
<div style="text-align: justify;">
Es més - quan hi haurà una auditoria real de la política en termes de compliment de promeses? Com es vol que la gent continuï creient en certs projectes si després es tiren enrere o son globus sonda? Crec que molts de nosaltres voldríem ficar-nos en política, influir les coses i canviar-les per a bé, però com? Com, quan els partits tradicionals tenen tant poder i influència ja no ells, si no els poders mediàtics i econòmics que els mouen al seu ritme?<br />Nosaltres no som d'eixe món... però no en tenim cap més on anar.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-79560093221859902042019-05-16T12:56:00.004+02:002019-05-16T12:56:58.153+02:00Crítica: Watching The Wheels, de Damon Hill<div style="text-align: justify;">
Per sant Jordi vaig ser afortunat amb un parell de llibres. El primer és un d'aquells que tenia ganes de llegir:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2HP8iXoTx9d-Zn7Hcp63WgW0mnJj6B6ACl0hsU7l1XnynHO5qFPSUuJbyFPrXTxqQvnV_azQLHnF0So6BodZYS70EqS7HeKMNM8kmSjXpo3dwlmWBQ0N0DZPbdB7e7INlAVPPlu3A3aMK/s1600/hill.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="400" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2HP8iXoTx9d-Zn7Hcp63WgW0mnJj6B6ACl0hsU7l1XnynHO5qFPSUuJbyFPrXTxqQvnV_azQLHnF0So6BodZYS70EqS7HeKMNM8kmSjXpo3dwlmWBQ0N0DZPbdB7e7INlAVPPlu3A3aMK/s200/hill.jpg" width="131" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>Watching the Wheels - My Autobiography</span><br />
<span style="font-size: large;">Damon Hill</span><br />
<span style="font-size: large;">Pan Macmillan</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9781509831937</span><br />
<span style="font-size: large;">374 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Anglès</span><br />
<span style="font-size: large;">2016</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Original en anglès) L'any 2016 va marcar el vintè aniversari de la coronació de Damon Hill com a campió del món de Fórmula 1. Per primera vegada ens explica la història del seu camí per l'esport on va enfrontar-se a grans pilots com Ayrton Senna i Michael Schumacher, i com va sortir-ne victoriós com a campió del món de 1996, emergint de l'ombra del seu llegendari pare Graham Hill.</i><br />
<i><br /></i>
<i>El llibre ens dóna un relat sense complexes del patiment i el caos que va seguir a la mort tràgica del seu pare en un accident d'aviació el 1975, quan en Damon tenia quinze anys. Honest i amb coratge, Watching the Wheels és un retorn a l'última època daurada de la F1, una imatge que encara està marcada a foc en aquells que aprecien l'esport pel que revela de l'habilitat humana quan s'enfronta a la possibilitat de la mort. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
20 anys després de ser campió del món, Damon Hill escriu la seva autobiografia, amb petita ajuda per part de Maurice Hamilton. Hill ja havia "escrit" alguns llibres amb Alan Henry o amb el propi Hamilton, però eren més aviat relats superficials de temporades.<br />En aquest cas trobem al Hill més honest i més profund. Després del pròleg de Jackie Stewart, la introducció de Hill parla no de la seva carrera si no dels seus problemes entenent i entomant la mort del seu pare, el bicampió del món Graham Hill.<br /><br />Com a algú que ha patit ansietat i una mica de depressió, és fins a cert punt fascinant en una manera estranya descobrir que el pilot que et va fer enamorar amb el teu esport preferit hagi passat per coses similars. Mai penses que els ídols que veus per televisió puguin patir com nosaltres, i és molt interessant tot el relat que fa dels seus anys amb la família al complet i a partir de la mort del pare. Hill va tenir una infància atípica i una adolescència partida per la meitat, i és molt interessant com s'ha documentat per reforçar alguns dels punts que ha anat entenent amb el temps, els problemes, els comportaments, etc.<br /><br />El llibre passa més tard a centrar-se en la seva carrera. No és un repàs exhaustiu però toca tots els punts importants, amb comentaris interessants sobre les interioritats dels equips, caps d'equip i companys que va tenir. Tot complementat amb el sarcasme i rient-se de si mateix i de les seves decisions.<br />
<br />
És probable que mai més veiem un debutant a la Fórmula 1 amb 32 anys, campió als 36 i retirat als 39. Només per això ja és un llibre destacat, però també és un llibre que val la pena perquè parla de com algú sense una gran confiança ni un gran ego va poder arribar al cim. D'un home que parla sense por de les pors i dels traumes, i de que a vegades cal demanar ajuda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Va ser el meu pilot preferit i amb el llibre confirma que també és una persona notable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> No és totalment detallat en la seva carrera i hi ha algunes errades de memòria, però afegeix al sentiment de conversa.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-79046612745357400152019-01-28T11:55:00.001+01:002019-01-28T11:55:46.966+01:00Crítica: 1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season<div style="text-align: justify;">
Feia dies que no feia crítica de llibre, però avui toca un tot just sortit del forn...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5mFZ-awSjfOeQSbcFK80VBh5scgigazQ627r4PgF07krmTaiYlee8sD0qBBw7b6pVwv3LQSBBow1LxV74VVe3dM7GRs4PsFnADH1v0u13rrn-qHnXPRaxN8VoCF-9Qz7QJ_dqD5iTvBq/s1600/1994+F1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1093" data-original-width="850" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5mFZ-awSjfOeQSbcFK80VBh5scgigazQ627r4PgF07krmTaiYlee8sD0qBBw7b6pVwv3LQSBBow1LxV74VVe3dM7GRs4PsFnADH1v0u13rrn-qHnXPRaxN8VoCF-9Qz7QJ_dqD5iTvBq/s200/1994+F1.jpg" width="155" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season</span><br />
<span style="font-size: large;">Ibrar Malik</span><br />
<span style="font-size: large;">Performance Publishing Ltd</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9780957645035</span><br />
<span style="font-size: large;">161 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Anglès</span><br />
<span style="font-size: large;">2019</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Original en anglès) La temporada 1994 va ser un any decisiu per a la F1 de moltes maneres, els accidents de Roland Ratzenberger i Ayrton Senna van sacsejar els fonaments de l'esport. El que va seguir a continuació va ser un embolic: canvis normatius de pressa i corrents, descontentament dels equips, lluites de poder, acusacions de penalitzacions per motius polítics, rumors de tota mena, un final amb controvèrsia...</i><br />
<i>També va veure com Michael Schumacher i Benetton s'erigien com a aspirants al títol per sobre dels equips establerts. Molts creien que feien trampes, mentre altres pensaven que els penalitzaven en excés per temes extra-esportius. Per primer cop tots els punts de vista son examinats en detall en un llibre. Opinions noves, entrevistes exclusives i una pila de proves s'ajunten per donar l'anàlisi més clar dels fets. El llibre conté més de 250 fotos per il·lustrar la història, moltes d'elles rares i propietat dels protagonistes.</i><br />
<i>Hi ha contribucions exclusives per part de l'ex-pilot de F1 Mark Blundell, els membres de Benetton Willem Toet, Frank Dernie i Simon Morley, i els membres de Williams Paul West i Richard Wise. Quedareu parats de tot el que en surt. La temporada 1994 va ser tràgica, caòtica, política, tècnica i n'eren protagonistes alguns dels personatges més interessants. Una història que us captivarà.</i><br />
<i>-Va sentir Senna el control de tracció il·legal al Benetton de Schumacher a Aida? </i><br />
<i>-Es va trobar un control de sortida al Benetton de Schumacher. Per què?</i><br />
<i>-El foc de Hockenheim va ser causat per Benetton treient un filtre de la manguera?</i><br />
<i>-Després de declarar-se culpables, per què Benetton no va rebre una gran penalització pel foc?</i><br />
<i>-Schumacher va ser desqualificat o prohibit de còrrer en 4 curses. Feia trampes o més aviat era per temes polítics?</i><br />
<i>-Tornar a cotxes més "senzills" va contribuir als accidents?</i><br />
<i>Aquest llibre vol contestar totes aquestes preguntes. Seguiu llegint... </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig tenir primera notícia d'aquest llibre a través de l'autor mateix, el britànic Ibrar Malik. Jo segueixo diversos grups a Facebook i en un en particular, anomenat "Tests in Formula 1" hi publiquen alguns membres i ex-membres d'equips de Fórmula 1, com els mencionats Paul West i Richard Wise. Malik em va contactar sobre el seu llibre; de fet va contactar a centenars d'aficionats i va anar fent "publicitat" sobre el seu llibre mentre l'anava acabant.<br />
L'autor porta des de 2015 buscant informació i contactant amb les diverses fonts que fa 25 anys treballaven a Benetton, Williams, Ford i demés per mirar de descobrir i desentrellar les diverses incògnites i polèmiques que van tacar l'any 1994.<br />
<br />
El llibre està estructurat al llarg de la temporada i tracta sobre tot el que va passar, començant a mitjans de 1993, en el moment en que es comencen a negociar els canvis normatius de 1994 i va seguint per les curses de 1994, afegint també els temes extra-esportius com per exemple les diferents vegades que alguns equips van haver de presentar-se davant de la FIA, etc.<br />
Tot i que durant el llibre ja es van aclarint coses, l'últim capítol és també una mena de resum per veure què va ser cert i què va ser invenció aquells anys.<br />
<br />
Haig de dir que, malgrat haver sigut molt jove el 1994, creia que tenia un bon coneixement d'aquella temporada i aquest llibre m'ha destapat força coses que no sabia. Entre les acusacions, els caràcters i interessos d'uns i altres i els accidents, el relat que em queda es que unes modificacions ben intencionades del reglament ("per tornar el protagonisme als pilots") van causar una sèrie d'incidents dins i fora de la pista que no estaven previstos i que potser abans no haurien tingut tanta repercussió però que en el món televisat de 1994 van canviar la Fórmula 1 per sempre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
En resum, espero que el senyor Malik pugui fer de la seva passió la seva feina - aquest llibre és un bon punt de partida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> El fet que sigui un llibre d'un aficionat; es nota la passió i l'atenció al detall. No sempre cal tenir un accès VIP als circuits per poder fer una bona feina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Potser es nota que l'autor no és escriptor, i el text pot semblar una mica embolicat, en el seu intent per explicar-ho amb tots els ets i uts.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-55595543485245533902018-10-25T18:38:00.001+02:002018-10-25T18:38:44.546+02:00Coses que passen pel cap<div style="text-align: justify;">
Amb aquesta entrada simplement el que vull fer és intentar fer una aproximació al que és un dia "normal" dins d'aquesta anormalitat meva que fa ja que dura més d'un any - viure permanentment amb ansietat i no saber ben bé què fer-hi al respecte. Seran per tant frases amb o sense relació entre elles, pensaments que passen pel cap d'un malalt mental, amb algun comentari al costat per posar context.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkUPMTrrhT7G9fVx5wrEuB_0NQIgRjiHGRQEQDqKjgkTueoxYjWBHhVC0hbcwmfDL2K3fhfQ8XnU61MM8aUm7wjplTWNB0ALOTSowwffb8HklDXZklckJnOifDYuhIlHwLfm1KwUT523Ij/s1600/sometimes-the-thoughts-in-my-head-can-get-too-overwhelming-30927507.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="814" data-original-width="500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkUPMTrrhT7G9fVx5wrEuB_0NQIgRjiHGRQEQDqKjgkTueoxYjWBHhVC0hbcwmfDL2K3fhfQ8XnU61MM8aUm7wjplTWNB0ALOTSowwffb8HklDXZklckJnOifDYuhIlHwLfm1KwUT523Ij/s640/sometimes-the-thoughts-in-my-head-can-get-too-overwhelming-30927507.png" width="393" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"No em trobo massa bé"</b> - massa sovint. Passa força moments al dia i mai sé ben bé per què. Quasi que millor surto a fer un volt a veure què tal, a veure si em toca l'aire. Si estic sol o amb l'Heleia rai, però és complicat d'entendre per a la gent del nostre voltant, perquè és pràcticament instantani, estar bé -> no estar bé.<br /><br /><b>"A poc a poc i amb calma, sense moviments bruscos, que no se te'n vagi el cap"</b> - Al despertar-se o al canviar de posició.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Avui podria fer això i allò altre, però pff..."</b> - Part mandra, part perquè ho haig de fer, part em trobaré malament si ho faig...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Si no em trobo bé, es per ansietat o perquè realment tinc alguna cosa més?" </b>- Sempre penses si et trobes malament perquè tens ansietat o bé si tens alguna altra cosa. Tot i que ara per ara, físicament estic bé, segons totes les proves.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Amb què em podria distreure, quin esport podria fer?"</b> - Sortir sol a caminar o còrrer encara em fa pensar més. També és una altra cosa en que una millor posició permet provar més coses, més esports.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /><b>"Què menjo avui? Potser m'aniria millor el pa amb nocilla."</b> - de trobar-me millor o pitjor un va trobant menjars que senten més bé o si més no donen la sensació de trobar-se millor.<br /><br /><b>"Per dissabte quasi que faci macarrons. No provem coses rares que després hem de conduir"</b> - als caps de setmana si hem d'anar a veure la família. Que en tinc ganes, però el trajecte sol ser complicat. La pasta normalment va bé, però no tanta com menjava abans. De fet, cap quantitat és com menjava abans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Hauria de buscar feina, potser"</b> - Però com collons busco quelcom si no puc estar normal una o dues hores seguides? Quina mena d'activitat puc prometre a algú?<br /><br /><b>"Em sento ple"</b> - Tenir set, beure menys aigua de la que beuries perquè saps que t'infles com un globus i malgrat tot, sentir-te ple com una banyera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Què demano? Una clara? Aigua...?"</b> - En situació social, què demano per beure? Jo que m'havia fotut tantes cerveses que en col·leccionava les ampolles, fins a unes 700, i ara no em puc acabar ni un quinto.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"A aquella persona li passa el mateix que a mi, podria ajudar-la..."</b> - Però sóc ben conscient per experiència que no pots obligar a ningú a ser ajudat, malgrat l'estima que li tinguis i el bé que li vulguis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Ara per què em fa mal el coll?"</b> - Moltes vegades, de sobte els músculs del coll i espatlles fan mal, des de la base del crani fins a l'alçada dels omòplats per baix, per sobre la clavícula fins l'espatlla. Per què?<br /><br /><b>"Potser si faig així o aixà m'anirà millor pel coll..."</b> - No parar de dubtar sobre posicions, gestos i maneres de moure's per mirar de no tenir dolor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Uff, avui haig de conduir. Portem patates i aigua?"</b> - Sovint em trobo supertens conduint, tot i que conduir ha estat durant anys una de les activitats que més m'ha agradat. Sembla que les patates fregides ajuden a relaxar una mica, però molts cops acabo un trajecte molt aixafat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Joder, vaig ajudar a muntar aquest sopar d'amics i ara que s'acosta el dia no hi vull anar"</b> - Crec que en realitat és un mecanisme de defensa perquè sé que, tot i que son persones que tinc ganes de veure, en els primers moments em trobaré molt malament, pres de l'ansietat que es manifesta tant en coses bones com dolentes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"No està molt alta la tele? Sents aquesta olor?"</b> - Sembla que se m'hagin aguditzat l'olfacte i l'oïda. Sobretot algunes olors semblen més ofensives.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Quin mareig, per què em passa ara això?"</b> - He estat masses hores davant la pantalla? Fa massa estona que no menjo res? M'ha sentat malament alguna cosa? Potser em ve dels dolors al coll? Tinc febre, no no tinc febre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"L'Heleia té vacances aquells dies, podríem fer això i això... si em trobo bé, es clar"</b> - Odio no saber si em trobaré bé o no. De fet la majoria de dies pel matí no sé si em trobaré bé per la tarda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Vols dir que llegint un llibre s'arregla?"</b> - Tant de bo fos així, però no sé per què no em convenç. Això també és com tot, una persona amb més mitjans fa més visites, pot provar més teràpies i més variades, però nosaltres preferim gastar els diners en menjar cada dia...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Tant de bo pogués pensar menys"</b> - Ja fa molts anys que crec que penso massa, però fins fa un any no era incapacitant. Com a mínim fa 15 anys ja pensava que tant de bo fos una mica més tonto i potser seria una mica més feliç, no donant tants tombs a les coses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Per què estic així si teòricament ara no estem tant malament?"</b> - Per què si les hem passat més putes en altres moments ara pateixo més?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Això serà així la resta de la meva vida?"</b> - Un no pot evitar pensar si tal com ha aparegut l'ansietat desapareixerà o serà algo present per sempre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Sóc una rèmora, no només estic aturant el meu futur sinó també el de l'Heleia"</b> - la culpabilitat hi és molt present. Però què ve abans, el dolor i el malestar o la culpa?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Per què?" </b>- la pregunta més repetida. Per què ara estic així i no ho estava abans? Què ha canviat? Que puc fer-hi al respecte? <br /><br /><br />No sé si servirà d'ajuda o de res aquesta entrada, però potser us ajudarà a entendre millor el funcionament i el patiment del cervell d'un servidor...</div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc conscient de que hi ha gent que les passa més putes. Gent que realment pot morir de les seves malalties. Sempre hi ha algú que ho passa pitjor. Però simplement aquesta es la meva finestra i hi veieu això. Alguns potser direu, penses massa, però dir-m'ho no és la solució; no ho puc evitar.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-9797848676392697442018-09-27T11:40:00.002+02:002018-09-27T11:40:56.199+02:00Tal dia farà un any...<div style="text-align: justify;">
Som a punt de complir un aniversari. Per una banda empoderador, per una altra ignominiós. Farà un any de l'1 d'octubre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recordo tenir clar que no aniria a les 8 a votar. Feien Fórmula 1 a Malàisia i va en contra de la meva programació no veure un gran premi en directe. A través de les xarxes socials igualment teníem informació sobre com estaven les escoles a Manlleu i si feia falta més o menys gent.<br />Així doncs jo vaig anar al menjador a veure la cursa mentre l'Heleia es quedava a l'habitació mirant el 3/24 i horroritzant-se amb les imatges que començaven a arribar. </div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop acabada la cursa vam anar al col·legi i vam trigar ben bé un parell d'hores a poder votar però ho vam poder fer malgrat les dificultats informàtiques en el nostre cas. Sembla que a Osona no es van atrevir...<br /><br />Tots sabem les dades, els cops, els ferits, i tot el que ha vingut abans i després però... cap a on ens ha dut?<br />Dies després de l'1 d'octubre, si els líders polítics o d'associacions haguessin demanat a la gent ocupar espais, o fins i tot tirar-se d'un pont la gent ho hagués fet. S'anava a una i s'anava a fer el que s'hagués de fer sempre sense traspassar el límit de la violència, però en canvi els líders polítics i d'associacions van sortir del país o van presentar-se a les autoritats espanyoles, on sens dubte, se'ls van quedar com ostatges. Més tard, a sobre, vam jugar a les seves eleccions, les vam guanyar i ni l'estat espanyol ha permès que governin els que lideraven les llistes ni els nostres partits han complert les seves promeses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Per una banda es parla d'internacionalització del procés amb Puigdemont per Europa i la imatge dolenta per Espanya dels presos polítics. Però per l'altra tenim els partits i associacions més afeblides per la falta dels seus líders aquí, i la constant rebaixa d'objectius. És més, sembla que haguem tornat al vell joc d'assegurar-se cadascú les cadires i les posicions personals en comptes de mirar pel bé comú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />Ja som de normal desconfiats amb els polítics. Tenim desenes i desenes de polítics que s'han venut els ideals a bon preu, ja fos per ànsia de poder, per avarícia o simplement per garantir-se un futur ell, els fills i els néts.</div>
<div style="text-align: justify;">
Semblava que l'any passat els "nostres" tenien clar que calia deixar de banda partidismes i lluitar per un bé comú que millorés les condicions dels ciutadans. Aquesta frase última seria la base de tota política però per desgràcia s'oblida sempre. Més enllà de diferències ideològiques, quants polítics actuals veieu avui dia que busquin el bé comú i no tant sols allargar l'estada a la cadira?<br /><br />No tinc una recepta màgica de com fer la independència, però està clar que el que hem fet fins ara no ha funcionat, doncs no som independents ni tant sols estem en procés de ser-ho Si volem jugar al terreny europeu se'ls ha de convèncer de que una Catalunya independent serà millor per a la Unió que no pas l'estat actual. </div>
<div style="text-align: justify;">
Però al mateix temps cal tenir un punt de destresa. Cal tenir el major nombre d'alcaldes independentistes possible, incloent Barcelona. I un cop fet això, cal col·locar persones afins a la independència en tots els punts estratègics del país. Sembla que tenim molt infiltrat, especialment en llocs com als Mossos, i si mai volem tenir el control efectiu del territori cal comptar amb persones de confiança.<br /><br />La independència es fa contra un estat, l'espanyol, que ha demostrat sobradament que farà el que faci falta per coartar qualsevol aspiració catalana. </div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, no hem de rebaixar-nos a la seva violència d'estat, però podem ser una mica més llestos. Com deia Obi-Wan Kenobi, "hi ha alternatives a lluitar". Si es va aconseguir fer un referèndum com el de l'1 d'octubre mitjançant organització i xarxa de persones i no van olorar ni una urna fins que van ser als col·legis, es poden fer més coses.<br /><br />La pregunta és: es volen fer més coses? Gran part dels 2 milions i escaig de votants independentistes volen fer més coses, però cal unitat d'acció i accions galvanitzadores com ho va ser l'1 d'octubre, no accions puntuals i esporàdiques. <br />Ara bé, tenim els líders per a aquest encàrrec? Volen els líders polítics fer més coses?</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-90486874113593675382018-08-23T18:06:00.002+02:002018-08-23T18:06:37.679+02:00Crítica: Montecarlo, de Peter Terrin<div style="text-align: justify;">
Avui critico un llibre de temàtica de carreres, però és una novel·la, no pas una biografia!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ZfD1dkWtIEgy5CqgB9996BF0fS-2KLiXVAL_dgFk0tCmxxOytxJy9n1_2kNtYNzcab6yYi7L4lj6f7mTCK2pfUxlDrYOv91p5a_XESksjuqBxRAxUNSfQxqj2GEooZya8K_ZB4XuHRzp/s1600/mont.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="205" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ZfD1dkWtIEgy5CqgB9996BF0fS-2KLiXVAL_dgFk0tCmxxOytxJy9n1_2kNtYNzcab6yYi7L4lj6f7mTCK2pfUxlDrYOv91p5a_XESksjuqBxRAxUNSfQxqj2GEooZya8K_ZB4XuHRzp/s200/mont.jpg" width="136" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>Montecarlo</span><br />
<span style="font-size: large;">Peter Terrin</span><br />
<span style="font-size: large;">Editorial Raig Verd</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9788416689552</span><br />
<span style="font-size: large;">209 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Català</span><br />
<span style="font-size: large;">2014</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Mònaco, Gran Premi de Fórmula 1, maig de 1968. El Príncep de Mònaco, la jet set i la premsa mundial esperen l'arribada de Deedee, estrella del cine francès, el somni de tots els homes i també d'un jove mecànic de Lotus: Jack Preston. Però just quan l'actriu fa la seva entrada a la pista, un cotxe explota i Jack, envoltat de flames i invisible per al públic, salva la vida de la jove actriu, mentre que ell pateix terribles cremades. De tornada a casa amb la seva dona, Jack anhela un senyal de gratitud de Deedee, que a la vegada serà un reconeixement del seu acte heroic. No obstant aixó, Deedee sembla no saber o no pensar en el que va passar, embriagada amb el seu extraordinari nou èxit televisiu.</i><br />
<i>Terrin dibuixa una història sobre la necessitat de ser reconegut amb un estil evocador i una imaginació meravellosa. En un exercici d'alta literatura escriu una obra amb una veu original i delicada que ens fa reflexionar: Quan es converteix una persona en heroi?</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
No són majoria les novel·les amb tema automobilístic, i del 2014 i de Peter Terrin, escriptor flamenc, ens arriba Montecarlo, traduïda al català per Maria Rosich aquest 2018.<br />
Sempre és agradable llegir ficció del tema preferit d'un mateix. Montecarlo compleix, i fins i tot diria que és de lectura fàcil, tot i que això pot ser més per la brevetat extrema dels capítols que no pas per un relat que t'enganxi.<br /><br />M'ha donat la sensació de que el llibre feia tot el que ha de fer un llibre però no més - no emociona, no t'atrapa. El relat està ben construït, tot està ben raonat, però del que llegim al darrere del llibre com a "catch" no se'n desenvolupa massa més cosa.<br /><br />Potser el millor del llibre, més enllà de que Terrin escriu prou bé i directe al gra, és quan l'acció està al poble, lluny de la glòria i prop de les misèries diàries, més identificables amb cadascun de nosaltres.<br /><br />En definitiva, un bon llibre per passar una bona estona, però no us canviarà pas la vida ;)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Sempre és agradable llegir una novel·la del tema, i té parts bones.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Crec que és una mica escàs.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-43651462642745635302018-07-17T20:36:00.000+02:002018-07-17T20:36:03.693+02:00Crítica: Los misterios de Ayrton Senna, de Carlos Castellá<div style="text-align: justify;">
El periodista català Carlos Castellá va morir el 2016 de càncer. Mentre es tractava de la malaltia va aprofitar el temps per escriure el seu primer llibre: Los misterios de Ayrton Senna.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiRZfoGfB8wgQxSP4hbx6QerYSKi2Dy8vq7AF5CKaUfUijdMvEaut0fTACcLR9HGJkHBXc1S1IioQ8T20RK5IIGk2xpQR4i1J3XonxuHnh3ICp2zWQCVd-pANu7jtrZV3yzMEvu1-pTINe/s1600/los.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="333" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiRZfoGfB8wgQxSP4hbx6QerYSKi2Dy8vq7AF5CKaUfUijdMvEaut0fTACcLR9HGJkHBXc1S1IioQ8T20RK5IIGk2xpQR4i1J3XonxuHnh3ICp2zWQCVd-pANu7jtrZV3yzMEvu1-pTINe/s200/los.jpg" width="133" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>
Los misterios de Ayrton Senna</span><br />
<span style="font-size: large;">Carlos Castellá</span><br />
<span style="font-size: large;">Autopublicat</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9781523396924</span><br />
<span style="font-size: large;">374 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Castellà</span><br />
<span style="font-size: large;">2016</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Original en castellà) Què es pot dir d'Ayrton Senna que no s'hagi dit ja? Aquest llibre és un assaig sobre el millor corredor de la seva època i un dels millors de la història, sobre la seva carrera, sobre el seu pilotatge, les seves lluites amb altres pilots i totes les circumstàncies que van influir en la seva tràgica mort. Però també és un estudi en busca de respostes per alguns dels misteris que envolten la memòria de Senna, com la seva religiositat, la seva vida amorosa, la seva cobdícia i falta d'escrúpols i perquè s'intenten amagar alguns dels seus comportaments menys edificants.</i><br />
<i>Per això, Carlos Castellà (Barcelona, 1957-2016), qui va coincidir amb ell al kàrting i a la Fórmula 1, s'aventura a reflexionar sobre el pilot, la persona i el personatge. L'autor d'aquest llibre, expert en automobilisme i comunicació, va ser comentarista i col·laborador en diversos mitjans, a més d'un apassionat de les curses de cotxes de qualsevol modalitat, però sobretot de les de circuit, on va passar gran part de la seva vida personal i quasi tota la professional.</i><br />
<i>Castellà fa igualment reflexions sobre altres aspectes de l'automobilisme, dels pilots i de la seva evolució al llarg dels anys, així com d'anècdotes i experiències pròpies que li permeten tenir un criteri i coneixements suficients per plasmar-los en un llibre. Amb una prosa fàcil i fluida, el llibre va ser escrit en circumstàncies difícils per a l'autor, que no les amaga al text, i que no deixarà indiferent a qui el llegeixi perquè no esquiva cap dels temes polèmics que van envoltar la vida del magistral pilot.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i haver fet la crítica del llibre de Giorgio Terruzzi segueixo sense ser un expert en Senna. Avui toca la versió del malaurat Carlos Castellá, amb pròleg d'en Josep Lluís Merlos. És una llàstima que aquest sigui l'únic llibre del periodista, però sempre ens quedarà el que explicava al seu blog <a href="http://carloscastella.com/">carloscastella.com</a>.<br /><br />Castellá fa una visió diferent sobre la vida de Senna. Intercala la història del pilot brasiler amb la història pròpia del mundial i les vivències que ell mateix va viure-hi a prop del paulista, ja fos als mundials de kàrting de principis dels 80 o ja tractant amb el tricampió a principis dels 90. Aquest enfocament és interessant doncs no se centra exclusivament en Senna sinó que també fa una bona explicació del món del motor que ell va viure, dels rivals i dels moments politico-esportius que inevitablement apareixen en un esport que mou tants milions.<br /><br />Generalment el llibre és agradable i amb una quantitat d'informació generosa. L'única crítica que faig és la que crec que afecta a tots els llibres de Senna. Degut a la mort del pilot en directe i posterior mitificació, tots els llibres acaben pecant de l'especulació excessiva, especulació que creix a mesura que ens acostem al moment fatídic de l'1 de maig de 1994.<br />Algunes de les teories que postula Castellà, al meu parer, són un pèl estrafolàries. Amb certa lògica, on falla més el llibre és quan menys es parla de carreres i més d'aspectes personals o mentals.<br /><br />Però fet i fet, un llibre que val la pena on les coses positives superen força les negatives. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Són de valor incalculable les experiències de Castellá sobre el terreny.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Com Terruzzi, dóna la sensació de que en alguns moments entra una mica massa en el terreny de l'especulació.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-65238683532517323432018-06-27T14:35:00.001+02:002018-06-27T14:35:52.155+02:00Top 7: Videojocs de cotxes (PC)<div style="text-align: justify;">
Avui deixem el tema Star Wars i passem a dues de les meves altres passions: els videojocs i l'automobilisme. Avui ens centrarem en els jocs de PC. Des que el 1996 va aparèixer un Pentium a 100 Mhz a casa no he deixat de jugar a jocs "de cotxes", ja sigui conduint o de direcció d'equips.<br />
Com sempre la llista és totalment subjectiva i classifico els jocs segons la meva experiència personal...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">7. NASCAR Racing 2003 Season</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/tRoDLlbTpb0" width="560"></iframe>
<br />
<br />
NASCAR Racing 2003 Season va ser l'últim joc de NASCAR de Papyrus. La companyia més tard va ser comprada, va fer fallida i els creadors del joc van acabar passant-se a fer iRacing, la simulació de pagament mensual que pilots professionals fan servir de tant en tant.<br />
Es podria dir que el NR2003 és la culminació de tants anys de Papyrus. Tot i sortir al 2003 té característiques que jocs actuals encara no duen, com la radio i el Paint Shop per a poder modificar i pintar els cotxes com volguessis (funcions que ja incorporaven als jocs de mitjans dels 90). La dificultat a més era molt adequada, podent jugar des d'un nivell de rookie o amb molta dificultat i havent de cuidar les configuracions del cotxe i disputant curses de 4 hores. Una experiència NASCAR completíssima que a més encara avui es veu modificada per la comunitat, amb mods de diverses temporades i campionats.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">6. Colin McRae Rally 4</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/UCo4Gj70rHM" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Si Colin McRae és un dels pilots de ral·li més coneguts del món és també pels jocs que van dur el seu nom. De Codemasters, la companyia que actualment fa els jocs de F1, els "Colin" tenien un aspecte molt net. Tot i no tenir llicència del mundial el joc comptava amb gran varietat de cotxes, ja fossin WRC, els Junior, els Grup B o fins i tot alguns extra que anaves descobrint a mesura que completaves el joc. Les decoracions es podien canviar amb algun mod tot i que no era el joc més "manipulable".<br />
Pel que fa als trams, eren curtets i la conducció era força arcade, però sentir en anglès a Derek Ringer, el propi co-pilot de McRae quan va ser campió el 1995, era una delícia...<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>5. F1 Challenge 99-02</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/D0rewpN9tLw" width="560"></iframe>
<br />
<br />
El F1 Challenge 99-02 és probablement el joc de Fórmula 1 al qual he jugat més. Va ser l'últim joc d'EA Sports amb ISI i també l'últim joc de F1 per a PC fins l'any 2010, així que la gent es va dedicar a modificar-lo a sac amb desenes de mods i de fet existeix un mod amb totes les temporades de Fórmula 1, des del 1950 fins l'any 2016 (l'hauré de provar algun dia).<br />
Originalment el joc, com a regal final degut a la pèrdua dels drets, venia amb 4 temporades de Fórmula 1, la qual cosa, sense ser-hi exactament al joc, et permetia fer una carrera de 4 anys. El joc era força digne, amb un balanç acceptable entre no ser massa complicat però ser prou simulació per als usuaris més exigents.<br />
Val a dir que els d'ISI posteriorment s'han dedicat a crear i desenvolupar els rFactor i rFactor 2, així que hi havia bona base...<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">4. Rally Championship</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Lq-ULSdoSkY" width="560"></iframe>
<br />
<br />
El Rally Championship era un joc basat en el campionat britànic de ral·lis. Era totalment arcade. La conducció no s'assemblava a res a un cotxe real, però tenia dos punts molt bons. Un, la varietat de cotxes que hi havia, ja fossin WRC o Kit Cars, cosa que el feia força interessant, i dos, la dificultat.<br />
Era increïblement difícil. Els trams solien durar un quart d'hora, però alguns podien passar dels 30 minuts, ben bé com a la vida real, i els cotxes es danyaven força, cosa que feia difícil acabar un ral·li amb el cotxe d'una peça. Això quan l'acabaves...perquè normalment al parc d'assistència no podies reparar tots els danys...<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>3. Grand Prix World</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/yVEbwVL_QGs" width="560"></iframe>
<br />
<br />
De jocs de direcció d'equips no n'hi ha hagut tants com sembla. El futbol n'ha tingut moltes més variants. Molts de nosaltres vam créixer amb el mític PC Fútbol, el Football Manager segueix allí i fins fa uns anys el FIFA Manager també et permetia dirigir un club o també una selecció.<br />
Pel que fa al món del motor, recentment hi ha hagut el Motorsport Manager, també de Sega com el de futbol, i fa anys hi va haver el F1 Manager d'EA (com el FIFA), però cap d'ells ha superat encara al Grand Prix World d'Edward Grabkowski i publicat per Microprose (els dels Grand Prix).<br />
Grabkowski ja havia fet dos GP Managers anteriorment, però amb el GPW de l'any 2000 va fer un joc pràcticament perfecte, amb una mescla justa de profunditat sense ser massa. Cada cursa era un torn i anaves renovant contractes, negociant amb patrocinadors, destinant recursos abans del GP i al cap de setmana preparant l'estratègia, etc. Potser l'únic defecte que tenia era limitar-te a 10 temporades - podies ser el millor cap d'equip que al cap de 10 anys el joc s'acabava...<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>2. IndyCar Racing II</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/_fPTHMxaRss" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Podria dir que l'IndyCar Racing II és el joc al qual he jugat més a la vida. Entre 1996 i 2000 a casa no teníem internet, així que algo havia de fer! Recordo trencar la tecla X del teclat amb ell...<br />
Dels mateixos creadors que el NASCAR Racing 2003, l'IndyCar era la hòstia. Ara el veus i penses, doncs la conducció no era tant bona, els circuits no estaven ben fets, però tenia coses molt novedoses, com el Paint Shop (les hores que vaig passar-hi pintant cotxes píxel a píxel), els períodes de bandera groga amb el cotxe de seguretat, les aturades al box, la configuració del cotxe, etcètera.<br />
Els dos grans titans de la conducció a mitjans dels 90 van ser Papyrus amb els IndyCar i Geoff Crammond i Microprose amb els Grand Prix. Jo vaig tenir l'IndyCar, per això em decanto per ell.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>1. Grand Prix Legends</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/f9UG5GECjAk" width="560"></iframe>
<br />
<br />
És increïble, però un joc de 1998 és encara molt vigent. Novament de Papyrus, com l'IndyCar, el NASCAR i actualment iRacing, quan Grand Prix Legends va sortir al mercat no va tenir èxit. Un joc centrat en la temporada de 1967 de Fórmula 1 i força difícil de conduir?<br />
Per ser honestos, el joc tenia un petit problema amb els setups dels cotxes que el feia encara més complicat. Com no, la comunitat ho va arreglat i va procedir a crear modificacions diverses fins al punt que al 2004 es va treure una "demo" que incorporava totes les millores que diferents aficionats havien creat (visibles al video superior). Que sàpiga, encara hi ha gent modificant-lo i afegint-hi coses, com mods de temporades més antigues o d'altres categories, aprofitant el motor del joc que va ser la base dels comentats anteriorment. De fet, no sé si és el primer joc que recordo en el qual podies sortir volant i bolcar després d'un accident seriós...<br />
Més que res, poso el GPL a la primera posició pel plaer que donava completar una volta ben feta, lliscant amb els cotxes sense alerons però amb molta potència per circuits sense cap tipus de protecció. Un joc que realment feia apreciar el pilotatge d'homes com Clark, Hill o Brabham, al límit i sense xarxa de seguretat.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Bonus track: rFactor</span></b><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/qOYy0hSxSHM" width="560"></iframe>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No podia oblidar-me de l'rFactor. Com he comentat abans està fet pels mateixos que van desenvolupar el F1 Challenge 99-02 per a EA Sports. ISI, al veure que la gent modificava els jocs, van portar la idea a l'extrem: crear un joc purament per a dues premisses. Una, el joc online, i dues, que fos fàcil de modificar.<br />Amb el meu cunyat Àlex vam jugar diverses vegades amb el mod dels Megane Trophy (el que es veu al vídeo), així que la part online és present, i pel que fa als mods, la majoria de gent que modificava el F1 Challenge es va passar a l'rFactor i hi ha desenes i desenes de mods de temporades de F1, d'IndyCar, de GP2, de Fórmula E, de turismes, de cotxes de carrer... I també ja hi ha l'rFactor 2, versió millorada del mateix concepte.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-61908798224866972452018-06-15T12:55:00.000+02:002018-06-15T12:55:44.236+02:00Top 7: Cançons de Star Wars (Seqüeles i Stories)<div style="text-align: justify;">
En aquesta -per ara- última edició de les llistes de cançons de Star Wars (i dic per ara perquè la màquina Disney Lucasfilm va a tota màquina traient diversos materials ja siguin pelis o series o...), ens centrem en els episodis VI i VII, i també en Rogue One i Solo, les dues pel·lícules spin-off situades entre les preqüeles i la trilogia original.<br />
Val a dir que només els "episodis" són de John Williams, amb Rogue One musicada per Michael Giacchino i Solo per John Powell.<br />
Com deia l'univers Star Wars s'expandeix a gran velocitat. L'any que ve tindrem l'episodi IX, hi ha diversos rumors de spin-offs, hi ha trilogies tant per als creadors de Joc de Trons com per a Rian Johnson, a més de sèries animades...I sense oblidar-nos de The Clone Wars i Rebels, que també van tenir grans cançons de Kevin Kiner. Però tot això ho deixarem per un altre dia. Avui toca el període cinematogràfic 2015-2018 ;)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">7. A Long Ride Ahead</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/8T9dvUqWGWs" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Som a l'inici de Rogue One. No sabem massa com va la cosa, només que un director imperial ha vingut a buscar un tio que no volia ser trobat. Seguim l'escapada de la petita Jyn Erso, amagada fins que la troba Saw Gerrera, pujant la música fins a un crescendo que sembla una còpia de Star Wars però no... Ben fet, Giacchino.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">6. A New Alliance</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ibEIp2mmU0c" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Com el títol indica, breument es forma una nova aliança durant l'episodi VIII. Snoke ha estat torturant a Rey i finalment la deixa als peus de Kylo perquè l'executi. Però al so del tema de la Força, Kylo mata al seu enemic real i els dos lluiten junts contra els de vermell. No és casualitat que els millors moments dels nous episodis siguin quan Kylo y Rey són junts a la pantalla...<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>5. The Ways of The Force</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ACVE5nYGJxI" width="560"></iframe>
<br />
<br />
El moment culminant de l'episodi VII, com no, va ser la lluita amb sables làser. En aquest moment, tot sembla cardat però de sobte Rey fa servir la Força per agafar el sable dels Skywalker i lluitar contra Kylo Ren. El tema de la Força es mescla amb el de Rey, però el de Kylo sembla que venç fins que ella para i pensa. La música marca clarament qui porta la iniciativa en cada moment del combat.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">4. The Adventures of Han</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/MVfjzACrzFo" width="560"></iframe>
<br />
<br />
John Williams només escriu una cançó de la banda sonora de Solo, però és la que dona peu al tema de la pel·lícula. Es podria dir que potser a John Powell no li han deixat tanta llibertat com a Giacchino a Rogue One. En tot cas, Han no tenia un tema "propi", i Williams l'aconsegueix. A moments ens recorda Indiana Jones, però sobretot és un tema trepidant, d'aventures, que Powell fa servir bé a la resta de la cinta.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>3. Battle of Crait</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/YIIvAoHIsPQ" width="560"></iframe>
<br />
<br />
A l'episodi VIII, a Crait la cosa semblava força perduda. El tema de la Força comença més baix, sona el de la Resistència, el de Rose (una joia dins de la banda sonora), el de Poe... mentre van amb unes tartanes a fer front al poder de la Primera Ordre.<br />
La cosa, com sempre, sembla força perduda, fins que a cop de recordatori apareix el tema de Rey i el de TIE Fighter Attack amb el Millenium Falcon que dona una mica més de temps. La peça acaba amb certa desesperació a l'evitar Rose que Finn se suïcidi intentant evitar l'arma que forada la porta.<br />
Una bona mescla dels temes de la pel·lícula sense aprofundir massa en coses antigues.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>2. Your Father Would Be Proud</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Qemb3iBlp1o" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Espectacular. A Rogue One, en plena batalla de Scarif i amb els nostres herois patint per aconseguir els seus objectius, de sobte arriba aquesta peça reflexiva, just en el moment en que els plans s'aconsegueixen retransmetre fora del planeta.<br />
Però tristament no hi haurà final feliç. Arriba l'Estrella de la Mort i es carrega a bons i dolents en un moment de llagrimeta al veure el sacrifici. Però cap al final la cosa encara es posa pitjor, els rebels de l'espai tampoc escapen. Una cançó preciosa de Giacchino per a un moment dur.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>1. Rey's Theme</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/65As1V0vQDM" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Ben aviat al principi de l'episodi VII, un tema va destacar per sobre de tots. La música que acompanya a Rey gairebé tota l'estona marca aquest canvi entre una trilogia i l'altra, i entre personatges vells i nous. Té un cert to a l'inici com de western, cosa que suposo que ve per ser de Jakku. És present ben bé fins al final de l'episodi VIII, cosa que mostraria que Rey és la clau... Molt significativa.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Bonus track: Lando's Closet</span></b><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/wummwZCt5s0" width="560"></iframe>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'últim Top 7 deia que només hi havia dues cançons d'amor, bé, ja en tenim una tercera. La història entre Han i Qi'ra i els seus records a l'habitació de Lando ens duu aquesta peça tranquil·la però amb tons èpics. A mi personalment em recorda un tema d'amor de pel·lícula clàssica, que és interromput de sobte.<br />
Tinc la sensació que no serà l'últim cop que veiem a Qi'ra...</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-16954890435467292282018-05-31T10:24:00.000+02:002018-05-31T10:24:31.893+02:00Crítica: La última noche de Ayrton Senna, de Giorgio Terruzzi<div style="text-align: justify;">
El periodista Giorgio Terruzzi va escriure aquest llibre el 2013, que arriba aquest any en castellà de la mà de Contra.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxf8jF82ne66NzZA10Qx-8fj8seXTOuI9Mwg5tSe84-YtqPsA5OOBPMLj9doZuHE4S4_9oxfEUFP7e63Nrs4XvoqIVlMV7ny-ikBrGfYRlwE7KOf4tKH3oecr3a7Dx0xpaAz1xS8tkYpu3/s1600/la-%25C3%25BAltima-noche-de-ayrton-senna.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1537" data-original-width="1024" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxf8jF82ne66NzZA10Qx-8fj8seXTOuI9Mwg5tSe84-YtqPsA5OOBPMLj9doZuHE4S4_9oxfEUFP7e63Nrs4XvoqIVlMV7ny-ikBrGfYRlwE7KOf4tKH3oecr3a7Dx0xpaAz1xS8tkYpu3/s200/la-%25C3%25BAltima-noche-de-ayrton-senna.jpg" width="133" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>
La última noche de Ayrton Senna</span><br />
<span style="font-size: large;">Giorgio Terruzzi</span><br />
<span style="font-size: large;">Editorial Contra</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9788494786952</span><br />
<span style="font-size: large;">158 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Castellà</span><br />
<span style="font-size: large;">2018</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Original en castellà) Dissabte, 30 d'abril de 1994, Hotel Castello. A la suite 200 hi passa la última nit d'Ayrton Senna. Falten poques hores per al GP de San Marino i a l'aire es respira una tensió luctuosa. Aquella mateixa tarda ha mort Roland Ratzenberger; el dia anterior, Rubens Barrichello s'ha salvat de miracle d'un brutal accident durant els lliures. Senna, molt afectat, vol que tot s'aturi. El seu germà Leonardo li acaba de fer escoltar una gravació compromesa d'Adriane, la seva parella, l'única persona en la qual hi troba certa pau. Senna sap molt bé que la seva família no la veu amb bons ulls, i el gest del seu germà no és sinó un altre intent de separar-los. Serà una nit de pensaments i reflexions, durant la qual passarà revista a tota la seva vida: la relació complexa amb el seu pare, la seva vida amorosa polèmica, la rivalitat amb altres pilots (Piquet, Prost, l'enfant terrible Schumacher), la inspiració mística que té al seu interior i la necessitat de donar una volta a la seva vida per ajudar als que tenen menys.</i><br />
<i>Amb un estil sec i rítmic, Giorgio Terruzzi reconstrueix en clau psicoanalítica la complexitat del Senna pilot i home, i dissecciona l'origen del seu mite. El resultat és un retrat íntim i inesperat, apassionant en la seva aproximació al moment fatal: un campió enfrontat al seu propi talent, però també el perfil d'un món que, després de l'1 de maig de 1994, mai tornaria a ser el mateix.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de res, haig de dir que no sóc cap especialista en Ayrton Senna. S'han publicat llibres i llibres sobre el brasiler, elevat a mite des del seu fatídic accident a Imola el 1994. Aquest és tot just el segon llibre que llegeixo sobre Senna: el primer el vaig llegir poc temps després dels fets, el del portuguès Francisco Santos.<br />
<br />
El llibre de Giorgio Terruzzi ens situa en la tessitura de trobar-nos dins l'habitació de Senna la nit abans de la cursa. El cap de setmana en aquells moments ja és històric, la mort de Ratzenberger és la primera d'un pilot de Fórmula 1 en gran premi en 12 anys i la primera d'un pilot en 8.<br />
Terruzzi juga a reconstruir l'última nit del brasiler com una mena de resum vital personal, com si Senna fes un repàs mental de la seva vida i dels punts importants que han passat en els seus 34 anys, mogut per la tensió dels fets ocorreguts.<br />
Un dels punts forts del llibre és aquest: fer una biografia de Senna d'una manera inusual, aprofitant una situació en concret i lligant-la amb la història del pilot.<br />
<br />
Ara bé, fins a quin punt és veritat o rumor el que llegim? És cert el moment amb el seu germà aquell vespre? Fins a quin punt les preocupacions del pilot eren influenciades i per quines coses eren influenciades? Més enllà dels fets empíricament demostrables, ja sigui perquè són dades de la seva biografia que han passat davant del mirall públic o per coses explicades -i no negades- per altres protagonistes, a un li queda la sensació de que la mitificació de la figura de Senna des del 1994 afegeix dramatisme per destacar en un mercat on no pocs llibres del brasiler s'han editat.<br />
<br />
En pocs dies llegiré el llibre del malaurat Carlos Castellà sobre Senna (finalment!), potser la meva percepció del llibre de Terruzzi canviï - o no.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Una manera diferent de fer una biografia del tricampió mundial.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Mentre llegeix, un no s'acaba de treure la sensació de fins on arriba la veritat i on comença la ficció.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-77461230960417034142018-05-25T14:56:00.002+02:002018-05-25T14:56:44.899+02:00Top 7: Cançons d'Star Wars (preqüeles)<div style="text-align: justify;">
Aprofitant que aquesta setmana s'estrena la pel·li de Han Solo (no em feu spoilers cabrons!), continuo amb un nou top 7. Aquest cop parlem de les preqüeles, aquelles tant maleïdes per alguns però que per a altres que no érem nascuts quan la trilogia original ens va suposar el primer contacte al cinema amb l'univers de la Guerra de les Galàxies.<br />
Com no, totes les cançons són del mestre John Williams.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">7. A New Hope and End Credits</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/JDPP7wa7Vwo" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Els crèdits del final de l'episodi III, en el moment que van aparèixer, feia la sensació que serien la última cançó de Star Wars que sentiríem. Com a tal és un petit resum de la saga en general. Escoltem les músiques de Leia i Luke al néixer, el tema de la Força, d'allí passem al final tradicional i els crèdits incorporen la cançó de Leia, Battle of the Heroes, el tema de la sala del tron, el de la Força i el de Luke/principal en un gran final.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">6. Dueling with Grievous</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/1a_NSukEPOI" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Som a Utapau a l'episodi III, i Obi-Wan Kenobi fa la seva entrada èpica amb "Hello there!" per batallar amb el general Grievous amb molts sables làser, velocitat i espectacularitat. Els vents són els protagonistes aquí, primer amb la fanfàrria pròpia del general mig ferralla mig persona i després accelerant el ritme a la persecució mentre Grievous fa el que millor sap: escapar.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>5. Droid Invasion and the Appearance of Darth Maul</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Ts0b3jtCOho" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Una part força important per entendre les preqüeles és l'exèrcit de androides, que en aquell llunyà 1999 no eren un sistema operatiu per a mòbils sinó robots força limitats dissenyats per a disparar i dir "roger roger" força sovint. Aquí escoltem com envaeixen el planeta de Naboo i cap al final se'ns presenta a Darth Maul, recordant-nos el tema de l'emperador de l'episodi VI.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">4. Across The Stars</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9nk_WHHTQtY" width="560"></iframe>
<br />
<br />
En les moltes hores de pel·lícules galàctiques només hi ha lloc per a l'amor en un parell de cançons, el tema de Han i Leia de la trilogia original, i l'Across The Stars de l'episodi II, que se centra en la parella Anakin i Padmé.<br />
El tema sona decididament Star Wars, però amb una delicadesa diferent, i també mostrant motius de preocupació, presents pels pensaments del Jedi i el seu amor prohibit... Una cançó d'amor però amb un to un pèl trist.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>3. Battle of Coruscant</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/h0e71V6GkpM?start=79" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Per a mi el millor inici d'una pel·lícula de Star Wars. Just després del tema principal a l'episodi III, ve la percussió avisant que la cosa està complicada, tal com ens havien explicat: estem en plena guerra. A més el pla seqüència (encara que generat per ordinador) amb els dos Jedi volant entre la batalla aèria per arribar a l'Invisible Hand és força maco també. Tensió, expectativa, perill.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>2. Battle of the Heroes</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/FHuD5y-PZM0" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Un dels moments clau de les preqüeles va ser l'enfrontament que va deixar a Anakin tant cardat com per haver de viure en un vestit i amb la respiració conegudíssima com a Darth Vader. La lluita amb Obi-Wan a Mustafar mereixia un tema èpic, decisiu, amb tons grandiloqüents, que et fa entendre que s'està jugant el futur de la galàxia.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>1. Duel of the Fates</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZTg6hg1miFg" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Qui no va sortir del cinema després de l'episodi I recordant aquesta cançó? Els cors no s'havien fet servir massa a l'univers Star Wars, però Williams els fa servir amb mestria per fer-nos adonar del perill en un tema absolutament perfecte. Gent partida, gent atravessada, gent cridant "Noooooo!", acrobàcia i velocitat mai vistes en les batalles amb sable làser amb un personatge que va quedar per a la història: Darth Maul, el Boba Fett de la generació de les preqüeles.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Bonus track: On the Conveyor Belt</span></b><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/G_HtShMtfyY" width="560"></iframe>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De l'episodi II no se'n salva massa cosa. Molta gent creu que la sèrie de The Clone Wars fa un millor paper al representar Anakin i Obi-Wan com a gairebé germans, o a ensenyar a Anakin com a algú estimable en comptes del tio obsessiu i mig psicòpata d'Attack of the Clones.<br />Però la cançó de quan ell i Padmé son a la fàbrica d'androides intentant esquivar peces i màquines diverses està força bé, i es pot salvar... ;)</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-30440018101427989802018-05-18T10:29:00.002+02:002018-05-18T10:29:32.752+02:00Crítica: Cop de teatre! de Francesc Latorre<div style="text-align: justify;">
El periodista lleidatà Francesc Latorre, veu els últims anys de les retransmissions de Fórmula 1 a TV3, ha escrit un llibre recordant aquells anys</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbrl6L6WoVJM2Qz_ZROEk2IVMhbo3dGZUMFTLj3TXiNK4nBn7NtChFK_aa2sbwH5ibHJ4H3BQL6uEGdliQ_rBncVBFdNLF0J7yyvA5uBQN8-N1p5TqkmhyJQ-gMsdVIwlVfOwnfWuiQN4x/s1600/cdt.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1402" data-original-width="1050" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbrl6L6WoVJM2Qz_ZROEk2IVMhbo3dGZUMFTLj3TXiNK4nBn7NtChFK_aa2sbwH5ibHJ4H3BQL6uEGdliQ_rBncVBFdNLF0J7yyvA5uBQN8-N1p5TqkmhyJQ-gMsdVIwlVfOwnfWuiQN4x/s200/cdt.jpg" width="149" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>
Cop de teatre! Els secrets d'onze anys explicant la Fórmula 1 a TV3</span><br />
<span style="font-size: large;">Francesc Latorre Camí</span><br />
<span style="font-size: large;">Editorial Fonoll</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9788494736612</span><br />
<span style="font-size: large;">195 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Català</span><br />
<span style="font-size: large;">2018</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>T'imagines que un dia t'ofereixen la possibilitat de pilotar un F1 però nomès tens unes hores per aprendre'n?</i><br />
<i>T'ha passat mai d'entrar en un hotel i que, en arribar a l'habitació, t'adonis que és una casa de cites?</i><br />
<i>Saps quina és l'altra gran habilitat de Fernando Alonso, a banda de ser un gran pilot?</i><br />
<i>Com reaccionaries si t'atraquessin a punta de pistola al mig de São Paulo?</i><br />
<i>I com ho faries per entrar en una luxosa festa del Gran Premi de Mònaco sense haver-hi estat convidat?</i><br />
<i>A Cop de teatre! el periodista Francesc Latorre t'explica tot això i molt més a través d'una volta al món que et portarà a tots els països que visita el Mundial de Fórmula 1. Un llibre adreçat als aficionats d'aquest esport, però també als qui no en són seguidors. En Francesc no parla de curses, ni de guanyadors i perdedors, sinó d'anècdotes i vivències que et permetran descobrir món i una F1 que encara no t'han explicat mai.</i><br />
<i>En Francesc et convida a fer aquest viatge després de seguir el Mundial durant onze temporades a TV3. 600 avions per anar d'una banda a l'altra i més de 200 Grans Premis donen molt de si. A més, també et recomana què has de visitar i on pots anar a menjar a cada país, per si un dia tu també et decideixes a viatjar i veure alguna cosa lluny de casa teva.<br />Amb el llibre que tens a les mans riuràs, et sorprendràs i t'emocionaràs. Tant si t'agrada la Fórmula 1 com si no. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre d'en Francesc Latorre és diu com no Cop de Teatre. L'expressió jo diria que en Rosés ja la feia servir, però és ben cert que en Latorre se la va fer seva.<br />Haig de dir que sóc més fan del Latorre del pit-lane que del comentarista. Sempre m'ha agradat més l'estil més pausat d'en Merlos dels primers temps o d'en Rosés que no l'entusiasme de la següent generació que representa en Francesc. És evident també que hi va haver un canvi amb l'explosió del fenomen Alonso.<br /><br />En qualsevol cas el llibre em fa veure una nova cara d'en Latorre. Ens explica de manera força personal i honesta com varen ser els seus principis i l'esforç i els sacrificis per aconseguir els seus objectius. La definició d'un bon periodista la fa en el moment en que li proposen fer la Fórmula 1: és honest admetent que no en sabia massa del tema però al mateix temps mostra determinació i ganes en comentar que si feia falta el dia següent s'hauria après tot el necessari.<br /><br />És interessant com en Latorre també ens ensenya coses de cada país, incloent llocs per veure fora del circuit i restaurants on fotre's un bon tiberi, a mode de guia turística bastida a través d'onze anys de compartir vivències i hores lluny de casa amb l'equip de TV3, una veritable segona família. Coses bones i coses dolentes, com pilotar un F1 o perdre's moltes hores de la infància dels teus fills.<br />
Tot, salpebrat amb anècdotes de cada gran premi segons el país on siguem i interioritats del funcionament de les retransmissions.<br /><br />En definitiva, una bona estona per recordar els temps en que "la nostra" tenia la Fórmula 1...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> L'enfocament del llibre amb aquest toc de guia de viatges el fa diferent. I l'honestedat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Podria explicar encara més coses ;)</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-59968917233752581002018-05-04T11:47:00.003+02:002018-05-18T10:40:04.048+02:00Top 7: Cançons de Star Wars (trilogia original)<div style="text-align: justify;">
Avui començo una sèrie d'aquelles que aniré fent una mica quan em roti, que és la gràcia d'un blog personal, fer les coses quan vols i no perquè coses externes t'hi obliguin. Potser preguntareu, per què 7 i no 10 o 20 o un número rodó? Doncs perquè m'agrada fer llistes de coses i m'agrada el 7. De fet m'agrada més el 0 però seria complicat fer llistes de 0 coses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Ja aviso que seran llistes de fricades, i començo amb cançons de la Guerra de les Galàxies. Les he separat per trilogia original, preqüeles i seqüeles i tot el que vingui, ara que sembla que cada any hi haurà pel·li. Evidentment, hem de començar per les tres primeres. Totes són d'en John Williams i evidentment és la meva llista, me'n deixaré algunes que agradin més a altres.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">7. Battle Of Endor II (Medley)</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/YJzuCoZTRyI" width="560"></iframe><br />
<br />
Aquesta és la part de l'episodi VI on es desenvolupa la lluita final a la sala del tron de l'emperador. Els cors que acompanyen la maldat de Sidious amb el seu motif son els protagonistes fins al desenllaç final, on Williams mescla el tema de la Força i la música ens recorda el que passa sense gairebé necessitat de veure l'escena.<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">6. Rescue from Cloud City / Hyperspace</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QkV4ctqDI_c" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Gairebé 10 minuts èpics. Pèrdua d'avantbraç, el gir de guió més bèstia de la història, l'heroi en greu perill, espera't que algú més també té la Força, l'hyperdrive que no va, Lando, i R2 salvant la cosa.<br />
Tot musicat amb perfecta intensitat, senyalant els moments clau, la caiguda, el patiment i l'escapada trepidant al final.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>5. Ben Kenobi's Death / TIE Fighter Attack</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/lhXm9v4NjlA" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Una gran mescla del capítol IV. La cosa comença amb l'escapada dels rebels de l'Estrella de la Mort mentre Obi-Wan decideix "fer-se un amb la Força" i desapareix davant Vader, deixant a Luke trist. Però llavors Han ens avisa que la cosa encara no ha acabat i els dos disparen contra els TIE Fighters amb una música que ja ha quedat com la del Millenium Falcon, i que de fet ha tornat a sonar a l'episodi VIII. També coneguda com a "xan xan, xan, xan, xan-xan, xa-xa-xaaaa..."<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">4. The Asteroid Field</span></b><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/vVulaCFNL4A" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Similar a les dues anteriors en que es desenvolupa en batalla espacial, poso the Asteroid Field per sobre les altres dues per com la música sembla guiar-nos pel camp d'asteroides, vigilant cap aquí i cap allà mentre esquivem els TIE Fighters, amb les converses dins de l'habitacle (perquè, com sempre, no funciona el hyperdrive) i una petita mostra del tema de Han i Leia cap al final.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>3. The Hologram / Binary Sunset</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/iC5JjKZLSOs" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Una altra cançó d'un moment mític. Aquí Williams ens introdueix el tema de la princesa Leia mitjançant l'aparició de l'holograma amb el missatge que duu R2D2, amb delicadesa i esperança. Passa breument pel tema de Luke abans de que el nostre protagonista surti a veure com es ponen els dos sols de Tatooine i la grandesa ens envaeixi amb el tema de la Força.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>2. The Imperial March</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/u7HF4JG1pOg" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Encara hem d'escoltar una cançó que impliqui maldat i amenaça com aquesta... A ritme de marxa militar, costa de creure que no aparegués fins a l'Imperi Contraataca i que ens passéssim la primera pel·lícula sense una cançó identificativa per a Vader. Segurament és també una de les raons per la qual es considera l'episodi V la millor de totes les pel·lícules de la saga.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>1. Main Title / Rebel Blockade Runner</b></span><br />
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/x2J5Oifxp7w" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Cap altra cançó podia ser la número 1. El tema principal ja ha quedat com una d'aquelles cançons que gairebé tothom coneix. A més, quan un veu Star Wars per primer cop, començant per l'episodi IV, escolta la música, les lletres marxant a l'infinit i la primera seqüència amb el Tantive IV intentant escapar d'un enoooorme destructor estel·lar... En dos minuts ja ens queda clar que l'enemic és molt poderós i que som dins d'una gran obra.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Bonus track: Cantina Band</span></b><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/axZemDfcfX8" width="560"></iframe>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No podíem marxar sense la cançó de la cantina de Mos Eisley, tocada per Figrin D'an and the Modal Nodes (aka els tios amb cap blanc gros) on descobrim la quantitat de xusma que volta per la galàxia, on veiem a Obi-Wan fent servir el sable per primer cop i on coneixem a Han i Chewbacca...</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-43135472587647763862018-04-18T11:56:00.000+02:002018-04-18T11:56:01.182+02:00Crítica: Qui té la voluntat té la força, de Laia Sanz<div style="text-align: justify;">
Ja fa un parell d'anys que Laia Sanz havia publicat el seu llibre però encara no havia tingut l'oportunitat de llegir-lo fins ara. Avui en faig la crítica.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNADtXztGwx0RDLRzbuPuoPWqLPzKYydd9MwqWg-L1ywx409G67DnFpIHfxvZkyMXaGuXfEmMdGi8bULRZV_dnCV2db0Ax8naCd39d6ETjjqZMA_DhzC-7j4Y4y8WAqleBFWw0X0XFOpFt/s1600/laia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="450" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNADtXztGwx0RDLRzbuPuoPWqLPzKYydd9MwqWg-L1ywx409G67DnFpIHfxvZkyMXaGuXfEmMdGi8bULRZV_dnCV2db0Ax8naCd39d6ETjjqZMA_DhzC-7j4Y4y8WAqleBFWw0X0XFOpFt/s200/laia.jpg" width="133" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>
Qui té la voluntat té la força</span><br />
<span style="font-size: large;">Laia Sanz Pla-Giribert</span><br />
<span style="font-size: large;">La Magrana</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9788482647975</span><br />
<span style="font-size: large;">234 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Català</span><br />
<span style="font-size: large;">2016</span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Laia Sanz basteix un relat apassionant de l'edició del 2015 del Dakar, i l'entrellaça amb mà mestra amb els seus inicis en el món del motor -abans i tot de caminar-, els anys de formació i d'èxits, i els fets o suports d'on treu la seva inesgotable fortalesa.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>El lector s'emocionarà en descobrir, en paral·lel al relat de cada una de les tretze etapes del Ral·li, els grans obstacles i les dificultats que la pilot ha trobat al llarg dels anys, així com l'esforç i els moments de superació que l'han portat on és. Com diu un dels lemes que l'han guiat en la seva trajectòria vital, "qui té la voluntat té la força".</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Laia Sanz és una de les grans figures del món del trial, l'enduro i el raid, tretze vegades campiona del món de trial, quatre vegades campiona del món d'enduro i vencedora del Ral·li Dakar en categoria femenina en cinc ocasions. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
El títol del llibre de Laia Sanz, "qui té la voluntat té la força", és una frase que la pilot duu gravada en un braçalet que el seu pare li va regalar després d'una lesió. Començo la crítica així perquè el fet que m'ha agradat més del seu llibre no és tant el relat del Dakar 2015, on va acabar novena aconseguint la millor posició per a una dona en motos, sinó la part personal.<br /><br />Sanz, amb la col·laboració d'Eloi Vila, ens explica etapa a etapa la cursa però ho lliguen molt bé amb records de la infància, els seus inicis, moments clau de la seva carrera, amistats, suports, i molts pensaments, valors i en general el seu caràcter que l'ha dut a ser on és.<br />
La Laia no s'amaga de cap tema, ja siguin els dubtes del propi cap d'Honda sobre si milloraria la seva posició al Dakar, les dificultats que ha anat trobant per ser dona en un esport majoritàriament masculí i moltes vegades masclista o les desconfiances entre companys d'equip.<br />
<br />
I també molt interessant la part estricta de la cursa. Un se sent com si fos al motorhome amb ella, doncs comparteix amb nosaltres els bons moments i els dolents, l'esforç, els temors, la rutina, els trucs per sobreviure a milers de quilòmetres, les alegries i tristeses, el dolor... amb tota mena de detalls, com patir al·lucinacions o improvisar un impermeable amb una bossa de la brossa.<br />
<br />
En conclusió, un llibre recomanadíssim, un relat molt honest d'una cursa molt dura, i una mirada força completa del que fa funcionar a una esportista excepcional.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Dóna una bona visió sobre el seu pensament i idea general sobre la vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Poca cosa a criticar. Evidentment parla poc dels anys anteriors però el llibre es centra en el Dakar 2015.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-30679568268653353952018-04-03T13:58:00.000+02:002018-04-03T13:59:45.607+02:00Crítica: Life To The Limit, de Jenson Button<div style="text-align: justify;">
És hora de fer la crítica de l'autobiografia de Jenson Button, el campió del món de Fórmula 1 l'any 2009.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV8Ux9OZSq2P4kuEisjcr3fdYQ6n7VjKRwyU2NKeYps-kBwMmdp9AdjiGxLiwBoVjChGrLJuEduzsW-NtrdBv2xeO0bGZdRPmZ2zHJDoo0wTWKZcXm_4_EyZstDkABqSw7fi9XzZOt6N16/s1600/Life-to-the-Limit.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1250" data-original-width="815" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV8Ux9OZSq2P4kuEisjcr3fdYQ6n7VjKRwyU2NKeYps-kBwMmdp9AdjiGxLiwBoVjChGrLJuEduzsW-NtrdBv2xeO0bGZdRPmZ2zHJDoo0wTWKZcXm_4_EyZstDkABqSw7fi9XzZOt6N16/s200/Life-to-the-Limit.png" width="130" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>
Life To The Limit. My Autobiography</span><br />
<span style="font-size: large;">Jenson Button</span><br />
<span style="font-size: large;">Blink Publishing</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9781911600343</span><br />
<span style="font-size: large;">344 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Anglès</span><br />
<span style="font-size: large;">2017</span><br />
<br />
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Traduït de l'anglès) Us explicaré un secret. O més ben dit, molts secrets. Aquesta és la meva vida, no el que ja heu vist, sinó les coses que no heu vist. Aquest no és un llibre de resultats i curses, tot i que òbviament n'hi ha hagut unes quantes. Aquí trobareu la meva infantesa creixent a Frome, la dificultat per ser acceptat, els meus dubtes i les meves esperances quan penjaven d'un fil.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Son els milers de milles viatjades primer en una furgoneta i després en jet privat. És la gent que he conegut, alguns que he estimat i altres que segur que no. Són els riures, les batalles a la pista amb rivals i amics com Fernando Alonso, Lewis Hamilton i Sebastian Vettel. És la pressió amb la qual vaig patir mentre m'acostava al títol de Campió del món, és la calma que sentia cada cop que m'asseia a l'habitacle.</i><br />
<i><br />Són els alts eufòrics i els baixos devastadors. És el meu pare - tantes vegades que em va salvar, el moment en que va dubtar de mi, el forat que em va deixar a la vida. És tot de cop, els bons dies i els dolents. Una vida viscuda no només com a pilot sinó també com a persona humana.</i><br />
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Jenson Button va escriure l'any passat un nou llibre, el tercer de la seva "carrera", després del de 2001 i el del campionat de 2009. Amb l'ajuda d'Andrew Holmes a qui anomena "l'Ayrton Senna" del llibre, Button fa un repàs de la seva vida des del naixement fins al 2017.<br />
<br />
El mateix Button ha dit en entrevistes que Holmes no en tenia massa idea del món del motor, i crec que aquest fet ha ajudat al llibre. En comptes de ser un text només per a aficionats de la Fórmula 1, Button s'ha pres la molèstia d'explicar, quan hi feia referència, alguns dels conceptes més tècnics de l'esport. Així doncs, si algú l'interessa el que hi ha darrere d'un esportista d'elit però sense ser molt fan de l'automobilisme, pot llegir perfectament aquest llibre.<br />
<br />
Entrant en matèria, Button explica molt bé els seus inicis, el seu ambient familiar, d'on li va venir la passió per les curses, etc. Crec que és la millor part del llibre, fins al moment que arriba a la F1, detallant els bons moments i els dolents.<br />
Una gran part del llibre tracta de la seva relació amb el seu pare John, figura instrumental i company de batalles en tot el seu periple pel món del motor des del principi fins la seva mort el 2014.<br />
<br />
Si haig de criticar alguna cosa, potser quan passa a explicar la seva vida a la categoria reina, és una mica desigual en termes de com explica les temporades. He trobat que per exemple dedica poc espai als anys McLaren-Honda, o a l'època entre la seva primera victòria i la marxa d'Honda. Però dona força la seva opinió sobre els temes que tracta, incloent la seva relació amb Lewis Hamilton com a company d'equip o Flavio Briatore com a cap d'equip.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En general em sembla un bon llibre. Desenes d'anècdotes de festes, errors, encerts i situacions estranyes acompanyen les pàgines i fan força amena la lectura, si bé a vegades l'anècdota la fa servir per explicar una temporada sencera.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Compleix en les parts més personals, sobretot quan parla abans d'arribar a la F1.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Ja avisa que no és un llibre de "resultats i curses", però hi ha algunes temporades per les quals passa molt de puntetes.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4960680510254254353.post-64662483397976570142018-01-30T13:40:00.001+01:002018-01-30T13:40:54.166+01:00Crítica: The Mechanic, de Marc "Elvis" Priestley<div style="text-align: justify;">
Els Reis van portar un parell de llibres. El d'en Button encara no l'he llegit, vaig començar per el relat d'un ex-mecànic de McLaren...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGB1F8L0IyfqlAQ_yDLYe5VaJ36DN-eTllr-f8k9576Cl3P5T3uGfaKoJxLJGigbbTAn14vsFlq-txsYGBdIFXLTHtv47K-vPelm8hMUhSiVGNOPeWjIEaml5uBZVmxLX62gd9mlK8WPU9/s1600/mec.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1039" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGB1F8L0IyfqlAQ_yDLYe5VaJ36DN-eTllr-f8k9576Cl3P5T3uGfaKoJxLJGigbbTAn14vsFlq-txsYGBdIFXLTHtv47K-vPelm8hMUhSiVGNOPeWjIEaml5uBZVmxLX62gd9mlK8WPU9/s200/mec.jpg" width="129" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><br /></span>
The Mechanic. The Secret World of the F1 Pitlane.</span><br />
<span style="font-size: large;">Marc "Elvis" Priestley</span><br />
<span style="font-size: large;">Yellow Jersey Press</span><br />
<span style="font-size: large;">ISBN: 9781787290006</span><br />
<span style="font-size: large;">243 pàgines</span><br />
<span style="font-size: large;">Anglès</span><br />
<span style="font-size: large;">2017</span><br />
<br />
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>(Traduït de l'anglès) A l'atmosfera de molts octans del pit-lane de la Fórmula 1, els pilots són normalment els que estan sota el focus. Però sense el coneixement tècnic i la determinació dels seus mecànics, cap pilot podria esperar pujar al podi. Aquests són els homes que fan cada campió del món, i cada error pot tenir conseqüències greus.</i><br />
<i><br /></i>
<i>A McLaren les exigències als mecànics són altes, però no tot és feina sense fi. Aquesta gent pot deixar-se anar molt fort. Ja sigui en festes a iots luxosos a Mònaco o reportatges fotogràfics elaborats en avions a zero gravetat, aquest és un món excitant dins i fora de la pista.</i><br />
<i><br />L'ex-mecànic número u de McLaren, Marc "Elvis" Priestley, ens mostra alguns dels secrets més exagerats i les rivalitats més aferrissades, tot empès per la determinació per guanyar. </i><br />
<i><br /></i>
<i>Això és la Fórmula 1 com mai l'has vist.</i><br />
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
De llibres de mecànics de Fórmula 1 n'hi ha anat havent amb el pas dels anys. Els de Steve Matchett potser són els més coneguts, però fa anys hi havien els de mecànics de Lotus i BRM, i fa 4 anys Michael Oliver va publicar un recopilatori d'històries de diversos mecànics de diferents equips.<br />Per tant, el tema tocat no és nou, però sempre és interessant. Amb el temps les coses van canviant i tot i que Marc "Elvis" Priestley va deixar McLaren el 2009, el seu és potser un dels llibres més actuals sobre el tema.<br /><br />En Marc comença parlant de com es va aficionar al món del motor, vivint a prop de Brands Hatch. Un cop adult va començar a treballar en equips de categories inferiors mentre anava enviant currículums, i finalment McLaren va fitxar-lo l'any 2000. Curiosament, Priestley explica que el mateix dia que l'escuderia de Woking va confirmar-li que l'agafaven, havia començat a Prodrive, a on feien els Subaru del mundial de ral·lis. Va deixar l'equip de David Richards pel de Ron Dennis...<br /><br />El cap de McLaren és protagonista al llibre. L'autor va entrar a l'equip abans de que l'equip es traslladés a l'actual McLaren Technology Center dissenyat per l'arquitecte Norman Foster, i fa referència a fets de les dues seus així com les diverses manies gairebé obessiu-compulsives de Ron Dennis. Dit això, Priestley també mostra lleugerament la cara més amable del cap, de Martin Whitmarsh i d'altres personatges... especialment quan els mecànics, deixant-se anar en algun bar després d'una llarga setmana de feina, creaven algun problema indigne del "nivell McLaren".<br />
<br />
Si passem a la part purament esportiva, trobem retrats molt interessants especialment de Kimi Räikkönen, Lewis Hamilton i Fernando Alonso. Podríem dir que la relació més propera de l'autor va ser amb el finlandès, del qual n'explica unes quantes anècdotes que defineixen força bé a la persona. Evidentment l'any de Hamilton i Alonso junts és més dur i Priestley és crític amb els dos. M'ha agradat que oferís una visió equitativa, criticant també Hamilton i la divisió que -ja abans de la temporada- es va formar a l'equip.<br />
<br />
Resumint, crec que és un bon llibre. No aprofundeix molt tècnicament, però si dona un cop d'ull a la vida d'un mecànic a la primera dècada del segle XXI, a més de parlar d'un dels capítols més polèmics de la història recent. Tot ben endreçat amb nombroses anècdotes que fan la lectura amena.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>M'ha agradat:</u></b> Molt interessants els retrats que fa dels pilots amb que va treballar i les històries internes de McLaren.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>No m'ha agradat:</u></b> Potser hauria pogut aprofundir més en algun tema, però l'estil del llibre ja és així, pinzellades.</div>
Jordi Domènech Montanéhttp://www.blogger.com/profile/12887604502999050300noreply@blogger.com0