Els Reis van portar un parell de llibres. El d'en Button encara no l'he llegit, vaig començar per el relat d'un ex-mecànic de McLaren...
The Mechanic. The Secret World of the F1 Pitlane.
Marc "Elvis" Priestley
Yellow Jersey Press
ISBN: 9781787290006
243 pàgines
Anglès
2017
(Traduït de l'anglès) A l'atmosfera de molts octans del pit-lane de la Fórmula 1, els pilots són normalment els que estan sota el focus. Però sense el coneixement tècnic i la determinació dels seus mecànics, cap pilot podria esperar pujar al podi. Aquests són els homes que fan cada campió del món, i cada error pot tenir conseqüències greus.
A McLaren les exigències als mecànics són altes, però no tot és feina sense fi. Aquesta gent pot deixar-se anar molt fort. Ja sigui en festes a iots luxosos a Mònaco o reportatges fotogràfics elaborats en avions a zero gravetat, aquest és un món excitant dins i fora de la pista.
L'ex-mecànic número u de McLaren, Marc "Elvis" Priestley, ens mostra alguns dels secrets més exagerats i les rivalitats més aferrissades, tot empès per la determinació per guanyar.
Això és la Fórmula 1 com mai l'has vist.
A McLaren les exigències als mecànics són altes, però no tot és feina sense fi. Aquesta gent pot deixar-se anar molt fort. Ja sigui en festes a iots luxosos a Mònaco o reportatges fotogràfics elaborats en avions a zero gravetat, aquest és un món excitant dins i fora de la pista.
L'ex-mecànic número u de McLaren, Marc "Elvis" Priestley, ens mostra alguns dels secrets més exagerats i les rivalitats més aferrissades, tot empès per la determinació per guanyar.
Això és la Fórmula 1 com mai l'has vist.
De llibres de mecànics de Fórmula 1 n'hi ha anat havent amb el pas dels anys. Els de Steve Matchett potser són els més coneguts, però fa anys hi havien els de mecànics de Lotus i BRM, i fa 4 anys Michael Oliver va publicar un recopilatori d'històries de diversos mecànics de diferents equips.
Per tant, el tema tocat no és nou, però sempre és interessant. Amb el temps les coses van canviant i tot i que Marc "Elvis" Priestley va deixar McLaren el 2009, el seu és potser un dels llibres més actuals sobre el tema.
En Marc comença parlant de com es va aficionar al món del motor, vivint a prop de Brands Hatch. Un cop adult va començar a treballar en equips de categories inferiors mentre anava enviant currículums, i finalment McLaren va fitxar-lo l'any 2000. Curiosament, Priestley explica que el mateix dia que l'escuderia de Woking va confirmar-li que l'agafaven, havia començat a Prodrive, a on feien els Subaru del mundial de ral·lis. Va deixar l'equip de David Richards pel de Ron Dennis...
El cap de McLaren és protagonista al llibre. L'autor va entrar a l'equip abans de que l'equip es traslladés a l'actual McLaren Technology Center dissenyat per l'arquitecte Norman Foster, i fa referència a fets de les dues seus així com les diverses manies gairebé obessiu-compulsives de Ron Dennis. Dit això, Priestley també mostra lleugerament la cara més amable del cap, de Martin Whitmarsh i d'altres personatges... especialment quan els mecànics, deixant-se anar en algun bar després d'una llarga setmana de feina, creaven algun problema indigne del "nivell McLaren".
Si passem a la part purament esportiva, trobem retrats molt interessants especialment de Kimi Räikkönen, Lewis Hamilton i Fernando Alonso. Podríem dir que la relació més propera de l'autor va ser amb el finlandès, del qual n'explica unes quantes anècdotes que defineixen força bé a la persona. Evidentment l'any de Hamilton i Alonso junts és més dur i Priestley és crític amb els dos. M'ha agradat que oferís una visió equitativa, criticant també Hamilton i la divisió que -ja abans de la temporada- es va formar a l'equip.
Resumint, crec que és un bon llibre. No aprofundeix molt tècnicament, però si dona un cop d'ull a la vida d'un mecànic a la primera dècada del segle XXI, a més de parlar d'un dels capítols més polèmics de la història recent. Tot ben endreçat amb nombroses anècdotes que fan la lectura amena.
Per tant, el tema tocat no és nou, però sempre és interessant. Amb el temps les coses van canviant i tot i que Marc "Elvis" Priestley va deixar McLaren el 2009, el seu és potser un dels llibres més actuals sobre el tema.
En Marc comença parlant de com es va aficionar al món del motor, vivint a prop de Brands Hatch. Un cop adult va començar a treballar en equips de categories inferiors mentre anava enviant currículums, i finalment McLaren va fitxar-lo l'any 2000. Curiosament, Priestley explica que el mateix dia que l'escuderia de Woking va confirmar-li que l'agafaven, havia començat a Prodrive, a on feien els Subaru del mundial de ral·lis. Va deixar l'equip de David Richards pel de Ron Dennis...
El cap de McLaren és protagonista al llibre. L'autor va entrar a l'equip abans de que l'equip es traslladés a l'actual McLaren Technology Center dissenyat per l'arquitecte Norman Foster, i fa referència a fets de les dues seus així com les diverses manies gairebé obessiu-compulsives de Ron Dennis. Dit això, Priestley també mostra lleugerament la cara més amable del cap, de Martin Whitmarsh i d'altres personatges... especialment quan els mecànics, deixant-se anar en algun bar després d'una llarga setmana de feina, creaven algun problema indigne del "nivell McLaren".
Si passem a la part purament esportiva, trobem retrats molt interessants especialment de Kimi Räikkönen, Lewis Hamilton i Fernando Alonso. Podríem dir que la relació més propera de l'autor va ser amb el finlandès, del qual n'explica unes quantes anècdotes que defineixen força bé a la persona. Evidentment l'any de Hamilton i Alonso junts és més dur i Priestley és crític amb els dos. M'ha agradat que oferís una visió equitativa, criticant també Hamilton i la divisió que -ja abans de la temporada- es va formar a l'equip.
Resumint, crec que és un bon llibre. No aprofundeix molt tècnicament, però si dona un cop d'ull a la vida d'un mecànic a la primera dècada del segle XXI, a més de parlar d'un dels capítols més polèmics de la història recent. Tot ben endreçat amb nombroses anècdotes que fan la lectura amena.
M'ha agradat: Molt interessants els retrats que fa dels pilots amb que va treballar i les històries internes de McLaren.
No m'ha agradat: Potser hauria pogut aprofundir més en algun tema, però l'estil del llibre ja és així, pinzellades.
