Coses a les que jugo cada dia

Feia dies que no escrivia res i tinc ganes de fer una entrada particular sobre un dels tres jocs dels quals parlaré avui. Així que vaig pensar, per què no fas un escrit sobre els jocs diaris als que jugues? I en això estem.

Potser la gent pot pensar, jugues cada dia a això? I jo diré sí, però en el meu cas, que siguin jocs de mòbil no hi té massa a veure. Fa 10, 15 o 25 anys també jugava cada dia a jocs d'ordinador o de consola, i simplement el que ha canviat és el mitjà. Però sempre he jugat a videojocs, i encara que no sigui un jugador d'aquells de nivell alt, m'agrada cada dia dedicar uns minuts al nen interior...

My Racing Career

En primer lloc poso el My Racing Career, òbviament joc de cotxes, ja que és el joc al qual més temps li dedico probablement. És un joc on ets el mànager d'un pilot fictici, i el vas entrenant a través de diferents categories fins que arribi al cim dels esports de motor, ja sigui com a conductor o motociclista.
En aquest no hi jugo principalment al mòbil perquè és més còmode jugar al PC i no té una aplicació dedicada. De fet, és obra d'una sola persona i uns quants de nosaltres formem part de "l'equip", ajudant en diverses coses. Jo per exemple vaig acabar la traducció al català, ajudo en idear coses noves per al joc i dirigeixo la part de crear nous circuits i trams de ral·li.

És un joc que demana una certa persistència. Pots guanyar curses ja el primer dia, però el repte de veritat és arribar a ser un dels millors del joc, maximitzant els entrenaments, pujant a les categories i arribant a la Fórmula 1. Però aquest procés pot trigar ben bé 10-12 temporades del joc o 2 o 3 anys reals.. Però per altra banda, hi he fet bons amics també.

Resumint, és un joc que no és per jugar-hi de tant en tant. Cal dedicar-s'hi i esforçar-se :D

Star Wars Galaxy of Heroes

Com a fan de Star Wars, no podia faltar un joc del tema. Quan vaig canviar-me el mòbil l'última vegada vaig buscar algun joc i vaig trobar el Galaxy of Heroes. És un clàssic joc de conrear (o farming). Cada dia fas unes activitats que et donen uns materials amb les quals pots anar augmentant personatges de nivell, amb els quals podràs fer equips i lluitar contra altra gent o bé aconseguir personatges millors. També és un joc que recompensa l'entrar-hi cada dia, si bé no és tant demandant com el My Racing Career.

Evidentment el que més m'agrada del joc és fotre hòsties amb els meus personatges preferits, i poder fer equips curiosos barrejant diverses èpoques de la galàxia. Hi ha gent de les pel·lícules, de les sèries animades, de Mandalorian i fins i tot del joc Knights of The Old Republic dels anys 90, així que el joc et deixa centrar-te en col·leccionar els personatges que més t'agradin. 

Però tot i això,  per a mi encara falten personatges i de fet, serà el meu proper article per aquí...

Candy Crush Soda Saga

I el tercer i últim és un títol que segur que tothom coneix, el Candy Crush Soda Saga. Com ja sabeu, es tracta d'anar superant pantalles fent combinacions de 3, 4 o 5 colors. 

Vaig començar amb el Candy Crush original fa anys simplement per superar a l'Heleia, i fins i tot durant un temps vaig jugar als dos, però finalment em vaig centrar al Soda. Vaig pel nivell 4000 i pico, i la veritat és que tot i que et donen recompenses per entrar cada dia, aquest joc és el clàssic joc per jugar cada dia o de tant en tant. És ideal per entretenir-se una estona i a diferència dels altres dos, és fàcilment comprensible per a totes les edats.

Què us han semblat els jocs als que jugo? A quins jocs jugueu vosaltres?

Ahsoka i Clone Wars: un pas cap a un món més gran

Fa un temps vaig escriure aquest article per a Team Ahsoka, la meravellosa pàgina de na Kelly sobre Ahsoka Tano, una de les protagonistes de la sèrie animada Clone Wars de la Guerra de les Galàxies i feia molt que l'hauria d'haver traduit... Avui us el porto :)

L'original: https://team-ahsoka.com/2018/08/14/guest-post-ahsoka-and-the-clone-wars-a-step-into-a-larger-world/

Quan vaig llegir sobre la recerca de la Kelly per articulistes convidats per escriure sobre el desè aniversari de Clone Wars, m'hi vaig llançar. Però quan vaig començar a escriure i m'enfrontava a la pantalla blanca, els dubtes van aparèixer.

En primer lloc permeteu-me que em presenti: sóc en Jordi, vinc de Catalunya i la meva dona Heleia i jo som grans fans de Star Wars. Es podria dir que som fills de les preqüeles; teníem 14 anys quan L'Amenaça Fantasma es va estrenar. Havíem vist la trilogia original per televisió, i vam veure les preqüeles però vam anar fent la nostra vida, creixent, començant a treballar...

Mai em va interessar l'Universo Expandido (el que coneixem avui com Legends) i no vaig veure Clone Wars quan va sortir (horror!). De fet, només vam veure Clone Wars i Rebels al 2018! D'aquí els meus dubtes sobre si era la persona correcta per escriure sobre el desè aniversari. Ni la meva dona ni jo hem sigut els típics que van a convencions i fan cosplay, o segueixen blocs de Star Wars - el teu és el primer, Kelly! Per a mi, personalment, l'amor de la meva vida és el motorsport; tinc un bloc de Fórmula 1, no de Star Wars.

Sent honestos, el nostre amor per Star Wars va reiniciar amb el Despertar de la Força i les pel·lícules que han vingut. Fins i tot vam veure els Últims Jedi a la nit que l'estrenaven, cosa que mai hauria pensat que faria 10 o 15 anys abans. Les hem gaudit totes i hem tornat a veure les sis primeres, amb el gust afegit que l'experiència, el coneixement i una mica més d'edat ens donen.

Diuen que mai és tard per segons què. Els últims dos anys, hem mirat diversos cops les pel·lícules, però sempre em deixaven amb una sensació d'incompleció. Sempre em semblava que les preqüeles no parlaven massa de com o per què Anakin queia cap al cantó fosc i que simplement ho ensenyaven. Veies els esdeveniments passar però tot semblava poc natural i forçat. Havia llegit sobre Clone Wars i com corregia alguns d'aquests problemes i, com diria Anakin, en volia més.

Així que l'hivern de 2017 vam començar a mirar la sèrie i vam quedar astorats. Aquí trobàvem tota la profunditat, intriga i sabor que ens faltava. Ara aquells mestres Jedi que havíem vist al Consell, a Geonosis o durant l'Ordre 66 ja no eren simplement "extres". Eren part de nosaltres, tots tenien una història i personalitat. I els clons... a les pel·lícules eren gairebé tant d'usar i llençar com els droides de batalla B1, però aquí tenien noms i històries i patiments al costat dels nostres cavallers Jedi preferits. Mentrestant, viatjàvem a móns espectaculars i coneixíem gent encara més estranya i diferent.

Una de les millors coses sobre Clone Wars és que no s'amaga d'ensenyar el que és la vida, en definitiva: mort, tristesa, política, crims, redempció, corrupció, confiança, les línies tant primes que separen el bo i i el dolent. Cap tema important es va deixar sense toca i això va ser important perquè no només se la miraven adults la sèrie sinó també adolescents que creixien i aprenien sobre la vida.

Per a mi, la cosa més gran que aconsegueix Clone Wars es que va fer Venjança dels Sith molt més emotiva. Al 2005, vèiem cavallers Jedi assassinats per clons en móns de qualsevol lloc; ara, veiem la traïció de germans armats als llocs on havien lluitat junts per salvar la democràcia. Al 2005, vèiem com Anakin es tornava una mica capullo i cedia gairebé fàcilment al poder dels Sith; ara, veiem la culminació d'un conflicte de llarg abast entre la pressió de les expectatives, les exigències del consell Jedi, les cançons que Palpatine li cantava a cau d'orella i la seva necessitat de mantenir el seu amor amb Padmé secret.

Però tot i que Clone Wars i les pel·lícules van sobre la família Skywalker i específicament la pujada i caiguda d'Anakin, no puc evitar pensar que Ahsoka Tano va prendre el paper protagonista. Crec que molts van fer una ganyota a l'escoltar “Skyguy” i “Artooie” (o “Skyguay” i “Erredosito” en castellà). Però no ens podem fiar sempre de les primeres impressions. I els adolescents fatxendes no sempre acaben sent adults fatxendes. Veiem un creixement i maduresa en Ahsoka més enllà dels seus anys. Progressió del presonatge, si voleu.

Hi ha hagut personatges llegendaris a Star Wars. Hi pot haver un gran debat sobre qui és el millor personatge: Yoda, Palpatine, Anakin, Luke, Leia, Obi-Wan, tots podrien ser-ho. Però qui és el que ha tingut més influència? Crec que Ahsoka podria ser-ho.

Primer, recordem-nos a nosaltres mateixos els esdeveniments on ha participat.

Com a Padawan d'Anakin, va ser molt útil en inculcar a Anakin un sentit renovat de preocupar-se per algú que no era per amor (Padmé) o per obediència (Obi-Wan i l'ordre Jedi). Tot i que la marxa d'Ahsoka a la temporada 5 va acabar fent més mal a Anakin i fer-lo confiar encara menys en el consell Jedi, l'influència d'Ahsoka es fa notar. Ella a més juga el seu paper en moltes batalles importants del temps, pensant amb rapidesa i també tenint la mateixa incapacitat per seguir ordres com Anakin, sovint per al seu benefici mutu.

Però és potser l'Ahsoka més madura que impressiona més. Com he dit abans, tot just m'estic internant als llibres i demés media. Encara no he llegit la novel·la d'ella així que no sé tantes coses del que no s'ha ensenyat per TV. Però si sé que és una agent important per a la Rebel·lió que comença, fent servir els seus poders de manera lliure, de manera similar al que Qui-Gon Jinn podria haver fet si hagués viscut. Fent el que és correcte en comptes de fer el que et diuen. I encara hem de veure una Ahsoka més vella, que sembla ser que se'n va de missió amb Sabine Wren per trobar Ezra Bridger.

Hi ha moltes lliçons a aprendre de la Togruta. Per començar, no perdre's massa en una visió dogmàtica del món; com fer el bé a pesar de la situació en la que et trobis i fer-te útil en qualsevol capacitat que puguis; com madurar i ser més reflexiu sense perdre l'efectivitat d'abans. I per últim però no més important, com evitar ser enganyat per l'impressió de que uns dibuixos animats no poden ser tant profunds com una pel·lícula.

Però per acabar, la lliçó principal no és que Ahsoka és meravellosa. Després de tot, si ets aquí llegint això segurament ja ho penses. No, el que us vull dir es que no hi ha una manera "correcta" de gaudir Star Wars, i aquesta és una de les coses millors de la saga. Pots concentrar-te només en els films i ja tens més de 20 hores de diversió. Pots devorar tot el que surti i ser un setciències. Pots mirar algunes coses i unes altres no. O pots col·leccionar tot el marxandatge...però necessitaràs una casa molt gran!

Star Wars és suficientment gran perquè la gent ho gaudeixi a la seva manera cadascú. No hi ha maneres millors o pitjors, tant sols diferents. Per a nosaltres van ser les pel·lícules i després les sèries de TV. Ahsoka ha sigut una gran part i n'estem encantats, tant que la nostra gata petita es diu com ella!

Tard o d'hora veurem què passa amb Ahsoka, i en tinc moltes ganes. M'encantaria veure-la en una pel·lícula interactuant amb la generació d'en Luke, o fins i tot la de Rey. Però si no passa, no serà un problema. Podem anar més enllà dels films, i si vols més Star Wars, comença amb Clone Wars. Hi trobaràs grans històries, personatges divertits, antagonistes amb talent i entre tot això, una dona llegendària. Deixeu que l'Ahsoka sigui el vostre portal a més coses!

Top 7: Cançons de Star Wars (Seqüeles i Stories)

En aquesta -per ara- última edició de les llistes de cançons de Star Wars (i dic per ara perquè la màquina Disney Lucasfilm va a tota màquina traient diversos materials ja siguin pelis o series o...), ens centrem en els episodis VI i VII, i també en Rogue One i Solo, les dues pel·lícules spin-off situades entre les preqüeles i la trilogia original.
Val a dir que només els "episodis" són de John Williams, amb Rogue One musicada per Michael Giacchino i Solo per John Powell.
Com deia l'univers Star Wars s'expandeix a gran velocitat. L'any que ve tindrem l'episodi IX, hi ha diversos rumors de spin-offs, hi ha trilogies tant per als creadors de Joc de Trons com per a Rian Johnson, a més de sèries animades...I sense oblidar-nos de The Clone Wars i Rebels, que també van tenir grans cançons de Kevin Kiner. Però tot això ho deixarem per un altre dia. Avui toca el període cinematogràfic 2015-2018 ;)

7. A Long Ride Ahead



Som a l'inici de Rogue One. No sabem massa com va la cosa, només que un director imperial ha vingut a buscar un tio que no volia ser trobat. Seguim l'escapada de la petita Jyn Erso, amagada fins que la troba Saw Gerrera, pujant la música fins a un crescendo que sembla una còpia de Star Wars però no... Ben fet, Giacchino.


6. A New Alliance



Com el títol indica, breument es forma una nova aliança durant l'episodi VIII. Snoke ha estat torturant a Rey i finalment la deixa als peus de Kylo perquè l'executi. Però al so del tema de la Força, Kylo mata al seu enemic real i els dos lluiten junts contra els de vermell. No és casualitat que els millors moments dels nous episodis siguin quan Kylo y Rey són junts a la pantalla...


5. The Ways of The Force



El moment culminant de l'episodi VII, com no, va ser la lluita amb sables làser. En aquest moment, tot sembla cardat però de sobte Rey fa servir la Força per agafar el sable dels Skywalker i lluitar contra Kylo Ren. El tema de la Força es mescla amb el de Rey, però el de Kylo sembla que venç fins que ella para i pensa. La música marca clarament qui porta la iniciativa en cada moment del combat.


4. The Adventures of Han



John Williams només escriu una cançó de la banda sonora de Solo, però és la que dona peu al tema de la pel·lícula. Es podria dir que potser a John Powell no li han deixat tanta llibertat com a Giacchino a Rogue One. En tot cas, Han no tenia un tema "propi", i Williams l'aconsegueix. A moments ens recorda Indiana Jones, però sobretot és un tema trepidant, d'aventures, que Powell fa servir bé a la resta de la cinta.


3. Battle of Crait



A l'episodi VIII, a Crait la cosa semblava força perduda. El tema de la Força comença més baix, sona el de la Resistència, el de Rose (una joia dins de la banda sonora), el de Poe... mentre van amb unes tartanes a fer front al poder de la Primera Ordre.
La cosa, com sempre, sembla força perduda, fins que a cop de recordatori apareix el tema de Rey i el de TIE Fighter Attack amb el Millenium Falcon que dona una mica més de temps. La peça acaba amb certa desesperació a l'evitar Rose que Finn se suïcidi intentant evitar l'arma que forada la porta.
Una bona mescla dels temes de la pel·lícula sense aprofundir massa en coses antigues.


2. Your Father Would Be Proud



Espectacular. A Rogue One, en plena batalla de Scarif i amb els nostres herois patint per aconseguir els seus objectius, de sobte arriba aquesta peça reflexiva, just en el moment en que els plans s'aconsegueixen retransmetre fora del planeta.
Però tristament no hi haurà final feliç. Arriba l'Estrella de la Mort i es carrega a bons i dolents en un moment de llagrimeta al veure el sacrifici. Però cap al final la cosa encara es posa pitjor, els rebels de l'espai tampoc escapen. Una cançó preciosa de Giacchino per a un moment dur.


1. Rey's Theme



Ben aviat al principi de l'episodi VII, un tema va destacar per sobre de tots. La música que acompanya a Rey gairebé tota l'estona marca aquest canvi entre una trilogia i l'altra, i entre personatges vells i nous. Té un cert to a l'inici com de western, cosa que suposo que ve per ser de Jakku. És present ben bé fins al final de l'episodi VIII, cosa que mostraria que Rey és la clau... Molt significativa.




Bonus track: Lando's Closet

A l'últim Top 7 deia que només hi havia dues cançons d'amor, bé, ja en tenim una tercera. La història entre Han i Qi'ra i els seus records a l'habitació de Lando ens duu aquesta peça tranquil·la però amb tons èpics. A mi personalment em recorda un tema d'amor de pel·lícula clàssica, que és interromput de sobte.
Tinc la sensació que no serà l'últim cop que veiem a Qi'ra...

Top 7: Cançons d'Star Wars (preqüeles)

Aprofitant que aquesta setmana s'estrena la pel·li de Han Solo (no em feu spoilers cabrons!), continuo amb un nou top 7. Aquest cop parlem de les preqüeles, aquelles tant maleïdes per alguns però que per a altres que no érem nascuts quan la trilogia original ens va suposar el primer contacte al cinema amb l'univers de la Guerra de les Galàxies.
Com no, totes les cançons són del mestre John Williams.

7. A New Hope and End Credits



Els crèdits del final de l'episodi III, en el moment que van aparèixer, feia la sensació que serien la última cançó de Star Wars que sentiríem. Com a tal és un petit resum de la saga en general. Escoltem les músiques de Leia i Luke al néixer, el tema de la Força, d'allí passem al final tradicional i els crèdits incorporen la cançó de Leia, Battle of the Heroes, el tema de la sala del tron, el de la Força i el de Luke/principal en un gran final.


6. Dueling with Grievous



Som a Utapau a l'episodi III, i Obi-Wan Kenobi fa la seva entrada èpica amb "Hello there!" per batallar amb el general Grievous amb molts sables làser, velocitat i espectacularitat. Els vents són els protagonistes aquí, primer amb la fanfàrria pròpia del general mig ferralla mig persona i després accelerant el ritme a la persecució mentre Grievous fa el que millor sap: escapar.


5. Droid Invasion and the Appearance of Darth Maul



Una part força important per entendre les preqüeles és l'exèrcit de androides, que en aquell llunyà 1999 no eren un sistema operatiu per a mòbils sinó robots força limitats dissenyats per a disparar i dir "roger roger" força sovint. Aquí escoltem com envaeixen el planeta de Naboo i cap al final se'ns presenta a Darth Maul, recordant-nos el tema de l'emperador de l'episodi VI.


4. Across The Stars



En les moltes hores de pel·lícules galàctiques només hi ha lloc per a l'amor en un parell de cançons, el tema de Han i Leia de la trilogia original, i l'Across The Stars de l'episodi II, que se centra en la parella Anakin i Padmé.
El tema sona decididament Star Wars, però amb una delicadesa diferent, i també mostrant motius de preocupació, presents pels pensaments del Jedi i el seu amor prohibit... Una cançó d'amor però amb un to un pèl trist.


3. Battle of Coruscant



Per a mi el millor inici d'una pel·lícula de Star Wars. Just després del tema principal a l'episodi III, ve la percussió avisant que la cosa està complicada, tal com ens havien explicat: estem en plena guerra. A més el pla seqüència (encara que generat per ordinador) amb els dos Jedi volant entre la batalla aèria per arribar a l'Invisible Hand és força maco també. Tensió, expectativa, perill.


2. Battle of the Heroes



Un dels moments clau de les preqüeles va ser l'enfrontament que va deixar a Anakin tant cardat com per haver de viure en un vestit i amb la respiració conegudíssima com a Darth Vader. La lluita amb Obi-Wan a Mustafar mereixia un tema èpic, decisiu, amb tons grandiloqüents, que et fa entendre que s'està jugant el futur de la galàxia.


1. Duel of the Fates



Qui no va sortir del cinema després de l'episodi I recordant aquesta cançó? Els cors no s'havien fet servir massa a l'univers Star Wars, però Williams els fa servir amb mestria per fer-nos adonar del perill en un tema absolutament perfecte. Gent partida, gent atravessada, gent cridant "Noooooo!", acrobàcia i velocitat mai vistes en les batalles amb sable làser amb un personatge que va quedar per a la història: Darth Maul, el Boba Fett de la generació de les preqüeles.




Bonus track: On the Conveyor Belt

De l'episodi II no se'n salva massa cosa. Molta gent creu que la sèrie de The Clone Wars fa un millor paper al representar Anakin i Obi-Wan com a gairebé germans, o a ensenyar a Anakin com a algú estimable en comptes del tio obsessiu i mig psicòpata d'Attack of the Clones.
Però la cançó de quan ell i Padmé son a la fàbrica d'androides intentant esquivar peces i màquines diverses està força bé, i es pot salvar... ;)

Top 7: Cançons de Star Wars (trilogia original)

Avui començo una sèrie d'aquelles que aniré fent una mica quan em roti, que és la gràcia d'un blog personal, fer les coses quan vols i no perquè coses externes t'hi obliguin. Potser preguntareu, per què 7 i no 10 o 20 o un número rodó? Doncs perquè m'agrada fer llistes de coses i m'agrada el 7. De fet m'agrada més el 0 però seria complicat fer llistes de 0 coses.

Ja aviso que seran llistes de fricades, i començo amb cançons de la Guerra de les Galàxies. Les he separat per trilogia original, preqüeles i seqüeles i tot el que vingui, ara que sembla que cada any hi haurà pel·li. Evidentment, hem de començar per les tres primeres. Totes són d'en John Williams i evidentment és la meva llista, me'n deixaré algunes que agradin més a altres.


7. Battle Of Endor II (Medley)



Aquesta és la part de l'episodi VI on es desenvolupa la lluita final a la sala del tron de l'emperador. Els cors que acompanyen la maldat de Sidious amb el seu motif son els protagonistes fins al desenllaç final, on Williams mescla el tema de la Força i la música ens recorda el que passa sense gairebé necessitat de veure l'escena.


6. Rescue from Cloud City / Hyperspace



Gairebé 10 minuts èpics. Pèrdua d'avantbraç, el gir de guió més bèstia de la història, l'heroi en greu perill, espera't que algú més també té la Força, l'hyperdrive que no va, Lando, i R2 salvant la cosa.
Tot musicat amb perfecta intensitat, senyalant els moments clau, la caiguda, el patiment i l'escapada trepidant al final.


5. Ben Kenobi's Death / TIE Fighter Attack



Una gran mescla del capítol IV. La cosa comença amb l'escapada dels rebels de l'Estrella de la Mort mentre Obi-Wan decideix "fer-se un amb la Força" i desapareix davant Vader, deixant a Luke trist. Però llavors Han ens avisa que la cosa encara no ha acabat i els dos disparen contra els TIE Fighters amb una música que ja ha quedat com la del Millenium Falcon, i que de fet ha tornat a sonar a l'episodi VIII. També coneguda com a "xan xan, xan, xan, xan-xan, xa-xa-xaaaa..."


4. The Asteroid Field



Similar a les dues anteriors en que es desenvolupa en batalla espacial, poso the Asteroid Field per sobre les altres dues per com la música sembla guiar-nos pel camp d'asteroides, vigilant cap aquí i cap allà mentre esquivem els TIE Fighters, amb les converses dins de l'habitacle (perquè, com sempre, no funciona el hyperdrive) i una petita mostra del tema de Han i Leia cap al final.


3. The Hologram / Binary Sunset



Una altra cançó d'un moment mític. Aquí Williams ens introdueix el tema de la princesa Leia mitjançant l'aparició de l'holograma amb el missatge que duu R2D2, amb delicadesa i esperança. Passa breument pel tema de Luke abans de que el nostre protagonista surti a veure com es ponen els dos sols de Tatooine i la grandesa ens envaeixi amb el tema de la Força.


2. The Imperial March



Encara hem d'escoltar una cançó que impliqui maldat i amenaça com aquesta... A ritme de marxa militar, costa de creure que no aparegués fins a l'Imperi Contraataca i que ens passéssim la primera pel·lícula sense una cançó identificativa per a Vader. Segurament és també una de les raons per la qual es considera l'episodi V la millor de totes les pel·lícules de la saga.


1. Main Title / Rebel Blockade Runner



Cap altra cançó podia ser la número 1. El tema principal ja ha quedat com una d'aquelles cançons que gairebé tothom coneix. A més, quan un veu Star Wars per primer cop, començant per l'episodi IV, escolta la música, les lletres marxant a l'infinit i la primera seqüència amb el Tantive IV intentant escapar d'un enoooorme destructor estel·lar... En dos minuts ja ens queda clar que l'enemic és molt poderós i que som dins d'una gran obra.




Bonus track: Cantina Band

No podíem marxar sense la cançó de la cantina de Mos Eisley, tocada per Figrin D'an and the Modal Nodes (aka els tios amb cap blanc gros) on descobrim la quantitat de xusma que volta per la galàxia, on veiem a Obi-Wan fent servir el sable per primer cop i on coneixem a Han i Chewbacca...