dimarts, 18 de juny de 2019

Queda esperança per a la política?

Recordo quan estàvem amb el tema de l'Estatut i ens començàvem a manifestar-nos i el president José Montilla parlava de la desafecció. Entenc que ell parlava d'una desafecció de la ciutadania catalana cap a l'estat i cap al tractament que els estaments espanyols feien de l'Estatut. Aquesta desafecció només ha fet que créixer, però al mateix temps, hi ha una desafecció general amb la política.

Més enllà de l'independentisme, que prou coses té a corregir i prou desafecció ha generat, estem tornant a caure en general en una desesperació política. Fa uns anys el creixement de partits diferents va donar esperança. La CUP, Podemos, fins i tot per a alguns Ciutadans semblava ser alguna cosa nova, diferent, que no fos el mateix que els partits establerts ni tingués els vicis ni la corrupció de PP, PSOE i demés partits existents. Els examinaré cas a cas perquè no són ni molt menys iguals.

En primer cas i els primers que van perdre la careta, Ciutadans. El primer programa polític de Ciutadans podia semblar fins i tot raonable, però rascant sota la superfície trobaves les mentides. Agafem a Antonio Robles. La majoria de la gent no el coneix, però la meva dona el va tenir de professor de filosofia. Ella sempre recordarà dues coses d'ell: una, que no es ficaria mai en política, i dues, que sempre feia les classes en castellà. Clar, quan una persona així fa articles contra la immersió lingüística i menteix dient que no podia fer classes en castellà, i després segueix en política passant per UPyD i altres... com te'ls pots creure?
Com a microexemple del canvi de camisa constant que és Ciutadans, és un bon exemple. Jo crec que hi ha gent que encara no sap què són. I realment no són gaire res més que algú que ha volgut poder atiant l'anticatalanisme (i l'ha aconseguit), i per això faran el que sigui, pactaran com sigui. La seva estratègia és ser polítics professionals i no servidors del poble.

En segon lloc tenim a Podemos. Nascut del que va ser el 15-M, semblava l'alternativa possible a nivell espanyol per canviar l'estatus quo de veritat, però les proclames d'assaltar "los cielos", de treure a "la casta", de canviar les coses, i potser Carmena ho ha fet prou bé, però uns anys després hem vist que la vella política, aquella que tant han criticat, ha penetrat el partit. Parlem de culte a la personalitat com amb Pablo Iglesias o Ada Colau, parlem de rebaixa d'expectatives, parlem de rebaixa d'expectatives i parlem de la contaminació particulament aquí a Catalunya per Iniciativa. ICV era l'hereva del comunisme i integrava als Verds, i que en queda? Submissió al sistema, negació i pactes que fan pudor. Uns altres que s'agafen a la cadira en comptes de servir al poble, especialment greu quan alguns han viscut del sindicalisme tants anys.

Per últim hi ha la CUP i evidentment, ells són el contrari dels dos anteriors. No s'agafen a la cadira i no comprometen els seus ideals, però les últimes eleccions han sigut força pertorbadores per a ells, i és difícil d'entendre. Pot ser que una part sigui per desconeixement perquè canvien cada 4 anys de personal. Però es difícil d'entendre que si la gent està emprenyada amb JxCat i ERC perquè no voten a la CUP? Tothom els critica però mai ningú els ha donat poder real, un gran poder, per veure què fan.
Un altre punt preocupant de la CUP és el que s'ha anomenat com a "cas Boya", on la diputada aranesa es va apartar temporalment per assetjament psicològic d'un company de partit. Llegíem aquesta setmana que tres companyes més del partit dimitien del Secretariat Nacional perquè creien que s'havia minimitzat l'assumpte. Llegeixo ara que la CUP està treballant en un protocol d'actuació per a casos com aquests, però si fins i tot passa a la CUP, què no deu passar als altres partits?

Crec que hi ha força gent que vol canvis, però com els articulem si uns ens menteixen i els altres mai reben prou suport?
Es més - quan hi haurà una auditoria real de la política en termes de compliment de promeses? Com es vol que la gent continuï creient en certs projectes si després es tiren enrere o son globus sonda? Crec que molts de nosaltres voldríem ficar-nos en política, influir les coses i canviar-les per a bé, però com? Com, quan els partits tradicionals tenen tant poder i influència ja no ells, si no els poders mediàtics i econòmics que els mouen al seu ritme?
Nosaltres no som d'eixe món... però no en tenim cap més on anar.

dijous, 16 de maig de 2019

Crítica: Watching The Wheels, de Damon Hill

Per sant Jordi vaig ser afortunat amb un parell de llibres. El primer és un d'aquells que tenia ganes de llegir:



Watching the Wheels - My Autobiography

Damon Hill
Pan Macmillan
ISBN: 9781509831937
374 pàgines
Anglès
2016


(Original en anglès) L'any 2016 va marcar el vintè aniversari de la coronació de Damon Hill com a campió del món de Fórmula 1. Per primera vegada ens explica la història del seu camí per l'esport on va enfrontar-se a grans pilots com Ayrton Senna i Michael Schumacher, i com va sortir-ne victoriós com a campió del món de 1996, emergint de l'ombra del seu llegendari pare Graham Hill.

El llibre ens dóna un relat sense complexes del patiment i el caos que va seguir a la mort tràgica del seu pare en un accident d'aviació el 1975, quan en Damon tenia quinze anys. Honest i amb coratge, Watching the Wheels és un retorn a l'última època daurada de la F1, una imatge que encara està marcada a foc en aquells que aprecien l'esport pel que revela de l'habilitat humana quan s'enfronta a la possibilitat de la mort. 


20 anys després de ser campió del món, Damon Hill escriu la seva autobiografia, amb petita ajuda per part de Maurice Hamilton. Hill ja havia "escrit" alguns llibres amb Alan Henry o amb el propi Hamilton, però eren més aviat relats superficials de temporades.
En aquest cas trobem al Hill més honest i més profund. Després del pròleg de Jackie Stewart, la introducció de Hill parla no de la seva carrera si no dels seus problemes entenent i entomant la mort del seu pare, el bicampió del món Graham Hill.

Com a algú que ha patit ansietat i una mica de depressió, és fins a cert punt fascinant en una manera estranya descobrir que el pilot que et va fer enamorar amb el teu esport preferit hagi passat per coses similars. Mai penses que els ídols que veus per televisió puguin patir com nosaltres, i és molt interessant tot el relat que fa dels seus anys amb la família al complet i a partir de la mort del pare. Hill va tenir una infància atípica i una adolescència partida per la meitat, i és molt interessant com s'ha documentat per reforçar alguns dels punts que ha anat entenent amb el temps, els problemes, els comportaments, etc.

El llibre passa més tard a centrar-se en la seva carrera. No és un repàs exhaustiu però toca tots els punts importants, amb comentaris interessants sobre les interioritats dels equips, caps d'equip i companys que va tenir. Tot complementat amb el sarcasme i rient-se de si mateix i de les seves decisions.

És probable que mai més veiem un debutant a la Fórmula 1 amb 32 anys, campió als 36 i retirat als 39. Només per això ja és un llibre destacat, però també és un llibre que val la pena perquè parla de com algú sense una gran confiança ni un gran ego va poder arribar al cim. D'un home que parla sense por de les pors i dels traumes, i de que a vegades cal demanar ajuda.


M'ha agradat: Va ser el meu pilot preferit i amb el llibre confirma que també és una persona notable.

No m'ha agradat: No és totalment detallat en la seva carrera i hi ha algunes errades de memòria, però afegeix al sentiment de conversa.

dilluns, 28 de gener de 2019

Crítica: 1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season

Feia dies que no feia crítica de llibre, però avui toca un tot just sortit del forn...



1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season

Ibrar Malik
Performance Publishing Ltd
ISBN: 9780957645035
161 pàgines
Anglès
2019


(Original en anglès) La temporada 1994 va ser un any decisiu per a la F1 de moltes maneres, els accidents de Roland Ratzenberger i Ayrton Senna van sacsejar els fonaments de l'esport. El que va seguir a continuació va ser un embolic: canvis normatius de pressa i corrents, descontentament dels equips, lluites de poder, acusacions de penalitzacions per motius polítics, rumors de tota mena, un final amb controvèrsia...
També va veure com Michael Schumacher i Benetton s'erigien com a aspirants al títol per sobre dels equips establerts. Molts creien que feien trampes, mentre altres pensaven que els penalitzaven en excés per temes extra-esportius. Per primer cop tots els punts de vista son examinats en detall en un llibre. Opinions noves, entrevistes exclusives i una pila de proves s'ajunten per donar l'anàlisi més clar dels fets. El llibre conté més de 250 fotos per il·lustrar la història, moltes d'elles rares i propietat dels protagonistes.
Hi ha contribucions exclusives per part de l'ex-pilot de F1 Mark Blundell, els membres de Benetton Willem Toet, Frank Dernie i Simon Morley, i els membres de Williams Paul West i Richard Wise. Quedareu parats de tot el que en surt. La temporada 1994 va ser tràgica, caòtica, política, tècnica i n'eren protagonistes alguns dels personatges més interessants. Una història que us captivarà.
-Va sentir Senna el control de tracció il·legal al Benetton de Schumacher a Aida? 
-Es va trobar un control de sortida al Benetton de Schumacher. Per què?
-El foc de Hockenheim va ser causat per Benetton treient un filtre de la manguera?
-Després de declarar-se culpables, per què Benetton no va rebre una gran penalització pel foc?
-Schumacher va ser desqualificat o prohibit de còrrer en 4 curses. Feia trampes o més aviat era per temes polítics?
-Tornar a cotxes més "senzills" va contribuir als accidents?
Aquest llibre vol contestar totes aquestes preguntes. Seguiu llegint... 


Vaig tenir primera notícia d'aquest llibre a través de l'autor mateix, el britànic Ibrar Malik. Jo segueixo diversos grups a Facebook i en un en particular, anomenat "Tests in Formula 1" hi publiquen alguns membres i ex-membres d'equips de Fórmula 1, com els mencionats Paul West i Richard Wise. Malik em va contactar sobre el seu llibre; de fet va contactar a centenars d'aficionats i va anar fent "publicitat" sobre el seu llibre mentre l'anava acabant.
L'autor porta des de 2015 buscant informació i contactant amb les diverses fonts que fa 25 anys treballaven a Benetton, Williams, Ford i demés per mirar de descobrir i desentrellar les diverses incògnites i polèmiques que van tacar l'any 1994.

El llibre està estructurat al llarg de la temporada i tracta sobre tot el que va passar, començant a mitjans de 1993, en el moment en que es comencen a negociar els canvis normatius de 1994 i va seguint per les curses de 1994, afegint també els temes extra-esportius com per exemple les diferents vegades que alguns equips van haver de presentar-se davant de la FIA, etc.
Tot i que durant el llibre ja es van aclarint coses, l'últim capítol és també una mena de resum per veure què va ser cert i què va ser invenció aquells anys.

Haig de dir que, malgrat haver sigut molt jove el 1994, creia que tenia un bon coneixement d'aquella temporada i aquest llibre m'ha destapat força coses que no sabia. Entre les acusacions, els caràcters i interessos d'uns i altres i els accidents, el relat que em queda es que unes modificacions ben intencionades del reglament ("per tornar el protagonisme als pilots") van causar una sèrie d'incidents dins i fora de la pista que no estaven previstos i que potser abans no haurien tingut tanta repercussió però que en el món televisat de 1994 van canviar la Fórmula 1 per sempre.

En resum, espero que el senyor Malik pugui fer de la seva passió la seva feina - aquest llibre és un bon punt de partida.

M'ha agradat: El fet que sigui un llibre d'un aficionat; es nota la passió i l'atenció al detall. No sempre cal tenir un accès VIP als circuits per poder fer una bona feina. 

No m'ha agradat: Potser es nota que l'autor no és escriptor, i el text pot semblar una mica embolicat, en el seu intent per explicar-ho amb tots els ets i uts.