Avui critico un llibre de temàtica de carreres, però és una novel·la, no pas una biografia!
Montecarlo
Peter Terrin
Editorial Raig Verd
ISBN: 9788416689552
209 pàgines
Català
2014
Mònaco, Gran Premi de Fórmula 1, maig de 1968. El Príncep de Mònaco, la jet set i la premsa mundial esperen l'arribada de Deedee, estrella del cine francès, el somni de tots els homes i també d'un jove mecànic de Lotus: Jack Preston. Però just quan l'actriu fa la seva entrada a la pista, un cotxe explota i Jack, envoltat de flames i invisible per al públic, salva la vida de la jove actriu, mentre que ell pateix terribles cremades. De tornada a casa amb la seva dona, Jack anhela un senyal de gratitud de Deedee, que a la vegada serà un reconeixement del seu acte heroic. No obstant aixó, Deedee sembla no saber o no pensar en el que va passar, embriagada amb el seu extraordinari nou èxit televisiu.
Terrin dibuixa una història sobre la necessitat de ser reconegut amb un estil evocador i una imaginació meravellosa. En un exercici d'alta literatura escriu una obra amb una veu original i delicada que ens fa reflexionar: Quan es converteix una persona en heroi?
Terrin dibuixa una història sobre la necessitat de ser reconegut amb un estil evocador i una imaginació meravellosa. En un exercici d'alta literatura escriu una obra amb una veu original i delicada que ens fa reflexionar: Quan es converteix una persona en heroi?
No són majoria les novel·les amb tema automobilístic, i del 2014 i de Peter Terrin, escriptor flamenc, ens arriba Montecarlo, traduïda al català per Maria Rosich aquest 2018.
Sempre és agradable llegir ficció del tema preferit d'un mateix. Montecarlo compleix, i fins i tot diria que és de lectura fàcil, tot i que això pot ser més per la brevetat extrema dels capítols que no pas per un relat que t'enganxi.
M'ha donat la sensació de que el llibre feia tot el que ha de fer un llibre però no més - no emociona, no t'atrapa. El relat està ben construït, tot està ben raonat, però del que llegim al darrere del llibre com a "catch" no se'n desenvolupa massa més cosa.
Potser el millor del llibre, més enllà de que Terrin escriu prou bé i directe al gra, és quan l'acció està al poble, lluny de la glòria i prop de les misèries diàries, més identificables amb cadascun de nosaltres.
En definitiva, un bon llibre per passar una bona estona, però no us canviarà pas la vida ;)
Sempre és agradable llegir ficció del tema preferit d'un mateix. Montecarlo compleix, i fins i tot diria que és de lectura fàcil, tot i que això pot ser més per la brevetat extrema dels capítols que no pas per un relat que t'enganxi.
M'ha donat la sensació de que el llibre feia tot el que ha de fer un llibre però no més - no emociona, no t'atrapa. El relat està ben construït, tot està ben raonat, però del que llegim al darrere del llibre com a "catch" no se'n desenvolupa massa més cosa.
Potser el millor del llibre, més enllà de que Terrin escriu prou bé i directe al gra, és quan l'acció està al poble, lluny de la glòria i prop de les misèries diàries, més identificables amb cadascun de nosaltres.
En definitiva, un bon llibre per passar una bona estona, però no us canviarà pas la vida ;)
M'ha agradat: Sempre és agradable llegir una novel·la del tema, i té parts bones.
No m'ha agradat: Crec que és una mica escàs.
