El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer va ser el de Cosworth i el segon va ser una elecció més left-field, una nova autobiografia del tricampió NASCAR Darrell Waltrip.
Sundays Will Never Be The Same
Darrell Waltrip amb Nate LarkinFree Press
ISBN: 9781451644890
241 pàgines
Anglès
2012
(Original en anglès) Amb nostàlgia que us tocarà el cor i la seva gràcia marca de la casa, el membre del NASCAR Hall of Fame Darrell Waltrip recorda escenes de la seva destacada vida, rememorant de forma vívida moments memorables amb alguns dels gegants de l'esport - com aquesta primera trobada amb el jove que acabaria sent el seu "amenemic", la superestrella Dale Earnhardt:
Un vespre un jove d'ulls borrosos i amb bigoti que duia unes Hush Puppies i una samarreta bruta va entrar al taller amb una ampolla mig buida de Jack Daniel's. Em va mirar en silenci durant diversos minuts, mentre feia glops de l'ampolla. Finalment en Robert ens va presentar.
"Aquest d'aquí és en Dale", va dir en Robert amb el seu accent de Virgínia. "Està casat amb la meva filla Brenda. Potser has sentit a parlat del seu pare, Ralph. En Dale és pilot i mecànic".
"Aquest d'aquí és en Dale", va dir en Robert amb el seu accent de Virgínia. "Està casat amb la meva filla Brenda. Potser has sentit a parlat del seu pare, Ralph. En Dale és pilot i mecànic".
Em vaig acostar a en Dale i li vaig donar la mà. "Darrell Waltrip", vaig dir. "Encantat de coneixer-te".
En Dale va buidar el que quedava de l'ampolla, la va llençar a un barril buit on va aterrar amb un bon soroll i llavors es va eixugar la boca amb el darrere del seu braç.
"Aquest és el teu cotxe?" va dir.
"Aquest és el teu cotxe?" va dir.
No tinc gaires llibres de temàtica NASCAR. De fet només en tenia un, la història completa que vaig mencionar aquí, i volia expandir. Qui millor que el tricampió amb una carrera de més de 25 anys i posteriorment comentarista durant 18 temporades de la NASCAR, Darrell Waltrip?
Waltrip, si busquéssim una comparació, podria ser el Nelson Piquet dels Estats Units. És un pilot que va ser bocamoll, que potser va allargar un pèl massa la seva carrera i que a vegades no té el reconeixement que si tenen homes amb menys títols. Ell ja havia publicat un parell de llibres autobiogràfics, i per això potser el llibre del que us parlo no és del tot exhaustiu en alguns passatges, però toca adequadament tots els punts importants de la carrera de Waltrip.
Waltrip va córrer a la màxima categoria de la NASCAR entre 1972 i 2000, és a dir, dels 25 anys als 53, i el canvi entre èpoques és una de les parts més interessants del llibre. L'autor va passar de ser un jove força descarrilat, amb freqüents problemes amb la policia per anar massa ràpid i que fins i tot va canviar d'estat de tantes que n'havia fet, a un pare de família, propietari d'equip i veu autoritzada dins del pàdoc.
Són importants al llibre la Daytona de 2001, la seva dona Stevie i també el passar a creure en Déu, però aquests moments clau no resten als moments més divertits del llarg anecdotari del pilot de Kentucky i després Tennessee.
Són importants al llibre la Daytona de 2001, la seva dona Stevie i també el passar a creure en Déu, però aquests moments clau no resten als moments més divertits del llarg anecdotari del pilot de Kentucky i després Tennessee.
Resumint, Waltrip fa un relat honest dels seus encerts i errors, tot relligant-ho amb l'ajuda de Nate Larkin a centrar-ho al voltant del primer dia de la seva nova carrera.
M'ha agradat: Una mirada completa a un temps diferent de la NASCAR actual i els canvis que hi han hagut.
No m'ha agradat: Podria haver sigut més exhaustiu en alguns moments de la seva vida.
