Crítica: Volando sobre el asfalto, d'Antonio Lobato

Avui toca criticar el primer llibre d'Antonio Lobato, Si, el periodista calb que sembla que vagi enganxat a Fernando Alonso encara no havia escrit un llibre sobre el tema. Espero que us sigui útil la crítica i que si l'heu llegit em comenteu què us ha semblat.

Per a altres llibres més normals, ja ho sabeu, visiteu les Pájaras Lectoras.

Volando sobre el asfalto: los años en que tocamos la gloria en la Fórmula 1
Antonio Lobato
Editorial Planeta
ISBN: 9788408138198
336 pàgines
Castellà
2015

Resum de l'editorial: Todo lo que siempre has querido saber y aún no te habían contado del mayor espectáculo deportivo del mundo. Domingo, 22 de octubre de 2006. Fernando Alonso vuela sobre el asfalto del Gran Premio de Brasil camino de su segundo campeonato mundial de pilotos: la alonsomanía se desborda y todo un país vibra junto a él. Y es que, por aquel entonces, en España, la gente no conducía, pilotaba; no paraba a echar gasolina, repostaba. Pero, ¿cómo explotó tal pasión por un deporte que sólo dos años atrás era prácticamente desconocido? Antonio Lobato, el periodista que mejor conoce los secretos de la Fórmula 1, nos invita a disfrutar, a través de estas páginas, de las carreras y de la trayectoria más exitosa de Magic Alonso, desvelándonos las anécdotas y las curiosidades más sorprendentes que se ocultan tras este gran circo de tres pistas que es la Fórmula 1.

Antonio Lobato, més conegut com "el calb de Telecinco/la Sexta/Antena 3", ha estat la veu de la Fórmula 1 gairebé des que Fernando Alonso va començar a tenir èxit. En concret, per a la resta de l'estat espanyol, Televisión Española va tenir la Fórmula 1 mig abandonada fins al 2003, quan Telecinco va adquirir els drets, i al mateix temps va portar una nova manera de retransmetre motor, manera amb la qual no hi estic del tot d'acord però que han anat copiant les altres cadenes, ja sigui amb la Fórmula 1 o amb MotoGP.

El llibre de Lobato se centra en els anys 2004, 2005 i 2006, quan Telecinco comença a tenir els drets i Fernando Alonso guanya els seus dos títols mundials. Entre audiències increïbles i l'Alonsomanía, Lobato per un costat explica aquells anys des d'un vessant molt personal, tractant temes de la redacció de Telecinco, com la seva pròpia ansietat o quan a la seva dona li van diagnosticar un càncer, i per l'altra ens va portant per les curses d'aquells anys. També ens explica com va conèixer a Alonso i quina ha estat la seva relació en aquells anys amb el pilot asturià.

És aquí on no m'agrada massa la versió de Lobato. Entenc que és amic d'Alonso, però això no vol dir trobar coses a criticar de tothom excepte del pilot espanyol. Per altra banda, reconec que l'estil de Lobato com a periodista mai m'ha agradat, així que pot ser que jo tampoc sigui del tot parcial en aquest tema. Tampoc m'agrada la justificació que fa d'algunes coses, com quan va decidir anomenar Magic a Alonso i alguns aficionats es van emprenyar perquè el Magic original era Ayrton Senna. Crec que si alguns t'han criticat per això no val la pena que els mencionis al teu llibre.

Per acabar diria que és un llibre interessant pel que explica entre bambolines, les negociacions de Telecinco pels drets de la Fórmula 1, la seva relació amb Pedro Piqueras, o quan Flavio Briatore es va queixar perquè Pedro de la Rosa, llavors a McLaren, retransmetia les curses a "la cadena amiga". El que s'explica de Fórmula 1 té interés en les anècdotes viscudes pel protagonista. Caldrà veure si Lobato segueix escrivint llibres sobre els anys d'Alonso: seria interessant llegir la seva versió sobre l'any 2007 o les derrotes a Ferrari...

M'ha agradat: M'agrada com explica el que passa darrere de les càmeres, ja sigui a la redacció de Telecinco o als circuits de mig món, un lloc en el qual mai hi tenim accès.

No m'ha agradat: És esbiaixat, tot i que no sé si podíem esperar una altra cosa d'un periodista, al meu parer, bastant parcial.