El periodista Giorgio Terruzzi va escriure aquest llibre el 2013, que arriba aquest any en castellà de la mà de Contra.
La última noche de Ayrton Senna
Giorgio Terruzzi
Editorial Contra
ISBN: 9788494786952
158 pàgines
Castellà
2018
(Original en castellà) Dissabte, 30 d'abril de 1994, Hotel Castello. A la suite 200 hi passa la última nit d'Ayrton Senna. Falten poques hores per al GP de San Marino i a l'aire es respira una tensió luctuosa. Aquella mateixa tarda ha mort Roland Ratzenberger; el dia anterior, Rubens Barrichello s'ha salvat de miracle d'un brutal accident durant els lliures. Senna, molt afectat, vol que tot s'aturi. El seu germà Leonardo li acaba de fer escoltar una gravació compromesa d'Adriane, la seva parella, l'única persona en la qual hi troba certa pau. Senna sap molt bé que la seva família no la veu amb bons ulls, i el gest del seu germà no és sinó un altre intent de separar-los. Serà una nit de pensaments i reflexions, durant la qual passarà revista a tota la seva vida: la relació complexa amb el seu pare, la seva vida amorosa polèmica, la rivalitat amb altres pilots (Piquet, Prost, l'enfant terrible Schumacher), la inspiració mística que té al seu interior i la necessitat de donar una volta a la seva vida per ajudar als que tenen menys.
Amb un estil sec i rítmic, Giorgio Terruzzi reconstrueix en clau psicoanalítica la complexitat del Senna pilot i home, i dissecciona l'origen del seu mite. El resultat és un retrat íntim i inesperat, apassionant en la seva aproximació al moment fatal: un campió enfrontat al seu propi talent, però també el perfil d'un món que, després de l'1 de maig de 1994, mai tornaria a ser el mateix.
Amb un estil sec i rítmic, Giorgio Terruzzi reconstrueix en clau psicoanalítica la complexitat del Senna pilot i home, i dissecciona l'origen del seu mite. El resultat és un retrat íntim i inesperat, apassionant en la seva aproximació al moment fatal: un campió enfrontat al seu propi talent, però també el perfil d'un món que, després de l'1 de maig de 1994, mai tornaria a ser el mateix.
Abans de res, haig de dir que no sóc cap especialista en Ayrton Senna. S'han publicat llibres i llibres sobre el brasiler, elevat a mite des del seu fatídic accident a Imola el 1994. Aquest és tot just el segon llibre que llegeixo sobre Senna: el primer el vaig llegir poc temps després dels fets, el del portuguès Francisco Santos.
El llibre de Giorgio Terruzzi ens situa en la tessitura de trobar-nos dins l'habitació de Senna la nit abans de la cursa. El cap de setmana en aquells moments ja és històric, la mort de Ratzenberger és la primera d'un pilot de Fórmula 1 en gran premi en 12 anys i la primera d'un pilot en 8.
Terruzzi juga a reconstruir l'última nit del brasiler com una mena de resum vital personal, com si Senna fes un repàs mental de la seva vida i dels punts importants que han passat en els seus 34 anys, mogut per la tensió dels fets ocorreguts.
Un dels punts forts del llibre és aquest: fer una biografia de Senna d'una manera inusual, aprofitant una situació en concret i lligant-la amb la història del pilot.
Ara bé, fins a quin punt és veritat o rumor el que llegim? És cert el moment amb el seu germà aquell vespre? Fins a quin punt les preocupacions del pilot eren influenciades i per quines coses eren influenciades? Més enllà dels fets empíricament demostrables, ja sigui perquè són dades de la seva biografia que han passat davant del mirall públic o per coses explicades -i no negades- per altres protagonistes, a un li queda la sensació de que la mitificació de la figura de Senna des del 1994 afegeix dramatisme per destacar en un mercat on no pocs llibres del brasiler s'han editat.
En pocs dies llegiré el llibre del malaurat Carlos Castellà sobre Senna (finalment!), potser la meva percepció del llibre de Terruzzi canviï - o no.
El llibre de Giorgio Terruzzi ens situa en la tessitura de trobar-nos dins l'habitació de Senna la nit abans de la cursa. El cap de setmana en aquells moments ja és històric, la mort de Ratzenberger és la primera d'un pilot de Fórmula 1 en gran premi en 12 anys i la primera d'un pilot en 8.
Terruzzi juga a reconstruir l'última nit del brasiler com una mena de resum vital personal, com si Senna fes un repàs mental de la seva vida i dels punts importants que han passat en els seus 34 anys, mogut per la tensió dels fets ocorreguts.
Un dels punts forts del llibre és aquest: fer una biografia de Senna d'una manera inusual, aprofitant una situació en concret i lligant-la amb la història del pilot.
Ara bé, fins a quin punt és veritat o rumor el que llegim? És cert el moment amb el seu germà aquell vespre? Fins a quin punt les preocupacions del pilot eren influenciades i per quines coses eren influenciades? Més enllà dels fets empíricament demostrables, ja sigui perquè són dades de la seva biografia que han passat davant del mirall públic o per coses explicades -i no negades- per altres protagonistes, a un li queda la sensació de que la mitificació de la figura de Senna des del 1994 afegeix dramatisme per destacar en un mercat on no pocs llibres del brasiler s'han editat.
En pocs dies llegiré el llibre del malaurat Carlos Castellà sobre Senna (finalment!), potser la meva percepció del llibre de Terruzzi canviï - o no.
M'ha agradat: Una manera diferent de fer una biografia del tricampió mundial.
No m'ha agradat: Mentre llegeix, un no s'acaba de treure la sensació de fins on arriba la veritat i on comença la ficció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada