Eviteu els mitjans d'incomunicació

Sempre m'ha agradat escriure i crec que sé com ha de ser un periodista, tot i no ser-ho. De fet no vaig ni acabar primer estudiant-ho a distància massa tard i massa car. Però si recordo haver estudiat quelcom de la història del periodisme, que deia que particularment aquí a l'Estat no hi havia hagut escoles de periodisme fins als anys 60 o 70.

Abans, el periodista, com el polític, eren persones de vocació. El periodista ve motivat per voler saber la veritat de les coses, i de fet sempre ha tingut una funció de servei públic al destapar veritats incòmodes que persones poderoses no volien que sabéssim. 

La base del periodisme es preguntar-se el per què de les coses i explicar-ho, però segueixen sent així o els periodistes han passat a ser simples empleats d'una cadena de transmissió que simplement escriuen el que toca?

D'un temps cap aquí, les coses han canviat. Els mitjans de comunicació ja no són empreses independents sinó que formen part de grans conglomerats empresarials amb diversos interessos que precisament no casen massa amb una política de transparència.

Per altra banda, Internet i les xarxes socials han provocat un canvi que els mitjans han abraçat de manera errònia: en comptes de donar informació fidedigna a través dels nous canals que existeixen avui dia, simplement fan servir aquests canals per ser més ràpids que els altres. Tant hi fa que potser dos dies després es desmenteixi la informació...

Particularment en aquest país del qual encara formem part, veiem a diari manipulacions de fotografies, titulars tendenciosos i informacions sense contrastar. Som en un país on els polítics truquen als consells d'administració per dir-los el que han de posar. Això ja no són mitjans de comunicació sinó simples responsables de relacions públiques de partits polítics.

Un diari pot, i ha de tenir una línia editorial. Pots ser més de dretes o d'esquerres, però el que per a mi és inadmissible és la mentida sistemàtica, la manipulació.
Si els periodistes no són un contrapès respecte a les pràctiques poc ètiques o fins i tot delictives dels polítics; si els periodistes no defensen la seva independència vers un món cada cop més empresarial i salvatgement capitalista; si els periodistes prefereixen fotre's un tiberi amb la persona X abans que denunciar els seus delictes, el periodisme morirà.

Ja que és molt complicat canviar els mitjans de comunicació, trieu i deixeu de comprar-los, escoltar-los o llegir-los online. Els números de vendes, d'oients, d'audiència o de clics són els que avui en dia els pot fer mal.
Eviteu els rumors infundats. Eviteu les fotografies amb photoshop. Eviteu el groguisme i els titulars sensacionalistes. Eviteu les notícies sense contrastar. Eviteu la rapidesa per la rapidesa. Eviteu els articles tendenciosos. Eviteu el reductio ad Hitlerum. Desconfieu dels suposats "digitals" per Internet i comproveu les fonts. No us creieu tot el que corre per Internet.
Sapigueu qui us escriu, qui us parla i de quin peu calça. Fieu-vos del periodista crític amb les seves pròpies idees i desconfieu del que pretén imposar una veritat única i incontestable. Fieu-vos, també, del currículum d'un periodista. Busqueu sovint la segona opinió.

Avui en dia informar-se és més fàcil que mai. I saber quan ens enganyen també és més fàcil que mai. Una cerca ràpida aviat ens dóna resultats del que volem saber. Utilitzem aquesta informació i fem-la servir, perquè si deixem que ens manin corruptes o delinqüents potser es que alguna cosa no estem fent bé.