dijous, 28 d’abril del 2016

Records radiofònics

Avui tinc ganes de recordar pràcticament l'únic dia que "laboralment" juntament amb Fórmula 1 en Català (ho poso entre cometes perquè era una col·laboració graaatis) m'ha estimulat en els dos últims anys. A partir del minut 30 amb 50 sortim a la tertúlia de Fórmula 1 del Matí de Ràdio 4 del 14 de març amb en Jaume Pintanel i en Valentí Fradera. (espereu un moment i us sortirà un player aquí sota):






M'agrada la ràdio. No mataria per ella perquè és pecat, però m'encantaria retransmetre les curses per una ràdio, en català. Avui en dia que està tant car veure les curses en directe... 
Sempre he pensat que si hi hagués una assignatura de Fórmula 1 seria el professor perfecte. D'aquells que realment s'apassionen amb el que expliquen i no estan vençuts per una rutina...

També volia recordar que no és la primera vegada que parlo per la ràdio. Una vegada amb l'institut vam anar a Ràdio Vilafranca i el Fonxo em va dir que tenia veu de ràdio. 

Així doncs, m'agrada la ràdio, però no m'agrada (ni me'l podria pagar) el procés fins a arribar-hi. Trobo que l'ensenyament universitari és retrògrad, poc pràctic i sobretot elitista en el sentit de que el primer curs a la UAB (per exemple) són més de 2200 €, i si ja vas per temes privats, com podria ser la UVIC la cosa es dobla de sobres. Potser si tens 18 anys, vius a casa dels pares i t'ho paguen pot ser factible, però si estàs independitzat... Si tens temps no tens calés, i si tens calés no tens temps.

Això per no parlar de tot el sistema educatiu. Penso que no ajuda gens a formar gent que realment gaudeixi i desenvolupi els seus talents. Vas fent l'ensenyament obligatori i si més o menys vas superant les proves de (des)nivell arribes als 16 anys i et diuen que pots fer el que vols, però almenys en el meu cas no sabia que fer. Fins arribar allà només havia anat fent. Les meves passions existien fora de l'estrat educatiu i no s'ensenyaven en una carrera universitària. 

Quin futur hi ha per als que no volen malgastar la vida de nou a una i de quatre a vuit? 

Bonic encara que efímer record...