Crítica: "Cosworth. The Search For Power", de Graham Robson

El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer el resumeixo avui 

Cosworth. The Search For Power.
Graham Robson
Veloce Publishing
ISBN: 9781845848958
256 pàgines
Anglès
2017 (1a edició 1988)

(Original en anglès) COSWORTH - LA CERCA DE LA POTÈNCIA cobreix la història sencera, vida i el temps de la famosa companyia d'enginyeria d'altes prestacions britànica, des de la seva fundació el 1958 per Mike Costin i Keith Duckworth, a través de la seva evolució fascinant i sovint excitant, fins a la seva expansió i éxit mundial en els camps de l'automobilisme i la producció de cotxes de carrer d'altes prestacions. 

Ja feia un temps que anava darrere d'aquest llibre. Graham Robson potser és un nom que no ens sona massa, però al món del motor ha fet tots els papers de l'auca. Va ser copilot de ral·lis, mecànic, dissenyador a Jaguar, enginyer, director a Triumph, provador per a revistes, periodista i historiador amb més de 130 llibres publicats, és una autoritat pel que fa a la història de Ford i Cosworth a l'automobilisme.

Amic dels fundadors Mike Costin ("Cos-") i Keith Duckworth ("-worth"), no fou estrany que quan Duckworth es va jubilar pel trentè aniversari de Cosworth el 1988 Robson fos l'escollit per escriure el recull de la vida de la companyia. Famosa principalment per desenvolupar el motor DFV de Fórmula 1 que va aconseguir 155 victòries, Cosworth va estar durant anys lligada al nom de Ford fins que aquesta la va comprar i posteriorment vendre al tombant de segle.

A part dels resultats esportius (centrats en la Fórmula 1, però també comentant les activitat de l'empresa a IndyCar, el mundial de ral·lis i a altres categories), el llibre detalla perfectament la creació de Cosworth, amb perfils dels fundadors i també de les persones importants al llarg de la història, els projectes per a Ford i altres marques i les diferents vicissituds i vendes que ha viscut la companyia.

No es deixa cap projecte sense comentar almenys breument, des dels primers motors perquè competís el propi Costin fins al motor per a l'Aprilia RS3 Cube de MotoGP; des dels motors de Fórmula Junior fins al CA2013 de Fórmula 1 i també les versions no desenvolupades, idees que es van estudiar. Tot això apareix al text però per si no en teníem prou Robson afegeix dos apèndixs: un que detalla exactament tots els models de motors segons la denominació de Cosworth, fins i tot els que no es van fabricar, i un altre que llista tots els cotxes de carrer motoritzats per Cosworth.

L'exhaustivitat és un dels grans mèrits d'aquest llibre, però el text no es queda enrere, amb comentaris de tots els protagonistes importants i força detall mecànic de cada motor. Per als menys entesos pot ser un pèl embafador, però el llibre aconsegueix ser amè per als interessats en l'esport i l'enginyeria alhora.

Fet i fet, un llibre recomanadíssim però només disponible en anglès.

M'ha agradat: És un llibre exhaustiu, una obra mestra per comprendre Cosworth.

No m'ha agradat: Al final d'alguns capítols es noten les coses escrites en diverses edicions, ja fos al 1988 o al 2004.

Crítica: "Benetton Formula 1: A Story", per diversos autors

Toca criticar el segon llibre de Sant Jordi. Ja sé que han passat més de dos mesos, però es que he llegit tres llibres mentrestant, incloent A Dance With Dragons! El llibre d'avui parla de l'equip Benetton.

Benetton Formula 1: A Story
Diversos autors
Skira Editore SpA
ISBN: 9788876246036
350 pàgines (263 sense traduccions)
Italià, anglès, francès, alemany, castellà i japonès
2006

(Sense text explicatiu a la contraportada)

M'agraden els llibres de curses que parlen de la història de la Fórmula 1, i tot i que Benetton sigui història recent, ja forma part de la història. Vam trobar aquest llibre baratet a Amazon i la veritat es que ha set una sorpresa agradable. Per als més joves, Benetton va fer un "Red Bull" abans que Red Bull ho fes. Que jo sàpiga, Benetton, coneguda mundialment com a fabricant de roba, va ser la primera marca que va decidir tenir en propietat un equip de Fórmula 1 com a mitjà per a donar-se a conèixer mundialment, i fe de déu que va ser així...

El llibre està escrit en italià i anglès. amb traduccions al francès, l'alemany, el castellà i el japonès al final que omplen 87 pàgines que afegeixen pes i volum. Periodistes italians i alguns anglesos, com per exemple Pino Allievi (editor de l'obra), Giorgio Terruzzi, Nigel Roebuck o Joe Saward fan els perfils dels pilots i membres de l'equip, amb un lògic protagonisme especial per als membres de la família Benetton. Bernie Ecclestone n'escriu el pròleg.

L'edició és força luxosa, amb una mida de mes d'un pam per costat i moltes fotografies que acompanyen els textos. No és ben bé un llibre fotogràfic tot i tenir-ne la mida, i no és ben bé una història exhaustiva de l'equip. No hi trobareu dades com per exemple pilots de proves o informació tècnica detallada, però si fotos de les extravagants presentacions.
Ara bé, té tot el que ha de tenir. Tots els pilots titulars i personal rellevant de l'equip són mencionats, i abans de les traduccions hi ha els resultats de cada temporada. Podríem dir que més que una història amb tots els ets i uts són pinzellades dels records dels protagonistes a l'equip.

És també un punt a favor del llibre que comptin també amb els períodes patrocinant a Tyrrell i Alfa Romeo, no només des que es van fer propietaris de Toleman, però per altra banda, en algunes coses es queda curt, com per exemple parlant de les seus o de la innovació tècnica.

Fet i fet, un llibre satisfactori, un pèl massa voluminós pel meu gust (que m'agrada llegir-los al llit), però un bon testimoni dels anys irisats de Benetton a la màxima categoria.

M'ha agradat: És agradable tenir un testimoni del pas de Benetton per la F1, i explica tot el que ha d'explicar, bo per a l'aficionat casual.

No m'ha agradat: Potser no sap ben bé si ser un llibre fotogràfic o històric, la mida indica una cosa però no és fàcil de llegir pel pes.

Crítica: Watching The Wheels, de Damon Hill

Per sant Jordi vaig ser afortunat amb un parell de llibres. El primer és un d'aquells que tenia ganes de llegir:

Watching the Wheels - My Autobiography
Damon Hill
Pan Macmillan
ISBN: 9781509831937
374 pàgines
Anglès
2016

(Original en anglès) L'any 2016 va marcar el vintè aniversari de la coronació de Damon Hill com a campió del món de Fórmula 1. Per primera vegada ens explica la història del seu camí per l'esport on va enfrontar-se a grans pilots com Ayrton Senna i Michael Schumacher, i com va sortir-ne victoriós com a campió del món de 1996, emergint de l'ombra del seu llegendari pare Graham Hill.

El llibre ens dóna un relat sense complexes del patiment i el caos que va seguir a la mort tràgica del seu pare en un accident d'aviació el 1975, quan en Damon tenia quinze anys. Honest i amb coratge, Watching the Wheels és un retorn a l'última època daurada de la F1, una imatge que encara està marcada a foc en aquells que aprecien l'esport pel que revela de l'habilitat humana quan s'enfronta a la possibilitat de la mort. 

20 anys després de ser campió del món, Damon Hill escriu la seva autobiografia, amb petita ajuda per part de Maurice Hamilton. Hill ja havia "escrit" alguns llibres amb Alan Henry o amb el propi Hamilton, però eren més aviat relats superficials de temporades.
En aquest cas trobem al Hill més honest i més profund. Després del pròleg de Jackie Stewart, la introducció de Hill parla no de la seva carrera si no dels seus problemes entenent i entomant la mort del seu pare, el bicampió del món Graham Hill.

Com a algú que ha patit ansietat i una mica de depressió, és fins a cert punt fascinant en una manera estranya descobrir que el pilot que et va fer enamorar amb el teu esport preferit hagi passat per coses similars. Mai penses que els ídols que veus per televisió puguin patir com nosaltres, i és molt interessant tot el relat que fa dels seus anys amb la família al complet i a partir de la mort del pare. Hill va tenir una infància atípica i una adolescència partida per la meitat, i és molt interessant com s'ha documentat per reforçar alguns dels punts que ha anat entenent amb el temps, els problemes, els comportaments, etc.

El llibre passa més tard a centrar-se en la seva carrera. No és un repàs exhaustiu però toca tots els punts importants, amb comentaris interessants sobre les interioritats dels equips, caps d'equip i companys que va tenir. Tot complementat amb el sarcasme i rient-se de si mateix i de les seves decisions.

És probable que mai més veiem un debutant a la Fórmula 1 amb 32 anys, campió als 36 i retirat als 39. Només per això ja és un llibre destacat, però també és un llibre que val la pena perquè parla de com algú sense una gran confiança ni un gran ego va poder arribar al cim. D'un home que parla sense por de les pors i dels traumes, i de que a vegades cal demanar ajuda.

M'ha agradat: Va ser el meu pilot preferit i amb el llibre confirma que també és una persona notable.

No m'ha agradat: No és totalment detallat en la seva carrera i hi ha algunes errades de memòria, però afegeix al sentiment de conversa.

Crítica: Los misterios de Ayrton Senna, de Carlos Castellá

El periodista català Carlos Castellá va morir el 2016 de càncer. Mentre es tractava de la malaltia va aprofitar el temps per escriure el seu primer llibre: Los misterios de Ayrton Senna.

Los misterios de Ayrton Senna
Carlos Castellá
Autopublicat
ISBN: 9781523396924
374 pàgines
Castellà
2016

(Original en castellà) Què es pot dir d'Ayrton Senna que no s'hagi dit ja? Aquest llibre és un assaig sobre el millor corredor de la seva època i un dels millors de la història, sobre la seva carrera, sobre el seu pilotatge, les seves lluites amb altres pilots i totes les circumstàncies que van influir en la seva tràgica mort. Però també és un estudi en busca de respostes per alguns dels misteris que envolten la memòria de Senna, com la seva religiositat, la seva vida amorosa, la seva cobdícia i falta d'escrúpols i perquè s'intenten amagar alguns dels seus comportaments menys edificants.
Per això, Carlos Castellà (Barcelona, 1957-2016), qui va coincidir amb ell al kàrting i a la Fórmula 1, s'aventura a reflexionar sobre el pilot, la persona i el personatge. L'autor d'aquest llibre, expert en automobilisme i comunicació, va ser comentarista i col·laborador en diversos mitjans, a més d'un apassionat de les curses de cotxes de qualsevol modalitat, però sobretot de les de circuit, on va passar gran part de la seva vida personal i quasi tota la professional.
Castellà fa igualment reflexions sobre altres aspectes de l'automobilisme, dels pilots i de la seva evolució al llarg dels anys, així com d'anècdotes i experiències pròpies que li permeten tenir un criteri i coneixements suficients per plasmar-los en un llibre. Amb una prosa fàcil i fluida, el llibre va ser escrit en circumstàncies difícils per a l'autor, que no les amaga al text, i que no deixarà indiferent a qui el llegeixi perquè no esquiva cap dels temes polèmics que van envoltar la vida del magistral pilot.

Tot i haver fet la crítica del llibre de Giorgio Terruzzi segueixo sense ser un expert en Senna. Avui toca la versió del malaurat Carlos Castellá, amb pròleg d'en Josep Lluís Merlos. És una llàstima que aquest sigui l'únic llibre del periodista, però sempre ens quedarà el que explicava al seu blog carloscastella.com.

Castellá fa una visió diferent sobre la vida de Senna. Intercala la història del pilot brasiler amb la història pròpia del mundial i les vivències que ell mateix va viure-hi a prop del paulista, ja fos als mundials de kàrting de principis dels 80 o ja tractant amb el tricampió a principis dels 90. Aquest enfocament és interessant doncs no se centra exclusivament en Senna sinó que també fa una bona explicació del món del motor que ell va viure, dels rivals i dels moments politico-esportius que inevitablement apareixen en un esport que mou tants milions.

Generalment el llibre és agradable i amb una quantitat d'informació generosa. L'única crítica que faig és la que crec que afecta a tots els llibres de Senna. Degut a la mort del pilot en directe i posterior mitificació, tots els llibres acaben pecant de l'especulació excessiva, especulació que creix a mesura que ens acostem al moment fatídic de l'1 de maig de 1994.
Algunes de les teories que postula Castellà, al meu parer, són un pèl estrafolàries. Amb certa lògica, on falla més el llibre és quan menys es parla de carreres i més d'aspectes personals o mentals.

Però fet i fet, un llibre que val la pena on les coses positives superen força les negatives. 

M'ha agradat: Són de valor incalculable les experiències de Castellá sobre el terreny.

No m'ha agradat: Com Terruzzi, dóna la sensació de que en alguns moments entra una mica massa en el terreny de l'especulació.

Crítica: La última noche de Ayrton Senna, de Giorgio Terruzzi

El periodista Giorgio Terruzzi va escriure aquest llibre el 2013, que arriba aquest any en castellà de la mà de Contra.

La última noche de Ayrton Senna
Giorgio Terruzzi
Editorial Contra
ISBN: 9788494786952
158 pàgines
Castellà
2018

(Original en castellà) Dissabte, 30 d'abril de 1994, Hotel Castello. A la suite 200 hi passa la última nit d'Ayrton Senna. Falten poques hores per al GP de San Marino i a l'aire es respira una tensió luctuosa. Aquella mateixa tarda ha mort Roland Ratzenberger; el dia anterior, Rubens Barrichello s'ha salvat de miracle d'un brutal accident durant els lliures. Senna, molt afectat, vol que tot s'aturi. El seu germà Leonardo li acaba de fer escoltar una gravació compromesa d'Adriane, la seva parella, l'única persona en la qual hi troba certa pau. Senna sap molt bé que la seva família no la veu amb bons ulls, i el gest del seu germà no és sinó un altre intent de separar-los. Serà una nit de pensaments i reflexions, durant la qual passarà revista a tota la seva vida: la relació complexa amb el seu pare, la seva vida amorosa polèmica, la rivalitat amb altres pilots (Piquet, Prost, l'enfant terrible Schumacher), la inspiració mística que té al seu interior i la necessitat de donar una volta a la seva vida per ajudar als que tenen menys.
Amb un estil sec i rítmic, Giorgio Terruzzi reconstrueix en clau psicoanalítica la complexitat del Senna pilot i home, i dissecciona l'origen del seu mite. El resultat és un retrat íntim i inesperat, apassionant en la seva aproximació al moment fatal: un campió enfrontat al seu propi talent, però també el perfil d'un món que, després de l'1 de maig de 1994, mai tornaria a ser el mateix.

Abans de res, haig de dir que no sóc cap especialista en Ayrton Senna. S'han publicat llibres i llibres sobre el brasiler, elevat a mite des del seu fatídic accident a Imola el 1994. Aquest és tot just el segon llibre que llegeixo sobre Senna: el primer el vaig llegir poc temps després dels fets, el del portuguès Francisco Santos.

El llibre de Giorgio Terruzzi ens situa en la tessitura de trobar-nos dins l'habitació de Senna la nit abans de la cursa. El cap de setmana en aquells moments ja és històric, la mort de Ratzenberger és la primera d'un pilot de Fórmula 1 en gran premi en 12 anys i la primera d'un pilot en 8.
Terruzzi juga a reconstruir l'última nit del brasiler com una mena de resum vital personal, com si Senna fes un repàs mental de la seva vida i dels punts importants que han passat en els seus 34 anys, mogut per la tensió dels fets ocorreguts.
Un dels punts forts del llibre és aquest: fer una biografia de Senna d'una manera inusual, aprofitant una situació en concret i lligant-la amb la història del pilot.

Ara bé, fins a quin punt és veritat o rumor el que llegim? És cert el moment amb el seu germà aquell vespre? Fins a quin punt les preocupacions del pilot eren influenciades i per quines coses eren influenciades? Més enllà dels fets empíricament demostrables, ja sigui perquè són dades de la seva biografia que han passat davant del mirall públic o per coses explicades -i no negades- per altres protagonistes, a un li queda la sensació de que la mitificació de la figura de Senna des del 1994 afegeix dramatisme per destacar en un mercat on no pocs llibres del brasiler s'han editat.

En pocs dies llegiré el llibre del malaurat Carlos Castellà sobre Senna (finalment!), potser la meva percepció del llibre de Terruzzi canviï - o no.

M'ha agradat: Una manera diferent de fer una biografia del tricampió mundial.

No m'ha agradat: Mentre llegeix, un no s'acaba de treure la sensació de fins on arriba la veritat i on comença la ficció.

Crítica: Cop de teatre! de Francesc Latorre

El periodista lleidatà Francesc Latorre, veu els últims anys de les retransmissions de Fórmula 1 a TV3, ha escrit un llibre recordant aquells anys

Cop de teatre! Els secrets d'onze anys explicant la Fórmula 1 a TV3
Francesc Latorre Camí
Editorial Fonoll
ISBN: 9788494736612
195 pàgines
Català
2018

T'imagines que un dia t'ofereixen la possibilitat de pilotar un F1 però nomès tens unes hores per aprendre'n?
T'ha passat mai d'entrar en un hotel i que, en arribar a l'habitació, t'adonis que és una casa de cites?
Saps quina és l'altra gran habilitat de Fernando Alonso, a banda de ser un gran pilot?
Com reaccionaries si t'atraquessin a punta de pistola al mig de São Paulo?
I com ho faries per entrar en una luxosa festa del Gran Premi de Mònaco sense haver-hi estat convidat?
A Cop de teatre! el periodista Francesc Latorre t'explica tot això i molt més a través d'una volta al món que et portarà a tots els països que visita el Mundial de Fórmula 1. Un llibre adreçat als aficionats d'aquest esport, però també als qui no en són seguidors. En Francesc no parla de curses, ni de guanyadors i perdedors, sinó d'anècdotes i vivències que et permetran descobrir món i una F1 que encara no t'han explicat mai.
En Francesc et convida a fer aquest viatge després de seguir el Mundial durant onze temporades a TV3. 600 avions per anar d'una banda a l'altra i més de 200 Grans Premis donen molt de si. A més, també et recomana què has de visitar i on pots anar a menjar a cada país, per si un dia tu també et decideixes a viatjar i veure alguna cosa lluny de casa teva.
Amb el llibre que tens a les mans riuràs, et sorprendràs i t'emocionaràs. Tant si t'agrada la Fórmula 1 com si no. 

El llibre d'en Francesc Latorre és diu com no Cop de Teatre. L'expressió jo diria que en Rosés ja la feia servir, però és ben cert que en Latorre se la va fer seva.
Haig de dir que sóc més fan del Latorre del pit-lane que del comentarista. Sempre m'ha agradat més l'estil més pausat d'en Merlos dels primers temps o d'en Rosés que no l'entusiasme de la següent generació que representa en Francesc. És evident també que hi va haver un canvi amb l'explosió del fenomen Alonso.

En qualsevol cas el llibre em fa veure una nova cara d'en Latorre. Ens explica de manera força personal i honesta com varen ser els seus principis i l'esforç i els sacrificis per aconseguir els seus objectius. La definició d'un bon periodista la fa en el moment en que li proposen fer la Fórmula 1: és honest admetent que no en sabia massa del tema però al mateix temps mostra determinació i ganes en comentar que si feia falta el dia següent s'hauria après tot el necessari.

És interessant com en Latorre també ens ensenya coses de cada país, incloent llocs per veure fora del circuit i restaurants on fotre's un bon tiberi, a mode de guia turística bastida a través d'onze anys de compartir vivències i hores lluny de casa amb l'equip de TV3, una veritable segona família. Coses bones i coses dolentes, com pilotar un F1 o perdre's moltes hores de la infància dels teus fills.
Tot, salpebrat amb anècdotes de cada gran premi segons el país on siguem i interioritats del funcionament de les retransmissions.

En definitiva, una bona estona per recordar els temps en que "la nostra" tenia la Fórmula 1...

M'ha agradat: L'enfocament del llibre amb aquest toc de guia de viatges el fa diferent. I l'honestedat.

No m'ha agradat: Podria explicar encara més coses ;)