Crítica: "Àlex Márquez, un campeón con estrella", d'Emilio Pérez de Rozas.

De la biblioteca de la meva germana m'arriba un títol amb alguns anys ja. El llibre sobre el primer títol mundial d'Àlex Márquez.

Àlex Márquez, un campeón con estrella

Emilio Pérez de Rozas

Lunwerg Editores

ISBN: 9788416177660

223 pàgines

Castellà

2015

(Original en castellà) Benvinguts al món d'Àlex Márquez, el nen que no volia ser pilot i que, tot i això, en un temps rècord ha arribat al cim del motociclisme. Treballador incansable, observador lúcid, lluitador nat, el joveníssim Àlex ha fet mèrits per deixar de ser considerat el "germà de Marc Márquez" i llueix a la pista amb la seva pròpia llum.

La seva trajectòria és fulgurant: campió d'Espanya el 2012, debutant de l'any al mundial de Moto3 de 2013 i finalment, campió del món el 2014 a l'últim moment, superant a l'australià Jack Miller en una última cursa per recordar a València.

Aquest llibre -fruit de la ploma sempre apassionada d'Emilio Pérez de Rozas i amb les extraordinaries fotografies de Mirco Lazzari- ens explica la seva trajectória de primera mà, una història de talent i sacrifici, de valentia i perseverància, de somnis i realitats, de proeses, fins i tot de miracles i com no, de complicitats, perquè a les grans victòries, no s'està mai sol. 

Ara que l'Àlex ja és a MotoGP, és adient llegir aquest llibre. Parla força bé de les dificultats que té "el segon familiar", ja sigui el fill d'un gran pilot, el germà petit...

Per molt que el pare o germà gran obri el camí, el fill o en aquest cas el germà petit sempre té a sobre l'espasa de Damocles de la comparació, i més encara si el teu germà és un extraterrestre de les motos com Marc Márquez.

Altres s'han enfonsat sota aquesta pressió, però el que ens explica aquest llibre és que el mètode de l'Àlex també és vàlid. Som en una època on sovint els esportistes han de rendir des del minut 1 i si no ho fan, ja passen a ser descartats. L'Àlex no rebenta el cronòmetre com el seu germà, però hi acaba arribant tard o d'hora. L'Àlex va trigar més a guanyar el mundial de Moto2, però ja té dos podis al seu debut a MotoGP amb una Honda molt complicada.

El llibre fa un retrat dels inicis esportius i sobretot de l'any 2014, el del seu mundial de Moto3. Potser en Pérez de Rozas es deixa portar a vegades un pèl massa per l'èpica i la passió, però és una garantia d'informació de primera mà, i les fotografies de Lazzari també estan molt bé. En general una lectura interessant que ens ensenya una mica més qui és l'Àlex.

M'ha agradat: Un bon llibre "entre bambolines" del que va ser el mundial 2014.

No m'ha agradat: Peca una mica de tema publicitari amb el títol i en parts del llibre.

Crítica: "Sundays Will Never Be the Same" de Darrell Waltrip amb Nate Larkin

El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer va ser el de Cosworth i el segon va ser una elecció més left-field, una nova autobiografia del tricampió NASCAR Darrell Waltrip.

Sundays Will Never Be The Same

Darrell Waltrip amb Nate Larkin
Free Press
ISBN: 9781451644890
241 pàgines
Anglès
2012

(Original en anglès) Amb nostàlgia que us tocarà el cor i la seva gràcia marca de la casa, el membre del NASCAR Hall of Fame Darrell Waltrip recorda escenes de la seva destacada vida, rememorant de forma vívida moments memorables amb alguns dels gegants de l'esport - com aquesta primera trobada amb el jove que acabaria sent el seu "amenemic", la superestrella Dale Earnhardt:

Un vespre un jove d'ulls borrosos i amb bigoti que duia unes Hush Puppies i una samarreta bruta va entrar al taller amb una ampolla mig buida de Jack Daniel's. Em va mirar en silenci durant diversos minuts, mentre feia glops de l'ampolla. Finalment en Robert ens va presentar.
"Aquest d'aquí és en Dale", va dir en Robert amb el seu accent de Virgínia. "Està casat amb la meva filla Brenda. Potser has sentit a parlat del seu pare, Ralph. En Dale és pilot i mecànic".

Em vaig acostar a en Dale i li vaig donar la mà. "Darrell Waltrip", vaig dir. "Encantat de coneixer-te".

En Dale va buidar el que quedava de l'ampolla, la va llençar a un barril buit on va aterrar amb un bon soroll i llavors es va eixugar la boca amb el darrere del seu braç.
"Aquest és el teu cotxe?" va dir.

No tinc gaires llibres de temàtica NASCAR. De fet només en tenia un, la història completa que vaig mencionar aquí, i volia expandir. Qui millor que el tricampió amb una carrera de més de 25 anys i posteriorment comentarista durant 18 temporades de la NASCAR, Darrell Waltrip?

Waltrip, si busquéssim una comparació, podria ser el Nelson Piquet dels Estats Units. És un pilot que va ser bocamoll, que potser va allargar un pèl massa la seva carrera i que a vegades no té el reconeixement que si tenen homes amb menys títols. Ell ja havia publicat un parell de llibres autobiogràfics, i per això potser el llibre del que us parlo no és del tot exhaustiu en alguns passatges, però toca adequadament tots els punts importants de la carrera de Waltrip.

Waltrip va córrer a la màxima categoria de la NASCAR entre 1972 i 2000, és a dir, dels 25 anys als 53, i el canvi entre èpoques és una de les parts més interessants del llibre. L'autor va passar de ser un jove força descarrilat, amb freqüents problemes amb la policia per anar massa ràpid i que fins i tot va canviar d'estat de tantes que n'havia fet, a un pare de família, propietari d'equip i veu autoritzada dins del pàdoc.

Són importants al llibre la Daytona de 2001, la seva dona Stevie i també el passar a creure en Déu, però aquests moments clau no resten als moments més divertits del llarg anecdotari del pilot de Kentucky i després Tennessee. 

Resumint, Waltrip fa un relat honest dels seus encerts i errors, tot relligant-ho amb l'ajuda de Nate Larkin a centrar-ho al voltant del primer dia de la seva nova carrera.

M'ha agradat: Una mirada completa a un temps diferent de la NASCAR actual i els canvis que hi han hagut.

No m'ha agradat: Podria haver sigut més exhaustiu en alguns moments de la seva vida.

Crítica: "Cosworth. The Search For Power", de Graham Robson

El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer el resumeixo avui 

Cosworth. The Search For Power.
Graham Robson
Veloce Publishing
ISBN: 9781845848958
256 pàgines
Anglès
2017 (1a edició 1988)

(Original en anglès) COSWORTH - LA CERCA DE LA POTÈNCIA cobreix la història sencera, vida i el temps de la famosa companyia d'enginyeria d'altes prestacions britànica, des de la seva fundació el 1958 per Mike Costin i Keith Duckworth, a través de la seva evolució fascinant i sovint excitant, fins a la seva expansió i éxit mundial en els camps de l'automobilisme i la producció de cotxes de carrer d'altes prestacions. 

Ja feia un temps que anava darrere d'aquest llibre. Graham Robson potser és un nom que no ens sona massa, però al món del motor ha fet tots els papers de l'auca. Va ser copilot de ral·lis, mecànic, dissenyador a Jaguar, enginyer, director a Triumph, provador per a revistes, periodista i historiador amb més de 130 llibres publicats, és una autoritat pel que fa a la història de Ford i Cosworth a l'automobilisme.

Amic dels fundadors Mike Costin ("Cos-") i Keith Duckworth ("-worth"), no fou estrany que quan Duckworth es va jubilar pel trentè aniversari de Cosworth el 1988 Robson fos l'escollit per escriure el recull de la vida de la companyia. Famosa principalment per desenvolupar el motor DFV de Fórmula 1 que va aconseguir 155 victòries, Cosworth va estar durant anys lligada al nom de Ford fins que aquesta la va comprar i posteriorment vendre al tombant de segle.

A part dels resultats esportius (centrats en la Fórmula 1, però també comentant les activitat de l'empresa a IndyCar, el mundial de ral·lis i a altres categories), el llibre detalla perfectament la creació de Cosworth, amb perfils dels fundadors i també de les persones importants al llarg de la història, els projectes per a Ford i altres marques i les diferents vicissituds i vendes que ha viscut la companyia.

No es deixa cap projecte sense comentar almenys breument, des dels primers motors perquè competís el propi Costin fins al motor per a l'Aprilia RS3 Cube de MotoGP; des dels motors de Fórmula Junior fins al CA2013 de Fórmula 1 i també les versions no desenvolupades, idees que es van estudiar. Tot això apareix al text però per si no en teníem prou Robson afegeix dos apèndixs: un que detalla exactament tots els models de motors segons la denominació de Cosworth, fins i tot els que no es van fabricar, i un altre que llista tots els cotxes de carrer motoritzats per Cosworth.

L'exhaustivitat és un dels grans mèrits d'aquest llibre, però el text no es queda enrere, amb comentaris de tots els protagonistes importants i força detall mecànic de cada motor. Per als menys entesos pot ser un pèl embafador, però el llibre aconsegueix ser amè per als interessats en l'esport i l'enginyeria alhora.

Fet i fet, un llibre recomanadíssim però només disponible en anglès.

M'ha agradat: És un llibre exhaustiu, una obra mestra per comprendre Cosworth.

No m'ha agradat: Al final d'alguns capítols es noten les coses escrites en diverses edicions, ja fos al 1988 o al 2004.

Crítica: "Los Locos del Volante, vol. 1" de José Manuel Zapico

Gairebé mai em toca res en concursos de xarxes socials, però quan em toca quelcom, va i és un llibre de curses! Avui, un del sr. Virutas de Goma, que a més me'l va dedicar :)

Los Locos del Volante, vol. 1 1963-1998
José Manuel Zapico
Editorial Círculo Rojo
ISBN: 9788491263036
243 pàgines
Castellà
2015

Qué pasaban "de extranjis" desde España Ayrton Senna y Bernie Ecclestone por la aduana de Londres, de qué vivía Joan Villadelprat en Inglaterra antes de trabajar en McLaren, qué ocurrió exactamente en el altercado del pódium en el GP de España (sic) de Fórmula 1 de 1997, por qué investigó Scotland Yard a un equipo de carreras español, qué relación tenían con las carreras Héroes del Silencio y Gabinete Caligari, a qué piloto temía Fernando Alonso en pista, a dónde llevó José María Íñigo una noche a Emerson Fittipaldi y qué sorpresa le tenía guardada.
Confidencias en la parte trasera de un box, en pasillos de hotel, en aviones o en los bares de un paddock. Cincuenta años de historias extradeportivas de esas que no salen en los periódicos pero muestran la humanidad que encierra el mundo del automovilismo deportivo en España.

Pels qui no sàpiguen qui és l'escriptor, José Manuel Zapico, també conegut com a Zapi o Virutas de Goma al seu Twitter és un andalús que ha treballat al pàdoc en diverses capacitats de premsa i relacions públiques, ja fos per a equips de Fórmula 1 o bé per a les organitzacions dels campionats, a més d'escriure per a diversos diaris. El llibre del que parlem avui és de fet el seu cinquè llibre.

Los Locos del Volante, prologat pel gran Jo Ramírez, ve a ser una recopilació d'historietes desconegudes amb l'automobilisme espanyol o bé personatges espanyols del motor com a protagonistes. Algunes tenen a veure amb fets coneguts a bastament, com la polèmica del podi de Jerez el 1997 o la trajectòria de Fernando Alonso, però en tots els casos s'aporten dades i anècdotes que només a través de la relació personal ha pogut saber l'autor.

Així doncs, el llibre és molt valuós. Jo em considero força coneixedor dels meus anys seguint l'automobilisme i encara he trobat coses que desconeixia, així que és un llibre altament recomanat tant per a aficionats novells com per a gent que està de volta de tot. Pilots, caps d'equip, mecànics, periodistes, organitzadors, tots hi tenen cabuda.

Com a molt la única crítica que se li podria fer és que part del llibre al final és aclaparada per l'Open Nissan (del qual l'autor va ser-ne cap de premsa) i per Fernando Alonso, segon campió de l'Open i lógicament gran protagonista espanyol dels últims temps, però no és quelcom que sigui molest.

M'ha agradat: Són històries d'aquelles que no les sap molta gent, que el fan sentir a un mateix com si les hagués viscut en el moment que van passar.

No m'ha agradat: Potser al final, per necessitat o per força, se centra molt en Fernando Alonso.

Crítica: "Benetton Formula 1: A Story", per diversos autors

Toca criticar el segon llibre de Sant Jordi. Ja sé que han passat més de dos mesos, però es que he llegit tres llibres mentrestant, incloent A Dance With Dragons! El llibre d'avui parla de l'equip Benetton.

Benetton Formula 1: A Story
Diversos autors
Skira Editore SpA
ISBN: 9788876246036
350 pàgines (263 sense traduccions)
Italià, anglès, francès, alemany, castellà i japonès
2006

(Sense text explicatiu a la contraportada)

M'agraden els llibres de curses que parlen de la història de la Fórmula 1, i tot i que Benetton sigui història recent, ja forma part de la història. Vam trobar aquest llibre baratet a Amazon i la veritat es que ha set una sorpresa agradable. Per als més joves, Benetton va fer un "Red Bull" abans que Red Bull ho fes. Que jo sàpiga, Benetton, coneguda mundialment com a fabricant de roba, va ser la primera marca que va decidir tenir en propietat un equip de Fórmula 1 com a mitjà per a donar-se a conèixer mundialment, i fe de déu que va ser així...

El llibre està escrit en italià i anglès. amb traduccions al francès, l'alemany, el castellà i el japonès al final que omplen 87 pàgines que afegeixen pes i volum. Periodistes italians i alguns anglesos, com per exemple Pino Allievi (editor de l'obra), Giorgio Terruzzi, Nigel Roebuck o Joe Saward fan els perfils dels pilots i membres de l'equip, amb un lògic protagonisme especial per als membres de la família Benetton. Bernie Ecclestone n'escriu el pròleg.

L'edició és força luxosa, amb una mida de mes d'un pam per costat i moltes fotografies que acompanyen els textos. No és ben bé un llibre fotogràfic tot i tenir-ne la mida, i no és ben bé una història exhaustiva de l'equip. No hi trobareu dades com per exemple pilots de proves o informació tècnica detallada, però si fotos de les extravagants presentacions.
Ara bé, té tot el que ha de tenir. Tots els pilots titulars i personal rellevant de l'equip són mencionats, i abans de les traduccions hi ha els resultats de cada temporada. Podríem dir que més que una història amb tots els ets i uts són pinzellades dels records dels protagonistes a l'equip.

És també un punt a favor del llibre que comptin també amb els períodes patrocinant a Tyrrell i Alfa Romeo, no només des que es van fer propietaris de Toleman, però per altra banda, en algunes coses es queda curt, com per exemple parlant de les seus o de la innovació tècnica.

Fet i fet, un llibre satisfactori, un pèl massa voluminós pel meu gust (que m'agrada llegir-los al llit), però un bon testimoni dels anys irisats de Benetton a la màxima categoria.

M'ha agradat: És agradable tenir un testimoni del pas de Benetton per la F1, i explica tot el que ha d'explicar, bo per a l'aficionat casual.

No m'ha agradat: Potser no sap ben bé si ser un llibre fotogràfic o històric, la mida indica una cosa però no és fàcil de llegir pel pes.

Crítica: Watching The Wheels, de Damon Hill

Per sant Jordi vaig ser afortunat amb un parell de llibres. El primer és un d'aquells que tenia ganes de llegir:

Watching the Wheels - My Autobiography
Damon Hill
Pan Macmillan
ISBN: 9781509831937
374 pàgines
Anglès
2016

(Original en anglès) L'any 2016 va marcar el vintè aniversari de la coronació de Damon Hill com a campió del món de Fórmula 1. Per primera vegada ens explica la història del seu camí per l'esport on va enfrontar-se a grans pilots com Ayrton Senna i Michael Schumacher, i com va sortir-ne victoriós com a campió del món de 1996, emergint de l'ombra del seu llegendari pare Graham Hill.

El llibre ens dóna un relat sense complexes del patiment i el caos que va seguir a la mort tràgica del seu pare en un accident d'aviació el 1975, quan en Damon tenia quinze anys. Honest i amb coratge, Watching the Wheels és un retorn a l'última època daurada de la F1, una imatge que encara està marcada a foc en aquells que aprecien l'esport pel que revela de l'habilitat humana quan s'enfronta a la possibilitat de la mort. 

20 anys després de ser campió del món, Damon Hill escriu la seva autobiografia, amb petita ajuda per part de Maurice Hamilton. Hill ja havia "escrit" alguns llibres amb Alan Henry o amb el propi Hamilton, però eren més aviat relats superficials de temporades.
En aquest cas trobem al Hill més honest i més profund. Després del pròleg de Jackie Stewart, la introducció de Hill parla no de la seva carrera si no dels seus problemes entenent i entomant la mort del seu pare, el bicampió del món Graham Hill.

Com a algú que ha patit ansietat i una mica de depressió, és fins a cert punt fascinant en una manera estranya descobrir que el pilot que et va fer enamorar amb el teu esport preferit hagi passat per coses similars. Mai penses que els ídols que veus per televisió puguin patir com nosaltres, i és molt interessant tot el relat que fa dels seus anys amb la família al complet i a partir de la mort del pare. Hill va tenir una infància atípica i una adolescència partida per la meitat, i és molt interessant com s'ha documentat per reforçar alguns dels punts que ha anat entenent amb el temps, els problemes, els comportaments, etc.

El llibre passa més tard a centrar-se en la seva carrera. No és un repàs exhaustiu però toca tots els punts importants, amb comentaris interessants sobre les interioritats dels equips, caps d'equip i companys que va tenir. Tot complementat amb el sarcasme i rient-se de si mateix i de les seves decisions.

És probable que mai més veiem un debutant a la Fórmula 1 amb 32 anys, campió als 36 i retirat als 39. Només per això ja és un llibre destacat, però també és un llibre que val la pena perquè parla de com algú sense una gran confiança ni un gran ego va poder arribar al cim. D'un home que parla sense por de les pors i dels traumes, i de que a vegades cal demanar ajuda.

M'ha agradat: Va ser el meu pilot preferit i amb el llibre confirma que també és una persona notable.

No m'ha agradat: No és totalment detallat en la seva carrera i hi ha algunes errades de memòria, però afegeix al sentiment de conversa.

Crítica: 1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season

Feia dies que no feia crítica de llibre, però avui toca un tot just sortit del forn...

1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season
Ibrar Malik
Performance Publishing Ltd
ISBN: 9780957645035
161 pàgines
Anglès
2019

(Original en anglès) La temporada 1994 va ser un any decisiu per a la F1 de moltes maneres, els accidents de Roland Ratzenberger i Ayrton Senna van sacsejar els fonaments de l'esport. El que va seguir a continuació va ser un embolic: canvis normatius de pressa i corrents, descontentament dels equips, lluites de poder, acusacions de penalitzacions per motius polítics, rumors de tota mena, un final amb controvèrsia...
També va veure com Michael Schumacher i Benetton s'erigien com a aspirants al títol per sobre dels equips establerts. Molts creien que feien trampes, mentre altres pensaven que els penalitzaven en excés per temes extra-esportius. Per primer cop tots els punts de vista son examinats en detall en un llibre. Opinions noves, entrevistes exclusives i una pila de proves s'ajunten per donar l'anàlisi més clar dels fets. El llibre conté més de 250 fotos per il·lustrar la història, moltes d'elles rares i propietat dels protagonistes.
Hi ha contribucions exclusives per part de l'ex-pilot de F1 Mark Blundell, els membres de Benetton Willem Toet, Frank Dernie i Simon Morley, i els membres de Williams Paul West i Richard Wise. Quedareu parats de tot el que en surt. La temporada 1994 va ser tràgica, caòtica, política, tècnica i n'eren protagonistes alguns dels personatges més interessants. Una història que us captivarà.
-Va sentir Senna el control de tracció il·legal al Benetton de Schumacher a Aida? 
-Es va trobar un control de sortida al Benetton de Schumacher. Per què?
-El foc de Hockenheim va ser causat per Benetton treient un filtre de la manguera?
-Després de declarar-se culpables, per què Benetton no va rebre una gran penalització pel foc?
-Schumacher va ser desqualificat o prohibit de còrrer en 4 curses. Feia trampes o més aviat era per temes polítics?
-Tornar a cotxes més "senzills" va contribuir als accidents?
Aquest llibre vol contestar totes aquestes preguntes. Seguiu llegint... 

Vaig tenir primera notícia d'aquest llibre a través de l'autor mateix, el britànic Ibrar Malik. Jo segueixo diversos grups a Facebook i en un en particular, anomenat "Tests in Formula 1" hi publiquen alguns membres i ex-membres d'equips de Fórmula 1, com els mencionats Paul West i Richard Wise. Malik em va contactar sobre el seu llibre; de fet va contactar a centenars d'aficionats i va anar fent "publicitat" sobre el seu llibre mentre l'anava acabant.
L'autor porta des de 2015 buscant informació i contactant amb les diverses fonts que fa 25 anys treballaven a Benetton, Williams, Ford i demés per mirar de descobrir i desentrellar les diverses incògnites i polèmiques que van tacar l'any 1994.

El llibre està estructurat al llarg de la temporada i tracta sobre tot el que va passar, començant a mitjans de 1993, en el moment en que es comencen a negociar els canvis normatius de 1994 i va seguint per les curses de 1994, afegint també els temes extra-esportius com per exemple les diferents vegades que alguns equips van haver de presentar-se davant de la FIA, etc.
Tot i que durant el llibre ja es van aclarint coses, l'últim capítol és també una mena de resum per veure què va ser cert i què va ser invenció aquells anys.

Haig de dir que, malgrat haver sigut molt jove el 1994, creia que tenia un bon coneixement d'aquella temporada i aquest llibre m'ha destapat força coses que no sabia. Entre les acusacions, els caràcters i interessos d'uns i altres i els accidents, el relat que em queda es que unes modificacions ben intencionades del reglament ("per tornar el protagonisme als pilots") van causar una sèrie d'incidents dins i fora de la pista que no estaven previstos i que potser abans no haurien tingut tanta repercussió però que en el món televisat de 1994 van canviar la Fórmula 1 per sempre.

En resum, espero que el senyor Malik pugui fer de la seva passió la seva feina - aquest llibre és un bon punt de partida.

M'ha agradat: El fet que sigui un llibre d'un aficionat; es nota la passió i l'atenció al detall. No sempre cal tenir un accès VIP als circuits per poder fer una bona feina. 

No m'ha agradat: Potser es nota que l'autor no és escriptor, i el text pot semblar una mica embolicat, en el seu intent per explicar-ho amb tots els ets i uts.

Crítica: Montecarlo, de Peter Terrin

Avui critico un llibre de temàtica de carreres, però és una novel·la, no pas una biografia!

Montecarlo
Peter Terrin
Editorial Raig Verd
ISBN: 9788416689552
209 pàgines
Català
2014

Mònaco, Gran Premi de Fórmula 1, maig de 1968. El Príncep de Mònaco, la jet set i la premsa mundial esperen l'arribada de Deedee, estrella del cine francès, el somni de tots els homes i també d'un jove mecànic de Lotus: Jack Preston. Però just quan l'actriu fa la seva entrada a la pista, un cotxe explota i Jack, envoltat de flames i invisible per al públic, salva la vida de la jove actriu, mentre que ell pateix terribles cremades. De tornada a casa amb la seva dona, Jack anhela un senyal de gratitud de Deedee, que a la vegada serà un reconeixement del seu acte heroic. No obstant aixó, Deedee sembla no saber o no pensar en el que va passar, embriagada amb el seu extraordinari nou èxit televisiu.
Terrin dibuixa una història sobre la necessitat de ser reconegut amb un estil evocador i una imaginació meravellosa. En un exercici d'alta literatura escriu una obra amb una veu original i delicada que ens fa reflexionar: Quan es converteix una persona en heroi?

No són majoria les novel·les amb tema automobilístic, i del 2014 i de Peter Terrin, escriptor flamenc, ens arriba Montecarlo, traduïda al català per Maria Rosich aquest 2018.
Sempre és agradable llegir ficció del tema preferit d'un mateix. Montecarlo compleix, i fins i tot diria que és de lectura fàcil, tot i que això pot ser més per la brevetat extrema dels capítols que no pas per un relat que t'enganxi.

M'ha donat la sensació de que el llibre feia tot el que ha de fer un llibre però no més - no emociona, no t'atrapa. El relat està ben construït, tot està ben raonat, però del que llegim al darrere del llibre com a "catch" no se'n desenvolupa massa més cosa.

Potser el millor del llibre, més enllà de que Terrin escriu prou bé i directe al gra, és quan l'acció està al poble, lluny de la glòria i prop de les misèries diàries, més identificables amb cadascun de nosaltres.

En definitiva, un bon llibre per passar una bona estona, però no us canviarà pas la vida ;)

M'ha agradat: Sempre és agradable llegir una novel·la del tema, i té parts bones.

No m'ha agradat: Crec que és una mica escàs.

Crítica: Los misterios de Ayrton Senna, de Carlos Castellá

El periodista català Carlos Castellá va morir el 2016 de càncer. Mentre es tractava de la malaltia va aprofitar el temps per escriure el seu primer llibre: Los misterios de Ayrton Senna.

Los misterios de Ayrton Senna
Carlos Castellá
Autopublicat
ISBN: 9781523396924
374 pàgines
Castellà
2016

(Original en castellà) Què es pot dir d'Ayrton Senna que no s'hagi dit ja? Aquest llibre és un assaig sobre el millor corredor de la seva època i un dels millors de la història, sobre la seva carrera, sobre el seu pilotatge, les seves lluites amb altres pilots i totes les circumstàncies que van influir en la seva tràgica mort. Però també és un estudi en busca de respostes per alguns dels misteris que envolten la memòria de Senna, com la seva religiositat, la seva vida amorosa, la seva cobdícia i falta d'escrúpols i perquè s'intenten amagar alguns dels seus comportaments menys edificants.
Per això, Carlos Castellà (Barcelona, 1957-2016), qui va coincidir amb ell al kàrting i a la Fórmula 1, s'aventura a reflexionar sobre el pilot, la persona i el personatge. L'autor d'aquest llibre, expert en automobilisme i comunicació, va ser comentarista i col·laborador en diversos mitjans, a més d'un apassionat de les curses de cotxes de qualsevol modalitat, però sobretot de les de circuit, on va passar gran part de la seva vida personal i quasi tota la professional.
Castellà fa igualment reflexions sobre altres aspectes de l'automobilisme, dels pilots i de la seva evolució al llarg dels anys, així com d'anècdotes i experiències pròpies que li permeten tenir un criteri i coneixements suficients per plasmar-los en un llibre. Amb una prosa fàcil i fluida, el llibre va ser escrit en circumstàncies difícils per a l'autor, que no les amaga al text, i que no deixarà indiferent a qui el llegeixi perquè no esquiva cap dels temes polèmics que van envoltar la vida del magistral pilot.

Tot i haver fet la crítica del llibre de Giorgio Terruzzi segueixo sense ser un expert en Senna. Avui toca la versió del malaurat Carlos Castellá, amb pròleg d'en Josep Lluís Merlos. És una llàstima que aquest sigui l'únic llibre del periodista, però sempre ens quedarà el que explicava al seu blog carloscastella.com.

Castellá fa una visió diferent sobre la vida de Senna. Intercala la història del pilot brasiler amb la història pròpia del mundial i les vivències que ell mateix va viure-hi a prop del paulista, ja fos als mundials de kàrting de principis dels 80 o ja tractant amb el tricampió a principis dels 90. Aquest enfocament és interessant doncs no se centra exclusivament en Senna sinó que també fa una bona explicació del món del motor que ell va viure, dels rivals i dels moments politico-esportius que inevitablement apareixen en un esport que mou tants milions.

Generalment el llibre és agradable i amb una quantitat d'informació generosa. L'única crítica que faig és la que crec que afecta a tots els llibres de Senna. Degut a la mort del pilot en directe i posterior mitificació, tots els llibres acaben pecant de l'especulació excessiva, especulació que creix a mesura que ens acostem al moment fatídic de l'1 de maig de 1994.
Algunes de les teories que postula Castellà, al meu parer, són un pèl estrafolàries. Amb certa lògica, on falla més el llibre és quan menys es parla de carreres i més d'aspectes personals o mentals.

Però fet i fet, un llibre que val la pena on les coses positives superen força les negatives. 

M'ha agradat: Són de valor incalculable les experiències de Castellá sobre el terreny.

No m'ha agradat: Com Terruzzi, dóna la sensació de que en alguns moments entra una mica massa en el terreny de l'especulació.

Crítica: La última noche de Ayrton Senna, de Giorgio Terruzzi

El periodista Giorgio Terruzzi va escriure aquest llibre el 2013, que arriba aquest any en castellà de la mà de Contra.

La última noche de Ayrton Senna
Giorgio Terruzzi
Editorial Contra
ISBN: 9788494786952
158 pàgines
Castellà
2018

(Original en castellà) Dissabte, 30 d'abril de 1994, Hotel Castello. A la suite 200 hi passa la última nit d'Ayrton Senna. Falten poques hores per al GP de San Marino i a l'aire es respira una tensió luctuosa. Aquella mateixa tarda ha mort Roland Ratzenberger; el dia anterior, Rubens Barrichello s'ha salvat de miracle d'un brutal accident durant els lliures. Senna, molt afectat, vol que tot s'aturi. El seu germà Leonardo li acaba de fer escoltar una gravació compromesa d'Adriane, la seva parella, l'única persona en la qual hi troba certa pau. Senna sap molt bé que la seva família no la veu amb bons ulls, i el gest del seu germà no és sinó un altre intent de separar-los. Serà una nit de pensaments i reflexions, durant la qual passarà revista a tota la seva vida: la relació complexa amb el seu pare, la seva vida amorosa polèmica, la rivalitat amb altres pilots (Piquet, Prost, l'enfant terrible Schumacher), la inspiració mística que té al seu interior i la necessitat de donar una volta a la seva vida per ajudar als que tenen menys.
Amb un estil sec i rítmic, Giorgio Terruzzi reconstrueix en clau psicoanalítica la complexitat del Senna pilot i home, i dissecciona l'origen del seu mite. El resultat és un retrat íntim i inesperat, apassionant en la seva aproximació al moment fatal: un campió enfrontat al seu propi talent, però també el perfil d'un món que, després de l'1 de maig de 1994, mai tornaria a ser el mateix.

Abans de res, haig de dir que no sóc cap especialista en Ayrton Senna. S'han publicat llibres i llibres sobre el brasiler, elevat a mite des del seu fatídic accident a Imola el 1994. Aquest és tot just el segon llibre que llegeixo sobre Senna: el primer el vaig llegir poc temps després dels fets, el del portuguès Francisco Santos.

El llibre de Giorgio Terruzzi ens situa en la tessitura de trobar-nos dins l'habitació de Senna la nit abans de la cursa. El cap de setmana en aquells moments ja és històric, la mort de Ratzenberger és la primera d'un pilot de Fórmula 1 en gran premi en 12 anys i la primera d'un pilot en 8.
Terruzzi juga a reconstruir l'última nit del brasiler com una mena de resum vital personal, com si Senna fes un repàs mental de la seva vida i dels punts importants que han passat en els seus 34 anys, mogut per la tensió dels fets ocorreguts.
Un dels punts forts del llibre és aquest: fer una biografia de Senna d'una manera inusual, aprofitant una situació en concret i lligant-la amb la història del pilot.

Ara bé, fins a quin punt és veritat o rumor el que llegim? És cert el moment amb el seu germà aquell vespre? Fins a quin punt les preocupacions del pilot eren influenciades i per quines coses eren influenciades? Més enllà dels fets empíricament demostrables, ja sigui perquè són dades de la seva biografia que han passat davant del mirall públic o per coses explicades -i no negades- per altres protagonistes, a un li queda la sensació de que la mitificació de la figura de Senna des del 1994 afegeix dramatisme per destacar en un mercat on no pocs llibres del brasiler s'han editat.

En pocs dies llegiré el llibre del malaurat Carlos Castellà sobre Senna (finalment!), potser la meva percepció del llibre de Terruzzi canviï - o no.

M'ha agradat: Una manera diferent de fer una biografia del tricampió mundial.

No m'ha agradat: Mentre llegeix, un no s'acaba de treure la sensació de fins on arriba la veritat i on comença la ficció.

Crítica: Cop de teatre! de Francesc Latorre

El periodista lleidatà Francesc Latorre, veu els últims anys de les retransmissions de Fórmula 1 a TV3, ha escrit un llibre recordant aquells anys

Cop de teatre! Els secrets d'onze anys explicant la Fórmula 1 a TV3
Francesc Latorre Camí
Editorial Fonoll
ISBN: 9788494736612
195 pàgines
Català
2018

T'imagines que un dia t'ofereixen la possibilitat de pilotar un F1 però nomès tens unes hores per aprendre'n?
T'ha passat mai d'entrar en un hotel i que, en arribar a l'habitació, t'adonis que és una casa de cites?
Saps quina és l'altra gran habilitat de Fernando Alonso, a banda de ser un gran pilot?
Com reaccionaries si t'atraquessin a punta de pistola al mig de São Paulo?
I com ho faries per entrar en una luxosa festa del Gran Premi de Mònaco sense haver-hi estat convidat?
A Cop de teatre! el periodista Francesc Latorre t'explica tot això i molt més a través d'una volta al món que et portarà a tots els països que visita el Mundial de Fórmula 1. Un llibre adreçat als aficionats d'aquest esport, però també als qui no en són seguidors. En Francesc no parla de curses, ni de guanyadors i perdedors, sinó d'anècdotes i vivències que et permetran descobrir món i una F1 que encara no t'han explicat mai.
En Francesc et convida a fer aquest viatge després de seguir el Mundial durant onze temporades a TV3. 600 avions per anar d'una banda a l'altra i més de 200 Grans Premis donen molt de si. A més, també et recomana què has de visitar i on pots anar a menjar a cada país, per si un dia tu també et decideixes a viatjar i veure alguna cosa lluny de casa teva.
Amb el llibre que tens a les mans riuràs, et sorprendràs i t'emocionaràs. Tant si t'agrada la Fórmula 1 com si no. 

El llibre d'en Francesc Latorre és diu com no Cop de Teatre. L'expressió jo diria que en Rosés ja la feia servir, però és ben cert que en Latorre se la va fer seva.
Haig de dir que sóc més fan del Latorre del pit-lane que del comentarista. Sempre m'ha agradat més l'estil més pausat d'en Merlos dels primers temps o d'en Rosés que no l'entusiasme de la següent generació que representa en Francesc. És evident també que hi va haver un canvi amb l'explosió del fenomen Alonso.

En qualsevol cas el llibre em fa veure una nova cara d'en Latorre. Ens explica de manera força personal i honesta com varen ser els seus principis i l'esforç i els sacrificis per aconseguir els seus objectius. La definició d'un bon periodista la fa en el moment en que li proposen fer la Fórmula 1: és honest admetent que no en sabia massa del tema però al mateix temps mostra determinació i ganes en comentar que si feia falta el dia següent s'hauria après tot el necessari.

És interessant com en Latorre també ens ensenya coses de cada país, incloent llocs per veure fora del circuit i restaurants on fotre's un bon tiberi, a mode de guia turística bastida a través d'onze anys de compartir vivències i hores lluny de casa amb l'equip de TV3, una veritable segona família. Coses bones i coses dolentes, com pilotar un F1 o perdre's moltes hores de la infància dels teus fills.
Tot, salpebrat amb anècdotes de cada gran premi segons el país on siguem i interioritats del funcionament de les retransmissions.

En definitiva, una bona estona per recordar els temps en que "la nostra" tenia la Fórmula 1...

M'ha agradat: L'enfocament del llibre amb aquest toc de guia de viatges el fa diferent. I l'honestedat.

No m'ha agradat: Podria explicar encara més coses ;)

Crítica: Qui té la voluntat té la força, de Laia Sanz

Ja fa un parell d'anys que Laia Sanz havia publicat el seu llibre però encara no havia tingut l'oportunitat de llegir-lo fins ara. Avui en faig la crítica.

Qui té la voluntat té la força
Laia Sanz Pla-Giribert
La Magrana
ISBN: 9788482647975
234 pàgines
Català
2016

Laia Sanz basteix un relat apassionant de l'edició del 2015 del Dakar, i l'entrellaça amb mà mestra amb els seus inicis en el món del motor -abans i tot de caminar-, els anys de formació i d'èxits, i els fets o suports d'on treu la seva inesgotable fortalesa.

El lector s'emocionarà en descobrir, en paral·lel al relat de cada una de les tretze etapes del Ral·li, els grans obstacles i les dificultats que la pilot ha trobat al llarg dels anys, així com l'esforç i els moments de superació que l'han portat on és. Com diu un dels lemes que l'han guiat en la seva trajectòria vital, "qui té la voluntat té la força".

Laia Sanz és una de les grans figures del món del trial, l'enduro i el raid, tretze vegades campiona del món de trial, quatre vegades campiona del món d'enduro i vencedora del Ral·li Dakar en categoria femenina en cinc ocasions. 

El títol del llibre de Laia Sanz, "qui té la voluntat té la força", és una frase que la pilot duu gravada en un braçalet que el seu pare li va regalar després d'una lesió. Començo la crítica així perquè el fet que m'ha agradat més del seu llibre no és tant el relat del Dakar 2015, on va acabar novena aconseguint la millor posició per a una dona en motos, sinó la part personal.

Sanz, amb la col·laboració d'Eloi Vila, ens explica etapa a etapa la cursa però ho lliguen molt bé amb records de la infància, els seus inicis, moments clau de la seva carrera, amistats, suports, i molts pensaments, valors i en general el seu caràcter que l'ha dut a ser on és.
La Laia no s'amaga de cap tema, ja siguin els dubtes del propi cap d'Honda sobre si milloraria la seva posició al Dakar, les dificultats que ha anat trobant per ser dona en un esport majoritàriament masculí i moltes vegades masclista o les desconfiances entre companys d'equip.

I també molt interessant la part estricta de la cursa. Un se sent com si fos al motorhome amb ella, doncs comparteix amb nosaltres els bons moments i els dolents, l'esforç, els temors, la rutina, els trucs per sobreviure a milers de quilòmetres, les alegries i tristeses, el dolor... amb tota mena de detalls, com patir al·lucinacions o improvisar un impermeable amb una bossa de la brossa.

En conclusió, un llibre recomanadíssim, un relat molt honest d'una cursa molt dura, i una mirada força completa del que fa funcionar a una esportista excepcional.

M'ha agradat: Dóna una bona visió sobre el seu pensament i idea general sobre la vida.

No m'ha agradat: Poca cosa a criticar. Evidentment parla poc dels anys anteriors però el llibre es centra en el Dakar 2015.

Crítica: Life To The Limit, de Jenson Button

És hora de fer la crítica de l'autobiografia de Jenson Button, el campió del món de Fórmula 1 l'any 2009.

Life To The Limit. My Autobiography
Jenson Button
Blink Publishing
ISBN: 9781911600343
344 pàgines
Anglès
2017

(Traduït de l'anglès) Us explicaré un secret. O més ben dit, molts secrets. Aquesta és la meva vida, no el que ja heu vist, sinó les coses que no heu vist. Aquest no és un llibre de resultats i curses, tot i que òbviament n'hi ha hagut unes quantes. Aquí trobareu la meva infantesa creixent a Frome, la dificultat per ser acceptat, els meus dubtes i les meves esperances quan penjaven d'un fil.

Son els milers de milles viatjades primer en una furgoneta i després en jet privat. És la gent que he conegut, alguns que he estimat i altres que segur que no. Són els riures, les batalles a la pista amb rivals i amics com Fernando Alonso, Lewis Hamilton i Sebastian Vettel. És la pressió amb la qual vaig patir mentre m'acostava al títol de Campió del món, és la calma que sentia cada cop que m'asseia a l'habitacle.

Són els alts eufòrics i els baixos devastadors. És el meu pare - tantes vegades que em va salvar, el moment en que va dubtar de mi, el forat que em va deixar a la vida. És tot de cop, els bons dies i els dolents. Una vida viscuda no només com a pilot sinó també com a persona humana.

Jenson Button va escriure l'any passat un nou llibre, el tercer de la seva "carrera", després del de 2001 i el del campionat de 2009. Amb l'ajuda d'Andrew Holmes a qui anomena "l'Ayrton Senna" del llibre, Button fa un repàs de la seva vida des del naixement fins al 2017.

El mateix Button ha dit en entrevistes que Holmes no en tenia massa idea del món del motor, i crec que aquest fet ha ajudat al llibre. En comptes de ser un text només per a aficionats de la Fórmula 1, Button s'ha pres la molèstia d'explicar, quan hi feia referència, alguns dels conceptes més tècnics de l'esport. Així doncs, si algú l'interessa el que hi ha darrere d'un esportista d'elit però sense ser molt fan de l'automobilisme, pot llegir perfectament aquest llibre.

Entrant en matèria, Button explica molt bé els seus inicis, el seu ambient familiar, d'on li va venir la passió per les curses, etc. Crec que és la millor part del llibre, fins al moment que arriba a la F1, detallant els bons moments i els dolents.
Una gran part del llibre tracta de la seva relació amb el seu pare John, figura instrumental i company de batalles en tot el seu periple pel món del motor des del principi fins la seva mort el 2014.

Si haig de criticar alguna cosa, potser quan passa a explicar la seva vida a la categoria reina, és una mica desigual en termes de com explica les temporades. He trobat que per exemple dedica poc espai als anys McLaren-Honda, o a l'època entre la seva primera victòria i la marxa d'Honda. Però dona força la seva opinió sobre els temes que tracta, incloent la seva relació amb Lewis Hamilton com a company d'equip o Flavio Briatore com a cap d'equip.

En general em sembla un bon llibre. Desenes d'anècdotes de festes, errors, encerts i situacions estranyes acompanyen les pàgines i fan força amena la lectura, si bé a vegades l'anècdota la fa servir per explicar una temporada sencera.

M'ha agradat: Compleix en les parts més personals, sobretot quan parla abans d'arribar a la F1.

No m'ha agradat: Ja avisa que no és un llibre de "resultats i curses", però hi ha algunes temporades per les quals passa molt de puntetes.

Crítica: The Mechanic, de Marc "Elvis" Priestley

Els Reis van portar un parell de llibres. El d'en Button encara no l'he llegit, vaig començar per el relat d'un ex-mecànic de McLaren...

The Mechanic. The Secret World of the F1 Pitlane.
Marc "Elvis" Priestley
Yellow Jersey Press
ISBN: 9781787290006
243 pàgines
Anglès
2017

(Traduït de l'anglès) A l'atmosfera de molts octans del pit-lane de la Fórmula 1, els pilots són normalment els que estan sota el focus. Però sense el coneixement tècnic i la determinació dels seus mecànics, cap pilot podria esperar pujar al podi. Aquests són els homes que fan cada campió del món, i cada error pot tenir conseqüències greus.

A McLaren les exigències als mecànics són altes, però no tot és feina sense fi. Aquesta gent pot deixar-se anar molt fort. Ja sigui en festes a iots luxosos a Mònaco o reportatges fotogràfics elaborats en avions a zero gravetat, aquest és un món excitant dins i fora de la pista.

L'ex-mecànic número u de McLaren, Marc "Elvis" Priestley, ens mostra alguns dels secrets més exagerats i les rivalitats més aferrissades, tot empès per la determinació per guanyar. 

Això és la Fórmula 1 com mai l'has vist.

De llibres de mecànics de Fórmula 1 n'hi ha anat havent amb el pas dels anys. Els de Steve Matchett potser són els més coneguts, però fa anys hi havien els de mecànics de Lotus i BRM, i fa 4 anys Michael Oliver va publicar un recopilatori d'històries de diversos mecànics de diferents equips.
Per tant, el tema tocat no és nou, però sempre és interessant. Amb el temps les coses van canviant i tot i que Marc "Elvis" Priestley va deixar McLaren el 2009, el seu és potser un dels llibres més actuals sobre el tema.

En Marc comença parlant de com es va aficionar al món del motor, vivint a prop de Brands Hatch. Un cop adult va començar a treballar en equips de categories inferiors mentre anava enviant currículums, i finalment McLaren va fitxar-lo l'any 2000. Curiosament, Priestley explica que el mateix dia que l'escuderia de Woking va confirmar-li que l'agafaven, havia començat a Prodrive, a on feien els Subaru del mundial de ral·lis. Va deixar l'equip de David Richards pel de Ron Dennis...

El cap de McLaren és protagonista al llibre. L'autor va entrar a l'equip abans de que l'equip es traslladés a l'actual McLaren Technology Center dissenyat per l'arquitecte Norman Foster, i fa referència a fets de les dues seus així com les diverses manies gairebé obessiu-compulsives de Ron Dennis. Dit això, Priestley també mostra lleugerament la cara més amable del cap, de Martin Whitmarsh i d'altres personatges... especialment quan els mecànics, deixant-se anar en algun bar després d'una llarga setmana de feina, creaven algun problema indigne del "nivell McLaren".

Si passem a la part purament esportiva, trobem retrats molt interessants especialment de Kimi Räikkönen, Lewis Hamilton i Fernando Alonso. Podríem dir que la relació més propera de l'autor va ser amb el finlandès, del qual n'explica unes quantes anècdotes que defineixen força bé a la persona. Evidentment l'any de Hamilton i Alonso junts és més dur i Priestley és crític amb els dos. M'ha agradat que oferís una visió equitativa, criticant també Hamilton i la divisió que -ja abans de la temporada- es va formar a l'equip.

Resumint, crec que és un bon llibre. No aprofundeix molt tècnicament, però si dona un cop d'ull a la vida d'un mecànic a la primera dècada del segle XXI, a més de parlar d'un dels capítols més polèmics de la història recent. Tot ben endreçat amb nombroses anècdotes que fan la lectura amena.

M'ha agradat: Molt interessants els retrats que fa dels pilots amb que va treballar i les històries internes de McLaren.

No m'ha agradat: Potser hauria pogut aprofundir més en algun tema, però l'estil del llibre ja és així, pinzellades.

Crítica: Formula One and Beyond, de Max Mosley

Max Mosley va ser protagonista a la Fórmula 1 durant molts anys. Primer com a propietari d'equip i posteriorment essent president de la FIA, el britànic va ocupar titulars durant ben bé 50 anys. Em donava la sensació de que no el coneixia prou, i pels meus 31 va caure el llibre com a regal.

Formula One and Beyond. The Autobiography
Max Mosley
Simon & Schuster
ISBN: 9781471150197
496 pàgines
Anglès
2015

(Traduït de l'anglès) Durant gairebé 50 anys, Max Mosley ha estat involucrat en l'automobilisme, havent vist l'esport a tots els nivells: com a pilot, com a propietari d'equip (amb March) i entre 1993 i 2009, com a president de la FIA, l'òrgan directiu de l'esport automobilístic. En col·laboració amb Bernie Ecclestone, va ajudar a convertir la Fórmula 1 en una marca global multimilionària. Ara, en aquesta fascinant i reveladora autobiografia, Mosley ens dona un accès complet a dins l'esport, les seves figures influents i les grans estrelles - és un llibre que cap aficionat de la Fórmula 1 pot perdre's. 

Però la història de Mosley va més enllà de l'automobilisme, doncs la seva vida i carrera l'han portat a passar un cúmul extraordinari d'experiències, des de créixer com el fill d'Oswald i Diana Mosley, que van ser internats durant la guerra, i haver de suportar la mala fama del cognom; passant per les campanyes per la seguretat vial que han ajudat a salvar milers de vides i fins a les recents invasions a la seva vida privada que van portar a un famós cas judicial contra l'imperi Murdoch.

És un llibre que dóna nova llum a fets des de la Fórmula 1 fins a la polèmica donació d'un milió de lliures d'Ecclestone al partit Laborista. És ple d'anècdotes entre bastidors, consells per als negocis i algunes històries divertides.

Max Mosley és un dels personatges més importants de la Fórmula 1 en els últims 50 anys, i com a tal, un llibre autobiogràfic és important i s'ha de llegir. Haig de dir que Mosley ha fet una bona feina, doncs per el volum de coses que tenia a explicar i experiències que ha viscut, se'n surt força bé, tractant tots els temes amb prou densitat però sense avorrir.

Evidentment, la part més important del llibre tracta sobre els seus anys dedicats a l'esport. Els seus inicis com a pilot, l'adonar-se aviat de la perillositat del mateix, els anys com a propietari de March, bona part de la guerra FISA-FOCA de principis dels 80 i la seva posterior elecció com a president de la FIA.
Són molt interessants en aquest apartat les històries sobre fer funcionar March econòmicament, tot el procés i les històries entre bambolines del conflicte entre els equips i la federació que va portar al famós Pacte de la Concòrdia, i les diferents vicissituds com a màxim responsable de l'automobilisme. Mosley no defuig cap de les grans polèmiques viscudes en aquells anys, com per exemple els accidents de 1994, el cas d'espionatge entre McLaren i Ferrari o els diferents intents de construir un campionat rival, i aquestes històries són cobertes amb profusió d'anècdotes i opinions sobre els personatges involucrats. També parla també sobre la millora de la seguretat activa i passiva a les carreteres i de com a través de la política a Brussel·les s'han anat aconseguint aquestes millores.

Però també m'ha agradat tota la part no-esportiva. Mosley dedica forces pàgines a la seva vida pre-Fórmula 1, cobrint extensament el fet de tenir un pare que havia fundat un partit feixista i el malnom que això li portava, fins i tot en el món de l'advocacia on Mosley va fer carrera. De fet, l'ex-president de la FIA sempre comentava que a l'automobilisme va ser el primer lloc on no el relacionaven amb el seu pare.
Acaba el llibre amb tota la història del News of The World. El 2008 el diari va treure en portada fotos d'una orgia que Mosley va tenir amb cinc dones, i hi va afegir el component nazi degut al passat familiar.
Mosley va demostrar que no hi havia cap temàtica nazi i més tard va ajudar a descobrir tot el sistema de telèfons punxats i extorsions per obtenir informacions privades i sucoses que l'imperi Murdoch feia servir a gran escala en els seus mitjans. També va donar suport a altres persones als quals se'ls havia airejat la vida privada sense cap raó informativa i que no haurien tingut mitjans per enfrontar-se al diari.

En resum, és un llibre que està molt bé i que trobo molt recomanable per a entendre moltes coses de la Fórmula 1 des de principis dels anys 70.

M'ha agradat: Mosley no deixa gairebé res al tinter i opina amb claredat. Interessant fins i tot si no t'agrada la Fórmula 1

No m'ha agradat: Poca cosa a criticar. Potser hauria pogut aprofundir més en algun tema, però es que amb els anys que va estar a la Fórmula 1 hi ha material per a 4 llibres...

Crítica: Aussie Grit, de Mark Webber

Avui un altre llibre en anglès, però aquest és d'un personatge molt més conegut. Mark Webber va deixar la Fórmula 1 l'any 2013 i molts volíem saber la seva opinió sobre els seus anys a Red Bull. No ens decepciona pas...

Per a altres llibres més normals, ja ho sabeu, visiteu les Pájaras Lectoras.

Aussie Grit: My Formula One Journey
Mark Webber
PanMacMillan
ISBN: 9781509813537
320 pàgines
Anglès
2015

(Traduït de l'anglès) Mark Webber va ser al centre d'un dels capítols més captivadors de la història de la Fórmula 1. Al 2010, competint per a Red Bull, ell i el seu company d'equip Sebastian Vettel van enfrontar-se pel campionat del món. Només hi podia haver un guanyador. 

Des que es va retirar de la Fórmula 1, en Mark s'ha concentrat a les curses de resistència, incloent les 24 hores de Le Mans. Va tornar a les primeres pàgines al desembre de 2014 quan va impactar contra el mur a l'última cursa del campionat mundial de resistència a Sud-Amèrica i va tenir sort de sortir-ne viu. Però la controvèrsia de la seva relació dins i fora de la pista amb Vettel, que va guanyar múltiples títols, mai ha estat lluny de la superfície. Aquí, per primer cop, Webber explica la intrahistòria d'una de les batalles més intrigant de la Fórmula 1 - una història que arriba al cor de per què l'esport és estimat per milions de persones arreu del món. 

En el seu estil clar i sense bajanades en Mark revela la seva vida dins i fora dels circuits. Des del seu primer dia de kàrting fins al debut a la F1 el 2002, sumant els primers punts de Minardi en tres anys al GP d'Austràlia, passant per la seva primera victòria amb Red Bull al GP d'Alemanya i l'any en que hauria d'haver estat campió del món. El camí de Mark Webber al capdamunt de la Fórmula 1 va ser tant determinat i compromès com la seva conducció. Aquesta es la seva història de forma honesta.

Si sou aficionats de la Fórmula 1, tots coneixeu a Mark Webber. El pilot australià va estar a prop del campionat mundial de 2010, i va patir durant anys a Sebastian Vettel com a company d'equip.

La seva autobiografia, escrita en col.laboració amb Stuart Sykes i prologada per Sir Jackie Stewart, està força bé. Sykes captura molt bé l'estil de comunicar-se de Webber, i quan l'estàs llegint sembla que estiguis escoltant a l'australià parlant-te. El llibre comença amb l'ascens de Webber des del seu natiu Queanbeyan i l'anada a Europa fins arribar a la Fórmula 1, i acaba amb la seva ocupació actual com a pilot de Porsche al mundial de resistència.

Un dels problemes que hi trobo al llibre es que mentre els primers capítols ocupen anys sencers, i trobo que detallen força bé el seu pas per les categories inferiors, a partir del seu pas a la Fórmula 1 Webber es centra especialment en els moments importants de la seva carrera. Per entendre'ns: m'agradaria que hagués dedicat a cada temporada de Fórmula 1 l'espai que ha dedicat a l'any 2010. Aquest defecte per mi es fa especialment notori els tres últims anys de Red Bull, on el propi Webber admet que havia començat a perdre la motivació per la competició.

Per altra banda, el relat de l'any 2010 i especialment de les interioritats dels diferents equips pels quals va passar són impagables. Webber no escatima elogis cap a qui ell creu que els mereix, i tampoc escatima crítiques a les persones que probablement van perjudicar-lo durant els seus anys al màxim nivell.

També m'agrada que en ocasions faci servir la opinió de la seva dona o del seu pare per ajudar en la comprensió d'un punt en concret, i és molt interessant el seu epíleg final, on fa una mena de resum dels seus pensaments sobre l'esport i el rumb que ha anat prenent, les persones amb qui ha coincidit i les seves decisions.

En conclusió, penso que és un llibre que està prou bé. És molt sucós pel que fa a interioritats de Red Bull. Podria haver aprofundit una mica més, però no hi ha tantes autobiografies de pilots contemporanis i s'agraeix que Webber hagi explicat la seva part de la història tant aviat.

M'ha agradat: Si voleu saber interioritats sobre el funcionament intern de Red Bull, Webber les explica clarament

No m'ha agradat: Trobo que a vegades és una mica desigual, alguns capítols són més detallats que altres.

Crítica: Beast, de Jade Gurss

Avui parlo sobre un llibre en anglès, i a més a més sobre la IndyCar i les 500 milles d'Indianàpolis. Ja sabeu que l'open-wheel americà és una gran passió meva, i aquest llibre parla d'un motor molt especial que va guanyar la primera i única cursa en que va còrrer.

Per a altres llibres més normals, ja ho sabeu, visiteu les Pájaras Lectoras.

Beast: The top-secret Ilmor-Penske engine that shocked the racing world at the Indy 500
Jade Gurss
Octane Press
ISBN: 9781937747336
304 pàgines
Anglès
2014

(Traduït de l'anglès) La Bèstia era el sobrenom d'un sorprenent nou motor per a les 500 milles d'Indianapolis de 1994. L'esforç titànic per dissenyar-lo i construir-lo en un marge de temps aparentment impossible es recorda encara com un dels esforços més espectaculars i un dels secrets més ben guardats de la història de les 500 milles. En el nou llibre, Bèstia, Jade Gurss detalla els subterfugis i desmunta els mites que persisteixen passats 20 anys sobre aquest motor llegendari. 

Gurss ha entrevistat els noms clau per desenterrar la història de com aquest motor va propulsar el Penske PC23 a una de les victòries més comentades de la història. Els experts britànics en motors de competició, Ilmor Engineering, ofereixen detalls sobre el disseny i la construcció del motor. L'equip de Roger Penske explica com es van provar el motor i el cotxe i com Mercedes es va involucrar en el projecte. La història es desenvolupa mentre Penske, Mario Illien i Paul Morgan juguen totes les cartes al seu abast per crear un motor increïble -fins i tot amb caces de la Segona Guerra Mundial i avions supersònics. Els pilots Al Unser Jr., Emerson Fittipaldi i Paul Tracy donen detalls de les setmanes prèvies a la cursa. El llibre arriba al clímax a  240 milles per hora a la Indy 500 que ningú oblidarà.

Embolicat amb el drama i la intriga, també hi ha lliçons de negocis i de motivació que han fet de Roger Penske un dels homes de negocis més exitosos del món i que han ajudat a Ilmor i als seus co-fundadors, Mario Illien i el desaparegut Paul Morgan a dissenyar i crear motors campions tant a la Fórmula 1 com a la IndyCar. Béstia no és només obligatori per als aficionats als esports i a les curses, també és interessant per als que gaudeixen amb els negocis, la tecnologia, o els misteris basats en fets reals.

Jade Gurss és principalment publicista. Va treballar a Mercedes des de 1997 a 1999 i després ha estat durant molts anys col·laborant amb el pilot de la NASCAR Dale Earnhardt Jr., del qual també n'ha escrit un llibre. Jo no el coneixia fins a l'aparició del llibre que ens ocupa, un llibre que tenia pensat llegir algun dia i que finalment els Reis van portar-me la setmana passada. Gràcies Reis!

Per a Europa, moltes vegades les curses americanes son sinònim d'accidents espectaculars, molts cotxes i una relativa simplicitat. Som molt pocs els que tenim la paciència d'explicar que no només corren en ovals, que no fan servir benzina sinó metanol (actualment, etanol), que el cotxe de seguretat surt cada dos per tres... I som encara menys els que hem fet de tot per veure les curses, perquè gairebé mai les han emès per algun canal català o espanyol. El Plus normalment fa les 500 milles, però la resta les hem de veure en anglès o francès en streaming. Potser pels esforços per seguir-ho un acaba tenint aquest campionat més proper al cor, malgrat els errors que s'han fet, malgrat els problemes, malgrat tot.

Una cosa que fa molt bé Gurss es situar el llibre en la seva perspectiva històrica. Ens explica el perquè de la importància de les 500 milles d'Indianapolis i també ens col·loca en el centre de la incipient guerra entre Tony George, president del circuit, i la Championship Auto Racing Teams, CART, associació d'equips que organitzava tot el campionat excepte les 500 milles, organitzades per l'United States Auto Club, o USAC. El conflicte acabaria amb dos campionats separats durant 11 anys i amb la debilitació de la popularitat dels cotxes de fórmula als Estats Units.

Però l'important del llibre és el motor. De nou, Gurss l'encerta al parlar de manera molt detallada sobre el disseny, els materials i la construcció del propulsor però sempre amb un llenguatge entenedor i també amb dibuixos tècnics de Patrick Morgan, fill del cofundador d'Ilmor. Gairebé totes les persones implicades encara vives contribueixen amb els seus testimonis al llibre, i realment costa trobar-hi alguna cosa que falti. Com a molt, m'hauria agradat una mica més d'informació sobre com el motor es va integrar al xassís existent de Penske i les modificacions que s'hi van haver de realitzar, però això és filar molt prim.

Finalment, la història és bona i és interessant. Curiositats com provar cotxes en pistes gairebé a zero graus i amb neu als voltants o fer servir el Concorde en diverses ocasions per enviar peces de manera ràpida des de Londres a Nova York són detalls que t'expliquen tant l'esforç de la gent implicada com la filosofia d'aconseguir un repte a qualsevol preu. Els costos van ser alts i els torns dels mecànics llargs, però cotxes amb més de 1000 cavalls de potència i superant els 400 quilòmetres per hora de punta? Potser no ho tornarem a veure mai més...

M'ha agradat: És exhaustiu, ple de detalls, però sense ser avorrit ni massa tècnic. 

No m'ha agradat: Hi ha poques coses a criticar. Potser a vegades és una mica hiperbòlic, i m'haguessin agradat més fotos comparant el xassís Penske normal amb el de les 500 milles...

Crítica: Volando sobre el asfalto, d'Antonio Lobato

Avui toca criticar el primer llibre d'Antonio Lobato, Si, el periodista calb que sembla que vagi enganxat a Fernando Alonso encara no havia escrit un llibre sobre el tema. Espero que us sigui útil la crítica i que si l'heu llegit em comenteu què us ha semblat.

Per a altres llibres més normals, ja ho sabeu, visiteu les Pájaras Lectoras.

Volando sobre el asfalto: los años en que tocamos la gloria en la Fórmula 1
Antonio Lobato
Editorial Planeta
ISBN: 9788408138198
336 pàgines
Castellà
2015

Resum de l'editorial: Todo lo que siempre has querido saber y aún no te habían contado del mayor espectáculo deportivo del mundo. Domingo, 22 de octubre de 2006. Fernando Alonso vuela sobre el asfalto del Gran Premio de Brasil camino de su segundo campeonato mundial de pilotos: la alonsomanía se desborda y todo un país vibra junto a él. Y es que, por aquel entonces, en España, la gente no conducía, pilotaba; no paraba a echar gasolina, repostaba. Pero, ¿cómo explotó tal pasión por un deporte que sólo dos años atrás era prácticamente desconocido? Antonio Lobato, el periodista que mejor conoce los secretos de la Fórmula 1, nos invita a disfrutar, a través de estas páginas, de las carreras y de la trayectoria más exitosa de Magic Alonso, desvelándonos las anécdotas y las curiosidades más sorprendentes que se ocultan tras este gran circo de tres pistas que es la Fórmula 1.

Antonio Lobato, més conegut com "el calb de Telecinco/la Sexta/Antena 3", ha estat la veu de la Fórmula 1 gairebé des que Fernando Alonso va començar a tenir èxit. En concret, per a la resta de l'estat espanyol, Televisión Española va tenir la Fórmula 1 mig abandonada fins al 2003, quan Telecinco va adquirir els drets, i al mateix temps va portar una nova manera de retransmetre motor, manera amb la qual no hi estic del tot d'acord però que han anat copiant les altres cadenes, ja sigui amb la Fórmula 1 o amb MotoGP.

El llibre de Lobato se centra en els anys 2004, 2005 i 2006, quan Telecinco comença a tenir els drets i Fernando Alonso guanya els seus dos títols mundials. Entre audiències increïbles i l'Alonsomanía, Lobato per un costat explica aquells anys des d'un vessant molt personal, tractant temes de la redacció de Telecinco, com la seva pròpia ansietat o quan a la seva dona li van diagnosticar un càncer, i per l'altra ens va portant per les curses d'aquells anys. També ens explica com va conèixer a Alonso i quina ha estat la seva relació en aquells anys amb el pilot asturià.

És aquí on no m'agrada massa la versió de Lobato. Entenc que és amic d'Alonso, però això no vol dir trobar coses a criticar de tothom excepte del pilot espanyol. Per altra banda, reconec que l'estil de Lobato com a periodista mai m'ha agradat, així que pot ser que jo tampoc sigui del tot parcial en aquest tema. Tampoc m'agrada la justificació que fa d'algunes coses, com quan va decidir anomenar Magic a Alonso i alguns aficionats es van emprenyar perquè el Magic original era Ayrton Senna. Crec que si alguns t'han criticat per això no val la pena que els mencionis al teu llibre.

Per acabar diria que és un llibre interessant pel que explica entre bambolines, les negociacions de Telecinco pels drets de la Fórmula 1, la seva relació amb Pedro Piqueras, o quan Flavio Briatore es va queixar perquè Pedro de la Rosa, llavors a McLaren, retransmetia les curses a "la cadena amiga". El que s'explica de Fórmula 1 té interés en les anècdotes viscudes pel protagonista. Caldrà veure si Lobato segueix escrivint llibres sobre els anys d'Alonso: seria interessant llegir la seva versió sobre l'any 2007 o les derrotes a Ferrari...

M'ha agradat: M'agrada com explica el que passa darrere de les càmeres, ja sigui a la redacció de Telecinco o als circuits de mig món, un lloc en el qual mai hi tenim accès.

No m'ha agradat: És esbiaixat, tot i que no sé si podíem esperar una altra cosa d'un periodista, al meu parer, bastant parcial.