Crítica: "Benetton Formula 1: A Story", per diversos autors

Toca criticar el segon llibre de Sant Jordi. Ja sé que han passat més de dos mesos, però es que he llegit tres llibres mentrestant, incloent A Dance With Dragons! El llibre d'avui parla de l'equip Benetton.

Benetton Formula 1: A Story
Diversos autors
Skira Editore SpA
ISBN: 9788876246036
350 pàgines (263 sense traduccions)
Italià, anglès, francès, alemany, castellà i japonès
2006

(Sense text explicatiu a la contraportada)

M'agraden els llibres de curses que parlen de la història de la Fórmula 1, i tot i que Benetton sigui història recent, ja forma part de la història. Vam trobar aquest llibre baratet a Amazon i la veritat es que ha set una sorpresa agradable. Per als més joves, Benetton va fer un "Red Bull" abans que Red Bull ho fes. Que jo sàpiga, Benetton, coneguda mundialment com a fabricant de roba, va ser la primera marca que va decidir tenir en propietat un equip de Fórmula 1 com a mitjà per a donar-se a conèixer mundialment, i fe de déu que va ser així...

El llibre està escrit en italià i anglès. amb traduccions al francès, l'alemany, el castellà i el japonès al final que omplen 87 pàgines que afegeixen pes i volum. Periodistes italians i alguns anglesos, com per exemple Pino Allievi (editor de l'obra), Giorgio Terruzzi, Nigel Roebuck o Joe Saward fan els perfils dels pilots i membres de l'equip, amb un lògic protagonisme especial per als membres de la família Benetton. Bernie Ecclestone n'escriu el pròleg.

L'edició és força luxosa, amb una mida de mes d'un pam per costat i moltes fotografies que acompanyen els textos. No és ben bé un llibre fotogràfic tot i tenir-ne la mida, i no és ben bé una història exhaustiva de l'equip. No hi trobareu dades com per exemple pilots de proves o informació tècnica detallada, però si fotos de les extravagants presentacions.
Ara bé, té tot el que ha de tenir. Tots els pilots titulars i personal rellevant de l'equip són mencionats, i abans de les traduccions hi ha els resultats de cada temporada. Podríem dir que més que una història amb tots els ets i uts són pinzellades dels records dels protagonistes a l'equip.

És també un punt a favor del llibre que comptin també amb els períodes patrocinant a Tyrrell i Alfa Romeo, no només des que es van fer propietaris de Toleman, però per altra banda, en algunes coses es queda curt, com per exemple parlant de les seus o de la innovació tècnica.

Fet i fet, un llibre satisfactori, un pèl massa voluminós pel meu gust (que m'agrada llegir-los al llit), però un bon testimoni dels anys irisats de Benetton a la màxima categoria.

M'ha agradat: És agradable tenir un testimoni del pas de Benetton per la F1, i explica tot el que ha d'explicar, bo per a l'aficionat casual.

No m'ha agradat: Potser no sap ben bé si ser un llibre fotogràfic o històric, la mida indica una cosa però no és fàcil de llegir pel pes.

Crítica: 1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season

Feia dies que no feia crítica de llibre, però avui toca un tot just sortit del forn...

1994 - The Untold Story of a Tragic and Controversial F1 Season
Ibrar Malik
Performance Publishing Ltd
ISBN: 9780957645035
161 pàgines
Anglès
2019

(Original en anglès) La temporada 1994 va ser un any decisiu per a la F1 de moltes maneres, els accidents de Roland Ratzenberger i Ayrton Senna van sacsejar els fonaments de l'esport. El que va seguir a continuació va ser un embolic: canvis normatius de pressa i corrents, descontentament dels equips, lluites de poder, acusacions de penalitzacions per motius polítics, rumors de tota mena, un final amb controvèrsia...
També va veure com Michael Schumacher i Benetton s'erigien com a aspirants al títol per sobre dels equips establerts. Molts creien que feien trampes, mentre altres pensaven que els penalitzaven en excés per temes extra-esportius. Per primer cop tots els punts de vista son examinats en detall en un llibre. Opinions noves, entrevistes exclusives i una pila de proves s'ajunten per donar l'anàlisi més clar dels fets. El llibre conté més de 250 fotos per il·lustrar la història, moltes d'elles rares i propietat dels protagonistes.
Hi ha contribucions exclusives per part de l'ex-pilot de F1 Mark Blundell, els membres de Benetton Willem Toet, Frank Dernie i Simon Morley, i els membres de Williams Paul West i Richard Wise. Quedareu parats de tot el que en surt. La temporada 1994 va ser tràgica, caòtica, política, tècnica i n'eren protagonistes alguns dels personatges més interessants. Una història que us captivarà.
-Va sentir Senna el control de tracció il·legal al Benetton de Schumacher a Aida? 
-Es va trobar un control de sortida al Benetton de Schumacher. Per què?
-El foc de Hockenheim va ser causat per Benetton treient un filtre de la manguera?
-Després de declarar-se culpables, per què Benetton no va rebre una gran penalització pel foc?
-Schumacher va ser desqualificat o prohibit de còrrer en 4 curses. Feia trampes o més aviat era per temes polítics?
-Tornar a cotxes més "senzills" va contribuir als accidents?
Aquest llibre vol contestar totes aquestes preguntes. Seguiu llegint... 

Vaig tenir primera notícia d'aquest llibre a través de l'autor mateix, el britànic Ibrar Malik. Jo segueixo diversos grups a Facebook i en un en particular, anomenat "Tests in Formula 1" hi publiquen alguns membres i ex-membres d'equips de Fórmula 1, com els mencionats Paul West i Richard Wise. Malik em va contactar sobre el seu llibre; de fet va contactar a centenars d'aficionats i va anar fent "publicitat" sobre el seu llibre mentre l'anava acabant.
L'autor porta des de 2015 buscant informació i contactant amb les diverses fonts que fa 25 anys treballaven a Benetton, Williams, Ford i demés per mirar de descobrir i desentrellar les diverses incògnites i polèmiques que van tacar l'any 1994.

El llibre està estructurat al llarg de la temporada i tracta sobre tot el que va passar, començant a mitjans de 1993, en el moment en que es comencen a negociar els canvis normatius de 1994 i va seguint per les curses de 1994, afegint també els temes extra-esportius com per exemple les diferents vegades que alguns equips van haver de presentar-se davant de la FIA, etc.
Tot i que durant el llibre ja es van aclarint coses, l'últim capítol és també una mena de resum per veure què va ser cert i què va ser invenció aquells anys.

Haig de dir que, malgrat haver sigut molt jove el 1994, creia que tenia un bon coneixement d'aquella temporada i aquest llibre m'ha destapat força coses que no sabia. Entre les acusacions, els caràcters i interessos d'uns i altres i els accidents, el relat que em queda es que unes modificacions ben intencionades del reglament ("per tornar el protagonisme als pilots") van causar una sèrie d'incidents dins i fora de la pista que no estaven previstos i que potser abans no haurien tingut tanta repercussió però que en el món televisat de 1994 van canviar la Fórmula 1 per sempre.

En resum, espero que el senyor Malik pugui fer de la seva passió la seva feina - aquest llibre és un bon punt de partida.

M'ha agradat: El fet que sigui un llibre d'un aficionat; es nota la passió i l'atenció al detall. No sempre cal tenir un accès VIP als circuits per poder fer una bona feina. 

No m'ha agradat: Potser es nota que l'autor no és escriptor, i el text pot semblar una mica embolicat, en el seu intent per explicar-ho amb tots els ets i uts.

La plorera de Red Bull sobre els motors

Avui tinc ganes de donar la meva opinió sobre Red Bull i tota la història que portem aquest any amb els seus motors. Com sabeu, Red Bull (i Toro Rosso) han decidit no continuar usant motors Renault. Mercedes ha dit que no volen subministrar-los motors i l'actual oferta de Ferrari són motors d'aquest any.

Empresarialment, tota la situació de Red Bull amb els motors no sembla ser gaire intel·ligent. D'acord, estàs emprenyat perquè els teus motors Renault no semblen haver millorat gaire respecte l'any passat, però abans de decidir que no vols seguir amb ells, potser hauries d'assegurar-te que tens un bon pla B. Per començar, ja crec que és erroni cremar de manera tant violenta els ponts amb Renault. En els tres primers anys de la seva existència, Red Bull va canviar tres vegades de motors perquè el dissenyador Adrian Newey volia el motor Renault per als seus dissenys. I després els Renault et van ajudar a aconseguir 4 títols. D'acord que el xassís era molt bo, però el motor també. Per tant, per molt malament que ho hagi fet Renault, la quantitat d'abús verbal anglo-austríac que ha rebut la marca francesa és excessiva, especialment si ho comparem amb com ho està fent Honda... A més, moltes vegades la marca Renault ha quedat diluïda amb el patrocini d'Infiniti, tot i que això ja és cosa d'ells mateixos.

Tornem a aquest any, d'acord, no vols seguir amb Renault, i mires el mercat a veure què hi ha. Els teus dos principals rivals, Mercedes i Ferrari, són marques que fan xassís i motor, i coincideix que tenen els millors motors disponibles. Però evidentment, tant Mercedes com Ferrari el que no faran és equipar amb els seus mateixos motors a un equip que durant 4 anys els va derrotar, en ocasions de forma molt clara.

De fet, Mercedes ni tant sols es planteja subministrar-los motors, mentre que Ferrari sembla que ha ofert motors 2015, és a dir menys desenvolupats, amb Bernie Ecclestone comentant que el president Sergio Marchionne està "espantat" amb la possibilitat de que Red Bull faci servir la mateixa especificació que Ferrari i derroti els bòlids vermells.

De nou, Red Bull es caga en tot, i demana a Ferrari que li doni motors idèntics, o marxaran de la Fórmula 1. Aquí, l'amenaça té el seu efecte, doncs si marxa Red Bull no marxen dos cotxes sinó quatre, i la Fórmula 1 necessita tots els cotxes competitius que pugui tenir. Ara bé, també sembla ser que l'equip tindria firmats uns bonus per any amb Ecclestone subjectes a la permanència dels equips fins al 2020, i que marxar ara equivaldria a haver de pagat una penalització de 500 milions d'euros.

Red Bull té molts diners, però novament, no crec que tingui molt sentit gastar-se 500 milions en NO competir. Però no és del tot descartable; avui Niki Lauda deia que Dietrich Mateschitz sembla haver perdut l'interés.

Igualment penso que Red Bull hauria de seguir, batallar un any amb un motor no tant bo i buscar un fabricant nou amb qui associar-se. Entenc que és complicat convèncer una marca de cotxes per abocar milions i milions en un motor que potser en 4 anys s'ha de tornar a canviar, però és el camí. McLaren va veure que seguint amb Mercedes ja no tindria un tracte preferencial degut a que la pròpia Mercedes té el seu equip i per això va associar-se amb Honda. Sí, ara els resultats no arriben, però poden estar convençuts de que Honda li fa el motor a mida a McLaren i hi dedica tots els esforços. O si tirem una mica més enrere, recordem que Williams el 1987 va ser campió amb els motors Honda, però per no acceptar Satoru Nakajima com a segon pilot, Honda es va emportar els motors a Lotus i McLaren. 

L'any 1988 va ser dur per a Williams, però com a competidors i enginyers que son, van buscar una solució centrant-se en l'enginyeria d'una altra marca que sabien que podia donar resultat.

Williams va passar un any dur amb motors Judd, però es van posar en contacte amb Renault per treballar amb ells de manera oficial. L'associació va portar 4 títols de pilots i cinc de constructors, tot a canvi d'un parell d'anys de sequera.

Renault vol seguir a la Fórmula 1, sinó no compraria l'equip Lotus, així que no és una qüestió de que et quedes sense motor perquè pleguen. T'estàs quedant sense motor perquè vols, i estàs exigint unes coses a un rival directe (Ferrari) que és gairebé com apartar-se de la porteria perquè puguis marcar a plaer.

Voleu dir que Red Bull no intenta fer-se la víctima per marxar adduint que els altres equips no li donen un tracte just?

McLaren està patint amb Honda, però tenen clar que tard o d'hora les coses milloraran. És l'aposta d'un equip que té clar que vol ser a la Fórmula 1 molts anys...