Crítica: "Sundays Will Never Be the Same" de Darrell Waltrip amb Nate Larkin

El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer va ser el de Cosworth i el segon va ser una elecció més left-field, una nova autobiografia del tricampió NASCAR Darrell Waltrip.

Sundays Will Never Be The Same

Darrell Waltrip amb Nate Larkin
Free Press
ISBN: 9781451644890
241 pàgines
Anglès
2012

(Original en anglès) Amb nostàlgia que us tocarà el cor i la seva gràcia marca de la casa, el membre del NASCAR Hall of Fame Darrell Waltrip recorda escenes de la seva destacada vida, rememorant de forma vívida moments memorables amb alguns dels gegants de l'esport - com aquesta primera trobada amb el jove que acabaria sent el seu "amenemic", la superestrella Dale Earnhardt:

Un vespre un jove d'ulls borrosos i amb bigoti que duia unes Hush Puppies i una samarreta bruta va entrar al taller amb una ampolla mig buida de Jack Daniel's. Em va mirar en silenci durant diversos minuts, mentre feia glops de l'ampolla. Finalment en Robert ens va presentar.
"Aquest d'aquí és en Dale", va dir en Robert amb el seu accent de Virgínia. "Està casat amb la meva filla Brenda. Potser has sentit a parlat del seu pare, Ralph. En Dale és pilot i mecànic".

Em vaig acostar a en Dale i li vaig donar la mà. "Darrell Waltrip", vaig dir. "Encantat de coneixer-te".

En Dale va buidar el que quedava de l'ampolla, la va llençar a un barril buit on va aterrar amb un bon soroll i llavors es va eixugar la boca amb el darrere del seu braç.
"Aquest és el teu cotxe?" va dir.

No tinc gaires llibres de temàtica NASCAR. De fet només en tenia un, la història completa que vaig mencionar aquí, i volia expandir. Qui millor que el tricampió amb una carrera de més de 25 anys i posteriorment comentarista durant 18 temporades de la NASCAR, Darrell Waltrip?

Waltrip, si busquéssim una comparació, podria ser el Nelson Piquet dels Estats Units. És un pilot que va ser bocamoll, que potser va allargar un pèl massa la seva carrera i que a vegades no té el reconeixement que si tenen homes amb menys títols. Ell ja havia publicat un parell de llibres autobiogràfics, i per això potser el llibre del que us parlo no és del tot exhaustiu en alguns passatges, però toca adequadament tots els punts importants de la carrera de Waltrip.

Waltrip va córrer a la màxima categoria de la NASCAR entre 1972 i 2000, és a dir, dels 25 anys als 53, i el canvi entre èpoques és una de les parts més interessants del llibre. L'autor va passar de ser un jove força descarrilat, amb freqüents problemes amb la policia per anar massa ràpid i que fins i tot va canviar d'estat de tantes que n'havia fet, a un pare de família, propietari d'equip i veu autoritzada dins del pàdoc.

Són importants al llibre la Daytona de 2001, la seva dona Stevie i també el passar a creure en Déu, però aquests moments clau no resten als moments més divertits del llarg anecdotari del pilot de Kentucky i després Tennessee. 

Resumint, Waltrip fa un relat honest dels seus encerts i errors, tot relligant-ho amb l'ajuda de Nate Larkin a centrar-ho al voltant del primer dia de la seva nova carrera.

M'ha agradat: Una mirada completa a un temps diferent de la NASCAR actual i els canvis que hi han hagut.

No m'ha agradat: Podria haver sigut més exhaustiu en alguns moments de la seva vida.

Top 7: bons llibres d'automobilisme

M'agrada molt fer llistes i properament en veureu unes quantes més. Per ara, però, començo amb els llibres d'automobilisme que més m'han agradat. La majoria, això si, són en anglès. Potser hauria de posar-me a traduir llibres en català...

Me'n falten molts per llegir-me, però si més no, dels que he tingut a les mans, aquests són els 7 que torno a llegir de tant en tant:

7. Greg Moore: A Legacy of Spirit, per Dan Proudfoot i Gordon Kirby

Evidentment no podia faltar la referència al meu gran ídol Greg Moore, pilot de la llavors anomenada CART. La biografia és en format gran i en un estil gairebé de reportatge, amb moltes fotos prenent protagonisme sobre el text. Amb la col·laboració de la família del pilot, hi ha tota la informació que un necessiti saber sobre Moore, tocant tant temes esportius com personals amb gràcia. Per cert, Kirby va escriure una biografia sobre Mario Andretti que diuen que és l'hòstia, però encara no he pogut llegir-lo...

6. Flat Out, Flat Broke, per Perry McCarthy

Perry McCarthy és un anglès que va ser el primer Stig al programa de la BBC Top Gear, i de fet és principalment conegut per això. Però ell ha estat pilot i de fet el principal interès del llibre és veure com relata les seves dificultats per arribar a ser pilot. Des de treballar en una plataforma petroliera per pagar-se volants fins arribar a la Fórmula 1 en el que va ser l'equip més patètic de la història del campionat, McCarthy ho explica tot amb molta vis còmica que fa que no puguis evitar convertir-te en aficionat seu.

5. NASCAR, the Complete History, per Greg Fielden et al.

Hi ha molts llibres sobre la "història" d'un campionat o un altre. Alguns fallen miserablement, altres ho fan prou bé però tenen masses volums i el llibre de NASCAR és l'estendard pel qual tots s'haurien de mesurar. Cobreix des de 1947 a 2008 dedicant 8 pàgines ben bones cada any, a més d'incloure una breu explicació sobre els orígens del campionat. Milers de fotos complementen l'explicació de cada temporada, repassant els fets més destacats i dedicant apartats als millors pilots o als successos més importants.

En definitiva, un "must have" per a qualsevol aficionat de la competició americana,

4. My Story, per Alex Zanardi i Gianluca Gasparini

Alessandro "Alex" Zanardi és principalment conegut per haver estat bicampió de la CART els anys 1997 i 1998 i sobretot per l'accident gravíssim el 2001 en el que va perdre les cames. El llibre de Zanardi no és tant sols una autobiografia, és també una mena de llibre d'autoajuda sense voler-ho ser. Zanardi explica les dificultats per arribar al cim de l'automobilisme i sobretot la seva filosofia després de l'accident de manera que et fa sentir que no hi ha res impossible. I tot això sense un bri de llàstima o pena pel que li va passar; ans al contrari. Zanardi és conscient que, dins del que cap, és un afortunat per seguir podent competir en cotxes.

3. Life at the Limit i Graham, per Graham Hill i Neil Ewart

Poso els dos llibre de Graham Hill junts perquè el primer acaba l'any 1969 i el segon és continuació del primer i de fet resta inacabat perquè Hill mor el 1975 en accident d'avioneta. Per mi, els llibres de Hill son exemple del que ha de ser una autobiografia de pilot. El britànic tenia un estil d'explicar-se en el que mai es prenia a si mateix massa seriosament i sabia combinar molt bé l'explicació per als no iniciats en l'esport amb les bromes i els moments personals. Això si, si calia posar-se seriós s'hi posava. Però principalment, la personalitat d'en Graham fa que aquests llibres et portin als anys 60 i al moment de la història que va viure el pilot.

2. Ayrton Senna, per Francisco Santos

Aquesta biografia d'en Senna té un valor també sentimental. Me'l va comprar el papa i va ser un dels primers llibres de Fórmula 1 que vaig llegir. El llibre de Francisco Santos, periodista veterà portuguès, va ser un dels primers que va sortir al mercat després de la mort del tricampió brasiler. És un llibre que reflexa els principals episodis de la vida de Senna sense ser exhaustiu però que té una vessant personal que es reflexa en el fet que Santos coneixia Senna abans d'arribar a la Fórmula 1 i sempre va seguir de prop al brasiler. Es nota que és un llibre escrit des de l'ànima.

1. Jenks: A Passion for Motorsport, per Denis Jenkinson

Denis Jenkinson va escriure durant gairebé 50 anys a la revista Motor Sport i és universalment reconegut com el degà dels periodistes europeus de l'especialitat. Sempre tenia una opinió clara sobre tot i els pilots respectaven les seves observacions perquè era algú que realment "ho havia fet" i sabia del que parlava, doncs el petit barbut havia participat en carreres de sidecars i també a les Mille Miglia de 1955 amb Stirling Moss, on es van inventar les notes estil ral·li.

El record d'aquella cursa i molts altres articles estan en aquest llibre, una espècie de grans èxits que el propi Jenks no va poder acabar al morir l'any 1996.

Si esteu o no d'acord amb la llista, m'ho podeu comentar!