dimecres, 18 d’abril del 2018

Crítica: Qui té la voluntat té la força, de Laia Sanz

Ja fa un parell d'anys que Laia Sanz havia publicat el seu llibre però encara no havia tingut l'oportunitat de llegir-lo fins ara. Avui en faig la crítica.



Qui té la voluntat té la força

Laia Sanz Pla-Giribert
La Magrana
ISBN: 9788482647975
234 pàgines
Català
2016


Laia Sanz basteix un relat apassionant de l'edició del 2015 del Dakar, i l'entrellaça amb mà mestra amb els seus inicis en el món del motor -abans i tot de caminar-, els anys de formació i d'èxits, i els fets o suports d'on treu la seva inesgotable fortalesa.

El lector s'emocionarà en descobrir, en paral·lel al relat de cada una de les tretze etapes del Ral·li, els grans obstacles i les dificultats que la pilot ha trobat al llarg dels anys, així com l'esforç i els moments de superació que l'han portat on és. Com diu un dels lemes que l'han guiat en la seva trajectòria vital, "qui té la voluntat té la força".

Laia Sanz és una de les grans figures del món del trial, l'enduro i el raid, tretze vegades campiona del món de trial, quatre vegades campiona del món d'enduro i vencedora del Ral·li Dakar en categoria femenina en cinc ocasions. 


El títol del llibre de Laia Sanz, "qui té la voluntat té la força", és una frase que la pilot duu gravada en un braçalet que el seu pare li va regalar després d'una lesió. Començo la crítica així perquè el fet que m'ha agradat més del seu llibre no és tant el relat del Dakar 2015, on va acabar novena aconseguint la millor posició per a una dona en motos, sinó la part personal.

Sanz, amb la col·laboració d'Eloi Vila, ens explica etapa a etapa la cursa però ho lliguen molt bé amb records de la infància, els seus inicis, moments clau de la seva carrera, amistats, suports, i molts pensaments, valors i en general el seu caràcter que l'ha dut a ser on és.
La Laia no s'amaga de cap tema, ja siguin els dubtes del propi cap d'Honda sobre si milloraria la seva posició al Dakar, les dificultats que ha anat trobant per ser dona en un esport majoritàriament masculí i moltes vegades masclista o les desconfiances entre companys d'equip.

I també molt interessant la part estricta de la cursa. Un se sent com si fos al motorhome amb ella, doncs comparteix amb nosaltres els bons moments i els dolents, l'esforç, els temors, la rutina, els trucs per sobreviure a milers de quilòmetres, les alegries i tristeses, el dolor... amb tota mena de detalls, com patir al·lucinacions o improvisar un impermeable amb una bossa de la brossa.

En conclusió, un llibre recomanadíssim, un relat molt honest d'una cursa molt dura, i una mirada força completa del que fa funcionar a una esportista excepcional.


M'ha agradat: Dóna una bona visió sobre el seu pensament i idea general sobre la vida.

No m'ha agradat: Poca cosa a criticar. Evidentment parla poc dels anys anteriors però el llibre es centra en el Dakar 2015.

dimarts, 3 d’abril del 2018

Crítica: Life To The Limit, de Jenson Button

És hora de fer la crítica de l'autobiografia de Jenson Button, el campió del món de Fórmula 1 l'any 2009.



Life To The Limit. My Autobiography

Jenson Button
Blink Publishing
ISBN: 9781911600343
344 pàgines
Anglès
2017



(Traduït de l'anglès) Us explicaré un secret. O més ben dit, molts secrets. Aquesta és la meva vida, no el que ja heu vist, sinó les coses que no heu vist. Aquest no és un llibre de resultats i curses, tot i que òbviament n'hi ha hagut unes quantes. Aquí trobareu la meva infantesa creixent a Frome, la dificultat per ser acceptat, els meus dubtes i les meves esperances quan penjaven d'un fil.

Son els milers de milles viatjades primer en una furgoneta i després en jet privat. És la gent que he conegut, alguns que he estimat i altres que segur que no. Són els riures, les batalles a la pista amb rivals i amics com Fernando Alonso, Lewis Hamilton i Sebastian Vettel. És la pressió amb la qual vaig patir mentre m'acostava al títol de Campió del món, és la calma que sentia cada cop que m'asseia a l'habitacle.

Són els alts eufòrics i els baixos devastadors. És el meu pare - tantes vegades que em va salvar, el moment en que va dubtar de mi, el forat que em va deixar a la vida. És tot de cop, els bons dies i els dolents. Una vida viscuda no només com a pilot sinó també com a persona humana.



Jenson Button va escriure l'any passat un nou llibre, el tercer de la seva "carrera", després del de 2001 i el del campionat de 2009. Amb l'ajuda d'Andrew Holmes a qui anomena "l'Ayrton Senna" del llibre, Button fa un repàs de la seva vida des del naixement fins al 2017.

El mateix Button ha dit en entrevistes que Holmes no en tenia massa idea del món del motor, i crec que aquest fet ha ajudat al llibre. En comptes de ser un text només per a aficionats de la Fórmula 1, Button s'ha pres la molèstia d'explicar, quan hi feia referència, alguns dels conceptes més tècnics de l'esport. Així doncs, si algú l'interessa el que hi ha darrere d'un esportista d'elit però sense ser molt fan de l'automobilisme, pot llegir perfectament aquest llibre.

Entrant en matèria, Button explica molt bé els seus inicis, el seu ambient familiar, d'on li va venir la passió per les curses, etc. Crec que és la millor part del llibre, fins al moment que arriba a la F1, detallant els bons moments i els dolents.
Una gran part del llibre tracta de la seva relació amb el seu pare John, figura instrumental i company de batalles en tot el seu periple pel món del motor des del principi fins la seva mort el 2014.

Si haig de criticar alguna cosa, potser quan passa a explicar la seva vida a la categoria reina, és una mica desigual en termes de com explica les temporades. He trobat que per exemple dedica poc espai als anys McLaren-Honda, o a l'època entre la seva primera victòria i la marxa d'Honda. Però dona força la seva opinió sobre els temes que tracta, incloent la seva relació amb Lewis Hamilton com a company d'equip o Flavio Briatore com a cap d'equip.

En general em sembla un bon llibre. Desenes d'anècdotes de festes, errors, encerts i situacions estranyes acompanyen les pàgines i fan força amena la lectura, si bé a vegades l'anècdota la fa servir per explicar una temporada sencera.


M'ha agradat: Compleix en les parts més personals, sobretot quan parla abans d'arribar a la F1.

No m'ha agradat: Ja avisa que no és un llibre de "resultats i curses", però hi ha algunes temporades per les quals passa molt de puntetes.