dijous, 28 d’abril del 2016

Records radiofònics

Avui tinc ganes de recordar pràcticament l'únic dia que "laboralment" juntament amb Fórmula 1 en Català (ho poso entre cometes perquè era una col·laboració graaatis) m'ha estimulat en els dos últims anys. A partir del minut 30 amb 50 sortim a la tertúlia de Fórmula 1 del Matí de Ràdio 4 del 14 de març amb en Jaume Pintanel i en Valentí Fradera. (espereu un moment i us sortirà un player aquí sota):






M'agrada la ràdio. No mataria per ella perquè és pecat, però m'encantaria retransmetre les curses per una ràdio, en català. Avui en dia que està tant car veure les curses en directe... 
Sempre he pensat que si hi hagués una assignatura de Fórmula 1 seria el professor perfecte. D'aquells que realment s'apassionen amb el que expliquen i no estan vençuts per una rutina...

També volia recordar que no és la primera vegada que parlo per la ràdio. Una vegada amb l'institut vam anar a Ràdio Vilafranca i el Fonxo em va dir que tenia veu de ràdio. 

Així doncs, m'agrada la ràdio, però no m'agrada (ni me'l podria pagar) el procés fins a arribar-hi. Trobo que l'ensenyament universitari és retrògrad, poc pràctic i sobretot elitista en el sentit de que el primer curs a la UAB (per exemple) són més de 2200 €, i si ja vas per temes privats, com podria ser la UVIC la cosa es dobla de sobres. Potser si tens 18 anys, vius a casa dels pares i t'ho paguen pot ser factible, però si estàs independitzat... Si tens temps no tens calés, i si tens calés no tens temps.

Això per no parlar de tot el sistema educatiu. Penso que no ajuda gens a formar gent que realment gaudeixi i desenvolupi els seus talents. Vas fent l'ensenyament obligatori i si més o menys vas superant les proves de (des)nivell arribes als 16 anys i et diuen que pots fer el que vols, però almenys en el meu cas no sabia que fer. Fins arribar allà només havia anat fent. Les meves passions existien fora de l'estrat educatiu i no s'ensenyaven en una carrera universitària. 

Quin futur hi ha per als que no volen malgastar la vida de nou a una i de quatre a vuit? 

Bonic encara que efímer record...

divendres, 16 d’octubre del 2015

Fórmula 1: El meu calendari ideal

Cada any quan arriben aquestes dates s'anuncia el calendari per a la temporada que ve de la Fórmula 1. Moltes vegades veiem com alguns circuits desapareixen en favor dels diners d'altres contrades. Però si no tinguéssim cap limitació, quin calendari faríem?

Això és el que he volgut fer. Primer de tot, respectarem algunes característiques:

-El campionat ha de ser mundial, és a dir, passar pels cinc continents.
-S'han de respectar circuits i dates històriques o tradicionals.
-Anar a on hi hagi afició, no on hi hagi calés.
-Intentar no xocar amb altres dates importants del món del motor.
-Més grans premis que menys.

Així doncs, el meu calendari ideal usant les dates 2016 seria....

1. Sud-àfrica (28 de febrer)
Un mundial ha d'anar a Àfrica. Es cert que no hi ha molts països amb circuits a l'standard FIA, ni molts països amb circuits. Probablement Sud-àfrica podria omplir el lloc, per història i perquè a Kyalami o Welkom fa poc s'hi han fet proves de MotoGP o Superbikes. La data és una setmana després de les 500 milles de Daytona, i començant l'última setmana de febrer ens dóna més marge la resta de l'any i enllaça amb la tradició de Sud-àfrica, que tradicionalment obria el campionat al gener.

El penúltim GP de Sud-àfrica, el 1992.

6 de març lliure.

2. Austràlia (13 de març)
15 dies després cap a Austràlia. La data de principi d'any sembla anar bé, Albert Park també és un gran circuit, no canviem res més.

3. Malàisia (20 de març)
Malàisia va enllaçada amb Austràlia perquè no cal que tothom torni des de l'altra punta del món. Caldria anar veient la viabilitat del gran premi, doncs l'afició no sembla aparèixer en massa. La poso ben lluny al calendari de Singapur perquè les dues curses no es matin entre elles. Com a circuit Sepang és molt atractiu per als pilots.

27 de març lliure.

4. Xina (3 d'abril)
Xina no està funcionant massa bé en termes de públic, tot i que això canviaria el dia que un pilot xinès destaqués. Mentrestant, és important per als fabricants i els patrocinadors ser presents al país. Shanghai sembla un circuit correcte i gran per quan les masses hi vagin.

10 d'abril. Lliure
17 d'abril. Lliure, descans després de les curses llunyanes.

5. Rússia (24 d'abril)
A veure, a mi tampoc m'agrada veure el Putin passejant-se com si fos el rei del mambo (que ho és), però un campionat mundial també ha de passar per un país tant particular com Rússia. Youtube ens ha mostrat que condueixen molt (bé o malament això ja ho deixo per a vosaltres...), i el circuit sembla prou decent. Sembla que hi ha afició.

1 de maig. Festa del treballador, cony!

6. Àustria (8 de maig)
La temporada europea pròpiament dita comença amb Àustria, no aquí, ja veureu per què. Àustria és Red Bull i s'hi ha de ser. És també un circuit prou curiós i curt, que no n'hi ha tants de curtets.

7. Mònaco (15 de maig)
Mònaco va enllaçada amb Àustria per proximitat i també per deixar les dues últimes setmanes de maig lliures per a la classificació i la cursa de les 500 milles d'Indianàpolis. S'hauria d'encoratjar als pilots que competeixin a Indy. Allà estarien encantats de que un pilot de Fórmula 1 en actiu els visités, per tant, fem-ho fàcil. No cal dir res de Mònaco, és la joia de la corona.

22 de maig. Classificació Indy 500
29 de maig. Cursa Indy 500

8. Canadà (5 de juny)
Una setmana després de Indianapolis. Per als pilots que anessin allà, bé. Per als pilots i equips que no hi anessin, hi ha dues setmanes de descans a agraïr. De nou, res a dir al circuit, un dels divertits.

9. Mèxic (12 de juny)
Estava dubtant entre posar Mèxic o Estats Units aparellat amb Canadà. Sembla que al juny fa menys calor a Mèxic que a Texas, així que Mèxic. Sempre hi ha hagut afició allà, tot i que també depèn de la presència de pilots mexicans. Veurem aquest any com és el renovat Autódromo Hermanos Rodríguez... 

19 de juny. Aquí deixem el cap de setmana de les 24 hores de Le Mans lliure. De res, Nico.

Els F1 de 2012 van ser a Magny-Cours per un test de joves pilots.


10. França (28 de juny)
Per Déu, França ha de tenir un gran premi, que van ser els que se'ls van inventar! No tinc molt clar on correríem, perquè Magny-Cours està al mig de res, Paul Ricard no sé si té moltes graderies i Le Mans és per als de Le Mans. Crec que la cosa es dividiria entre Magny-Cours, que amb el DRS podria millorar bastant, i Dijon, que no estava malament i sempre tindrà un lloc a la història gràcies a Villeneuve i Arnoux.

3 de juliol. Lliure.

11. Gran Bretanya (10 de juliol)
Silverstone sempre hi ha de ser. Gran circuit, gran ambient, la cursa de casa per a centenars de treballadors dels equips.

12. Alemanya (17 de juliol)
Alemanya també és un país important, malgrat els problemes que els dos circuits estan tenint últimament. A mi particularment m'encantava el vell Hockenheim, em semblava un circuit diferent amb les llargues rectes i solia ser un test de fiabilitat també. Ara mateix, Nürburgring o Hockenheim, tant fa. Potser es veuen millors curses al Hockenheim actual. El GP també aniria aparellat amb el de Gran Bretanya.

El vell Hockenheim era realment un passeig a alta velocitat pel bosc.


24 de juliol. Lliure.

13. Hongria (31 de juliol)
Qui ho diria... Al principi a molts no els agradava el circuit però últimament està tenint curses entretingudes. És també el gran premi preferit per a finlandesos, polonesos, txecs, eslovacs, romanesos, etc, que no tenen un gran premi més proper i any rere any omplen les tribunes de l'Hungaroring.

7 d'agost. Platja.
14 d'agost. Vacances
21 d'agost. Pausa de tres setmanes estival.

14. Bèlgica (28 d'agost)
Es conserva la pausa estival que adoren els mecànics i què millor que tornar amb Bèlgica. Spa és Spa. Sempre serà una bona cursa. Encara que no passi res. Però veure cotxes allà... I a més, pot ploure!

15. Itàlia (4 de setembre)
Una setmana després, Monza. És relativament a prop, i està bé ajuntar dues curses clàssiques. Com no, Monza no pot faltar. La Fórmula 1 a Itàlia és sinònim de velocitat a prop de Milà, sempre s'hi ha d'anar.

11 de setembre. Visca Catalunya lliure!

16. Singapur (18 de setembre)
Singapur s'ha convertit en un event a l'alçada de Mònaco. És un escenari de pel·lícula i és un circuit diferent. En aquesta data sembla que triomfa i és prou lluny d'Austràlia i Malàisia per no afectar a les entrades. Sempre hi solen haver Safety Cars, sempre hi solen passar coses.

17. Japó (25 de setembre)
Japó és facilment un back-to-back amb Singapur. Suzuka ha de ser el circuit, imaginatiu, perillós encara, un circuit per a adults. La passió dels japonesos és irreplicable enlloc.

2 d'octubre. Lliure.

18. Estats Units (9 d'octubre)
Estats Units tota la vida ha estat al final del mundial, quan era Watkins Glen, i si es va a Austin, doncs millor a la tardor per la calor. Hi ha un fotimer de grans circuits a Estats Units. Austin no està malament, però així a cop d'ull Road America, Portland, Barber o el mateix Watkins Glen crec que farien bons circuits per a la Fórmula 1.

16 d'octubre. Lliure.

19. Espanya (23 d'octubre)
Per fi! El Circuit de Catalunya el poso ben avall. El gran premi tradicionalment s'ha fet o a finals de temporada o al maig, i jo crec que s'ha de posar quan hi hagi més possibilitat de pluja, i menys calor. Hi ha hagut massa pocs grans premis amb pluja al Circuit. I a més, estaríem molt més a prop del final de la temporada, amb les coses per decidir-se. També crec que es interessant una cursa europea a finals de temporada.

30 d'octubre. Lliure.

20. Abu Dhabi (6 de novembre)
No m'agrada particularment, però si paguen.... Ja m'he carregat Bahrain, deixarem un GP per a l'Orient Mitjà.

13 de novembre. Lliure.

21. Argentina (20 de novembre)
A Argentina sempre hi ha hagut moltíssima afició per el motor i encara que només sigui en homenatge a Juan Manuel Fangio, sempre hi hauria d'haver un gran premi allí.  Segurament els circuits més aptes serien el de Buenos Aires que ja va tenir la F1 per últim cop el 1998, i el de Termas de Río Hondo on hi corre MotoGP, però és un pèl remot. 

L'última vegada de la F1 a Argentina, el 1998.

22. Brasil (27 de novembre)
Evidentment les dues últimes curses haurien de ser un back-to-back. Brasil sempre s'omple i sempre depara curses interessants, ja siguin disputant-se el mundial o no. La pluja pot fer acte de presència, i potser el que necessitarien millorar són les infraestructures d'Interlagos.  


Què us sembla? He deixat fora alguns països com l'Índia, Bahrain o Portugal que també podrien formar part del mundial, o potser un segon GP a Estats Units. Però crec que la meva proposta és la més equilibrada. Idealment hi hauria algun gran premi més a Àfrica, i potser els equips no estarien contents amb 22 curses, que a més són 6 més de les tradicionals 16 que hi van haver sempre des de finals dels 70 fins a principis del segle XXI, però també penso que hi ha d'haver més curses que menys. Si s'hagués de respectar un límit de 20, potser trauria Rússia i Àustria. O Abu Dhabi...

dijous, 25 de juny del 2015

Cap a on va la Fórmula 1?

Aquest és un article que vaig publicar fa un any a Fórmula 1 en Català. Crec que encara és plenament vigent, i per això el recupero per a jordi_giorgio.


Últimament al paddock dels Grans Premis hi està havent molta discussió sobre la Fórmula 1. Els temes es poden dividir bàsicament en dos: un, l'espectacle esportiu que es dóna sobre la pista, i dos, el govern de l'esport/negoci, comptant com a govern les normatives de la FIA fins al repartiment de diners entre les parts implicades.
Val a dir, abans de res, que pel que podria ser, la Fórmula 1 encara és un espectacle bastant digne. Aquest any, tot i el domini dels Mercedes, diverses curses han estat excitants, i més o menys hi ha estabilitat. Però també crec que hi hauria d'haver un pla a 5, 8 o 10 anys, alguna cosa que donés estabilitat més enllà d'Ecclestone, que no viurà per sempre.


Primer: Què vol ser la Fórmula 1?

La primera cosa que hauria de decidir la Fórmula 1, tenint en compte els temps actuals en els que vivim, es què vol ser. La tradició marca que els cotxes de Gran Premi, des del principi de l'automòbil, són els millors, els més potents i la punta de llança tecnològica. Evidentment, sent com és un esport, s'intenta que la competició a les curses sigui interessant, perquè al final gran part dels diners que entren a l'esport vénen dels drets de televisió. Però tenim un problema. Moltes vegades els dissenyadors es queixen de que les normes són massa restrictives per a innovar i ser rellevants de cara a la tecnologia que va als cotxes de carrer- Només cal veure que el grup Volkswagen (Audi i Porsche) i Toyota, les dues companyies que més cotxes venen al món, prefereixen còrrer a Le Mans (més llibertat tecnològica) o al mundial de ral·lis (cotxes més semblants als que venen). Evidentment la Fórmula 1 no pot fer cotxes semblants als de carrer, així que penso que hauria de donar més llibertat als constructors a l'hora de dissenyar els seus vehicles.
Aquesta premisa, però, té el problema de que augmenta els costs i la dependència dels fabricants, i com ja s'ha vist, els fabricants van i venen i no són fiables ja que poden marxar a cop de decisió en una oficina llunyana. Per altra banda, no facilita que hi hagi equips petits que puguin competir a nivell econòmic amb els fabricants.

Le Mans sembla més innovador que la F1

L'altra opció seria estandarditzar gran part o tot el xassís i tenir motors clients, una mica a l'estil IndyCar o Fórmula 3, és a dir, poca innovació tecnològica però vehicles més similars a tota la graella. D'aquesta manera, es podrien controlar millor els costs i es veurien cotxes més parells a tota la graella. També es reduiria la dependència dels fabricants, fent la Fórmula 1 més accessible per a equips "de veritat". Aquesta opció, però, podria devaluar la Fórmula 1 i fer-li perdre el lideratge nominal i tecnològic que sempre ha tingut. Què faria Ferrari o gent com Adrian Newey en un campionat on pràcticament no es pogués tocar el cotxe? 

Haig de reconèixer que jo tampoc tinc clar que hauria de ser la Fórmula 1. Però si tinc clares coses que s'haurien de millorar, sigui quin sigui el model, així que passem a la segona part...



Segon: coses que ha de millorar la Fórmula 1, sí o sí

1. El repartiment del pastís
Actualment, dels drets televisius, un 50% va cap als equips, repartits de manera més o menys equitativa respecte a la posició que queda un equip, a part de tractes alternatius que va fer Ecclestone amb Ferrari, Red Bull, Mercedes, McLaren i Williams. La resta va cap a Formula One Management (FOM) i una petita part a la FIA. (Un dia ho explicaré més en detall). Jo canviaria el repartiment dels diners, donant-ne la majoria als equips i repartint-los per igual amb una petita proporció basada en la classificació, per igualar les prestacions econòmiques a l'estil Premier League. Ara mateix el sistema F1 s'assembla més al de la Lliga BBVA, on Madrid i Barça reben molts més diners que la resta d'equips de Primera Divisió, cosa que fomenta les distàncies esportives.

Interlagos és un circuit clàssic que dóna bones curses.


2. Els circuits i el cost de tenir un GP

Actualment, els circuits estan sent dessagnats per tenir un Gran Premi. Exemple claríssim el tenim al Circuit de Catalunya. Preus molt alts si els comparem amb el sou mitjà d'un català o espanyol. Però és que els circuits han de posar les entrades així perquè és l'únic mitja d'ingressos que tenen. La FOM controla la publicitat als circuits (excepte a Mònaco) així que el circuit no pot obtenir ingressos per aquesta banda. A més, molts GPs depenen d'ajudes de governs regionals o estatals per tirar endavant degut a les condicions que demana Ecclestone, que fa servir a països de dubtosa credibilitat (Bahrain, Rússia, Abu Dhabi, Azebaidjan) que li paguen el que vulgui per collar als circuits clàssics, que acaben pujant les entrades o deixant de tenir GP. Incomprensiblement no hi ha GP a França, el bressol dels Grans Premis. Els circuits d'Alemanya perden calés cada any i ara és Monza l'amenaçada per Ecclestone. 


3. Còrrer als millors circuits

Lligat amb el punt 2, la proliferació de països que paguen el que sigui per tenir un gran premi ha fet que s'hi construïssin circuits a tort i a dret, tots fets pel mateix arquitecte, Hermann Tilke. Per exemple, el circuit d'Austin. De fet no és un mal circuit, però no hi havia circuits a Estats Units que se n'havia de fer un de nou? I després hi han els circuits que no són del tot dignes. Circuits com el d'Abu Dhabi o el de València... Interlagos serà vell i les instal·lacions necessiten una renovació, però el circuit mai decep. Igual que Mont-real, o Suzuka, tres circuits no dissenyats ni per Tilke ni després de 1990.
A part, crec que s'ha exagerat en l'aplicació d'escapatòries d'asfalt. La intenció primera era per evitar cotxes que volquessin i es clavessin a la grava, dificultat la sortida del pilot, però crec que no estaria malament repensar-se el tema. Les tanques de protecció actuals fan molt bé la seva feina, i a més, en pluja l'asfalt no frena res, com vam veure aquest cap de setmana. Per no parlar de tot el tema dels límits de la pista, problema que amb grava, deixaria d'existir.

Els equips de GP2 ho tenen magre per pujar a la Fórmula 1


4. Que funcioni l'ascensor

Per a mi, una de les millors èpoques de la Fórmula 1 varen ser finals dels 80 i principis dels 90, que de fet va ser quan vaig començar a aficionar-me als GPs. Llavors, principalment hi havia Ferrari com a fabricant i els equips feien el seu xassís i usaven motors Honda, Ford, Renault, fins i tot existia gent com John Judd o Brian Hart que feien els seus propis motors. Aquest sistema, amb motors relativament poc complicats, promocionava també el fet que equips de la llavors F3000 intentessin donar el salt a la Fórmula 1. De fet, equips com Jordan (ara Force India), Minardi (ara Toro Rosso) o Toleman (ara Lotus) van pujar a la Fórmula 1 d'aquesta manera, cosa que els equips actuals de la GP2 ni es plantegen pels elevats costs que hi ha. Hi havia també més cotxes, a les curses en corrien 26 i se n'intentaven classificar 30, i fins i tot alguns anys hi havia pre-qualificació perquè 36 o 38 cotxes volien participar a les curses. Jo crec que no estaria malament tenir graelles de 28 o 30 cotxes i amb uns costs més baixos, cosa que fomentaria també les oportunitats per a joves pilots que avui en dia s'han de conformar amb ser pilots de proves i pilotar un o dos dies l'any.


5. I per últim, escoltar l'aficionat

Una de les grans polèmiques d'aquesta temporada és la norma que donarà punts dobles a la última cursa de l'any, a Abu Dhabi. Principalment les queixes s'han centrat en que sembla injust que Abu Dhabi valgui més que les altres curses, però el que més xoca és que els constructors, motoristes i la FOM van decidir la norma i a cap d'ells els va semblar una bajanada, cosa que indica poca connexió amb el món real. No estic demanant aquí que cada normativa sigui votada a referèndum mundial per internet (que es podria fer), però si que quan es decideixen aquestes normatives es podrien comentar a sectors de la premsa, pilots, per calibrar una mica la recepció que podrien tenir. Dels equips no en podem dependre perquè cadascun mira pels seus interessos.
També crec que s'ha d'intentar facilitar les coses. A la GP2, hi ha pneumàtic dur, i tou. I punt. No n'hi ha quatre tipus que van canviant a cada gran premi. Personalment tampoc m'agrada la norma del DRS, ja que em sembla massa arbitrari i normalment quan algú es atrapat per un altre cotxe, no pot fer-hi res. Em sembla molt més justa la manera de l'IndyCar amb el Push-to-pass: un botó que dona 10 segons de potència extra i que el pots fer servir unes 15 vegades per cursa, tant per atacar com per defensar. Crec que a vegades el DRS facilita massa l'avançament.
O el tema de les sortides aturades amb el Safety Car proposat per l'any que ve. No seria més fàcil posar els vehicles de dos en dos i quan s'encengués el semàfor fer una sortida llançada?

La F1 pot prendre algunes coses de l'IndyCar, com les resortides


dilluns, 15 de juny del 2015

Campions sense corona

Avui penjo una nova sèrie de les que escric a Fórmula 1 en Català. En aquest cas, es tracta de la sèrie Campions sense corona, és a dir, pilots de Fórmula 1 que per una o altra raó no van guanyar mai el títol mundial però que per talent o per constància van fer mèrits suficients per haver estat campions alguna vegada. Estic segur que hi haurà desacords tant en la posició com en la selecció de pilots, però precisament d'això es tracta, de fomentar la discussió!

Passant per sobre les fotos veureu el nom de cada pilot i fent clic a sobre les fotos podreu accedir a l'article de cadascun a Fórmula 1 en Català.























dissabte, 23 de maig del 2015

Campions del Món

Fa un temps a Fórmula 1 en Català vaig fer una sèrie sobre els Campions del Món. Ara ja no està del tot actualitzada pel que fa als pilots que encara estan en actiu, però crec que em van quedar molt bé i en aquesta entrada us poso els links on hi podeu accedir fent clic a cada foto.

Espero que us agradin!