Crítica: "Àlex Márquez, un campeón con estrella", d'Emilio Pérez de Rozas.

De la biblioteca de la meva germana m'arriba un títol amb alguns anys ja. El llibre sobre el primer títol mundial d'Àlex Márquez.

Àlex Márquez, un campeón con estrella

Emilio Pérez de Rozas

Lunwerg Editores

ISBN: 9788416177660

223 pàgines

Castellà

2015

(Original en castellà) Benvinguts al món d'Àlex Márquez, el nen que no volia ser pilot i que, tot i això, en un temps rècord ha arribat al cim del motociclisme. Treballador incansable, observador lúcid, lluitador nat, el joveníssim Àlex ha fet mèrits per deixar de ser considerat el "germà de Marc Márquez" i llueix a la pista amb la seva pròpia llum.

La seva trajectòria és fulgurant: campió d'Espanya el 2012, debutant de l'any al mundial de Moto3 de 2013 i finalment, campió del món el 2014 a l'últim moment, superant a l'australià Jack Miller en una última cursa per recordar a València.

Aquest llibre -fruit de la ploma sempre apassionada d'Emilio Pérez de Rozas i amb les extraordinaries fotografies de Mirco Lazzari- ens explica la seva trajectória de primera mà, una història de talent i sacrifici, de valentia i perseverància, de somnis i realitats, de proeses, fins i tot de miracles i com no, de complicitats, perquè a les grans victòries, no s'està mai sol. 

Ara que l'Àlex ja és a MotoGP, és adient llegir aquest llibre. Parla força bé de les dificultats que té "el segon familiar", ja sigui el fill d'un gran pilot, el germà petit...

Per molt que el pare o germà gran obri el camí, el fill o en aquest cas el germà petit sempre té a sobre l'espasa de Damocles de la comparació, i més encara si el teu germà és un extraterrestre de les motos com Marc Márquez.

Altres s'han enfonsat sota aquesta pressió, però el que ens explica aquest llibre és que el mètode de l'Àlex també és vàlid. Som en una època on sovint els esportistes han de rendir des del minut 1 i si no ho fan, ja passen a ser descartats. L'Àlex no rebenta el cronòmetre com el seu germà, però hi acaba arribant tard o d'hora. L'Àlex va trigar més a guanyar el mundial de Moto2, però ja té dos podis al seu debut a MotoGP amb una Honda molt complicada.

El llibre fa un retrat dels inicis esportius i sobretot de l'any 2014, el del seu mundial de Moto3. Potser en Pérez de Rozas es deixa portar a vegades un pèl massa per l'èpica i la passió, però és una garantia d'informació de primera mà, i les fotografies de Lazzari també estan molt bé. En general una lectura interessant que ens ensenya una mica més qui és l'Àlex.

M'ha agradat: Un bon llibre "entre bambolines" del que va ser el mundial 2014.

No m'ha agradat: Peca una mica de tema publicitari amb el títol i en parts del llibre.

Crítica: "Sundays Will Never Be the Same" de Darrell Waltrip amb Nate Larkin

El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer va ser el de Cosworth i el segon va ser una elecció més left-field, una nova autobiografia del tricampió NASCAR Darrell Waltrip.

Sundays Will Never Be The Same

Darrell Waltrip amb Nate Larkin
Free Press
ISBN: 9781451644890
241 pàgines
Anglès
2012

(Original en anglès) Amb nostàlgia que us tocarà el cor i la seva gràcia marca de la casa, el membre del NASCAR Hall of Fame Darrell Waltrip recorda escenes de la seva destacada vida, rememorant de forma vívida moments memorables amb alguns dels gegants de l'esport - com aquesta primera trobada amb el jove que acabaria sent el seu "amenemic", la superestrella Dale Earnhardt:

Un vespre un jove d'ulls borrosos i amb bigoti que duia unes Hush Puppies i una samarreta bruta va entrar al taller amb una ampolla mig buida de Jack Daniel's. Em va mirar en silenci durant diversos minuts, mentre feia glops de l'ampolla. Finalment en Robert ens va presentar.
"Aquest d'aquí és en Dale", va dir en Robert amb el seu accent de Virgínia. "Està casat amb la meva filla Brenda. Potser has sentit a parlat del seu pare, Ralph. En Dale és pilot i mecànic".

Em vaig acostar a en Dale i li vaig donar la mà. "Darrell Waltrip", vaig dir. "Encantat de coneixer-te".

En Dale va buidar el que quedava de l'ampolla, la va llençar a un barril buit on va aterrar amb un bon soroll i llavors es va eixugar la boca amb el darrere del seu braç.
"Aquest és el teu cotxe?" va dir.

No tinc gaires llibres de temàtica NASCAR. De fet només en tenia un, la història completa que vaig mencionar aquí, i volia expandir. Qui millor que el tricampió amb una carrera de més de 25 anys i posteriorment comentarista durant 18 temporades de la NASCAR, Darrell Waltrip?

Waltrip, si busquéssim una comparació, podria ser el Nelson Piquet dels Estats Units. És un pilot que va ser bocamoll, que potser va allargar un pèl massa la seva carrera i que a vegades no té el reconeixement que si tenen homes amb menys títols. Ell ja havia publicat un parell de llibres autobiogràfics, i per això potser el llibre del que us parlo no és del tot exhaustiu en alguns passatges, però toca adequadament tots els punts importants de la carrera de Waltrip.

Waltrip va córrer a la màxima categoria de la NASCAR entre 1972 i 2000, és a dir, dels 25 anys als 53, i el canvi entre èpoques és una de les parts més interessants del llibre. L'autor va passar de ser un jove força descarrilat, amb freqüents problemes amb la policia per anar massa ràpid i que fins i tot va canviar d'estat de tantes que n'havia fet, a un pare de família, propietari d'equip i veu autoritzada dins del pàdoc.

Són importants al llibre la Daytona de 2001, la seva dona Stevie i també el passar a creure en Déu, però aquests moments clau no resten als moments més divertits del llarg anecdotari del pilot de Kentucky i després Tennessee. 

Resumint, Waltrip fa un relat honest dels seus encerts i errors, tot relligant-ho amb l'ajuda de Nate Larkin a centrar-ho al voltant del primer dia de la seva nova carrera.

M'ha agradat: Una mirada completa a un temps diferent de la NASCAR actual i els canvis que hi han hagut.

No m'ha agradat: Podria haver sigut més exhaustiu en alguns moments de la seva vida.

Crítica: "Cosworth. The Search For Power", de Graham Robson

El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer el resumeixo avui 

Cosworth. The Search For Power.
Graham Robson
Veloce Publishing
ISBN: 9781845848958
256 pàgines
Anglès
2017 (1a edició 1988)

(Original en anglès) COSWORTH - LA CERCA DE LA POTÈNCIA cobreix la història sencera, vida i el temps de la famosa companyia d'enginyeria d'altes prestacions britànica, des de la seva fundació el 1958 per Mike Costin i Keith Duckworth, a través de la seva evolució fascinant i sovint excitant, fins a la seva expansió i éxit mundial en els camps de l'automobilisme i la producció de cotxes de carrer d'altes prestacions. 

Ja feia un temps que anava darrere d'aquest llibre. Graham Robson potser és un nom que no ens sona massa, però al món del motor ha fet tots els papers de l'auca. Va ser copilot de ral·lis, mecànic, dissenyador a Jaguar, enginyer, director a Triumph, provador per a revistes, periodista i historiador amb més de 130 llibres publicats, és una autoritat pel que fa a la història de Ford i Cosworth a l'automobilisme.

Amic dels fundadors Mike Costin ("Cos-") i Keith Duckworth ("-worth"), no fou estrany que quan Duckworth es va jubilar pel trentè aniversari de Cosworth el 1988 Robson fos l'escollit per escriure el recull de la vida de la companyia. Famosa principalment per desenvolupar el motor DFV de Fórmula 1 que va aconseguir 155 victòries, Cosworth va estar durant anys lligada al nom de Ford fins que aquesta la va comprar i posteriorment vendre al tombant de segle.

A part dels resultats esportius (centrats en la Fórmula 1, però també comentant les activitat de l'empresa a IndyCar, el mundial de ral·lis i a altres categories), el llibre detalla perfectament la creació de Cosworth, amb perfils dels fundadors i també de les persones importants al llarg de la història, els projectes per a Ford i altres marques i les diferents vicissituds i vendes que ha viscut la companyia.

No es deixa cap projecte sense comentar almenys breument, des dels primers motors perquè competís el propi Costin fins al motor per a l'Aprilia RS3 Cube de MotoGP; des dels motors de Fórmula Junior fins al CA2013 de Fórmula 1 i també les versions no desenvolupades, idees que es van estudiar. Tot això apareix al text però per si no en teníem prou Robson afegeix dos apèndixs: un que detalla exactament tots els models de motors segons la denominació de Cosworth, fins i tot els que no es van fabricar, i un altre que llista tots els cotxes de carrer motoritzats per Cosworth.

L'exhaustivitat és un dels grans mèrits d'aquest llibre, però el text no es queda enrere, amb comentaris de tots els protagonistes importants i força detall mecànic de cada motor. Per als menys entesos pot ser un pèl embafador, però el llibre aconsegueix ser amè per als interessats en l'esport i l'enginyeria alhora.

Fet i fet, un llibre recomanadíssim però només disponible en anglès.

M'ha agradat: És un llibre exhaustiu, una obra mestra per comprendre Cosworth.

No m'ha agradat: Al final d'alguns capítols es noten les coses escrites en diverses edicions, ja fos al 1988 o al 2004.

Misèries que destapa un virus

Feia temps que no escrivia i avui igual faig una mica de demagògia, no ho sé, però amb les notícies dominades pel coronavirus no puc evitar alguns pensaments que em venen al cap aquests dies. 

Per començar, vull dir que no crec que tot això formi part d'algun tipus de conspiració; més aviat que el capitalisme incontrolat i salvatge sempre troba maneres de sortir guanyant de qualsevol situació. En fi, expressaré quatre idees que tinc al cap.

Per què tot l'oci s'atura però el treball no?

Si les escoles s'aturen i els nens es queden amb els avis, quan els pares els vagin a buscar després de treballar i haver interaccionat amb altres persones, no es poden contagiar igual?

A una escala diferent, això és com quan neva. Tanquem les escoles, però que la gent vagi a treballar. Vale, els nens tots bé, però fa 10 anys amb la gran nevada la gent es quedava tirada a la carretera tota la nit amb el conseqüent col·lapse de vies de circulació.

El sistema està muntat d'una manera que la gran part de la població depèn excessivament del treball. Si existís una renda bàsica universal, la gent podria triar quedar-se a casa o treballar, mentre que ara mateix, avui en dia, no té elecció, perquè a pesar de les recomanacions de no anar a llocs concorreguts, si la gent no va a treballar li descompten els dies o pitjor, la carden fora.

Si els governs fossin valents i/o els partits no estiguessin agafats pels collons pels poders econòmics, imposarien mesures de veritat. Tancar fronteres aquí ja és bastant inútil, per tant el que caldria és limitar les activitats a les bàsiques imprescindibles.
Si només treballés personal mèdic, farmàcies i supermercats, ja redueixes en gran mesura la població que s'exposa, i podries controlar qui entra, qui surt i qui treballa a cadascun d'aquests àmbits.
Tot això s'hauria de fer de forma nacional però l'únic que diuen els governs es que donen diners a les empreses. Les pimes patiran, evidentment, però tots sabem que aquests diners a les empreses també aniran a butxaques de gent que en comptes de tenir un benefici de 50 mil milions el tindran de 40...

Els confinaments no haurien de ser motiu de preocupació. Vivim en l'era de la connexió total, a la televisió hi ha desenes de canals i si a més pagues alguna cosa com Netflix o Prime Video pots estar mirar sèries durant mesos. Es pot jugar a videojocs amb qualsevol persona del món, xatejar amb qui sigui, i tot això sense haver d'interactuar amb les persones que tens al costat! Potser és hora de redescobrir la lectura, els jocs de taula, ordenar aquella estanteria que fa setmanes que fa pena...

Ah! Últim però no menys important: en un cas així es quan veiem que n'és d'important la sanitat pública. Mentre anem tenint sangoneres neoliberals en posicions de poder, se seguirà gastant més en tancs que en hospitals...