dijous, 31 de maig del 2018

Crítica: La última noche de Ayrton Senna, de Giorgio Terruzzi

El periodista Giorgio Terruzzi va escriure aquest llibre el 2013, que arriba aquest any en castellà de la mà de Contra.



La última noche de Ayrton Senna

Giorgio Terruzzi
Editorial Contra
ISBN: 9788494786952
158 pàgines
Castellà
2018


(Original en castellà) Dissabte, 30 d'abril de 1994, Hotel Castello. A la suite 200 hi passa la última nit d'Ayrton Senna. Falten poques hores per al GP de San Marino i a l'aire es respira una tensió luctuosa. Aquella mateixa tarda ha mort Roland Ratzenberger; el dia anterior, Rubens Barrichello s'ha salvat de miracle d'un brutal accident durant els lliures. Senna, molt afectat, vol que tot s'aturi. El seu germà Leonardo li acaba de fer escoltar una gravació compromesa d'Adriane, la seva parella, l'única persona en la qual hi troba certa pau. Senna sap molt bé que la seva família no la veu amb bons ulls, i el gest del seu germà no és sinó un altre intent de separar-los. Serà una nit de pensaments i reflexions, durant la qual passarà revista a tota la seva vida: la relació complexa amb el seu pare, la seva vida amorosa polèmica, la rivalitat amb altres pilots (Piquet, Prost, l'enfant terrible Schumacher), la inspiració mística que té al seu interior i la necessitat de donar una volta a la seva vida per ajudar als que tenen menys.
Amb un estil sec i rítmic, Giorgio Terruzzi reconstrueix en clau psicoanalítica la complexitat del Senna pilot i home, i dissecciona l'origen del seu mite. El resultat és un retrat íntim i inesperat, apassionant en la seva aproximació al moment fatal: un campió enfrontat al seu propi talent, però també el perfil d'un món que, després de l'1 de maig de 1994, mai tornaria a ser el mateix.


Abans de res, haig de dir que no sóc cap especialista en Ayrton Senna. S'han publicat llibres i llibres sobre el brasiler, elevat a mite des del seu fatídic accident a Imola el 1994. Aquest és tot just el segon llibre que llegeixo sobre Senna: el primer el vaig llegir poc temps després dels fets, el del portuguès Francisco Santos.

El llibre de Giorgio Terruzzi ens situa en la tessitura de trobar-nos dins l'habitació de Senna la nit abans de la cursa. El cap de setmana en aquells moments ja és històric, la mort de Ratzenberger és la primera d'un pilot de Fórmula 1 en gran premi en 12 anys i la primera d'un pilot en 8.
Terruzzi juga a reconstruir l'última nit del brasiler com una mena de resum vital personal, com si Senna fes un repàs mental de la seva vida i dels punts importants que han passat en els seus 34 anys, mogut per la tensió dels fets ocorreguts.
Un dels punts forts del llibre és aquest: fer una biografia de Senna d'una manera inusual, aprofitant una situació en concret i lligant-la amb la història del pilot.

Ara bé, fins a quin punt és veritat o rumor el que llegim? És cert el moment amb el seu germà aquell vespre? Fins a quin punt les preocupacions del pilot eren influenciades i per quines coses eren influenciades? Més enllà dels fets empíricament demostrables, ja sigui perquè són dades de la seva biografia que han passat davant del mirall públic o per coses explicades -i no negades- per altres protagonistes, a un li queda la sensació de que la mitificació de la figura de Senna des del 1994 afegeix dramatisme per destacar en un mercat on no pocs llibres del brasiler s'han editat.

En pocs dies llegiré el llibre del malaurat Carlos Castellà sobre Senna (finalment!), potser la meva percepció del llibre de Terruzzi canviï - o no.


M'ha agradat: Una manera diferent de fer una biografia del tricampió mundial.

No m'ha agradat: Mentre llegeix, un no s'acaba de treure la sensació de fins on arriba la veritat i on comença la ficció.

divendres, 25 de maig del 2018

Top 7: Cançons d'Star Wars (preqüeles)

Aprofitant que aquesta setmana s'estrena la pel·li de Han Solo (no em feu spoilers cabrons!), continuo amb un nou top 7. Aquest cop parlem de les preqüeles, aquelles tant maleïdes per alguns però que per a altres que no érem nascuts quan la trilogia original ens va suposar el primer contacte al cinema amb l'univers de la Guerra de les Galàxies.
Com no, totes les cançons són del mestre John Williams.


7. A New Hope and End Credits



Els crèdits del final de l'episodi III, en el moment que van aparèixer, feia la sensació que serien la última cançó de Star Wars que sentiríem. Com a tal és un petit resum de la saga en general. Escoltem les músiques de Leia i Luke al néixer, el tema de la Força, d'allí passem al final tradicional i els crèdits incorporen la cançó de Leia, Battle of the Heroes, el tema de la sala del tron, el de la Força i el de Luke/principal en un gran final.


6. Dueling with Grievous



Som a Utapau a l'episodi III, i Obi-Wan Kenobi fa la seva entrada èpica amb "Hello there!" per batallar amb el general Grievous amb molts sables làser, velocitat i espectacularitat. Els vents són els protagonistes aquí, primer amb la fanfàrria pròpia del general mig ferralla mig persona i després accelerant el ritme a la persecució mentre Grievous fa el que millor sap: escapar.


5. Droid Invasion and the Appearance of Darth Maul



Una part força important per entendre les preqüeles és l'exèrcit de androides, que en aquell llunyà 1999 no eren un sistema operatiu per a mòbils sinó robots força limitats dissenyats per a disparar i dir "roger roger" força sovint. Aquí escoltem com envaeixen el planeta de Naboo i cap al final se'ns presenta a Darth Maul, recordant-nos el tema de l'emperador de l'episodi VI.


4. Across The Stars



En les moltes hores de pel·lícules galàctiques només hi ha lloc per a l'amor en un parell de cançons, el tema de Han i Leia de la trilogia original, i l'Across The Stars de l'episodi II, que se centra en la parella Anakin i Padmé.
El tema sona decididament Star Wars, però amb una delicadesa diferent, i també mostrant motius de preocupació, presents pels pensaments del Jedi i el seu amor prohibit... Una cançó d'amor però amb un to un pèl trist.


3. Battle of Coruscant



Per a mi el millor inici d'una pel·lícula de Star Wars. Just després del tema principal a l'episodi III, ve la percussió avisant que la cosa està complicada, tal com ens havien explicat: estem en plena guerra. A més el pla seqüència (encara que generat per ordinador) amb els dos Jedi volant entre la batalla aèria per arribar a l'Invisible Hand és força maco també. Tensió, expectativa, perill.


2. Battle of the Heroes



Un dels moments clau de les preqüeles va ser l'enfrontament que va deixar a Anakin tant cardat com per haver de viure en un vestit i amb la respiració conegudíssima com a Darth Vader. La lluita amb Obi-Wan a Mustafar mereixia un tema èpic, decisiu, amb tons grandiloqüents, que et fa entendre que s'està jugant el futur de la galàxia.


1. Duel of the Fates



Qui no va sortir del cinema després de l'episodi I recordant aquesta cançó? Els cors no s'havien fet servir massa a l'univers Star Wars, però Williams els fa servir amb mestria per fer-nos adonar del perill en un tema absolutament perfecte. Gent partida, gent atravessada, gent cridant "Noooooo!", acrobàcia i velocitat mai vistes en les batalles amb sable làser amb un personatge que va quedar per a la història: Darth Maul, el Boba Fett de la generació de les preqüeles.




Bonus track: On the Conveyor Belt


De l'episodi II no se'n salva massa cosa. Molta gent creu que la sèrie de The Clone Wars fa un millor paper al representar Anakin i Obi-Wan com a gairebé germans, o a ensenyar a Anakin com a algú estimable en comptes del tio obsessiu i mig psicòpata d'Attack of the Clones.
Però la cançó de quan ell i Padmé son a la fàbrica d'androides intentant esquivar peces i màquines diverses està força bé, i es pot salvar... ;)

divendres, 18 de maig del 2018

Crítica: Cop de teatre! de Francesc Latorre

El periodista lleidatà Francesc Latorre, veu els últims anys de les retransmissions de Fórmula 1 a TV3, ha escrit un llibre recordant aquells anys



Cop de teatre! Els secrets d'onze anys explicant la Fórmula 1 a TV3

Francesc Latorre Camí
Editorial Fonoll
ISBN: 9788494736612
195 pàgines
Català
2018


T'imagines que un dia t'ofereixen la possibilitat de pilotar un F1 però nomès tens unes hores per aprendre'n?
T'ha passat mai d'entrar en un hotel i que, en arribar a l'habitació, t'adonis que és una casa de cites?
Saps quina és l'altra gran habilitat de Fernando Alonso, a banda de ser un gran pilot?
Com reaccionaries si t'atraquessin a punta de pistola al mig de São Paulo?
I com ho faries per entrar en una luxosa festa del Gran Premi de Mònaco sense haver-hi estat convidat?
A Cop de teatre! el periodista Francesc Latorre t'explica tot això i molt més a través d'una volta al món que et portarà a tots els països que visita el Mundial de Fórmula 1. Un llibre adreçat als aficionats d'aquest esport, però també als qui no en són seguidors. En Francesc no parla de curses, ni de guanyadors i perdedors, sinó d'anècdotes i vivències que et permetran descobrir món i una F1 que encara no t'han explicat mai.
En Francesc et convida a fer aquest viatge després de seguir el Mundial durant onze temporades a TV3. 600 avions per anar d'una banda a l'altra i més de 200 Grans Premis donen molt de si. A més, també et recomana què has de visitar i on pots anar a menjar a cada país, per si un dia tu també et decideixes a viatjar i veure alguna cosa lluny de casa teva.
Amb el llibre que tens a les mans riuràs, et sorprendràs i t'emocionaràs. Tant si t'agrada la Fórmula 1 com si no. 


El llibre d'en Francesc Latorre és diu com no Cop de Teatre. L'expressió jo diria que en Rosés ja la feia servir, però és ben cert que en Latorre se la va fer seva.
Haig de dir que sóc més fan del Latorre del pit-lane que del comentarista. Sempre m'ha agradat més l'estil més pausat d'en Merlos dels primers temps o d'en Rosés que no l'entusiasme de la següent generació que representa en Francesc. És evident també que hi va haver un canvi amb l'explosió del fenomen Alonso.

En qualsevol cas el llibre em fa veure una nova cara d'en Latorre. Ens explica de manera força personal i honesta com varen ser els seus principis i l'esforç i els sacrificis per aconseguir els seus objectius. La definició d'un bon periodista la fa en el moment en que li proposen fer la Fórmula 1: és honest admetent que no en sabia massa del tema però al mateix temps mostra determinació i ganes en comentar que si feia falta el dia següent s'hauria après tot el necessari.

És interessant com en Latorre també ens ensenya coses de cada país, incloent llocs per veure fora del circuit i restaurants on fotre's un bon tiberi, a mode de guia turística bastida a través d'onze anys de compartir vivències i hores lluny de casa amb l'equip de TV3, una veritable segona família. Coses bones i coses dolentes, com pilotar un F1 o perdre's moltes hores de la infància dels teus fills.
Tot, salpebrat amb anècdotes de cada gran premi segons el país on siguem i interioritats del funcionament de les retransmissions.

En definitiva, una bona estona per recordar els temps en que "la nostra" tenia la Fórmula 1...


M'ha agradat: L'enfocament del llibre amb aquest toc de guia de viatges el fa diferent. I l'honestedat.

No m'ha agradat: Podria explicar encara més coses ;)

divendres, 4 de maig del 2018

Top 7: Cançons de Star Wars (trilogia original)

Avui començo una sèrie d'aquelles que aniré fent una mica quan em roti, que és la gràcia d'un blog personal, fer les coses quan vols i no perquè coses externes t'hi obliguin. Potser preguntareu, per què 7 i no 10 o 20 o un número rodó? Doncs perquè m'agrada fer llistes de coses i m'agrada el 7. De fet m'agrada més el 0 però seria complicat fer llistes de 0 coses.

Ja aviso que seran llistes de fricades, i començo amb cançons de la Guerra de les Galàxies. Les he separat per trilogia original, preqüeles i seqüeles i tot el que vingui, ara que sembla que cada any hi haurà pel·li. Evidentment, hem de començar per les tres primeres. Totes són d'en John Williams i evidentment és la meva llista, me'n deixaré algunes que agradin més a altres.


7. Battle Of Endor II (Medley)



Aquesta és la part de l'episodi VI on es desenvolupa la lluita final a la sala del tron de l'emperador. Els cors que acompanyen la maldat de Sidious amb el seu motif son els protagonistes fins al desenllaç final, on Williams mescla el tema de la Força i la música ens recorda el que passa sense gairebé necessitat de veure l'escena.


6. Rescue from Cloud City / Hyperspace



Gairebé 10 minuts èpics. Pèrdua d'avantbraç, el gir de guió més bèstia de la història, l'heroi en greu perill, espera't que algú més també té la Força, l'hyperdrive que no va, Lando, i R2 salvant la cosa.
Tot musicat amb perfecta intensitat, senyalant els moments clau, la caiguda, el patiment i l'escapada trepidant al final.


5. Ben Kenobi's Death / TIE Fighter Attack



Una gran mescla del capítol IV. La cosa comença amb l'escapada dels rebels de l'Estrella de la Mort mentre Obi-Wan decideix "fer-se un amb la Força" i desapareix davant Vader, deixant a Luke trist. Però llavors Han ens avisa que la cosa encara no ha acabat i els dos disparen contra els TIE Fighters amb una música que ja ha quedat com la del Millenium Falcon, i que de fet ha tornat a sonar a l'episodi VIII. També coneguda com a "xan xan, xan, xan, xan-xan, xa-xa-xaaaa..."


4. The Asteroid Field



Similar a les dues anteriors en que es desenvolupa en batalla espacial, poso the Asteroid Field per sobre les altres dues per com la música sembla guiar-nos pel camp d'asteroides, vigilant cap aquí i cap allà mentre esquivem els TIE Fighters, amb les converses dins de l'habitacle (perquè, com sempre, no funciona el hyperdrive) i una petita mostra del tema de Han i Leia cap al final.


3. The Hologram / Binary Sunset



Una altra cançó d'un moment mític. Aquí Williams ens introdueix el tema de la princesa Leia mitjançant l'aparició de l'holograma amb el missatge que duu R2D2, amb delicadesa i esperança. Passa breument pel tema de Luke abans de que el nostre protagonista surti a veure com es ponen els dos sols de Tatooine i la grandesa ens envaeixi amb el tema de la Força.


2. The Imperial March



Encara hem d'escoltar una cançó que impliqui maldat i amenaça com aquesta... A ritme de marxa militar, costa de creure que no aparegués fins a l'Imperi Contraataca i que ens passéssim la primera pel·lícula sense una cançó identificativa per a Vader. Segurament és també una de les raons per la qual es considera l'episodi V la millor de totes les pel·lícules de la saga.


1. Main Title / Rebel Blockade Runner



Cap altra cançó podia ser la número 1. El tema principal ja ha quedat com una d'aquelles cançons que gairebé tothom coneix. A més, quan un veu Star Wars per primer cop, començant per l'episodi IV, escolta la música, les lletres marxant a l'infinit i la primera seqüència amb el Tantive IV intentant escapar d'un enoooorme destructor estel·lar... En dos minuts ja ens queda clar que l'enemic és molt poderós i que som dins d'una gran obra.




Bonus track: Cantina Band


No podíem marxar sense la cançó de la cantina de Mos Eisley, tocada per Figrin D'an and the Modal Nodes (aka els tios amb cap blanc gros) on descobrim la quantitat de xusma que volta per la galàxia, on veiem a Obi-Wan fent servir el sable per primer cop i on coneixem a Han i Chewbacca...