dilluns, 16 de setembre del 2019

Ahsoka i Clone Wars: un pas cap a un món més gran


Fa un temps vaig escriure aquest article per a Team Ahsoka, la meravellosa pàgina de na Kelly sobre Ahsoka Tano, una de les protagonistes de la sèrie animada Clone Wars de la Guerra de les Galàxies i feia molt que l'hauria d'haver traduit... Avui us el porto :)




Quan vaig llegir sobre la recerca de la Kelly per articulistes convidats per escriure sobre el desè aniversari de Clone Wars, m'hi vaig llançar. Però quan vaig començar a escriure i m'enfrontava a la pantalla blanca, els dubtes van aparèixer.


En primer lloc permeteu-me que em presenti: sóc en Jordi, vinc de Catalunya i la meva dona Heleia i jo som grans fans de Star Wars. Es podria dir que som fills de les preqüeles; teníem 14 anys quan L'Amenaça Fantasma es va estrenar. Havíem vist la trilogia original per televisió, i vam veure les preqüeles però vam anar fent la nostra vida, creixent, començant a treballar...

Mai em va interessar l'Universo Expandido (el que coneixem avui com Legends) i no vaig veure Clone Wars quan va sortir (horror!). De fet, només vam veure Clone Wars i Rebels al 2018! D'aquí els meus dubtes sobre si era la persona correcta per escriure sobre el desè aniversari. Ni la meva dona ni jo hem sigut els típics que van a convencions i fan cosplay, o segueixen blocs de Star Wars - el teu és el primer, Kelly! Per a mi, personalment, l'amor de la meva vida és el motorsport; tinc un bloc de Fórmula 1, no de Star Wars.


Sent honestos, el nostre amor per Star Wars va reiniciar amb el Despertar de la Força i les pel·lícules que han vingut. Fins i tot vam veure els Últims Jedi a la nit que l'estrenaven, cosa que mai hauria pensat que faria 10 o 15 anys abans. Les hem gaudit totes i hem tornat a veure les sis primeres, amb el gust afegit que l'experiència, el coneixement i una mica més d'edat ens donen.

Diuen que mai és tard per segons què. Els últims dos anys, hem mirat diversos cops les pel·lícules, però sempre em deixaven amb una sensació d'incompleció. Sempre em semblava que les preqüeles no parlaven massa de com o per què Anakin queia cap al cantó fosc i que simplement ho ensenyaven. Veies els esdeveniments passar però tot semblava poc natural i forçat. Havia llegit sobre Clone Wars i com corregia alguns d'aquests problemes i, com diria Anakin, en volia més.

Així que l'hivern de 2017 vam començar a mirar la sèrie i vam quedar astorats. Aquí trobàvem tota la profunditat, intriga i sabor que ens faltava. Ara aquells mestres Jedi que havíem vist al Consell, a Geonosis o durant l'Ordre 66 ja no eren simplement "extres". Eren part de nosaltres, tots tenien una història i personalitat. I els clons... a les pel·lícules eren gairebé tant d'usar i llençar com els droides de batalla B1, però aquí tenien noms i històries i patiments al costat dels nostres cavallers Jedi preferits. Mentrestant, viatjàvem a móns espectaculars i coneixíem gent encara més estranya i diferent.

Una de les millors coses sobre Clone Wars és que no s'amaga d'ensenyar el que és la vida, en definitiva: mort, tristesa, política, crims, redempció, corrupció, confiança, les línies tant primes que separen el bo i i el dolent. Cap tema important es va deixar sense toca i això va ser important perquè no només se la miraven adults la sèrie sinó també adolescents que creixien i aprenien sobre la vida.

Per a mi, la cosa més gran que aconsegueix Clone Wars es que va fer Venjança dels Sith molt més emotiva. Al 2005, vèiem cavallers Jedi assassinats per clons en móns de qualsevol lloc; ara, veiem la traïció de germans armats als llocs on havien lluitat junts per salvar la democràcia. Al 2005, vèiem com Anakin es tornava una mica capullo i cedia gairebé fàcilment al poder dels Sith; ara, veiem la culminació d'un conflicte de llarg abast entre la pressió de les expectatives, les exigències del consell Jedi, les cançons que Palpatine li cantava a cau d'orella i la seva necessitat de mantenir el seu amor amb Padmé secret.

Però tot i que Clone Wars i les pel·lícules van sobre la família Skywalker i específicament la pujada i caiguda d'Anakin, no puc evitar pensar que Ahsoka Tano va prendre el paper protagonista. Crec que molts van fer una ganyota a l'escoltar “Skyguy” i “Artooie” (o “Skyguay” i “Erredosito” en castellà). Però no ens podem fiar sempre de les primeres impressions. I els adolescents fatxendes no sempre acaben sent adults fatxendes. Veiem un creixement i maduresa en Ahsoka més enllà dels seus anys. Progressió del presonatge, si voleu.

Hi ha hagut personatges llegendaris a Star Wars. Hi pot haver un gran debat sobre qui és el millor personatge: Yoda, Palpatine, Anakin, Luke, Leia, Obi-Wan, tots podrien ser-ho. Però qui és el que ha tingut més influència? Crec que Ahsoka podria ser-ho.


Primer, recordem-nos a nosaltres mateixos els esdeveniments on ha participat.

Com a Padawan d'Anakin, va ser molt útil en inculcar a Anakin un sentit renovat de preocupar-se per algú que no era per amor (Padmé) o per obediència (Obi-Wan i l'ordre Jedi). Tot i que la marxa d'Ahsoka a la temporada 5 va acabar fent més mal a Anakin i fer-lo confiar encara menys en el consell Jedi, l'influència d'Ahsoka es fa notar. Ella a més juga el seu paper en moltes batalles importants del temps, pensant amb rapidesa i també tenint la mateixa incapacitat per seguir ordres com Anakin, sovint per al seu benefici mutu.

Però és potser l'Ahsoka més madura que impressiona més. Com he dit abans, tot just m'estic internant als llibres i demés media. Encara no he llegit la novel·la d'ella així que no sé tantes coses del que no s'ha ensenyat per TV. Però si sé que és una agent important per a la Rebel·lió que comença, fent servir els seus poders de manera lliure, de manera similar al que Qui-Gon Jinn podria haver fet si hagués viscut. Fent el que és correcte en comptes de fer el que et diuen. I encara hem de veure una Ahsoka més vella, que sembla ser que se'n va de missió amb Sabine Wren per trobar Ezra Bridger.

Hi ha moltes lliçons a aprendre de la Togruta. Per començar, no perdre's massa en una visió dogmàtica del món; com fer el bé a pesar de la situació en la que et trobis i fer-te útil en qualsevol capacitat que puguis; com madurar i ser més reflexiu sense perdre l'efectivitat d'abans. I per últim però no més important, com evitar ser enganyat per l'impressió de que uns dibuixos animats no poden ser tant profunds com una pel·lícula.

Però per acabar, la lliçó principal no és que Ahsoka és meravellosa. Després de tot, si ets aquí llegint això segurament ja ho penses. No, el que us vull dir es que no hi ha una manera "correcta" de gaudir Star Wars, i aquesta és una de les coses millors de la saga. Pots concentrar-te només en els films i ja tens més de 20 hores de diversió. Pots devorar tot el que surti i ser un setciències. Pots mirar algunes coses i unes altres no. O pots col·leccionar tot el marxandatge...però necessitaràs una casa molt gran!

Star Wars és suficientment gran perquè la gent ho gaudeixi a la seva manera cadascú. No hi ha maneres millors o pitjors, tant sols diferents. Per a nosaltres van ser les pel·lícules i després les sèries de TV. Ahsoka ha sigut una gran part i n'estem encantats, tant que la nostra gata petita es diu com ella!

Tard o d'hora veurem què passa amb Ahsoka, i en tinc moltes ganes. M'encantaria veure-la en una pel·lícula interactuant amb la generació d'en Luke, o fins i tot la de Rey. Però si no passa, no serà un problema. Podem anar més enllà dels films, i si vols més Star Wars, comença amb Clone Wars. Hi trobaràs grans històries, personatges divertits, antagonistes amb talent i entre tot això, una dona llegendària. Deixeu que l'Ahsoka sigui el vostre portal a més coses!