Top 7: Videojocs de cotxes (PC)

Avui deixem el tema Star Wars i passem a dues de les meves altres passions: els videojocs i l'automobilisme. Avui ens centrarem en els jocs de PC. Des que el 1996 va aparèixer un Pentium a 100 Mhz a casa no he deixat de jugar a jocs "de cotxes", ja sigui conduint o de direcció d'equips.
Com sempre la llista és totalment subjectiva i classifico els jocs segons la meva experiència personal...

7. NASCAR Racing 2003 Season



NASCAR Racing 2003 Season va ser l'últim joc de NASCAR de Papyrus. La companyia més tard va ser comprada, va fer fallida i els creadors del joc van acabar passant-se a fer iRacing, la simulació de pagament mensual que pilots professionals fan servir de tant en tant.
Es podria dir que el NR2003 és la culminació de tants anys de Papyrus. Tot i sortir al 2003 té característiques que jocs actuals encara no duen, com la radio i el Paint Shop per a poder modificar i pintar els cotxes com volguessis (funcions que ja incorporaven als jocs de mitjans dels 90). La dificultat a més era molt adequada, podent jugar des d'un nivell de rookie o amb molta dificultat i havent de cuidar les configuracions del cotxe i disputant curses de 4 hores. Una experiència NASCAR completíssima que a més encara avui es veu modificada per la comunitat, amb mods de diverses temporades i campionats.


6. Colin McRae Rally 4



Si Colin McRae és un dels pilots de ral·li més coneguts del món és també pels jocs que van dur el seu nom. De Codemasters, la companyia que actualment fa els jocs de F1, els "Colin" tenien un aspecte molt net. Tot i no tenir llicència del mundial el joc comptava amb gran varietat de cotxes, ja fossin WRC, els Junior, els Grup B o fins i tot alguns extra que anaves descobrint a mesura que completaves el joc. Les decoracions es podien canviar amb algun mod tot i que no era el joc més "manipulable".
Pel que fa als trams, eren curtets i la conducció era força arcade, però sentir en anglès a Derek Ringer, el propi co-pilot de McRae quan va ser campió el 1995, era una delícia...


5. F1 Challenge 99-02



El F1 Challenge 99-02 és probablement el joc de Fórmula 1 al qual he jugat més. Va ser l'últim joc d'EA Sports amb ISI i també l'últim joc de F1 per a PC fins l'any 2010, així que la gent es va dedicar a modificar-lo a sac amb desenes de mods i de fet existeix un mod amb totes les temporades de Fórmula 1, des del 1950 fins l'any 2016 (l'hauré de provar algun dia).
Originalment el joc, com a regal final degut a la pèrdua dels drets, venia amb 4 temporades de Fórmula 1, la qual cosa, sense ser-hi exactament al joc, et permetia fer una carrera de 4 anys. El joc era força digne, amb un balanç acceptable entre no ser massa complicat però ser prou simulació per als usuaris més exigents.
Val a dir que els d'ISI posteriorment s'han dedicat a crear i desenvolupar els rFactor i rFactor 2, així que hi havia bona base...


4. Rally Championship



El Rally Championship era un joc basat en el campionat britànic de ral·lis. Era totalment arcade. La conducció no s'assemblava a res a un cotxe real, però tenia dos punts molt bons. Un, la varietat de cotxes que hi havia, ja fossin WRC o Kit Cars, cosa que el feia força interessant, i dos, la dificultat.
Era increïblement difícil. Els trams solien durar un quart d'hora, però alguns podien passar dels 30 minuts, ben bé com a la vida real, i els cotxes es danyaven força, cosa que feia difícil acabar un ral·li amb el cotxe d'una peça. Això quan l'acabaves...perquè normalment al parc d'assistència no podies reparar tots els danys...


3. Grand Prix World



De jocs de direcció d'equips no n'hi ha hagut tants com sembla. El futbol n'ha tingut moltes més variants. Molts de nosaltres vam créixer amb el mític PC Fútbol, el Football Manager segueix allí i fins fa uns anys el FIFA Manager també et permetia dirigir un club o també una selecció.
Pel que fa al món del motor, recentment hi ha hagut el Motorsport Manager, també de Sega com el de futbol, i fa anys hi va haver el F1 Manager d'EA (com el FIFA), però cap d'ells ha superat encara al Grand Prix World d'Edward Grabkowski i publicat per Microprose (els dels Grand Prix).
Grabkowski ja havia fet dos GP Managers anteriorment, però amb el GPW de l'any 2000 va fer un joc pràcticament perfecte, amb una mescla justa de profunditat sense ser massa. Cada cursa era un torn i anaves renovant contractes, negociant amb patrocinadors, destinant recursos abans del GP i al cap de setmana preparant l'estratègia, etc. Potser l'únic defecte que tenia era limitar-te a 10 temporades - podies ser el millor cap d'equip que al cap de 10 anys el joc s'acabava...


2. IndyCar Racing II



Podria dir que l'IndyCar Racing II és el joc al qual he jugat més a la vida. Entre 1996 i 2000 a casa no teníem internet, així que algo havia de fer! Recordo trencar la tecla X del teclat amb ell...
Dels mateixos creadors que el NASCAR Racing 2003, l'IndyCar era la hòstia. Ara el veus i penses, doncs la conducció no era tant bona, els circuits no estaven ben fets, però tenia coses molt novedoses, com el Paint Shop (les hores que vaig passar-hi pintant cotxes píxel a píxel), els períodes de bandera groga amb el cotxe de seguretat, les aturades al box, la configuració del cotxe, etcètera.
Els dos grans titans de la conducció a mitjans dels 90 van ser Papyrus amb els IndyCar i Geoff Crammond i Microprose amb els Grand Prix. Jo vaig tenir l'IndyCar, per això em decanto per ell.


1. Grand Prix Legends



És increïble, però un joc de 1998 és encara molt vigent. Novament de Papyrus, com l'IndyCar, el NASCAR i actualment iRacing, quan Grand Prix Legends va sortir al mercat no va tenir èxit. Un joc centrat en la temporada de 1967 de Fórmula 1 i força difícil de conduir?
Per ser honestos, el joc tenia un petit problema amb els setups dels cotxes que el feia encara més complicat. Com no, la comunitat ho va arreglat i va procedir a crear modificacions diverses fins al punt que al 2004 es va treure una "demo" que incorporava totes les millores que diferents aficionats havien creat (visibles al video superior). Que sàpiga, encara hi ha gent modificant-lo i afegint-hi coses, com mods de temporades més antigues o d'altres categories, aprofitant el motor del joc que va ser la base dels comentats anteriorment. De fet, no sé si és el primer joc que recordo en el qual podies sortir volant i bolcar després d'un accident seriós...
Més que res, poso el GPL a la primera posició pel plaer que donava completar una volta ben feta, lliscant amb els cotxes sense alerons però amb molta potència per circuits sense cap tipus de protecció. Un joc que realment feia apreciar el pilotatge d'homes com Clark, Hill o Brabham, al límit i sense xarxa de seguretat.




Bonus track: rFactor

No podia oblidar-me de l'rFactor. Com he comentat abans està fet pels mateixos que van desenvolupar el F1 Challenge 99-02 per a EA Sports. ISI, al veure que la gent modificava els jocs, van portar la idea a l'extrem: crear un joc purament per a dues premisses. Una, el joc online, i dues, que fos fàcil de modificar.
Amb el meu cunyat Àlex vam jugar diverses vegades amb el mod dels Megane Trophy (el que es veu al vídeo), així que la part online és present, i pel que fa als mods, la majoria de gent que modificava el F1 Challenge es va passar a l'rFactor i hi ha desenes i desenes de mods de temporades de F1, d'IndyCar, de GP2, de Fórmula E, de turismes, de cotxes de carrer... I també ja hi ha l'rFactor 2, versió millorada del mateix concepte.

Top 7: Cançons de Star Wars (Seqüeles i Stories)

En aquesta -per ara- última edició de les llistes de cançons de Star Wars (i dic per ara perquè la màquina Disney Lucasfilm va a tota màquina traient diversos materials ja siguin pelis o series o...), ens centrem en els episodis VI i VII, i també en Rogue One i Solo, les dues pel·lícules spin-off situades entre les preqüeles i la trilogia original.
Val a dir que només els "episodis" són de John Williams, amb Rogue One musicada per Michael Giacchino i Solo per John Powell.
Com deia l'univers Star Wars s'expandeix a gran velocitat. L'any que ve tindrem l'episodi IX, hi ha diversos rumors de spin-offs, hi ha trilogies tant per als creadors de Joc de Trons com per a Rian Johnson, a més de sèries animades...I sense oblidar-nos de The Clone Wars i Rebels, que també van tenir grans cançons de Kevin Kiner. Però tot això ho deixarem per un altre dia. Avui toca el període cinematogràfic 2015-2018 ;)

7. A Long Ride Ahead



Som a l'inici de Rogue One. No sabem massa com va la cosa, només que un director imperial ha vingut a buscar un tio que no volia ser trobat. Seguim l'escapada de la petita Jyn Erso, amagada fins que la troba Saw Gerrera, pujant la música fins a un crescendo que sembla una còpia de Star Wars però no... Ben fet, Giacchino.


6. A New Alliance



Com el títol indica, breument es forma una nova aliança durant l'episodi VIII. Snoke ha estat torturant a Rey i finalment la deixa als peus de Kylo perquè l'executi. Però al so del tema de la Força, Kylo mata al seu enemic real i els dos lluiten junts contra els de vermell. No és casualitat que els millors moments dels nous episodis siguin quan Kylo y Rey són junts a la pantalla...


5. The Ways of The Force



El moment culminant de l'episodi VII, com no, va ser la lluita amb sables làser. En aquest moment, tot sembla cardat però de sobte Rey fa servir la Força per agafar el sable dels Skywalker i lluitar contra Kylo Ren. El tema de la Força es mescla amb el de Rey, però el de Kylo sembla que venç fins que ella para i pensa. La música marca clarament qui porta la iniciativa en cada moment del combat.


4. The Adventures of Han



John Williams només escriu una cançó de la banda sonora de Solo, però és la que dona peu al tema de la pel·lícula. Es podria dir que potser a John Powell no li han deixat tanta llibertat com a Giacchino a Rogue One. En tot cas, Han no tenia un tema "propi", i Williams l'aconsegueix. A moments ens recorda Indiana Jones, però sobretot és un tema trepidant, d'aventures, que Powell fa servir bé a la resta de la cinta.


3. Battle of Crait



A l'episodi VIII, a Crait la cosa semblava força perduda. El tema de la Força comença més baix, sona el de la Resistència, el de Rose (una joia dins de la banda sonora), el de Poe... mentre van amb unes tartanes a fer front al poder de la Primera Ordre.
La cosa, com sempre, sembla força perduda, fins que a cop de recordatori apareix el tema de Rey i el de TIE Fighter Attack amb el Millenium Falcon que dona una mica més de temps. La peça acaba amb certa desesperació a l'evitar Rose que Finn se suïcidi intentant evitar l'arma que forada la porta.
Una bona mescla dels temes de la pel·lícula sense aprofundir massa en coses antigues.


2. Your Father Would Be Proud



Espectacular. A Rogue One, en plena batalla de Scarif i amb els nostres herois patint per aconseguir els seus objectius, de sobte arriba aquesta peça reflexiva, just en el moment en que els plans s'aconsegueixen retransmetre fora del planeta.
Però tristament no hi haurà final feliç. Arriba l'Estrella de la Mort i es carrega a bons i dolents en un moment de llagrimeta al veure el sacrifici. Però cap al final la cosa encara es posa pitjor, els rebels de l'espai tampoc escapen. Una cançó preciosa de Giacchino per a un moment dur.


1. Rey's Theme



Ben aviat al principi de l'episodi VII, un tema va destacar per sobre de tots. La música que acompanya a Rey gairebé tota l'estona marca aquest canvi entre una trilogia i l'altra, i entre personatges vells i nous. Té un cert to a l'inici com de western, cosa que suposo que ve per ser de Jakku. És present ben bé fins al final de l'episodi VIII, cosa que mostraria que Rey és la clau... Molt significativa.




Bonus track: Lando's Closet

A l'últim Top 7 deia que només hi havia dues cançons d'amor, bé, ja en tenim una tercera. La història entre Han i Qi'ra i els seus records a l'habitació de Lando ens duu aquesta peça tranquil·la però amb tons èpics. A mi personalment em recorda un tema d'amor de pel·lícula clàssica, que és interromput de sobte.
Tinc la sensació que no serà l'últim cop que veiem a Qi'ra...

Top 7: Cançons d'Star Wars (preqüeles)

Aprofitant que aquesta setmana s'estrena la pel·li de Han Solo (no em feu spoilers cabrons!), continuo amb un nou top 7. Aquest cop parlem de les preqüeles, aquelles tant maleïdes per alguns però que per a altres que no érem nascuts quan la trilogia original ens va suposar el primer contacte al cinema amb l'univers de la Guerra de les Galàxies.
Com no, totes les cançons són del mestre John Williams.

7. A New Hope and End Credits



Els crèdits del final de l'episodi III, en el moment que van aparèixer, feia la sensació que serien la última cançó de Star Wars que sentiríem. Com a tal és un petit resum de la saga en general. Escoltem les músiques de Leia i Luke al néixer, el tema de la Força, d'allí passem al final tradicional i els crèdits incorporen la cançó de Leia, Battle of the Heroes, el tema de la sala del tron, el de la Força i el de Luke/principal en un gran final.


6. Dueling with Grievous



Som a Utapau a l'episodi III, i Obi-Wan Kenobi fa la seva entrada èpica amb "Hello there!" per batallar amb el general Grievous amb molts sables làser, velocitat i espectacularitat. Els vents són els protagonistes aquí, primer amb la fanfàrria pròpia del general mig ferralla mig persona i després accelerant el ritme a la persecució mentre Grievous fa el que millor sap: escapar.


5. Droid Invasion and the Appearance of Darth Maul



Una part força important per entendre les preqüeles és l'exèrcit de androides, que en aquell llunyà 1999 no eren un sistema operatiu per a mòbils sinó robots força limitats dissenyats per a disparar i dir "roger roger" força sovint. Aquí escoltem com envaeixen el planeta de Naboo i cap al final se'ns presenta a Darth Maul, recordant-nos el tema de l'emperador de l'episodi VI.


4. Across The Stars



En les moltes hores de pel·lícules galàctiques només hi ha lloc per a l'amor en un parell de cançons, el tema de Han i Leia de la trilogia original, i l'Across The Stars de l'episodi II, que se centra en la parella Anakin i Padmé.
El tema sona decididament Star Wars, però amb una delicadesa diferent, i també mostrant motius de preocupació, presents pels pensaments del Jedi i el seu amor prohibit... Una cançó d'amor però amb un to un pèl trist.


3. Battle of Coruscant



Per a mi el millor inici d'una pel·lícula de Star Wars. Just després del tema principal a l'episodi III, ve la percussió avisant que la cosa està complicada, tal com ens havien explicat: estem en plena guerra. A més el pla seqüència (encara que generat per ordinador) amb els dos Jedi volant entre la batalla aèria per arribar a l'Invisible Hand és força maco també. Tensió, expectativa, perill.


2. Battle of the Heroes



Un dels moments clau de les preqüeles va ser l'enfrontament que va deixar a Anakin tant cardat com per haver de viure en un vestit i amb la respiració conegudíssima com a Darth Vader. La lluita amb Obi-Wan a Mustafar mereixia un tema èpic, decisiu, amb tons grandiloqüents, que et fa entendre que s'està jugant el futur de la galàxia.


1. Duel of the Fates



Qui no va sortir del cinema després de l'episodi I recordant aquesta cançó? Els cors no s'havien fet servir massa a l'univers Star Wars, però Williams els fa servir amb mestria per fer-nos adonar del perill en un tema absolutament perfecte. Gent partida, gent atravessada, gent cridant "Noooooo!", acrobàcia i velocitat mai vistes en les batalles amb sable làser amb un personatge que va quedar per a la història: Darth Maul, el Boba Fett de la generació de les preqüeles.




Bonus track: On the Conveyor Belt

De l'episodi II no se'n salva massa cosa. Molta gent creu que la sèrie de The Clone Wars fa un millor paper al representar Anakin i Obi-Wan com a gairebé germans, o a ensenyar a Anakin com a algú estimable en comptes del tio obsessiu i mig psicòpata d'Attack of the Clones.
Però la cançó de quan ell i Padmé son a la fàbrica d'androides intentant esquivar peces i màquines diverses està força bé, i es pot salvar... ;)

Top 7: Cançons de Star Wars (trilogia original)

Avui començo una sèrie d'aquelles que aniré fent una mica quan em roti, que és la gràcia d'un blog personal, fer les coses quan vols i no perquè coses externes t'hi obliguin. Potser preguntareu, per què 7 i no 10 o 20 o un número rodó? Doncs perquè m'agrada fer llistes de coses i m'agrada el 7. De fet m'agrada més el 0 però seria complicat fer llistes de 0 coses.

Ja aviso que seran llistes de fricades, i començo amb cançons de la Guerra de les Galàxies. Les he separat per trilogia original, preqüeles i seqüeles i tot el que vingui, ara que sembla que cada any hi haurà pel·li. Evidentment, hem de començar per les tres primeres. Totes són d'en John Williams i evidentment és la meva llista, me'n deixaré algunes que agradin més a altres.


7. Battle Of Endor II (Medley)



Aquesta és la part de l'episodi VI on es desenvolupa la lluita final a la sala del tron de l'emperador. Els cors que acompanyen la maldat de Sidious amb el seu motif son els protagonistes fins al desenllaç final, on Williams mescla el tema de la Força i la música ens recorda el que passa sense gairebé necessitat de veure l'escena.


6. Rescue from Cloud City / Hyperspace



Gairebé 10 minuts èpics. Pèrdua d'avantbraç, el gir de guió més bèstia de la història, l'heroi en greu perill, espera't que algú més també té la Força, l'hyperdrive que no va, Lando, i R2 salvant la cosa.
Tot musicat amb perfecta intensitat, senyalant els moments clau, la caiguda, el patiment i l'escapada trepidant al final.


5. Ben Kenobi's Death / TIE Fighter Attack



Una gran mescla del capítol IV. La cosa comença amb l'escapada dels rebels de l'Estrella de la Mort mentre Obi-Wan decideix "fer-se un amb la Força" i desapareix davant Vader, deixant a Luke trist. Però llavors Han ens avisa que la cosa encara no ha acabat i els dos disparen contra els TIE Fighters amb una música que ja ha quedat com la del Millenium Falcon, i que de fet ha tornat a sonar a l'episodi VIII. També coneguda com a "xan xan, xan, xan, xan-xan, xa-xa-xaaaa..."


4. The Asteroid Field



Similar a les dues anteriors en que es desenvolupa en batalla espacial, poso the Asteroid Field per sobre les altres dues per com la música sembla guiar-nos pel camp d'asteroides, vigilant cap aquí i cap allà mentre esquivem els TIE Fighters, amb les converses dins de l'habitacle (perquè, com sempre, no funciona el hyperdrive) i una petita mostra del tema de Han i Leia cap al final.


3. The Hologram / Binary Sunset



Una altra cançó d'un moment mític. Aquí Williams ens introdueix el tema de la princesa Leia mitjançant l'aparició de l'holograma amb el missatge que duu R2D2, amb delicadesa i esperança. Passa breument pel tema de Luke abans de que el nostre protagonista surti a veure com es ponen els dos sols de Tatooine i la grandesa ens envaeixi amb el tema de la Força.


2. The Imperial March



Encara hem d'escoltar una cançó que impliqui maldat i amenaça com aquesta... A ritme de marxa militar, costa de creure que no aparegués fins a l'Imperi Contraataca i que ens passéssim la primera pel·lícula sense una cançó identificativa per a Vader. Segurament és també una de les raons per la qual es considera l'episodi V la millor de totes les pel·lícules de la saga.


1. Main Title / Rebel Blockade Runner



Cap altra cançó podia ser la número 1. El tema principal ja ha quedat com una d'aquelles cançons que gairebé tothom coneix. A més, quan un veu Star Wars per primer cop, començant per l'episodi IV, escolta la música, les lletres marxant a l'infinit i la primera seqüència amb el Tantive IV intentant escapar d'un enoooorme destructor estel·lar... En dos minuts ja ens queda clar que l'enemic és molt poderós i que som dins d'una gran obra.




Bonus track: Cantina Band

No podíem marxar sense la cançó de la cantina de Mos Eisley, tocada per Figrin D'an and the Modal Nodes (aka els tios amb cap blanc gros) on descobrim la quantitat de xusma que volta per la galàxia, on veiem a Obi-Wan fent servir el sable per primer cop i on coneixem a Han i Chewbacca...

Top 7: bons llibres d'automobilisme

M'agrada molt fer llistes i properament en veureu unes quantes més. Per ara, però, començo amb els llibres d'automobilisme que més m'han agradat. La majoria, això si, són en anglès. Potser hauria de posar-me a traduir llibres en català...

Me'n falten molts per llegir-me, però si més no, dels que he tingut a les mans, aquests són els 7 que torno a llegir de tant en tant:

7. Greg Moore: A Legacy of Spirit, per Dan Proudfoot i Gordon Kirby

Evidentment no podia faltar la referència al meu gran ídol Greg Moore, pilot de la llavors anomenada CART. La biografia és en format gran i en un estil gairebé de reportatge, amb moltes fotos prenent protagonisme sobre el text. Amb la col·laboració de la família del pilot, hi ha tota la informació que un necessiti saber sobre Moore, tocant tant temes esportius com personals amb gràcia. Per cert, Kirby va escriure una biografia sobre Mario Andretti que diuen que és l'hòstia, però encara no he pogut llegir-lo...

6. Flat Out, Flat Broke, per Perry McCarthy

Perry McCarthy és un anglès que va ser el primer Stig al programa de la BBC Top Gear, i de fet és principalment conegut per això. Però ell ha estat pilot i de fet el principal interès del llibre és veure com relata les seves dificultats per arribar a ser pilot. Des de treballar en una plataforma petroliera per pagar-se volants fins arribar a la Fórmula 1 en el que va ser l'equip més patètic de la història del campionat, McCarthy ho explica tot amb molta vis còmica que fa que no puguis evitar convertir-te en aficionat seu.

5. NASCAR, the Complete History, per Greg Fielden et al.

Hi ha molts llibres sobre la "història" d'un campionat o un altre. Alguns fallen miserablement, altres ho fan prou bé però tenen masses volums i el llibre de NASCAR és l'estendard pel qual tots s'haurien de mesurar. Cobreix des de 1947 a 2008 dedicant 8 pàgines ben bones cada any, a més d'incloure una breu explicació sobre els orígens del campionat. Milers de fotos complementen l'explicació de cada temporada, repassant els fets més destacats i dedicant apartats als millors pilots o als successos més importants.

En definitiva, un "must have" per a qualsevol aficionat de la competició americana,

4. My Story, per Alex Zanardi i Gianluca Gasparini

Alessandro "Alex" Zanardi és principalment conegut per haver estat bicampió de la CART els anys 1997 i 1998 i sobretot per l'accident gravíssim el 2001 en el que va perdre les cames. El llibre de Zanardi no és tant sols una autobiografia, és també una mena de llibre d'autoajuda sense voler-ho ser. Zanardi explica les dificultats per arribar al cim de l'automobilisme i sobretot la seva filosofia després de l'accident de manera que et fa sentir que no hi ha res impossible. I tot això sense un bri de llàstima o pena pel que li va passar; ans al contrari. Zanardi és conscient que, dins del que cap, és un afortunat per seguir podent competir en cotxes.

3. Life at the Limit i Graham, per Graham Hill i Neil Ewart

Poso els dos llibre de Graham Hill junts perquè el primer acaba l'any 1969 i el segon és continuació del primer i de fet resta inacabat perquè Hill mor el 1975 en accident d'avioneta. Per mi, els llibres de Hill son exemple del que ha de ser una autobiografia de pilot. El britànic tenia un estil d'explicar-se en el que mai es prenia a si mateix massa seriosament i sabia combinar molt bé l'explicació per als no iniciats en l'esport amb les bromes i els moments personals. Això si, si calia posar-se seriós s'hi posava. Però principalment, la personalitat d'en Graham fa que aquests llibres et portin als anys 60 i al moment de la història que va viure el pilot.

2. Ayrton Senna, per Francisco Santos

Aquesta biografia d'en Senna té un valor també sentimental. Me'l va comprar el papa i va ser un dels primers llibres de Fórmula 1 que vaig llegir. El llibre de Francisco Santos, periodista veterà portuguès, va ser un dels primers que va sortir al mercat després de la mort del tricampió brasiler. És un llibre que reflexa els principals episodis de la vida de Senna sense ser exhaustiu però que té una vessant personal que es reflexa en el fet que Santos coneixia Senna abans d'arribar a la Fórmula 1 i sempre va seguir de prop al brasiler. Es nota que és un llibre escrit des de l'ànima.

1. Jenks: A Passion for Motorsport, per Denis Jenkinson

Denis Jenkinson va escriure durant gairebé 50 anys a la revista Motor Sport i és universalment reconegut com el degà dels periodistes europeus de l'especialitat. Sempre tenia una opinió clara sobre tot i els pilots respectaven les seves observacions perquè era algú que realment "ho havia fet" i sabia del que parlava, doncs el petit barbut havia participat en carreres de sidecars i també a les Mille Miglia de 1955 amb Stirling Moss, on es van inventar les notes estil ral·li.

El record d'aquella cursa i molts altres articles estan en aquest llibre, una espècie de grans èxits que el propi Jenks no va poder acabar al morir l'any 1996.

Si esteu o no d'acord amb la llista, m'ho podeu comentar!