divendres, 27 de maig del 2016

Criticant Movistar F1

Un dels pocs luxes que encara em permeto és seguir la Fórmula 1, MotoGP i l'IndyCar a través de Movistar, el que abans coneixíem com Imagenio. Sé que hi ha molta gent que considera un cost innecessari veure les carreres en directe, però a mi si em traieu la Fórmula 1 en directe (de la qual no m'he perdut cap cursa des del gran premi de Canadà del 2005) ja em podeu dir adéu que perdo una raó per viure. Així doncs, Fórmula 1 en directe.

Ara bé, aquesta afició per veure les curses no vol dir que tot sigui perfecte, i de fet, no ho és pas, i per acabar-ho d'adobar, Movistar F1 és qui s'emporta la palma en l'apartat de crítiques. Ho faré per seccions i miraré de comparar Movistar F1 amb Movistar MotoGP .

Comentaristes principals

A la F1 hi tenim Josep Lluís Merlos, en Joan Villadelprat, el Pedro de la Rosa amb l'Iñaki Cano. A MotoGP lidera Ernest Riveras amb Álex Crivillé, Alberto Puig, Juan Martínez i Ricard Jové.

No ens podem queixar dels comentaristes pel que fa a coneixement. Tots els mencionats excepte Iñaki Cano (per cert, totalment prescindible si ja tens al Merlos) porten anys al món del motor i saben del que parlen. Jo el que si he notat és un cert to xulesc a la Fórmula 1. M'explico: mentre els de MotoGP sempre deixen un marge al dubte, a la Fórmula 1 Merlos, Villadelprat i de la Rosa moltes vegades semblen en possessió de la veritat absoluta, i això és perillós quan retransmets un esport en directe, perquè el que a vegades sembla una cosa pot ser causat per un altra. Em dona la sensació de que particularment en Merlos a TV3 era més moderat. Després, com a comentarista, crec que sempre has de saber, o almenys donar la impressió de que saps més el que passa que la gent de casa.
No pot ser que jo des de casa vegi una punxada abans que els comentaristes, o no pot ser que tradueixin un team radio malament (això quan els podem escoltar). Per mi tampoc són acceptables els errors a l'hora d'identificar pilots (només n'hi han 22, per favor), o que la retransmissió sembli més una conversa de bar.
Malauradament, crec que això últim ho va posar de moda en Lobato, i com que milions de persones es miraven la F1 perquè guanyava Alonso, doncs amb això ens hem quedat. No cal cridar tota l'estona, i això va per en Merlos, en Riveras, en Latorre, etc. Crec que s'ha de modular l'excitació, i si no passa res, doncs no passa res i no cal deixar sorda a la gent.

Des de Madrid tot és més llunyà a la Fórmula 1...


Comentaristes secundaris

A la F1, Noemí de Miguel, Sílvia Moreno, Albert Fàbrega i Marc Gené. A MotoGP, Izaskun Ruiz i Carles Pérez.

Aquí les diferències entre la Fórmula 1 i MotoGP s'eixamplen. A l'Albert Fàbrega ja el coneixem els que seguíem TV3: impecable, si bé s'hauria de decidir si pronunciar "Leuis" o "Luuis" Hamilton. I en Gené explica les coses des del box de Ferrari, no sent un col·laborador a l'ús. Però la marxa de Maria Serrat s'ha notat i molt. La filla del famós cantautor tenia experiència, domini quasi perfecte de l'anglès i el més important, saber en cada moment què preguntar, i francament les dues persones actuals no fan com ella. Probablement tenen menys experiència però també es nota la falta del domini de l'anglès i el saber preguntar; a MotoGP, la Izaskun Ruiz i en Carles Pérez, també afavorits per la major presència de la TV al pitlane, són més incisius i es nota, especialment en ella, l'experiència.

Curses de suport

A la F1, s'emeten la GP2, la GP3 i la Porsche Supercup amb Miguel Portillo, Roldán Rodríguez i Gonzalo Martín Jadraque. A MotoGP, FIM CEV, Rookies Cup i Asia Talent Cup. (No sé qui ho comenta, no ho he mirat mai).

Quina llàstima que hagi mort en Carlos Castellá. Experiència, coneixement, i completament capaç de portar ell sol una retransmissió. Ara tenim el lamentable Miguel Portillo, que peca de "latorrisme": omplir minuts i minuts de retransmissió amb tópics sense informar, en Roldán Rodríguez, que si més no es limita a aportar la seva experiència havent estat ell mateix pilot de GP2. I Gonzalo Martín Jadraque... un pájaro. Va treballar a Meta Image (si, la de Campos Meta) com a mánager d'en Roberto Merhi i actualment té la seva pròpia empresa de representació de jugadors de futbol. D'acord, ha estat al "mundillo", però no aporta massa res més a les retransmissions. A més, veient el seu Twitter, jo no li cauria gaire bé per independentista. Força tuits criticant-nos i seguidor de Ciudadanos...
En fi, tres persones per substituir "Maese" Castellá...
A més, almenys a la primera cursa a Montmeló, no podíem ni veure els podis de les diferents categories... tanta pressa hi ha ha a emetre res en particular?

General (canal, mitjans, publicitat)

La sensació general que li queda a un és que els diners se'ls han gastat en MotoGP i que la Fórmula 1 doncs costa molt i no val la pena. "Para muestra un botón": mentre els de MotoGP hi són tots a tots els circuits del mundial, ja sigui a Jerez o a Austràlia, a la Fórmula 1 només viatgen en Fàbrega, les noies i els càmeres, amb en Merlos i companyia comentant des de Madrid. Potser costa molt enviar en Merlos pel món, però és certament poc seriós i és, de nou, quelcom que indica que no sap tant com podria saber al traçat. I més tenint a homes com de la Rosa o Villadelprat que són molt coneguts al pàdoc.
La publicitat és un dels cavalls de batalla d'aquest any. Mentre a MotoGP no es talla ni una sessió per anuncis, a la Fórmula 1 aquest any hem vist finestretes, entrenaments lliures amb pauses publicitàries i anuncis just quan els pilots arriben a parc tancat després de la cursa. Molt malament. Que Movistar tingui els drets en exclusiva i ningú més faci les curses no vol dir que puguin fer el que els hi doni la gana. D'un canal de Fórmula 1 s'espera el que és MotoGP: una cobertura total des de les 8 del matí fins a les 4 de la tarda on només es fan anuncis (i molt pocs) quan no passa absolutament res...
Les curses històriques són un plus a valorar, si bé a vegades també són tallades molt arran. Les comentava en Castellá i normalment en Villadelprat. Si n'heu vist més d'una, sabreu que en Villadelprat SEMPRE critica les aturades de Williams d'aquell temps. No cal que ho diguis a cada cursa Joan...

És això acceptable en un canal de pagament?
Per acabar, esperaria que a Movistar F1, un canal dedicat a, com diu el nom, la Fórmula 1, em parlessin de coses que no sabés. Això només ho sento quan parla en Fàbrega o en Villadelprat de coses tècniques, d'aquelles que només les saben els que han estat a dins. Ara bé, puc afirmar a dia d'avui que jo mateix podria fer de comentarista principal. De Fórmula 1, de GP2, de GP3 i de les Porsche. Es més, podrien oferir sistemes duals (català, gallec, basc) i per un mòdic preu jo els ho comento en català!

(I no entrem ja en el debat de la qualitat general Digital+ versus l'actual Movistar+....)

dijous, 28 d’abril del 2016

Records radiofònics

Avui tinc ganes de recordar pràcticament l'únic dia que "laboralment" juntament amb Fórmula 1 en Català (ho poso entre cometes perquè era una col·laboració graaatis) m'ha estimulat en els dos últims anys. A partir del minut 30 amb 50 sortim a la tertúlia de Fórmula 1 del Matí de Ràdio 4 del 14 de març amb en Jaume Pintanel i en Valentí Fradera. (espereu un moment i us sortirà un player aquí sota):






M'agrada la ràdio. No mataria per ella perquè és pecat, però m'encantaria retransmetre les curses per una ràdio, en català. Avui en dia que està tant car veure les curses en directe... 
Sempre he pensat que si hi hagués una assignatura de Fórmula 1 seria el professor perfecte. D'aquells que realment s'apassionen amb el que expliquen i no estan vençuts per una rutina...

També volia recordar que no és la primera vegada que parlo per la ràdio. Una vegada amb l'institut vam anar a Ràdio Vilafranca i el Fonxo em va dir que tenia veu de ràdio. 

Així doncs, m'agrada la ràdio, però no m'agrada (ni me'l podria pagar) el procés fins a arribar-hi. Trobo que l'ensenyament universitari és retrògrad, poc pràctic i sobretot elitista en el sentit de que el primer curs a la UAB (per exemple) són més de 2200 €, i si ja vas per temes privats, com podria ser la UVIC la cosa es dobla de sobres. Potser si tens 18 anys, vius a casa dels pares i t'ho paguen pot ser factible, però si estàs independitzat... Si tens temps no tens calés, i si tens calés no tens temps.

Això per no parlar de tot el sistema educatiu. Penso que no ajuda gens a formar gent que realment gaudeixi i desenvolupi els seus talents. Vas fent l'ensenyament obligatori i si més o menys vas superant les proves de (des)nivell arribes als 16 anys i et diuen que pots fer el que vols, però almenys en el meu cas no sabia que fer. Fins arribar allà només havia anat fent. Les meves passions existien fora de l'estrat educatiu i no s'ensenyaven en una carrera universitària. 

Quin futur hi ha per als que no volen malgastar la vida de nou a una i de quatre a vuit? 

Bonic encara que efímer record...

dimarts, 2 de febrer del 2016

Crítica: Aussie Grit, de Mark Webber

Avui un altre llibre en anglès, però aquest és d'un personatge molt més conegut. Mark Webber va deixar la Fórmula 1 l'any 2013 i molts volíem saber la seva opinió sobre els seus anys a Red Bull. No ens decepciona pas...

Per a altres llibres més normals, ja ho sabeu, visiteu les Pájaras Lectoras.


Aussie Grit: My Formula One Journey
Mark Webber
PanMacMillan
ISBN: 9781509813537
320 pàgines
Anglès
2015



(Traduït de l'anglès) Mark Webber va ser al centre d'un dels capítols més captivadors de la història de la Fórmula 1. Al 2010, competint per a Red Bull, ell i el seu company d'equip Sebastian Vettel van enfrontar-se pel campionat del món. Només hi podia haver un guanyador. 

Des que es va retirar de la Fórmula 1, en Mark s'ha concentrat a les curses de resistència, incloent les 24 hores de Le Mans. Va tornar a les primeres pàgines al desembre de 2014 quan va impactar contra el mur a l'última cursa del campionat mundial de resistència a Sud-Amèrica i va tenir sort de sortir-ne viu. Però la controvèrsia de la seva relació dins i fora de la pista amb Vettel, que va guanyar múltiples títols, mai ha estat lluny de la superfície. Aquí, per primer cop, Webber explica la intrahistòria d'una de les batalles més intrigant de la Fórmula 1 - una història que arriba al cor de per què l'esport és estimat per milions de persones arreu del món. 

En el seu estil clar i sense bajanades en Mark revela la seva vida dins i fora dels circuits. Des del seu primer dia de kàrting fins al debut a la F1 el 2002, sumant els primers punts de Minardi en tres anys al GP d'Austràlia, passant per la seva primera victòria amb Red Bull al GP d'Alemanya i l'any en que hauria d'haver estat campió del món. El camí de Mark Webber al capdamunt de la Fórmula 1 va ser tant determinat i compromès com la seva conducció. Aquesta es la seva història de forma honesta.


Si sou aficionats de la Fórmula 1, tots coneixeu a Mark Webber. El pilot australià va estar a prop del campionat mundial de 2010, i va patir durant anys a Sebastian Vettel com a company d'equip.

La seva autobiografia, escrita en col.laboració amb Stuart Sykes i prologada per Sir Jackie Stewart, està força bé. Sykes captura molt bé l'estil de comunicar-se de Webber, i quan l'estàs llegint sembla que estiguis escoltant a l'australià parlant-te. El llibre comença amb l'ascens de Webber des del seu natiu Queanbeyan i l'anada a Europa fins arribar a la Fórmula 1, i acaba amb la seva ocupació actual com a pilot de Porsche al mundial de resistència.

Un dels problemes que hi trobo al llibre es que mentre els primers capítols ocupen anys sencers, i trobo que detallen força bé el seu pas per les categories inferiors, a partir del seu pas a la Fórmula 1 Webber es centra especialment en els moments importants de la seva carrera. Per entendre'ns: m'agradaria que hagués dedicat a cada temporada de Fórmula 1 l'espai que ha dedicat a l'any 2010. Aquest defecte per mi es fa especialment notori els tres últims anys de Red Bull, on el propi Webber admet que havia començat a perdre la motivació per la competició.

Per altra banda, el relat de l'any 2010 i especialment de les interioritats dels diferents equips pels quals va passar són impagables. Webber no escatima elogis cap a qui ell creu que els mereix, i tampoc escatima crítiques a les persones que probablement van perjudicar-lo durant els seus anys al màxim nivell.

També m'agrada que en ocasions faci servir la opinió de la seva dona o del seu pare per ajudar en la comprensió d'un punt en concret, i és molt interessant el seu epíleg final, on fa una mena de resum dels seus pensaments sobre l'esport i el rumb que ha anat prenent, les persones amb qui ha coincidit i les seves decisions.

En conclusió, penso que és un llibre que està prou bé. És molt sucós pel que fa a interioritats de Red Bull. Podria haver aprofundit una mica més, però no hi ha tantes autobiografies de pilots contemporanis i s'agraeix que Webber hagi explicat la seva part de la història tant aviat.


M'ha agradat: Si voleu saber interioritats sobre el funcionament intern de Red Bull, Webber les explica clarament

No m'ha agradat: Trobo que a vegades és una mica desigual, alguns capítols són més detallats que altres.