Feia temps que no escrivia i avui igual faig una mica de demagògia, no ho sé, però amb les notícies dominades pel coronavirus no puc evitar alguns pensaments que em venen al cap aquests dies.
Per començar, vull dir que no crec que tot això formi part d'algun tipus de conspiració; més aviat que el capitalisme incontrolat i salvatge sempre troba maneres de sortir guanyant de qualsevol situació. En fi, expressaré quatre idees que tinc al cap.
Per què tot l'oci s'atura però el treball no?
Per què tot l'oci s'atura però el treball no?
Si les escoles s'aturen i els nens es queden amb els avis, quan els pares els vagin a buscar després de treballar i haver interaccionat amb altres persones, no es poden contagiar igual?
A una escala diferent, això és com quan neva. Tanquem les escoles, però que la gent vagi a treballar. Vale, els nens tots bé, però fa 10 anys amb la gran nevada la gent es quedava tirada a la carretera tota la nit amb el conseqüent col·lapse de vies de circulació.
El sistema està muntat d'una manera que la gran part de la població depèn excessivament del treball. Si existís una renda bàsica universal, la gent podria triar quedar-se a casa o treballar, mentre que ara mateix, avui en dia, no té elecció, perquè a pesar de les recomanacions de no anar a llocs concorreguts, si la gent no va a treballar li descompten els dies o pitjor, la carden fora.
Si els governs fossin valents i/o els partits no estiguessin agafats pels collons pels poders econòmics, imposarien mesures de veritat. Tancar fronteres aquí ja és bastant inútil, per tant el que caldria és limitar les activitats a les bàsiques imprescindibles.
Si només treballés personal mèdic, farmàcies i supermercats, ja redueixes en gran mesura la població que s'exposa, i podries controlar qui entra, qui surt i qui treballa a cadascun d'aquests àmbits.
Tot això s'hauria de fer de forma nacional però l'únic que diuen els governs es que donen diners a les empreses. Les pimes patiran, evidentment, però tots sabem que aquests diners a les empreses també aniran a butxaques de gent que en comptes de tenir un benefici de 50 mil milions el tindran de 40...
El sistema està muntat d'una manera que la gran part de la població depèn excessivament del treball. Si existís una renda bàsica universal, la gent podria triar quedar-se a casa o treballar, mentre que ara mateix, avui en dia, no té elecció, perquè a pesar de les recomanacions de no anar a llocs concorreguts, si la gent no va a treballar li descompten els dies o pitjor, la carden fora.
Si els governs fossin valents i/o els partits no estiguessin agafats pels collons pels poders econòmics, imposarien mesures de veritat. Tancar fronteres aquí ja és bastant inútil, per tant el que caldria és limitar les activitats a les bàsiques imprescindibles.
Si només treballés personal mèdic, farmàcies i supermercats, ja redueixes en gran mesura la població que s'exposa, i podries controlar qui entra, qui surt i qui treballa a cadascun d'aquests àmbits.
Tot això s'hauria de fer de forma nacional però l'únic que diuen els governs es que donen diners a les empreses. Les pimes patiran, evidentment, però tots sabem que aquests diners a les empreses també aniran a butxaques de gent que en comptes de tenir un benefici de 50 mil milions el tindran de 40...
Els confinaments no haurien de ser motiu de preocupació. Vivim en l'era de la connexió total, a la televisió hi ha desenes de canals i si a més pagues alguna cosa com Netflix o Prime Video pots estar mirar sèries durant mesos. Es pot jugar a videojocs amb qualsevol persona del món, xatejar amb qui sigui, i tot això sense haver d'interactuar amb les persones que tens al costat! Potser és hora de redescobrir la lectura, els jocs de taula, ordenar aquella estanteria que fa setmanes que fa pena...
Ah! Últim però no menys important: en un cas així es quan veiem que n'és d'important la sanitat pública. Mentre anem tenint sangoneres neoliberals en posicions de poder, se seguirà gastant més en tancs que en hospitals...
