La gent està emprenyada...

(foto: Jordi Borràs)

La gent està emprenyada.

Perquè s'empresona per ideals polítics.
Perquè s'empresona per cantar i fer tuits.
Perquè no pot treballar però tampoc se li dona alternativa.
Perquè no poden sortir de la comarca i altres van on volen.
Perquè els esteu deixant sense futur.
Perquè no veu a la política el sacrifici que se li demana a la població.
Perquè no entén que a algunes manifestacions se'ls dispari bales de foam.
Perquè no entén que a altres manifestacions la policia els protegeixi.
Perquè es valora més el valor d'un contenidor que el d'un ull.
Perquè es dona màniga ampla al feixisme.
Perquè només veu clientelisme al poder.
Perquè uns es vacunen valent-se de la seva posició.
Perquè no pot accedir a l'habitatge.
Perquè la justícia està polititzada i per tant, no és justa.
Perquè li paguen uns sous de merda.
Perquè accedir a una ajuda és pràcticament impossible.
Perquè quan et concedeixen una ajuda triguen mesos a pagar-la.
Perquè no volen que parlem català.
Perquè no els agrada com votem.
Perquè veu tota una colla de privilegis en diferents estaments mentre ella es mor de gana.
Perquè no es valora la pagesia.
Perquè s'apliquen moltes mesures contra el ciutadà.
Perquè s'apliquen poques mesures contra les elits.
Perquè es fa negoci amb tot.
Per moltes més raons.

La gent està emprenyada. Qui la desemprenyarà?

El que la desemprenyi, bon desemprenyador serà...

Crítica: "Àlex Márquez, un campeón con estrella", d'Emilio Pérez de Rozas.

De la biblioteca de la meva germana m'arriba un títol amb alguns anys ja. El llibre sobre el primer títol mundial d'Àlex Márquez.

Àlex Márquez, un campeón con estrella

Emilio Pérez de Rozas

Lunwerg Editores

ISBN: 9788416177660

223 pàgines

Castellà

2015

(Original en castellà) Benvinguts al món d'Àlex Márquez, el nen que no volia ser pilot i que, tot i això, en un temps rècord ha arribat al cim del motociclisme. Treballador incansable, observador lúcid, lluitador nat, el joveníssim Àlex ha fet mèrits per deixar de ser considerat el "germà de Marc Márquez" i llueix a la pista amb la seva pròpia llum.

La seva trajectòria és fulgurant: campió d'Espanya el 2012, debutant de l'any al mundial de Moto3 de 2013 i finalment, campió del món el 2014 a l'últim moment, superant a l'australià Jack Miller en una última cursa per recordar a València.

Aquest llibre -fruit de la ploma sempre apassionada d'Emilio Pérez de Rozas i amb les extraordinaries fotografies de Mirco Lazzari- ens explica la seva trajectória de primera mà, una història de talent i sacrifici, de valentia i perseverància, de somnis i realitats, de proeses, fins i tot de miracles i com no, de complicitats, perquè a les grans victòries, no s'està mai sol. 

Ara que l'Àlex ja és a MotoGP, és adient llegir aquest llibre. Parla força bé de les dificultats que té "el segon familiar", ja sigui el fill d'un gran pilot, el germà petit...

Per molt que el pare o germà gran obri el camí, el fill o en aquest cas el germà petit sempre té a sobre l'espasa de Damocles de la comparació, i més encara si el teu germà és un extraterrestre de les motos com Marc Márquez.

Altres s'han enfonsat sota aquesta pressió, però el que ens explica aquest llibre és que el mètode de l'Àlex també és vàlid. Som en una època on sovint els esportistes han de rendir des del minut 1 i si no ho fan, ja passen a ser descartats. L'Àlex no rebenta el cronòmetre com el seu germà, però hi acaba arribant tard o d'hora. L'Àlex va trigar més a guanyar el mundial de Moto2, però ja té dos podis al seu debut a MotoGP amb una Honda molt complicada.

El llibre fa un retrat dels inicis esportius i sobretot de l'any 2014, el del seu mundial de Moto3. Potser en Pérez de Rozas es deixa portar a vegades un pèl massa per l'èpica i la passió, però és una garantia d'informació de primera mà, i les fotografies de Lazzari també estan molt bé. En general una lectura interessant que ens ensenya una mica més qui és l'Àlex.

M'ha agradat: Un bon llibre "entre bambolines" del que va ser el mundial 2014.

No m'ha agradat: Peca una mica de tema publicitari amb el títol i en parts del llibre.

Crítica: "Sundays Will Never Be the Same" de Darrell Waltrip amb Nate Larkin

El meu germà em va regalar una targeta regal d'Amazon, i vaig aprofitar per comprar-me un parell de llibres forans. El primer va ser el de Cosworth i el segon va ser una elecció més left-field, una nova autobiografia del tricampió NASCAR Darrell Waltrip.

Sundays Will Never Be The Same

Darrell Waltrip amb Nate Larkin
Free Press
ISBN: 9781451644890
241 pàgines
Anglès
2012

(Original en anglès) Amb nostàlgia que us tocarà el cor i la seva gràcia marca de la casa, el membre del NASCAR Hall of Fame Darrell Waltrip recorda escenes de la seva destacada vida, rememorant de forma vívida moments memorables amb alguns dels gegants de l'esport - com aquesta primera trobada amb el jove que acabaria sent el seu "amenemic", la superestrella Dale Earnhardt:

Un vespre un jove d'ulls borrosos i amb bigoti que duia unes Hush Puppies i una samarreta bruta va entrar al taller amb una ampolla mig buida de Jack Daniel's. Em va mirar en silenci durant diversos minuts, mentre feia glops de l'ampolla. Finalment en Robert ens va presentar.
"Aquest d'aquí és en Dale", va dir en Robert amb el seu accent de Virgínia. "Està casat amb la meva filla Brenda. Potser has sentit a parlat del seu pare, Ralph. En Dale és pilot i mecànic".

Em vaig acostar a en Dale i li vaig donar la mà. "Darrell Waltrip", vaig dir. "Encantat de coneixer-te".

En Dale va buidar el que quedava de l'ampolla, la va llençar a un barril buit on va aterrar amb un bon soroll i llavors es va eixugar la boca amb el darrere del seu braç.
"Aquest és el teu cotxe?" va dir.

No tinc gaires llibres de temàtica NASCAR. De fet només en tenia un, la història completa que vaig mencionar aquí, i volia expandir. Qui millor que el tricampió amb una carrera de més de 25 anys i posteriorment comentarista durant 18 temporades de la NASCAR, Darrell Waltrip?

Waltrip, si busquéssim una comparació, podria ser el Nelson Piquet dels Estats Units. És un pilot que va ser bocamoll, que potser va allargar un pèl massa la seva carrera i que a vegades no té el reconeixement que si tenen homes amb menys títols. Ell ja havia publicat un parell de llibres autobiogràfics, i per això potser el llibre del que us parlo no és del tot exhaustiu en alguns passatges, però toca adequadament tots els punts importants de la carrera de Waltrip.

Waltrip va córrer a la màxima categoria de la NASCAR entre 1972 i 2000, és a dir, dels 25 anys als 53, i el canvi entre èpoques és una de les parts més interessants del llibre. L'autor va passar de ser un jove força descarrilat, amb freqüents problemes amb la policia per anar massa ràpid i que fins i tot va canviar d'estat de tantes que n'havia fet, a un pare de família, propietari d'equip i veu autoritzada dins del pàdoc.

Són importants al llibre la Daytona de 2001, la seva dona Stevie i també el passar a creure en Déu, però aquests moments clau no resten als moments més divertits del llarg anecdotari del pilot de Kentucky i després Tennessee. 

Resumint, Waltrip fa un relat honest dels seus encerts i errors, tot relligant-ho amb l'ajuda de Nate Larkin a centrar-ho al voltant del primer dia de la seva nova carrera.

M'ha agradat: Una mirada completa a un temps diferent de la NASCAR actual i els canvis que hi han hagut.

No m'ha agradat: Podria haver sigut més exhaustiu en alguns moments de la seva vida.